¿Una nova definició 
de jesuïta?
 
Comentaris
a declaracions periodístiques
de Hans-Peter Kolvenbach, General dels jesuïtes
M'oblidava, ai de mi! de comentar-te unes declaracions d'"Un general en la frontera", aparegudes a MAGAZINE DIARIO 16, del 1-12-94, una entrevista amb el nostre Peter-Hans, feta pel Pedro Miguel Lamet. La pregunta és sobre la "inculturació": 
    Otro tema de frontera en el que se desenvuelven los jesuitas es el de la llamada inculturación. Algunos descubren a Dios en culturas milenarias no cristianas y quieren buscar junto a ellos, más que imponerles una fe. ¿Están llamados los jesuitas a tender un puente entre Oriente y Occidente?
La resposta del general a aquesta pregunta és: 
    Todo depende de cómo se entienda la inculturación. Hoy día, por ejemplo, inculturarse en Europa en el mundo obrero, en tiempos de paro, podría equivaler a privar a un obrero de un trabajo que necesita...
Podria quedar-m'hi aquí, però seguiré copiant tota la resposta perquè no m'ataquis dient que dic les veritats a mitges. 
    Recuerdo que, cuando estaba en el Líbano, el padre Arrupe me decía: "Usted, con esos ojos azules, no puede inculturarse del todo en un país árabe. Hay que preparar a los nativos". La inculturación no puede ser otra forma de neocolonialismo; ni es decir a los orientales cómo ser orientales. Lo cierto es que la fe no existe sin una cultura. También la fe cristiana se sirvió en Occidente en el molde de los pensadores griegos. Hay siempre un encuentro de culturas.
Deixo d'examinar si el general ha contestat o no a la pregunta del Lamet (sí que diria que aquí la pregunta és més intel.ligent que la resposta, a no ser que el general tingui en aquesta resposta una compassió per tots aquells jesuïtes -missioners en cinc continents- que no sabrien què fer si no prediquessin (1). O potser, no sols pels jesuïtes escampats per terres de sarraïns i d'altres infidels: ¿vols dir que molts sabríem fer això de "buscar junto a ellos"?  (1)Per sant Francesc d'Asís, "anunciar la paraula de Déu, a fi que creguin en Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant..." a terra de sarraïns i d'altres infidels era sinònim de "moure litigis i disputes", com podem veure RegNB, 16. Si el nostre Francesc, el de Xavier, haguès pogut seguir el seu consell: "ans estiguin  sotmesos a tota criatura humana per Déu (1Pe 2,13) i confessin que són cristians "!!
Em refereixo al principi de la resposta: sembla que pot haver-hi una inculturació bona i una altra de dolenta i posa, sense que ningú li demani, un exemple de la inculturació dolenta: "privar a un obrero de un trabajo que necesita". En primer lloc, haurem d'esperar els resultats d'una enquesta que ha enviat en Manolo Fortuny (coordinador europeu de la Missió Obrera jesuítica) preguntant-nos les motivacions de treballar d'aquesta manera; aleshores sabrem quants de nosaltres treballem per "inculturar-nos". En segon lloc, preguntar-nos fins a quin punt la definició de "jesuïta" pel pare general no seria "aquel que no necesita de un trabajo" (els professors d'universitat o d'un dels nostres col.legis també deixen sense feina a més d'un espanyol). ¿No és acceptar la nostra condició humana (en allò que té de més debilitat i de més trist) d'europeu d'aquest final de segle el saber que "menjar" és treure una mica de menjar a altres? (i aquests "altres" no cal anar-los a buscar al Tercer Món o, avui dia, a Rwanda). 

Per mi no és greu que el general digui que traiem el treball a un obrer; per mi el que és greu és que digui -i pensi- els que ens acostumen a dir des dels sectors que no entenen o no han volgut entendre el que els capellans treballéssim manualment i a salari no jesuític. Difícilment el general (i aquests sectors) dirien això ("privar a alguien de un trabajo que necesita") al Paco Xammar (professor a un institut), i molt més difícil que ho diguin a un jesuíta professor a un dels nostres col.legis. 

