21è PESSEBRE GECT – Desembre 2001
Dia Recorregut Hores Km
1
Puigpelat–Vallmoll–Vilallonga–La Selva-L’Albiol-Mont-ral 12,45 38,4
2 Mont-ral – Vall del
Glorieta – Alcover – Valls – Puipelat 6,30 24,4
------------------------
Totals 19,15 62,8
Participants (34): Jaume Andreu, Natàlia Antolí, David Arias, Jordi
Argentó, Ester Bru, Pili Carrasco, Meli Carrilero, Toni Coll, Lluís Díaz, Josep
Fàbregas, Lola Ferrándiz, Sònia Figueras, Joan Gassol, Encarna Hidalgo, Pilar
Hidalgo, Pili Inostroza, Pere López, Josep Mariné, Joan Marquès, Joan Víctor
Marquès, Pablo Marquès, Enrique Molina, Adrià Porta, Maria Cinta Prats, Angus
Robles, Josep Salafranca, Joan Sentís, Daria Stupina, Tatiana Stupina.
Invitats: Dolors Boada, Ivan Bueno, Pere Gibert, Joan Solé, Alba Solé.
Dissabte dia 1. Poc després de les 6 del
matí i havent ben esmorzat un cafè amb llet i coca, els més matiners sortim del Portal de Puigpelat
i passant a la vora del Pi, baixem a trobar el GR 172. A l’encreuament on hi ha
la capelleta seguim pel PR 1 en direcció a Bellavista. Encara és negra nit però
la lluna plena ens ajuda. Fa fred i el ritme és fort. Per Vallmoll el dia es
lleva amb cel esplèndid. El camí és una pista plana i ampla, amb un tram de
carretera abans de La Masó.
Les hores passen i la calor augmenta. Ràpidament passem a la màniga curta,
sembla mentida. Del Rourell anem a Vilallonga del Camp, on parem a esmorzar.
Són més de les 9. Tot seguit ens trobem la sorpresa que el PR ha estat
encimentat recentment, com tants altres camins. Passant l’encreuament amb el
camí de Valls, deixem el PR i agafem el camí de les Berengueres, malauradament
també asfaltat, cap a La Selva del Camp, on
s’ajunten altres companys.
A partir d’ara prenem el GR 65.5 o camí de
Sant Jaume de Galícia, que fa poc ha estat convertit en la nova carretera de La
Selva a Vilaplana. No tenim alternativa i seguim el traçat d’asfalt amb el
conseqüent patiment dels peus. A la font dels Gossos
l’aigua raja fort degut a les pluges
del novembre. Passem l’antic aqüeducte del Pont Alt. Al mas del Sord trobem una
altra vegada el sender, que s’enfila ràpidament guanyant alçada entre bosc. La
calor és forta i suem de valent.
Poc després de les dues som a l’Albiol, on dinem. Tot seguit, el camí dels
Grauets ens porta al collet on deixem el GR 65.5 i per una pista fem cap al mas
de Vicent. Una drecera no gaire utilitzada ens puja en pocs minuts a dalt del
bosc de Vicent, a la pista per on passa el GR 7. El seguim a l’esquerra i de
seguida som al pla de les Salòpies, al peu del
Puig-Pelat, que amb 1.075 metres és el punt més alt de la plana dels
Motllats. Hem fet prop de mil metres de desnivell.
Més companys i companyes s’han anant
incorporant i tots plegats pugem els darrers metres fins el cim, on plantem el pessebre i ens fem les fotos de record amb
les darreres llums de la tarda. Encara hem de fer més de 5 km pel GR 7 fins El
Bosquet i Mont-ral, on arribaren a les 7 de la tarda, amb els frontals, ben
fosc. Per sort, el caliu del refugi ens espera en un sopar comunitari i una nit
de merescut descans.
Diumenge dia 2. A les 7 del matí esmorzem i a les 8 tocades iniciem la caminada. Som encara més gent que ahir i el
ritme s’alenteix. El fred del matí ens refresca la cara. El dia es presenta
emboirat. Més tard la boira es transforma en núvols alts que tapen el sol. Pel
PR 20 baixem el sender que segueix els bonics indrets de la vall del riu
Glorieta: les fonts, les antigues basses i molins, els salts del Niu de
l’Àliga...
Qui conegui aquesta zona sabrà del
magnífic bosc que cobreix la vall, amb la serra del Pou a la dreta. Amb aquesta tardor d’enguany tan
endarrerida, és ara quan la major part de la vegetació caducifòlia es troba en
el seu moment àlgid de color. Com que tot és baixada i no cal esforç, podem
gaudir del paisatge i de la bona companyia. El més
petits del grup, l’Adrià (5 anys) i el Pablo (7 anys) s’ho passen d’allò
més bé tot saltant i corrent amunt i avall sense parar. Fan els quilòmetres com
si res.
Són dos quarts d’onze del matí quan arribem a l’ermita
del Remei, on parem a esmorzar al costat de la font. El PR segueix
després per la carretera i entra al poble d’Alcover. A partir d’aquí hem hagut
de trobar camins de pagès per tal d’enllaçar amb Puigpelat. Sortim en direcció
Montblanc i agafem la pista que en direcció nord-est fa cap a la urbanització
Serradalt. Creuem el riu Francolí pel Pont de Goi, junt amb la carretera del
Rourell a Picamoixons.
Per la riba esquerra del riu passem una zona de
masos molt bonica. La granja Doldellops és un mas antic i senyorial que mereix
una visita més tranquil·la, però nosaltres fem via cap a Valls, que travessem ràpid en direcció a la
urbanització Calders. Un senderó abandonat ens porta a creuar el torrent de les Voltes i a
Puigpelat, on arribem abans de les 3 de la tarda. Un
bon dinar és el millor comiat de la que acostuma a ser la sortida més
nombrosa i familiar del nostre Grup.
El
pessebre