Ir a la versión castellana	Necessitaràs l'Acrobat Reader	Si encara no el tens...
.doc         Només text català         .pdf
Explorador recomanat: Mozilla Firefox	Consells de lectura	I uns consells del segle XIV...	Si és la teva primera visita...

GEZA VERMES
NO FOU ADMÈS A LA COMPANYIA DE JESÚS

¿Només per ser jueu? ¿O per altres raons?

En l'"intercanvi epistolar" amb Alfredo Fierro li deia:

Et vaig prometre estudiar el cas de Geza Vermes (1924 - 2013): la seva no admissió pels jesuïtes, detall que desconeixia, ignorant que havia tingut una etapa de catòlic (des dels sis anys, quan la família es va convertir, fins al 1957, deixant el sacerdoci i tornant al judaisme). La seva petició de ser admès a la Companyia seria pels voltants de 1940.

(1924 - 2013)

Ara no faré més que afegir "documents" (els decrets de les Congregacions Generals) al que ja està escrit.

Cal distingir diverses etapes. Els tres primers generals (Ignasi, Laínez -d'origen jueu- i Francesc de Borja) resisteixen les pressions. Aquesta resposta de Polanco (el secretari d'Ignasi) a Araoz (jesuïta de la cort), que insistia que s'adoptessin a la Companyia de Jesús els estatuts sobre la puresa de sang, pot marcar la pauta:

Del no aceptar cristianos nuevos no se persuade Nuestro Padre sería Dios servido, pero bien le parece se debría tener con los tales más circunspección. (Chronicon 3:371).

Ja jerònims, dominics i franciscans havien imposat els seus estatuts de "limpieza de sangre".

Durant els llargs anys dels generals Everardo Mercuriano (1573-1580) i Claudio Aquaviva (1581-1615) van augmentant les traves per a l'admissió dels neoconversos, procés que culminaria a la Congregació General V (1593-1594) amb els decrets 53 i 53, cànon 3 , De genere, que excloïa de l'admissió a la Companyia de Jesús els nous cristians d'origen jueu o musulmà, sense limitació de generacions, constituint, en endavant, impediment no dispensable ni tan sols pel general. El general Aquaviva va contribuir de manera decisiva al decret, que va suposar un dels estatuts de "limpieza" més rigorosos, comparable només al de l'Església de Toledo. Només dos van votar en contra del decret: José de Acosta i Francisco de Arias.

El decret 52 de la CG V

El decret 53 de la CG V

La Congregació General VI (1608), davant les pressions provinents d'Espanya i, sobretot, d'Andalusia demanant l'abrogació o mitigació del decret, el va moderar amb el seu decret 28: només s'exigirien, en endavant, cinc generacions de cristians a la família. Amb els moriscs no es va aplicar aquesta moderació.

El decret 28 de la CG VI

Aquest impediment, anomenat generalment "d'origen", va romandre sense canvis fins ben entrat el segle XX.

En aquesta llarga etapa se situa el cas dels germans Valensin que, admesos ja a la Companyia (Albert havia entrat el 1890 i Auguste el 1899), s'assabenten per confessió del seu pare al llit de mort (1902) del seu origen jueu (el seu pare era un jueu convertit al catolicisme). Van obtenir la necessària dispensa.

La Congregació General XXVII (1923) va permetre, reformulant aquest impediment d'origen, al P. General dispensar de l'impediment a un candidat d'origen jueu, si constés que el pare, l'avi o el besavi s'haguessin adscrit a l'Església catòlica. L'origen matern no es tenia en compte i l'admissió sense facultat del general seria il·lícita, però vàlida. Els moriscs seguien totalment exclosos.

El decreto 27 de la CG XXVII

En aquesta etapa hem de situar el cas de Geza Vermes. No goso donar una resposta dient que la seva no-admissió era deguda exclusivament al seu origen jueu.

