Turó d’en Vives 759m i Turó Gros 766m. (Maresme i Vallès Oriental)
Data: Diumenge 14-11-2010.
Participants (6): Encarna Hidalgo, Joan Gassol, Joaquim M. Barriach, Pere López, Pilar Monje i Tatiana Stupina.
Temps real: 3 hores. Temps Total: 5 hores i 10 minuts.
Desnivell: 299m. Desnivell acumulat: 700 m. Distància recorreguda: 16 km.
El diumenge 14 de novembre sortim de Reus per la AP7 fins a San Celoni i més tard per una carretera – pista fins a l’ermita de Sant Martí de Montnegre. Al arribar el primer que es troba és un pàrquing comú, a la tornada estava ple a vessar, aquí es pot deixar el cotxe, uns metres més avall trobem el restaurant Montnegre, nosaltres deixem el cotxe al seu pàrquing particular per clients, doncs encomanem taula per dinar a la tornada, i uns metres més endavant s’hi troba l’ermita de Sant Martí de Montnegre, la qual visitem abans de començar l’excursió.
|
Entrada i ermita de Sant Martí de Montnegre |
Sortida pel mig d'un bosc d'alzinar surer |
Quan són dos quarts de deu del matí sortim de davant el pàrquing comú, per uns esgraons, pel GR-5 i de seguida el camí ens porta per un bosc preciós d’alzines sureres. En poc més de deu minuts arribem a una altra pista a on hi ha un pal indicador del GR-92 i GR-5, el nostre camí segueix pel GR-5 pujant a l’esquerra tot seguint la pista fins arribar al coll de Basses a on hi ha unes alzines grosses. El camí continua recte segons hem arribat al coll.
|
El camí és tot ell una catifa de fulles |
Les alzines del coll de Basses |
A partir d’ara canviem de vessant i de comarca, deixem el Vallès Oriental i entrem al Maresme. En molt poca estona, uns tres minuts, arribem a un lloc anomenat Faigs d’en Preses, aquí deixem una pista a l’esquerra per la qual pujarem més tard al Turó Gros, però ara seguim pujant a la dreta i en uns cinc minuts arribem a un coll, a on deixem el GR-5 que marxa avall a l’esquerra, i seguim recte per la pista fins arribar a un petit pla que li diuen Prat Perellò, a on hi ha un faig gros. En aquest punt la pista davalla però tot seguit, a uns deu o quinze metres, surt una pista a l’esquerra, l’agafem fins al final, no és molt llarga, uns cinquanta o cent metres i finalitza en una mena de collet a on trobem uns avellaners molt grans abandonats, estem just al peu del Turó d’en Vives.
|
Punt on s’acaba la pista i a la dreta comença el camí fins el Turó d’en Vives. |
Turó d'en Vives, 759 m. Maresme |
Només ens resta pujar cap a la dreta buscant unes fites grosses i unes fites de terme que ens indiquen un corriol que en deu minuts ens deix al cim. Poc a poc i amb unes tres hores, després d’haver fet unes marrades acumulant uns dos-cents metres de desnivell més del compte, arribem al nostre destí, al Turó d’en Vives, de 759 m d’alçada i que és el cim més alt de la comarca del Maresme.
És un cim que es troba al mig d’un bosc i no té cap mena de vista, només hi trobem lligats en un arbre un cartell amb el nom i una bústia de piuades. Però com que ens trobem a la serra del Montnegre, decidim pujar també al punt més alt, el turó Gros, de 766 m. Per fer-ho desfem el camí de pujada fins el lloc anomenat Faigs d’en Preses i agafem la pista, que ara la trobem a la dreta, el camí de pujada a aquest turó és preciós, el fem travessant un bosc de roures africans i de fulles grans, que són dues especies de roures que hi conviuen en aquesta serra.
|
Pujant al Turó Gros |
El Turó Gros de 766 m és el punt culminant de la serra del Montnegre al Vallès Oriental |
Des de la cruïlla de camins fins el Turó hi ha uns cinc-cents metres i uns seixanta de desnivell. Una vegada al Turó Gros fem les fotos de rigor i baixem pel mateix camí de pujada, la intenció era anar fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre i tornar pel GR-92 fins el cotxe, però degut a la boira i al tard que és tornem pel mateix camí, arribant al cotxe quan són les dues i quaranta minuts de la tarda.
Pere López Ladevèze