He trobat una altra entrevista amb el general, aquesta publicada al MAGAZINE dominical de EL MUNDO (15-1-95) i aquí el moviment del diàleg és al revés . Li pregunten pel variat treball no-institucional dels jesuïtes i ell surt amb l'inculturació. Pregunta: 

    No deja de sorprenderme encontrar jesuitas obreros en las fábricas y científicos, taxistas o actores en Hollywood, detentadores de una dinámica de vida que exalta la creencia en un Dios a través de la gloria del hombre, abiertos a rituales y costumbres de todas las naciones, maravillosamente acomodados a las necesidades del otro. ¿Cuál es la virtud de esa acomodación? ¿Es hipocresía o verdadero interés por el individuo?
La resposta: 
    Toda cultura debería hacerse capaz de descubrir en el rostro de Cristo rasgos que manifiesten que Él es el cumplimiento del deseo más hondo de sí misma, de esa cultura. Si los rasgos del rostro de Cristo fueran exclusivamente propios de una cultura occidental, ¿cómo podían hallar en Asia y en África el sentido profundo de lo que buscan ambos continentes? Esa es la verdadera y única razón de eso que denominamos "inculturación del Evangelio". En un primer momento, los misioneros son extranjeros que se adaptan a las lenguas y costumbres de una cultura para llevarles el Mensaje. Sólo luego, cuando los primeros "no-extranjeros" acogen el Evangelio en su propia cultura, es cuando se inicia y comienza a desarrollarse la verdadera inculturación. Ahí no hay ni hipocresía ni objetivos utilitarios e interesados, únicamente el afán de enriquecer una cultura a partir de lo que en ella existe ya de expectación de Cristo y con la sola riqueza del Dios Trinitario".
¿Per què quan li parlen d'inculturació surt amb el treball d'obrer i quan li parlen del variat treball dels jesuïtes (obrer, científic, taxista, actor...) surt amb l'inculturació? No nego que dintre de la nostra cultura europea hi ha (i es pot parlar de) grups culturals diversos, ¿no hem parlat de "cultura obrera"?).
Evitant aquí, també, entrar a discutir sobre el tema de l'inculturació (2) i si Àsia i Àfrica per trobar "el sentido profundo de lo que buscan" necessiten "los rasgos del rostro de Cristo" (inculturats), voldria recollir una paraula (no del general, sinó del periodista) que podria expressar més bé, més senzillament, el que és la nostra (almenys, la meva) situació en un ambient diferent del de naixement: "acomodación". Arribar-nos a trobar-nos "cómodos" i Déu vulgui que "maravillosamente a-comoda-dos" a la feina i al barri. (2)No sé quines definicions donen d'"inculturació". Jo he trobat una ja clàssica (la proposada a 1936 per Redclift, Linon y Herskovits), però d'"aculturacio", que no crec que siguin les mateixes coses. "La aculturación comprende los fenómenos resultantes del contacto directo y continuo entre grupos de individuos de culturas diferentes, con los subsecuentes cambios en los tipos originales de uno o de los grupos"
Surt de nou en aquestes entrevistes el tema del compromís polític: cal confessar que no ha canviat gaires les seves idees. ¿Qué és per ell, donar la vida "por ideas políticas"?
O un màrtir, ¿deixaria de ser "màrtir" per haver tingut "motivaciones políticas"? ¿Per què oposar les "motivaciones políticas" a una "motivación cristiana"? Podem estar d'acord que la "opción preferencial por los pobres" per alguns és una opció evangèlica (no és patrimoni exclusiu dels lectors de l'evangeli), però pot existir en el nostre món una "opción preferencial por los pobres" (o por los ricos, què més té!) que no sigui, al mateix temps, una "opción sociopolítica"? Sembla que no vulgui tocar de peus a terra...(3) (3)Ja tindria prou que tots els jesuïtes de Missió Obrera acceptessin que hi ha una incompatibilitat entre el model de capellà del general ("...ministro de reconciliación y de unión y, en consecuencia, no puede identificarse jamás con un partido político ni con un programa o ideología política") i el model del Diamantino, capellà andalús co-fundador d'un sindicat de "jornaleros altivos" (el SOC), mort darrerament de càncer
És molt possible que a més d'un d'aquests joves o no tan joves que han passat nits i nits dormint en tendes de campanya (4) a la Castellana de Madrid (o a altres llocs d'Espanya) se li escapi una espècie de somriure quan llegeixi: (4) Per la campanya per a exigir el 0.7% pel Tercer Món. Ja hi ha moltes ONG que s'estan preparant (més moqueta, més ordinadors, més viatges...) per poder rebre la part que els hi pertoqui d'aquest 0.7 d'ajuda al Tercer Món
    No me extrañaría saber que personas no-cristianas participan en esta campaña. Pero evidentemente la preocupación por los pobres, los discriminados, las víctimas de las injusticias seculares, es de cuño cristiano.
Al final dirien: "Pobret!
Bonavista
gener de 1995
Publicat  en el 
Boletín de Misión Obrera
(nº 44, juny 1995)

Els meus comentaris a la carta de Ramir Pàmpols al General...

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat>
Juny 1995
Última actualització: novembre 2016
Per dir la teva Pàgina principal de la web
 

Pàgina de"Coses de jesuïtes"

Otros temas


 

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)