Finalment, la Congregació General XXIX (1946), [la que va elegirr Jean Baptiste Janssens (1889-1964), durant el generalat del qual jo vaig ser admès a la Companyia de Jesús], va abrogar -potser per tranquil·litzar consciències després de l'Holocaust- aquest impediment, substituint-lo per un altre diferent (AR XI [1946-1950] 40); ha estat modificat en la seva redacció per la Congregació General XXX (AR 13 [1956-1960] 346) i per la vigent NC 30.

El decret de la CG XXIX

Després de la consulta a Internet sobre Geza Vermes, em sembla que puc dir el següent. Acabats els seus estudis secundaris a escola catòlica, demana entrar a la Companyia de Jesús. Aquí cal tenir present que a Hongria els jueus no podien estudiar a la universitat. Això seria a principis dels anys 40 (1942). Rebutjat pels jesuïtes, ingressa en el seminari de la diòcesi de Nagyvarad: així salvarà la seva vida.

Turned down by the Jesuits, he was accepted by the diocese of Nagyvárad, and began life as a seminarian. The move was providential and saved his life, when, in March 1944, German forces occupie Hungary, setting up a puppet government, which, under Adolf Eichmann, rapidly began to implement against the Jews the Nazis' "final solution". Vermes's parents perished - exactly when, where and how he never discovered. With the aid of the church Vermes managed to remain hidden, and was liberated by the Red Army in Budapest in December 1944.

Finalitzada la guerra, continua els seus estudis al seminari i serà ordenat prevere, però la vida de "capellà de parròquia" no li va, i demana l'admissió als dominics. També serà rebutjat.

Serà admès a la congregació religiosa dels Pares de Nostra Senyora de Sió, fundada, juntament amb un germà seu, per un ex-jesuïta d'origen jueu, Marie-Alphonse Ratisbonne, Viurà a Lovaina, a on podrà estudiar a la facultat i obtenir la llicenciatura i el doctorat amb una tesi sobre els Manuscrits de la Mar Morta.

Jesuïtes i dominics no el van acceptar. Per ser jueu? No ho puc descartar, ja que els jesuïtes no estaven lliures del generalitzat antisemitisme.

Del Diccionario histórico de la Compañía de Jesús:

...los jesuitas no sólo se habían asociado con los que discriminaron a los judíos (como reveló el caso Alfred Dreyfus a los enemigos de la Iglesia en la Francia del siglo x1x), sino que también la civiltá cattolica, la voz internacional jesuítica más importante, se hizo célebre por sus sentimientos antisemitas, hasta la época en que los nazis llegaron al poder. Si las revistas jesuitas en otros países de Europa no fueron muy diferentes en su actitud hacia los judíos, no es de extrañar que algunos escritores hayan expresado la opinión de que el antisemitismo de los nazis se inspiró de alguna manera en la retórica de algunas publicaciones jesuíticas.
Aún más, los alemanes llegaron a señalar durante las negociaciones con el Vaticano sobre el concordato de 1933, que los jesuitas eran más exhaustivos que los nazis en la indagación de la ascendencia judía.

Diccionario histórico SI, p. 1946

Potser declaracions posteriors del mateix Geza Vermes confirmarien la decisió de jesuïtes i dominics. Per exemple, aquestes declaracions a Rachel Kohn de la Australian Broadcasting Corporation el 1999.

De fet, no vaig ser mai més que un jueu amb -per un temps- una mena de vestimenta exterior. Em vaig adonar que havia de reconèixer la meva identitat genuïna

In fact, I never was anything but a Jew with a temporary sort of outer vestment. I realized I ought to recognize my genuine identity.

Potser Geza Vermes volia "entrar en religión": una bona intenció "mezclada con humanos diseños".

Aquesta frase (mezclada con humanos diseños) l'he trobada a les Constituciones de la Compañía de Jesús a la seva primera parte (Del admitir a probación), capítol tercer (De lo que impide para recibir en la Compañía):

 8. Otros impedimentos, aunque cada uno de por sí no excluya de la Compañía, hacen que sea menos idóneo el que     desea ser recibido; y tanto podría ser el defecto que no fuese servicio de Dios que se aceptase con él a     nadie

 9. Estos impedimentos son de esta manera

10. Intención no tan recta para entrar en religión como convendría, antes mezclada con humanos diseños.