23è PESSEBRE del GECT – 6-7-8
Desembre 2003
Dia Recorregut Hores Km
6 Reus – Les Borges – Puigcerver –
Porrera 11 33
7 Porrera – Coll Major – El Morral – Falset 6,30 15,5
8 Falset – St Gregori – Torres
d’Altafalla – Marçà 7 14
------------------------
Totals 24,30 62,5
Participants (46):
David Arias, Jordi Argentó, Josep Argentó, Montse Boj, Esther Bru, Meli
Carrilero, Montse Cedó, Alba Coll, Toni Coll, Dídac Díaz, Lluís Díaz, Lola
Ferrándiz, Sònia Florencio, Joan Maria Fortuny, Joan Gassol, Verònica Gilabert,
Màrius Gisbert, Encarna Hidalgo, Pilar Hidalgo, Pili Inostroza, Pere López,
Josep Mariné, Joan Marquès, Joan Víctor Marquès, Pablo Marquès, Adrià Porta,
Maria Cinta Prats, Vicenç Roig, Guillem Roig, Josep Salafranca, Joan Sentís,
Daria Stupina, Tatiana Stupina. Invitats: Irene Valero, Carlos de la Cuadra, Daniel de la Cuadra, Marina de la
Cuadra, Núria Sentís, Marc, Josep Maria Arias, Rosa Nogués, Aloys Schreiber,
Helga Schreiber, Montse Bru, Maria Dolores Muñoz, Carlos Loriente.
Dissabte dia 6. Sortim de Reus a 2/4 de 7 del matí amb negra nit, cel
tapat i amenaça de pluja. Entre masos conreus , passem pel Mas de Toda i ja
clareja quan seguim una mica la riera de Maspujols i veiem que el temps
s’aguanta. Anem a ritme ràpid i no fa gaire fred. Creuem la carretera de Reus a
Falset i pel camí de l’Horta Nova arribem a
Les Borges del Camp. A prop tenim l’ermita
de la Mare de Déu de la Riera on fem una a aturada per esmorzar.
Portem dues hores.
Seguim el PR18.1 que puja entre
bosc. Fem uns quants sifons fins que baixem a la riera de les Voltes que porta
força aigua, i que hem de sortejar diverses vegades. Ara agafem el PR18 que
puja sense descans entre un bosc obac d’alzines i pins. Alguns companys encara
troben bolets. A dalt de la serra tenim l’ermita de la Mare de Déu de
Puigcerver, on dinem. El cel s’ha obert i llueix un solet amb núvols molt
agradable. A partir d’aquí seguim el GR7 fins el coll dels Feixos.
El GR 174, sender del Priorat, arrenca en aquesta collada que separa el
Baix Camp del Priorat i s’endinsa entre els turons de llicorell. A banda i
banda del camí senyoregen les vinyes velles i noves. Aviat trobem els barrancs
que alimenten el riu Cortiella, que baixa cabalós fins el poble de Porrera, al cor del Priorat . Després d’onze
hores de camí, les darreres llums del dia ens acompanyen. Sopem al restaurant Lo Teatret i dormim a les instal·lacions del Casal municipal.
De bon matí cau un lleuger plugim
quan iniciem la jornada seguint el GR174 camí de Falset. El sender serpenteja
entre parades de vinya. El collet de La Sentiu és un curt respir en la llarga
pujada fins el coll Major, on trobem boira i vent. Més tard, però, el cel
s’obre i llueix el sol. A la creu de Santa Càndia deixem el GR i prenem el PR53
amunt. Des de l’enlairat mirador del Morral
podem contemplar el cim de les Torres d’Altafalla damunt de Falset.
Al Pla del Cucó hi ha una curiosa
cabana de pedra seca molt ben conservada on ens aturem a dinar. Després baixem
per un sender estret i costerut que les pluges han convertit en un fangar fins
el barranc de la Foina. En poc temps perdem alçada i ens atansem al pla. Amples
pistes i boscos amables ens porten a la zona de conreus que envolta Falset, on
arribem a mitja tarda. Després de donar un tomb per la capital del Priorat,
sopem i dormim a la Llar Vedruna.
Sortim de Falset a les 8 del matí amb els
carrers mullats per la pluja nocturna. El dia s’ha llevat frescot i ventós.
Prenem el PR53 fins l’ermita de Sant Gregori, entaforada en una balma. La roca
rogenca de saldó retallada per l’erosió, adopta formes capricioses a al zona
dels Racons. Més amunt visitem les runes de l’ermita de Sant Cristòfol i la
cova on hi ha la imatge del Sant. La llarga pujada acaba al poblat ibèric de
les Torres d’Altafalla, avui farcit d’antenes.
A la paret nord de la roca del cim hi pengem
el nostre pessebre i esmorzem. Fa un ventet molest i fred encara que llueix el
sol i la vista sobre la comarca és esplèndida. De baixada, seguim la ruta del
coll i la punta de les Soleies fins els antics emplaçaments de bateries de la
guerra civil. Tenim una bonica perspectiva sobre els boscos de la cara nord de
la serra de Llaberia. Pel coll de les Trompetes baixem al pla, creuem les
terres del mas d’en Crusat i arribem a Marçà, final del nostre camí.
