| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... |  |
| .doc Només text català .pdf | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... | |
| .doc Només text català .pdf | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
|
Ja has vist la primera part?AMÈRICA LLATINA |
Els jesuïtes posseïen i feien servir la mà d'obra de persones esclavitzades mentre Ignasi de Loiola, el fundador de l'ordre, encara vivia.
Un exemple serà suficient:
El company d'Ignasi, Francesc Xavier, més tard canonitzat, va reprendre els jesuïtes de Goa per gastar diners en jardiners en lloc de comprar esclaus.
Bernard A. Cook
Maryland Jesuits and Slavery
Citant a:
Christopher J. Kellerman, S.J.
All Oppression Shall Cease:
A History of Slavery, Abolitionism, and the Catholic Church.
Les normes per adquirir terres
Els jesuïtes belgues, expulsats per les lleis antijesuïtes dels nous Països Baixos creats pel Congrés de Viena de 1815, van arribar a la plantació jesuïta de White Marsh el 1822. El suport als belgues va suposar una càrrega econòmica per als jesuïtes de Maryland. Per tant, es van alegrar de respondre a la invitació del bisbe Louis Dubourg de Louisiana i les Dues Florides, sulpicià i antic president del Georgetown College, d'enviar jesuïtes a San Luis. Van enviar els belgues, i amb ells a sis persones esclavitzades.
L'abolició de l'esclavatge no va ser un problema a la zona fins a principis del segle XIX, quan els jesuïtes de Georgetown es van dividir profunda-ment sobre la qüestió de l'esclavatge.
Los jesuitas europeos en Maryland, que tendían a idealizar la relación entre dueños y esclavos como una forma refinada de feudalismo, fueron más ruidosos en su oposición a vender esclavos.
Hacia los años treinta, los superiores de la nueva provincia, nacidos en América, estaban ya decididos, reunciando a la relación tradicional de cultivador-párroco, a vender todos sus esclavos y arrendar los terrenos a agricultores.
Jesuïtes nadius, que eren superiors de les plantacions, també van objectar vigorosament, i uns quants pel que sembla van avisar els seus esclaus, alguns dels quals es van escapar, encara que van tornar més tard a les hisendes.
McSherry (primer Provincial de Maryland) i Thomas Mulledy, procedents ambdós de l'oest de Virgínia, ara Virgínia Occidental, se sentien incòmodes amb la tradició jesuïta de Maryland dels sacerdots plantadors. Eren partidaris de vendre les finques i les persones esclavitzades pel sistema de l'emancipació diferida.
Sentien que les plantacions eren una càrrega per als jesuïtes de Maryland; i instaven a vendre les plantacions, així com els esclaus, creient que els jesuïtes només podien mantenir les seves propietats o les seves escoles en àrees urbanes en creixement: (Georgetown College a Washington, DC, i St. John's College a Frederick, Maryland).
Mulledy i McSherry van fer cada cop més evident la seva oposició a la propietat d'esclaus dels jesuïtes. Tot i que continuaven donant suport a l'emancipació gradual, creien que aquesta opció es tornava cada cop més insostenible, a mesura que creixia la preocupació dels habitants de Maryland pel nombre creixent de negres lliures. Tots dos temien que, com la gent no acceptaria més negres emancipats, els jesuïtes es veurien obligats a vendre els seus esclaus en massa.
Els jesuïtes nascuts als Estats Units a favor de la venda
Els missioners jesuïtes europeus s'hi oposaven, argumentant que era immoral tant vendre les seves terres patrimonials com perjudicar materialment i moralment els esclaus venent-los al Sud Profund, on no volien anar.
El P. Roothaan, Superior General dels jesuïtes a Roma, es va oposar a la venda de persones esclavitzades pels jesuïtes de Maryland. Va escriure: "Seria millor patir un desastre financer que patir la pèrdua de les nostres ànimes amb la venda dels esclaus".
No obstant això, el P. McSherry, llavors president de Georgetown, i el P. Mulledy, provincial encarregat de la missió dels jesuïtes a Maryland, el van convèncer perquè permetés la venda. Li van dir a Roothaan que el Georgetown College no sobreviuria sense la venda.
Va cedir, però va insistir en tres condicions, que esperava mitigar el mal de la venda: que els esclavitzats poguessin seguir practicant la seva fe catòlica, que les famílies no fossin separades i que els diners rebuts no s'utilitzessin per pagar deutes contrets durant la presidència de Mulledy. (59) El P. Roothaan va aprovar la venda de l'octubre de 1836.
