REFLEXIONS DES DE BRUSSEL.LES

Molta aigua ha passat per dessota el pont des d'aquella "mensual"...

...on el P. Vila Creus va haver d'invocar la saviesa de Pius XII per a desqualificar les paraules d'algun pro-hom de la Facultat que pretenia que tot allò de l'EUROPA com a entitat política no eren més que cabòries.

També queda lluny la trobada dels anys 80 al saló d'actes de Llúria 13, que el P. Ferrer Pi va promoure per a...

...que l'Ignasi Salvat, primer President dels Provincials Europeus, ens fes arribar un cert alè de la brisa europea. Recordo que vaig haver d'intervenir perquè hi havia gent a la sala que alimentava la por de que interessos econòmics de via estreta acabarien ofegant l'Europa cultural que s'albirava.

Sortosament, com jo preveia, ha estat a l'inrevés, i l'euro n'és la prova més fefaent.

El Marx podia errar en moltes coses, pero no anava gaire desencaminat quan deia que l'economia sempre empenyia la historia.

I si s'han posat pals a les rodes de tot aquest procés, com a Niza...

...aquests pals no han estat pas d'or, sino de fatuïtats estatalistes i culturals que encara cuegen a les portes de la globalitzacio. Quan l'economia ja és global, la política i la cultura segueixen afferrades a categories del segle XIX, que tenen com a prototipus l'estat napoleònic.

És bo de recordar tot això quan estem en el dintell del 2003, que pot ser un any decisiu per a l'esdevenidor de l'Europa de la centuria que comencem. Aquí, a Brussel.les, és més fàcil desempellegar-se de les rèmores que susciten actituds com les esmentades més a munt, i la trascendència d'instàncies com la Convenció es poden viure de molt més a prop.

Déu n'hi do l'enrenou que s'ha anat creant des del febrer passat, i les passes que s'han donat per a fer ambient a tots nivells, i apropar postures! Bona prova és que Alemanyia i França es vagin posant d'acord, i que hi enviïn com a delegats a l'esmentada Convenció els seus ministres d'afers estrangers, a més de la gloriosa Ana Palacios i el ministre belga. Però aqui rau també el perill: disenyar una Europa més inter-governamental que no pas comunitària. Enviar "pesos-pesants", no pot ser també un reflexe espontani de l'estatalisme que va dominar aquella Europa, curulla d'aliances i "ententes" pero sempre sagnant, de l'edat moderna; aquella que els Pares de la Unió Europea van voler precisament abolir?

Dijous passat, en una conferència a la seu del Patronat Català Pro Europa d'aqui...

...el galès Sir Neil Kinnock, antic president del Labour Party i actual vice-president de la Comissió Europea, feia palesos els seus recels de que arran de la Convenció s'acabés perdent el "mètode comunitari" que tants bons resultats ha donat al llarg de quasi cinc dècades de pau i progrés a Europa.

I és ben trist que l'Església -en particular la Conferència Episcopal Espanyola- recolzi aquest estatalisme.

Per una banda combat el secularisme, però per l'altra es prosterna davant l'idol de l'estat sagrat (aquella societas perfecta que estudiàvem nosaltres), que ha secularitzat la societat acaparant moltes de les tasques i honors que abans corresponien a les esglésies. Quantes vegades, en sentir respondre a les campanyes de "VOLEM BISBES CATALANS" dient que el que necessitem son bisbes sants i competents, vinguin d'on vinguin, se m'ha acudit de pensar: i si ens enviessin un "mirlo blanco" d'aquests que fos alemany o francès? Això mai de la vida! Déu nos en guard! Que sigui català o no, tan se val; però d'enllà la frontera estatal, ni somiar-ho!; aital cosa no es fa més que en països de missió o de la pobra Amèrica Llatina...! Brots inconscients del GALICANISME condemnat?

Que el buf de l'Esperit i una miqueta de flaire europeista us fassin ben vigilants davant els reptes del Món i de l'Església del segle XXI, on ens caldrà fer fruitar els nostres talents!

L'OCIPE (Office Catholique d'Information et d'Initiative pour Europa) pensa muntar un week-end, al mes de juny, per a donar a conèixer a jesuïtes interessats els vectors que orientaran i condicionaran l'Europa futura després de la Convencio. Qui vulgui més informacio, que la demani.

Teologia Indígena          Catequesi nadalenca         El diàleg interreligiós
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes