| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si no el tens encara... |  |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si no el tens encara... | |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
1
L'expulsió de la Companyia de Jesús del P. Fernando Cardenal, ministre del govern sandinista de Nicaragua, el 4 de desembre de 1984, fou l'ocasió del meu primer contacte epistolar amb el P. General, Peter-Hans Kolvenbach. Ja ni recordava que uns quants anys abans (1975) havia signat una carta col·lectiva dirigida al seu antecessor, Pedro Arrupe, protestant contra l'expulsió -també de la Companyia- del P. José M. Díez Alegría, publicada a EL CIERVO d'abril del 75.
Ara no protestava, només preguntava si a la Companyia hi havia un "doble rasero" per jutjar casos semblants.
2
El 27 de juny de 1990 Peter-Hans Kolvenbach m'escrivia una carta des de la CURIA PRAEPOSITI GENERALIS SOCIETATIS IESU, que fins avui ha restat inèdita:
En el número 35 de "Misión Obrera" he tenido la oportunidad de leer parte de una carta suya dirigida a R. Alaix. En ella expresa Ud. su interés por conocer qué hay en mi cabeza, cuando dije que nuestros hermanos jesuitas y las dos mujeres asesinadas con ellos en El Salvador era absolutamente extraños al conflicto político que está haciendo sufrir a aquella nación desde hace años.
Qui faria arribar aquest nº35 de "Misión Obrera" al P. General? La carta del P. Kolvenbach tenia un altre paràgraf ben curiós:
Por cierto que veo en otro momento de su carta que se refiere Ud. a mi "corte" ["el General (y su corte)"]. Llevo casi siete años en esta casa y en este cargo y todavía no he encontrado esa corte y creo que no la tengo. Si Ud. desea venir a comprobarlo, tendré mucho gusto en saludarle y acompañarle en su investigación.
La carta del P. General fa referència a una carta meva a R. Alaix. Aquesta la vaig començar a escriure arran de les morts de la UCA del 16 de novembre de 1989, notícia que em va arribar mentre seguia per ràdio l'enterrament de La Pasionaria (Dolores Ibarruri, que en els darrers anys feia bona amistat amb el P. Llanos). La carta va durar uns quants dies i així vaig tenir ocasió de llegir algun comentari posterior del P. Kovenbach:
Lo que ha pasado es tanto más injustificable cuanto que esta muerte cruel ha tocado a personas -no jesuitas y jesuitas- absolutamente extrañas al conflicto político que esta haciendo sufrir a la población de El Salvador desde hace años.
La carta del P. General em demanava, almenys, un educat "acuse de recibo", que amb cert retard li feia el 9 de setembre.
Le agradezco, con retraso pero de verdad, su carta de finales de junio, en la que veo una manera de llevar a la pràctica el "prosupuesto" ignaciano de los Ejercicios.
Els comentaris que la carta del General em van suscitar, comentats per carta amb el meu germà de Bolívia, i el que ell em deia sobre una recent visita del General a Bolívia, ho trobareu a:
3
magazine diario 16, del 1-12-94, publicava una entrevista amb Peter Hans Kolvenbach, feta per Pedro Miguel Lamet, sota el títol "Un general en la frontera". I una de les seves respostes va tenir una certa força inspiradora i així vaig escriure a un amic jesuïta de Bolívia, carta que fou publicada a boletín misión obrera, nº 44 de juny del 1995. Després vaig veure que també havia inspirat a altres companys meus. La meva carta podria portar aquest títol:
A boletín misión obrera vaig introduir dos paràgrafs a manera d'avís:
A los que recuerden, en este mundo de pocas memorias históricas, otras reflexiones mías a Ramón Alaix sobre algunas declaraciones del General a raíz del asesinato martirial de la UCA, les ruego que no piensen en un primer momento en ningún tipo de obsesiones mías con respecto a la figura del General. Desde hace muchos años la amistad con Ramón Alaix ha sido el marco apropiado para hablar o escribir sobre todas esas cosas de Dios, de la Iglesia, de la Compañía, de los jesuitas...
Por otra parte, mi interés en que esas reflexiones personales aparezcan en este boletín radica en que opino que el debate ideológico de los primeros años entre Misión Obrera y las instancias superiores de la Compañía de Jesús (que dio pie a sabrosas anécdotas como la del "nabo" y a actitudes consideradas por ciertos sectores más propias de un comité de empresa unido y en lucha reivindicativa) no quedó cerrado ni resuelto en aquella famosa entrevista de algunos representantes nuestros con el P. Arrupe
4
Vaig començar aquesta pàgina web (I si parléssim de Déu i de les seves coses?) a finals de 1998 publicant, mes darrera mes, les meves respostes a una enquesta que un parell d'anys abans el grup jesuític de Missió Obrera havia fet.
Una de les preguntes feia referència a la nostra pertinença a la Companyia de Jesús i, al donar una resposta, aprofitava uns comentaris que havia fet a un discurs del P.General de la Companyia de Jesús, Peter-Hans Kolvenbach, a la Congregació de Provincials europeus (octubre del 95), el tarannà del qual era de nou reafirmat en una carta seva de novembre del 96. El títol que hi vaig posar (L'hora de les exclusions?) no em va demanar molta imaginació i me l'oferia el mateix P.General: "La Companyia exclou la possibilitat de viure...". I jo comentava en una carta de febrer del 96 al meu germà...
Un antic company jesuïta el va llegir i em va fer uns comentaris:
T'haig de dir que m'agrada la teva forma de comunicar-te, però també he de dir-te que m´ha produït una mica de mal gust de boca. Per això, avui a primera hora, t'escric aquestes línies per preguntar-te què pretens amb els teus missatges..., amb la teva web. No m´ha agradat el to de com parles del P.Kolvenbach i precisament a persones que ni tan sols són de la Companyia.
5
Pocs mesos després, el P. General dels jesuïtes, Peter Hans Kolvenbach, durant la seva visita de desembre 1999 al barri de EL POZO DEL TÍO RAIMUNDO (Madrid), tornava a obrir camins de reflexió... Un jesuïta de Cartagena em donava la informació, tal com havia estat transmesa pels mitjans de comunicació social de la Companyia.
También fue preguntado sobre el futuro de misión obrera (M.O.) y su difícil pervivencia. El general contestó que la situación social y política a la que respondió M.O. se ha modificado. Han aparecido nuevas sensibilidades desde los pobres en Europa (cuarto mundo) y M.O. no se ha involucrado suficientemente en ellas y tiene el peligro de quedar al margen. No le preocupa que desaparezca mientras haya jesuitas que trabajen con los pobres y en pobreza.
6
El 5 d'octubre del 2000 el P. Kolvenbach va fer un discurs a la Universitat de Santa Clara (Califòrnia) i seguia la moda d'aprofitar els viatges per demanar perdó.
...para compartir con Uds. el arrepentimiento de toda la Compañía por todas las deformaciones o excesos ocurridos.
Inmersos en afirmaciones radicales e interpretaciones unilaterales a propósito del Decreto 4, muchos cuestionaron si debíamos continuar manteniendo grandes instituciones educativas...
...insinuaban, si es que no afirmaban, que el trabajo social directo entre los pobres y el tomar parte en sus movimientos debía ser prioritario.
Un cop més, R. Alaix, que acabava de fer un viatge als Estats Units, rebia els meus comentaris
7
Del 31 de juliol de 2007 (festivitat de sant Ignasi, fundador y general de la Compañía real que Jesús con su nombre distinguió) és la darrera carta que vaig rebre del P. General. No cal publicar-la perquè és una carta protocol·lària en ocasió dels meus 50 anys de…
Els 50 anys és quelcom que s'acostuma a celebrar a la Companyia. Al preparar aquesta celebració vaig preguntar als companys què volíem celebrar: 50 anys que havíem deixat la casa dels pares? 50 anys que havíem entrat al noviciat? 50 anys de permanència a la Companyia?
El P. General no era responsable del que la carta deia, però potser sí -almenys per omissió, després de tants anys en el càrrec- de la darrera frase:
Con el testimonio de mi personal agradecimiento le ofrezco gustoso cincuenta misas por sus intenciones preferidas.
I aquest va ser el comentari que vaig publicar:
El 26 de setembre va fer 50 anys que, deixant casa, germans, germanes, mare, pare, vaig entrar, després de travessar l'Ebre a Tortosa, al noviciat dels jesuïtes a Roquetes. És el que diem "50 anys de jesuïta".
Amb aquest motiu he rebut la protocol·lària carta del P. Peter-Hans Kolvenbach, actual General de la Companyia de Jesús. El darrer paràgraf acaba així: Con el testimonio de mi personal agradecimiento le ofrezco gustoso cincuenta misas por sus intenciones preferidas.
Els lectors d'aquesta web que han seguit aquests darrers mesos la meva Catequesi eucarística comprendran fàcilment que jo no sàpiga què fer amb aquestes 50 misses.
El que jo no acabi de trobar sentit a aquest oferiment no vol dir que no el tingui: pel P. Kolvenbach i per molts d'altres el té.
Si alguna d'aquestes persones desitgés una d'aqueste misses, no té més que demanar-me-la. Seria una de les meves intencions preferides.
Encara segueix l'oferta...
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 1 desembre 2016 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)