Alguns dels administradors de les hisendes que s'oposaven a la venda animaren els seus esclaus a fugir,
Mulledy, juntament amb Johnson i un xèrif, van arribar a cadascuna de les hisendes sense previ avís per reunir els primers 51 esclaus
Un nombre desconegut d'esclaus també podria haver fugit i escapat de la deportació.
Mulledy tornaria un parell de vegades més a les hisendes per anar agafant esclaus.
Étienne Dubuisson havia estat un breu temps president del Georgetown College i rector d'Holy Trinity de 1825 a 1826, i de nou de 1831 a 1833. En el moment de la venda, era rector de Santa Maria a Alexandria, Virgínia. Dubuisson, encara que no considerava immoral l'esclavitud en si, es va oposar a la venda dels esclavitzats pels jesuïtes per immoral. Tenia por que si els esclavitzats pels jesuïtes eren venuts, serien maltractats i abusats, que se'ls negaria l'educació i que el seu dret a casar-se no seria reconegut.
Peter Haverman, com a superior de Newtown Manor, havia millorat significativament les condicions dels esclaus allà. (65) Va acusar Mulledy de ser com els "traficants d'esclaus que no valoren res més que els diners".
Thomas Lilly, que habia creay (un cas ben bé únic) l'escola dominical per a esclaus a Frederick (Maryland), era a St. Thomas Manor i estava indignat. Mulledy, acompanyat per Johnson i un xèrif, havia arribat sense previ avís per evitar que els jesuïtes de St. Thomas avisessin els esclaus i els permetessin amagar-se. Lilly va escriure a Roothaan:
És amb el dolor més gran de l'esperit que agafo la ploma... Sense cap previ avís ni preparació, els esclaus van ser capturats violentament... Van ser tractats com a animals en tots els aspectes... Quina angoixa! Quin escàndol no només per als catòlics, sinó també per als protestants!... Molts d'ells, tant com sigui possible, detesten aquesta venda, que causarà una gran ferida a aquesta religió i a aquest ordre.
Joseph Carbery, un altre sacerdot que s'oposava al que feia Mulledy, en saber que els comerciants d'esclaus venien, en un acte flagrant de desafiament contra el seu superior, va animar als esclaus: "A córrer, a córrer!".
Ignatius White, superior de White Marsh, que s'oposava a l'esclavatge en general, va denunciar la venda de com a equivalent al comerç d'esclaus.
Samuel Eccleston, sulpicià, arquebisbe de Baltimore des de1834 fins a 1851, també protestà davant Roothaan, afirmant que les famílies dels esclaus havien estat separades.
Mulledy, ben conscient de la indignació que s'estava produint entre els seus companys sacerdots, sobretot els que estaven destinats a les hisendes, que parlaven del "lleig negoci de vendre éssers humans", en una carta desafiant a Roothaan, aborda les creixents crítiques al seu lideratge:
Aquest assumpte no els agrada, perquè ja no seran els grans amos que eren abans, però espero que siguin millors jesuïtes.
Samuel Eccleston, l'arquebisbe de Baltimore, un sulpicià, havia presentat una reclamació en nom de l'arxidiòcesi de Baltimore per les terres i els esclaus en poder dels jesuïtes, una qüestió que ja venia del temps del seu antecessor, Ambrose Maréchal, qui reclamava les propietats de la Companyia a Maryland, inclosos els esclaus.
El pare van de Velde, lingúista i home de negocis (futur president de la Universitat de St. Louis), va escriure una carta a un altre jesuïta, Ignatius Brocard, (27 novembre 1848), després d'una visita a Louisiana i li va expressar la frustració. Creia que els esclaus havien estat venuts amb la condició que poguessin continuar les seves pràctiques cristianes i tinguessin "lliure exercici de la religió catòlica i oportunitat de practicar-la". En comprovar la manca d'esglésies catòliques a la zona, va arribar a suggerir que la província de Maryland contribuís amb 1.000 dòlars per construir una església a prop d'una de les plantacions. En una altra carta, va escriure: "Tant la justícia com la caritat exigeixen que els seus antics amos intervinguin i ajudin altres persones ben disposades a procurar-los un mitjà de salvació."
Roothaan, decidit a destituir Mulledy, va ordenar l'agost de 1839 a McSherry que informés a Mulledy que havia estat remogut com a superior provincial i que si aquest es negava a dimitir, seria expulsat de la Companyia de Jesús. No obstant això, es va deixar convèncer per McSherry per retardar aquesta decisió, mentre aquest, juntament amb Samuel Eccleston (arquebisbe de Baltimore), intentaven convèncer Mulledy perquè dimitís. Roothaan fins i tot havia contemplat expulsar-lo de la Companyia, però Eccleston el va convèncer del contrari.
