Ir a la versión castellana	Necessitarás l'Acrobat Reader	Si encara no el tens...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox	Consells de lectura	I uns consells del segle XIV...	Si és la teva primera visita...

D'una carta d'en Víctor Codina a Miquel Sunyol

El 67 vaig ser nomenat Vice-rector de Sant Cugat, amb en Pere Ribas com Rector: 50 filòsofs i 100 teòlegs. Era una missió impossible. El P. Arroyo va ser nomenat per Roma Visitador de les cases de formació d'Espanya. Tant Loiola com Onya bullien. Jo vaig dir que no hi seguiria com Vice-rector si no es començava l'experiència de les noves comunitats, "pisos". Es va permetre.

Van sortir un grup de filòsofs [al pis del carrer] Juventut (amb Abel i Abizanda, pares de quart [curs de teologia]) i un grup de teòlegs a la Vall d´Hebrón-Sants, com tu recordes molt bé. Un grup de teòlegs bolivians vivia al carrer Girona amb en Sugrañes. Faltaven superiors, tot s'havia de improvisar, eren moments molt dificils, ens trobaven desbordats. S'havia trigat tant de temps en fer canvis que ara eren ja imparables.

Faltaven superiors

Pepe, aquestes paraules d'en Víctor Codina no parlen de tu. Tu, un home d'ESADE, als teus quaranta-quatre anys, t'animes i t'ofereixes a fer de "superior" de l'aventura d'uns joves (¡joves ja d'uns 28 o 29 anys!) jesuïtes estudiants que volien "estudiar i treballar", com tants fills i filles de les classes mitja-baixa, i no com "fills de papà" alimentats per l'economia de la Companyia de Jesús. L'"aventura" no era només econòmica: era també la recerca d'una altra manera de "vida religiosa", allunyada de les grans comunitats vivint en més grans edificis, intentant un lloc d'habitatge que pogués esdevenir també un "locus theologicus".

Aquesta "aventura", gràcies al Víctor Codina i a alguns com tu, la vam poder portar endavant malgrat les reticències, públicament expressades, per Pedro Arrupe. Gràcies.

És veritat que, entre uns i altres, et vam fer patir. Ara ja no és moment d'indagar responsabilitats (i això no és una manera de defugir la meva part).

Algun retret podria fer-te. El primer, que, treballant a ESADE, fossis el que menys aportaves econòmicament al manteniment de la nostra petita comunitat. O ¿potser volies demostrar-li al P. Arrupe que nosaltres podíem viure treballant i estudiant sense ajudes externes? Moltes gràcies.

Un segon retret. Malgrat que érem "comunitat" no ens vas dir res de què formaves part d'aquell grup (que jo vaig anomenar "la flor y nata de la Província" o els "VIPS" [very important persons]), que, al febrer de 1970, quan el viatge del P. Arrupe a Espanya ja era imminent, li vau escriure una carta a on li veníeu a dir que si havia d'anar a veure a Franco, millor que no vingués. És veritat que la teva signatura no surt a la segona carta que aquest grup es va veure obligat a enviar-li.

Aquí, ja no et dono les gràcies. Vés a saber, si sense saber nosaltres res, el P. Arrupe, per culpa teva, ens hagués tancat el pis.

No sé quants vots, al llarg de les successives consultes/votacions per a Provincial, has tingut. Una vegada jo vaig votar-te i d'una manera, potser una miqueta imprudent, ho vaig dir públicament un dia tot dinant a una comunitat de Barcelona. Vaig notar una certa estranyesa i em vaig explicar: "Un senyor que ha deixat ESADE..."

A la taula hi havia un que treballava a ESADE, i em va mirar d'aquella manera...

Gràcies, Pepe Messa, per haver-nos acompanyat en aquesta "aventura", no només de "treballar i estudiar", sinó també de cercar noves formes de vida religiosa no sostingudes per l'economia de la Companyia de Jesús.

No et farà res que acabi recordant que en Manel Ribas Boixeda, una miqueta més jove que tu, als seus quaranta anys, també va participar de la nostra "aventura".