Pic de Tristaina 2.876 m (Andorra)
Data: dissabte 10 de juliol de 2010
Participants (2): Meli Carrilero, Lluís Díaz
Hores totals: 7,15 Desnivell: 676 m
El principat d’Andorra compta amb unes valls molt boniques farcides de pics
molt atractius. Darrera del darrer remuntador (La Coma) de l’estació d’esquí
d’Arinsal, surt en direcció NE un sender que puja la muralla que dóna accés a
la vall de Tristaina. Si es vol, 300m abans surt de la carretera un altre
sender, també ben indicat, que puja a l’entrada de l’estany Primer. Diversos
senders, tots molt ben marcats i senyalitzats, permeten fer des de passejades
al voltants dels llacs, el tomb sencer del circ o pujar al cim del pic de
Tristaina. Nosaltres vam escollir la darrera opció.
|
|
|
El sender voreja l’estany Primer per la dreta i s’enfila pel pendent
herbat. És una zona sense bosc, hem partit de 2.000 metres i el prat
d’alta muntanya ho cobreix tot. De seguida arribem a l’estany del Mig que
rodegem també per la dreta camí del tercer llac o estany de Més Amunt, el més
gran dels tres. No hi ha caos de roques i el sender és còmode. La silueta del
Pic de Tristaina tanca l’horitzó i allí ens porta el camí. Arribats al tercer
llac, deixem a la dreta el GRP que puja al port de l’Arbella i anem a
l’esquerra directes a la base del pic.
La pujada es fa seguint estrictament les marques rodones de color groc que
anem trobant sovint, sortir-se significa ficar-se en problemes. Passem un petit
caos de roques, voregem unes congestes i ens enfilem rectes pel mig del vessant
fins la base del cim, que hem de grimpar en un parell de passos fàcils i
divertits. Poc després som a l’aresta oest, a 100 metres del cim, que
assolim sense problemes. Han estat gairebé 3 hores d’ascensió a ritme tranquil,
sense forçar.
Tenim la sort de gaudir d’una dia clar i amb pocs núvols. Tot el petit i
perfecte circ glacial de Tristaina es domina des del cim. A més del veí pic de la Font Blanca, molts
dels cims andorrans són identificables, com l’Estanyó i el Comapedrosa. El
massís de la Pica
d’Estats és ben visible a l’oest. Al nord, tenim el refugi i l’estany Forcat, encara amb força restes de gel
hivernal.
La baixada la fem a ritme molt suau, aprofitant per prendre el camí que
voreja els llacs per l’altra banda i descansar i mullar-nos els peus.
Actualitat
Pàgina principal