Mulledy, el juny del 1839, ja havia acceptat el consell de McSherry i Eccleston de dimitir i anar a Roma per defensar-se davant Roothaan.
Anà a Roma a defensar-se i Roothaan el va exiliar a França, a on ensenyà anglès a Niça. A petició del bisbe Benedict J. Fenwick retornà als Estats Units, per a ser el primer president (1843-1845) de l'Holy Cross College de Worcester (Massachussetts). Després fou rector de Georgetown (1845-1848) i de St John's College (1850-1854) en Frederick (Maryland). Més tard (1857-1858) fou responsable de l'Holy Trinity.
La Companyia de Jesús amb prou feines tenia abolicionistes, i els pocs que s'oposaven a l'esclavitud en principi no eren activistes.
Quan va esclatar la guerra (12 abril 1861), els esclaus dels jesuïtes van fugir, com van fer per tot arreu als estats fronterers, fins i tot on, com a Maryland, la majoria de les hisendes eren ja cultivades per arrendataris.
L'esclavitud va acabar a Georgetown abans del final de la Guerra Civil (26 maig 1865). Els homes i dones esclavitzats van ser alliberats el 1862.
La resposta jesuïta a la petició del II Concili Plenari de Baltimore (1866), perquè les comunitats religioses acceptessin l'apostolat amb els negres lliures, no fou uniforme.
Els jesuïtes de Maryland van traspassar la seva parròquia de Baltimore als pares de Millhill, especialitzats en aquest ministeri.
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 14 juliol 2025 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Per rebre terres, una persona havia de finançar el viatge dels "indentured servants" (servents contractats) per poblar la colònia de Baltimore. Aquells que van portar servents contractats el 1633 rebrien 10 acres de terra urbana per cada cinc homes portats. Després de 1633, els "Cavallers Aventurers" rebrien el títol de cinc acres de terra urbana i 2.000 acres de terres de conreu per cada 10 individus el transport dels quals proporcionaven. En conseqüència, a canvi dels servents contractats el passatge dels quals havien finançat, els jesuïtes van adquirir les seves dues primeres finques, St. Inigoes Manor i St. Thomas Manor.
|
From: Miquel Sunyol
Apreciado señor: Estudiando el tema de los jesuitas y la esclavitud he encontrado su artículo "Maryland Jesuits and Slave-ry". Me ha interesado la referencia a Francisco Javier sobre la compra de esclavos: Ignatius' companion, Francis Xavier, later canonized, reprimanded Jesuits in Goa for spending money on gardeners instead of buying slaves. A veces, algunos de mis compañeros jesuitas no se fían mucho de mis citas. Le agradecería que me indicara como puedo tranquilizar a mis compañeros jesuitas. Agradeciendo su atención Miquel Sunyol
From: Bernard Cook
Dear Mr. Sunyol The information about Francis Xavier can be found on page 73 of Christopher J. Kellerman, S.J., All Oppression Shall Cease: A History of slavery, Abolitionism, and the Catholic Church, (New York: Orbis, 2022). I am attaching a photo of page 73. I hope that this is helpful. Sincerely yours, Bernard Cook |
 |
|
|
Xavier va deixar Lisboa per al seu famós viatge missioner a l'Índia en un vaixell portuguès el 1541, però Rodrigues es va quedar. El 1547, el mateix any en què Bartolomé de Las Casas va dur a terme la seva investigació a Lisboa, Rodrigues va escriure tot content a un altre jesuïta per dir-li que la construcció del collegi de Coimbra estava gairebé acabada. El rei Joan III els havia donat deu esclaus africans per ajudar a construir-la. Aquesta notícia del regal del rei no hauria commocionat Xavier. Uns anys més tard, el 1552, Xavier va renyar un jesuïta de Goa per gastar massa diners en un jardiner i els seus dos ajudants. "Fes un germà [coadjutor] jardiner i compra dos esclaus", va aconsellar. Xavier tenia la mateixa mentalitat econòmica que els esclavistes de les Amèriques havien utilitzat durant segles: comprar un esclau era més barat que contractar algú a llarg termini. |
||
|
Aquell mateix any, el superior jesuïta del Brasil, Manuel de Nóbrega, va escriure a Rodrigues per posar-lo al dia sobre la seva situació al Brasil i va esmentar que havia sol·licitat alguns esclaus africans per als jesuïtes d'allà. La recentment fundada Companyia de Jesús utilitzava mà d'obra esclavitzada sense qüestionar-la mentre Ignasi encara era viu. Els primers jesuïtes podrien haver optat per no comprar humans esclavitzats i podrien haver protestat contra el comerç com havia fet Las Casas. |
||
