|
Comentaris
a declaracions periodístiques de Hans-Peter Kolvenbach, General dels jesuïtes |
||
M'oblidava, ai de mi! de comentar-te unes declaracions
d'"Un general en la frontera", aparegudes a MAGAZINE DIARIO 16,
del 1-12-94, una entrevista amb el nostre Peter-Hans, feta pel Pedro Miguel
Lamet. La pregunta és sobre la "inculturació":
|
|||
Deixo d'examinar si el general ha contestat o no a la pregunta del Lamet (sí que diria que aquí la pregunta és més intel.ligent que la resposta, a no ser que el general tingui en aquesta resposta una compassió per tots aquells jesuïtes -missioners en cinc continents- que no sabrien què fer si no prediquessin . O potser, no sols pels jesuïtes escampats per terres de sarraïns i d'altres infidels: ¿vols dir que molts sabríem fer això de "buscar junto a ellos"? | Per sant Francesc d'Asís, "anunciar la paraula de Déu, a fi que creguin en Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant..." a terra de sarraïns i d'altres infidels era sinònim de "moure litigis i disputes", com podem veure RegNB, 16. Si el nostre Francesc, el de Xavier, haguès pogut seguir el seu consell: "ans estiguin sotmesos a tota criatura humana per Déu (1Pe 2,13) i confessin que són cristians "!! | ||
Em refereixo al principi de la resposta: sembla
que pot haver-hi una inculturació bona i una altra de dolenta i
posa, sense que ningú li demani, un exemple de la inculturació
dolenta: "privar a un obrero de un trabajo que necesita". En primer
lloc, haurem d'esperar els resultats d'una enquesta que ha enviat en Manolo
Fortuny (coordinador europeu de la Missió Obrera jesuítica)
preguntant-nos les motivacions de treballar d'aquesta manera; aleshores
sabrem quants de nosaltres treballem per "inculturar-nos". En segon lloc,
preguntar-nos fins a quin punt la definició de "jesuïta" pel
pare general no seria "aquel que no necesita de un trabajo" (els
professors d'universitat o d'un dels nostres col.legis també deixen
sense feina a més d'un espanyol). ¿No és acceptar
la nostra condició humana (en allò que té de més
debilitat i de més trist) d'europeu d'aquest final de segle el saber
que "menjar" és treure una mica de menjar a altres? (i aquests "altres"
no cal anar-los a buscar al Tercer Món o, avui dia, a Rwanda).
Per mi no és greu que el general digui que traiem el treball a un obrer; per mi el que és greu és que digui -i pensi- els que ens acostumen a dir des dels sectors que no entenen o no han volgut entendre el que els capellans treballéssim manualment i a salari no jesuític. Difícilment el general (i aquests sectors) dirien això ("privar a alguien de un trabajo que necesita") al Paco Xammar (professor a un institut), i molt més difícil que ho diguin a un jesuíta professor a un dels nostres col.legis. He trobat una altra entrevista amb el general, aquesta publicada al MAGAZINE dominical de EL MUNDO (15-1-95) i aquí el moviment del diàleg és al revés . Li pregunten pel variat treball no-institucional dels jesuïtes i ell surt amb l'inculturació. Pregunta:
|
|||
Evitant aquí, també, entrar a discutir sobre el tema de l'inculturació i si Àsia i Àfrica per trobar "el sentido profundo de lo que buscan" necessiten "los rasgos del rostro de Cristo" (inculturats), voldria recollir una paraula (no del general, sinó del periodista) que podria expressar més bé, més senzillament, el que és la nostra (almenys, la meva) situació en un ambient diferent del de naixement: "acomodación". Arribar-nos a trobar-nos "cómodos" i Déu vulgui que "maravillosamente a-comoda-dos" a la feina i al barri. | No sé quines definicions donen d'"inculturació". Jo he trobat una ja clàssica (la proposada a 1936 per Redclift, Linon y Herskovits), però d'"aculturacio", que no crec que siguin les mateixes coses. "La aculturación comprende los fenómenos resultantes del contacto directo y continuo entre grupos de individuos de culturas diferentes, con los subsecuentes cambios en los tipos originales de uno o de los grupos" | ||
Surt de nou en aquestes entrevistes el tema del compromís polític: cal confessar que no ha canviat gaires les seves idees. ¿Qué és per ell, donar la vida "por ideas políticas"? | |||
O un màrtir, ¿deixaria de ser "màrtir" per haver tingut "motivaciones políticas"? ¿Per què oposar les "motivaciones políticas" a una "motivación cristiana"? Podem estar d'acord que la "opción preferencial por los pobres" per alguns és una opció evangèlica (no és patrimoni exclusiu dels lectors de l'evangeli), però pot existir en el nostre món una "opción preferencial por los pobres" (o por los ricos, què més té!) que no sigui, al mateix temps, una "opción sociopolítica"? Sembla que no vulgui tocar de peus a terra... | Ja tindria prou que tots els jesuïtes de Missió Obrera acceptessin que hi ha una incompatibilitat entre el model de capellà del general ("...ministro de reconciliación y de unión y, en consecuencia, no puede identificarse jamás con un partido político ni con un programa o ideología política") i el model del Diamantino, capellà andalús co-fundador d'un sindicat de "jornaleros altivos" (el SOC), mort darrerament de càncer | ||
És molt possible que a més d'un d'aquests joves o no tan joves que han passat nits i nits dormint en tendes de campanya a la Castellana de Madrid (o a altres llocs d'Espanya) se li escapi una espècie de somriure quan llegeixi: | Per la campanya per a exigir el 0.7% pel Tercer Món. Ja hi ha moltes ONG que s'estan preparant (més moqueta, més ordinadors, més viatges...) per poder rebre la part que els hi pertoqui d'aquest 0.7 d'ajuda al Tercer Món | ||
|
|||
Bonavista
gener de 1995 |
Publicat en el
Boletín de Misión Obrera (nº 44, juny 1995) |
Gràcies
per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat> Juny 1995 Última actualització: novembre 2016 |
Per dir la teva | Pàgina
principal de la web
|
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)