I jo, no sé per què, he recordat la carta col·lectiva dels Provincials jesuïtes dels Estats Units (i dic "no sé per què", donat que, segons el document d'UNIJES, els Estats Units no tenen res a veure amb la situació actual a Veneçuela), dirigida al general Francisco Franco el 31 de juliol de 1938, quan a Espanya encara hi havia un govern de la República sorgit de les urnes del febrer 1936.

Sembla que els jesuïtes espanyols de l'UNIJES també s'obliden, en el seu document "en solidaridad con el pueblo venezolano", del fet que a Veneçuela hi ha un govern sorgit de les urnes del 20 de maig de 2018

I dic "no sé per què", donat que, segons Oscar Fortin, "la única explicación que me queda es que los jesuitas andan de complicidad con el imperio al igual del episcopado y del Vaticano". ¿No passava això mateix, més o menys, en aquella època de la carta dels Provincials EE.UU. a Franco?

Carta dels Provincials EE.UU. a Franco

I un petit detall. La carta fou redactada en anglès pel P. Francis X. Talbot, director de la revista america, i traduïda al castellà, per tal que Franco la pogués entendre, per un jove jesuïta espanyol nascut a Bilbao (14-11-1907) resident temporalment a Cleveland (Ohio) durant l'etapa jesuítica anomenada de "Tercera Prova" i que pocs mesos després (15-10-1938) arribaria a Yokohama i Tòquio, destinat a la Missió del Japó. El seu nom Pedro Arrupe, actualment en procés de canonització. ¿Aprofitarà l'"advocat del diable" aquest "petit detall"? Algun jutge espanyol tal volta ho consideraria com "col·laboració necessària a enaltiment del terrorisme" amb l'agreujant de "banda armada".

A l'"advocat del diable", si és que encara existeix aquest senyor, li recomanaria el llibre d'en Pedro Miguel Lamet sobre Arrupe i que allà cerqués una carta que Arrupe, mentre era General de la Companyia de Jesús, escriu a un parent seu (¿cosí? ¿cunyat?), director (o gerent o president) d'una important empresa (¿d'altos hornos?), que revivia "la passió de Crist", ja que la seva classe obrera s'havia declarat en vaga. El que més li dolia a Arrupe era que algun dels líders de la vaga fos un jesuita. És la famosa "huelga de Bandas"

La carta de Pedro Arrupe a Fernando Gondra

El canadiense, experto en temas de Latinoamérica, acaba el seu document amb aquesta constatació: "Una contradicción fundamental entre el discurso de la Iglesia y sus actos". I jo, no sé per què, em pregunto si les "Prioridades Apostólicas de la Compañía de Jesús", sorgides després d'intenses pregàries i de perllongades reunions, i proclamades a "bombo y platillo", no s'han acabat concretant en aquest document de la UNIJES.

I no sembla que el autor de la respuesta-comentario sigui un "llanero solitario". Veure el text, publicat a ATRIO, d'una religiosa del Sagrat Cor, Maria Fernanda Vacas.

Venezuela ¿a quién puede interesar?

I que consti que no sóc un "bolivarianista enragé" i la prova n'és aquest article de fa uns anys en què donava les gràcies a Gonzalo Haya per haver-me passat un article de Loris Zanatta sobre el "populismo" del papa Francesco. En el meu escrit feia referència a l'abraçada que Francesco i Evo Morales es donaren en "olor de multitudes".

L'abraçada de Francesco amb Evo Morales