Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si no el tens encara... | ![]() |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
El 23 de gener de 1932, a les onze de la nit, el President de la República, Manuel Azaña, envia al Ministre de Justícia, Fernando de los Ríos, el document en virtut del qual s'ordenava la "disolución en territorio español de la Compañía de Jesús", donant un terme de deu dies.
El decret fou publicat el dia 24 de gener de 1932 (amb data del dia anterior) a la gaceta -aleshores l'òrgan oficial-, abc i el socialista.
Per l'article 7º d'aquest decret queda constituït un Patronat Administrador, la finalitat del qual serà segons l'article següent:
Art. 8è Corresponde a dicho Patronato:
Feu els "retorns" manualment
Un decret posterior d'1 de juliol de 1932 (publicat a la la gaceta de madrid, nº 185 de 03/07/1932) especifica i concreta les funcions d'aquest Patronat:
Art. 2è.
Art. 9è:
La Companyia de Jesús ja tenia prou "experiència històrica" de què el béns confiscats, al cap d'un temps i per un canvi de govern, retornaven. Només li calia esperar i "a Dios rogando y con el mazo dando".
I així fou...
Un decret del 3 de maig de 1938, signat per Francisco Franco i publicat en el B.O.E. el 7 de maig de 1938 (p.7162s), deroga el "Decreto de 23 de enero de 1932 sobre disolución de la Compañía de Jesús e incautación de sus bienes".
Per aquest mateix Decret, la Companyia de Jesús recupera la seva "plena personalidad jurídica", que no havia tingut a Espanya des de l'expulsió de Carles III (1767). I recupera tot el patrimoni que tenia abans de la Constitució de 1931.
Llegir el decret de 3 de maig de 1938
Per portar a terme l'execució del decret es constitueix (article 3è), designada pel Ministre de Justícia, Tomás Domínguez Arévalo (més conegut pel seu títol nobiliari de "conde de rodezno"), una Comissió.
Per una orde del Ministeri de Justícia del 28 de juny de 1938, donada a Vitòria (en el II Año Triunfal), publicada en el BOE el 30 de juny de 1938, queda constituïda aquesta Comissió.
Llegir aquesta Orde del 28 de juny de 1938
I una orde de 18 de gener de 1940 disposa que "se levante la incautación y se devuelvan a sus dueños todos los bienes de que fueron desposeídos, como consecuencia del Decreto de disolución de la Compañía de Jesús de 23 de enero de 1932 y cuya relación se encuentra en las "gacetas de madrid" que se mencionan" (publicada al BOE el 27 de gener de 1940).
Llegir aquesta Orde del 18 de gener de 1940
Admetent que es posseeix
...ya con certeza la relación íntegra de dichos bienes, que aparece insertada en distintos números de la "la gaceta de madrid" correspondientes, al período republicano, en los que se transcriben los acuerdos de incautación del mencionado Patronato, con designación y localización auténtica de todos los bienes aludidos
fa el llistat d'aquests números de la la gaceta. Aquí els teniu i si aneu fent un doble clic sobre un d'ells us n'anireu assabentant de tot el que tenia la Companyia de Jesús a Espanya a principis de la dècada dels quaranta.
Tot això quedava resumit a l'edició de la razón del 20 de novembre d'aquest any 2019, gràcies a un escrit de Juan Chicharro Ortega, "Presidente Ejecutivo de la Fundación Nacional Francisco Franco", en aquestes xifres:
La disolución afectó a los 3.622 jesuitas españoles y, de la noche a la mañana, se clausuraron y nacionalizaron ochenta casas en España, dos universidades, tres seminarios, veintiún colegios de enseñanza secundaria, 163 de enseñanza elemental y profesional, conventos y casas de ejercicios, diecinueve templos, 47 residencias, 33 locales de enseñanza, 79 fincas urbanas y 120 rústicas. Se incautaron también saldos de cuentas bancarias y valores mobiliarios y todos sus bienes pasaron a manos del Estado.
Aquesta pàgina és la quarta sobre el tema "Per a una transparència econòmica a la Companyia de Jesús". Els tres primers els trobareu a:
Per saber l'abast del decret de 3 de maig de 1938 sobre la recuperació de "la plena personalitat jurídica de la Companyia de Jesús" i, també, si voleu saber sobre aquest ball d'expulsions i restauracions dels jesuïtes a Espanya, podeu mirar la meva correspondència amb Alfonso Álvarez Bolado, a partir d'aquest punt, encara que recomano la lectura de tota la correspondència. Hi va inclòs un comentari sobre "restauracions" del P. Manuel Revuelta dirigit al P. Gabriel Verd, amb qui vaig mantenir un contacte per internet, contacte que aquests dies hem renovat.
Si heu arribat fins aquí us recomanaria mirar la meva pàgina sobre Franco a "Els jesuïtes de La Missió Obrera entre dos generals", Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco.
I una pregunta que em vaig fent, sense tenir cap base documental (que potser algun dia surti), però pensant que els jesuïtes -com molta gent diu, a vegades sense cap base documental- són "intel·ligents".
Sense tenir cap base documental, però vegeu aquest punt 3è dels
PUNTOS DE CONCILIACIÓN CONVENIDOS EL 14 DE SEPTIEMBRE DE 1931 ENTRE LOS REPRESENTANTES DEL GOBIERNO PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA, EL PRESIDENTE NICETO ALCALÁ ZAMORA Y EL MINISTRO DE JUSTICIA FERNANDO DE LOS RÍOS, Y DE LA IGLESIA, EL NUNCIO FEDERICO TEDESCHINI Y EL CARDENAL VIDAL Y BARRAQUER
3è. Todas las Congregaciones religiosas serán respetadas en su constitución y régimen propios y en sus bienes, al menos los actualmente poseídos, quedando sujetos, por lo demás, a las leyes generales del país
Tanto el Presidente como el Ministro de Justicia defenderán personalmente este punto en el Parlamento. Hicieron constar, empero, el riesgo de que algunos de los diputados extremistas incoercibles presentaran una enmienda para excluir a la Compañía de Jesús, y que, de llevarse la discusión por ese camino, temen no poder impedir la votación favorable a tal exclusión. El único recurso posible entonces, pero no seguro, sería lograr que dicha exclusión no constara en el texto constitucional. Para todo ello los esfuerzos del Gobierno tendrían menos eficacia que las gestiones privadas conducidas por elementos externos al Ministerio
Els jesuïtes ja podien començar a ensumar...
Per una part, no podien, com els pastors mercenaris (cf. Jn 10, 12-13), abandonar el ramat "catòlic" i fugir "en veure venir el llop".
Per altra part, no podien "condemnar a la mort" a molts jesuïtes, sobretot els joves jesuïtes estudiants que serien caçats com conills. Totes aquestes vides foren salvades pel decret de la República.
No sé quina va ser la proporció entre els jesuïtes (que ja havien superat tots els anys d'estudis) que van sortir d'Espanya i els que es van quedar, vestint de carrer i vivint en pisos, i seguint amb una certa tasca sacerdotal mig clandestina.
Carles III va expulsar els jesuïtes dels seus dominis.
Si vols veure la Pragmática Sanción del 2 d'abril de 1767.
La República va dissoldre la Companyia de Jesús en el territori espanyol.
I el decret de la República no només va salvar vides humanes, sinó també els béns patrimonials dels jesuïtes que, destinats a un ús públic, foren preservats de flames i saqueigs.
Els jesuïtes sabien que un dia els hi serien retornats...
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 1 desembre 2019 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)