Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Pàgina preparada per Internet Explorer
a una resolució de 1024 x 768
Només text
Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
Tot recordant
José María Díez-Alegría

¿Com és que el tema del Regne de Déu desapareix ja en el Nou Testament?

Passejant pel port de Barcelona. Juny 99
04_dalegria (35K)

Acostumava passar cada any uns dies a Tarragona i jo aprofitava per invitar-lo a sopar a casa meva, compartint taula i conversa amb un petit grup d'amics.

Un any el vaig posar una mica nerviós. Domingo Melero em diu que em puc vanagloriar d'haver estat un dels pocs que l'ha posat nerviós.

I què li vaig dir jo o, més aviat, què li vaig preguntar?

La pregunta era ben senzilla, però difícil de contestar per tots aquells (entre els quals jo m'incloc) que afirmen que el nucli del missatge de Jesús fou el Regne de Déu.

Com és que el nucli del missatge de Jesús,
el tema del Regne de Déu,
sense haver d'esperar èpoques constantinianes,
desapareix ja en els escrits del Nou Testament?

He trobat un vell arxiu en què resumeixo quatre pàgines del seu famós llibre yo creo en la esperanza, el tercer volum publicat per Desclée de Brouwer a la col·leccio EL CREDO QUE HA DADO SENTIDO A MI VIDA.

Aquest era el resum que feia de les pàgines 61-64:

El año 1902, el profesor del Instituto Católico de París Alfredo Loisy publicó un librito con el titulo L'Évangile et l'Ég1ise. En él afirmó que "Jesús esperaba que viniera el Reino de Dios y fue la iglesia lo que vino".

El libro y su autor fueron condenados en una forma cuya injusticia nos resulta hoy evidente. Pero la afirmación, aunque pueda ser matizada, encierra un fondo de verdad innegable, y debe ser para 1os cristianos de hoy una llamada a la reflexión, al arrepentimiento y a la conversión. Setenta y cinco años después de la publicación del "pequeño libro" reprobado, el padre Guillet pudo escribir que "Loisy tenía razón al decir que la iglesia no es la prolongación lineal de Jesús, la aplicación metódica de su programa. La iglesia nació de la resurrección de Jesús, de su ausencia visible y de su experiencia en el Espíritu. Este nacimiento es un verdadero nacimiento, una novedad radical, una ruptura".

[…]

El reino de Dios que Jesús anunciaba era la "buena noticia" para los pobres. Una noticia de predilección del Padre Dios, de una liberación en marcha, que viene de Dios, Esto lo afirma el Evangelio de Lucas en su descripción de la visita de Jesús a Nazaret, que es como una síntesis de su comprensión de la figura histórica del Nazareno (Lc 4, 16-20). Lo afirma igualmente Mateo (11, 2-6) y también Lucas en un texto paralelo (7, 18-23).

[…]

Jesús predicó el Reino y no se predicó a sí mismo. La Iglesia, desde el principio, predicó a Jesús. Pero, en la era apostólica, no separó el anuncio de Jesús de la proclamación del Reino. Luego, poco a poco, pero bastante rápidamente, el anuncio escatológico del Reino quedó aparcado, el Jesús real fue sustituido por el Cristo glorioso, la expectativa del Reinado de Dios, que es para Jesús la meta de la historia (hacia la que debemos orientar nuestros esfuerzos), fue eliminada, y quedó sólo la perspectiva del cielo, concebido de una manera metahistórica, sin relación alguna con el drama conjunto de la historia. Donde esta perspectiva prevalece, la petición central del Padre Nuestro (presente en los más originarios estratos de la tradición que viene de Jesús) queda enteramente destituida de sentido. Entonces la Iglesia, lejos de ser un preanuncio significativo de la buena noticia de Dios para los pobres, se convierte en un motivo de desconfianza. Porque la institución eclesiástica ha sabido reducir el mensaje de fuego de Jesús a la temperatura confortable de un modesto cuarto de estar.

"La idea de que los cristianos no pueden ser revolucionarios se ha convertido en algo tan natural, que nadie se escandaliza si se vuelven reaccionarios" (E. Ksemann¨). Esto me lleva a recordar un aforismo extraordinariamente paradójico, pero cargado de profundo sentido, del escritor guatemalteco Augusto Monterrosso: "Cristianismo e Iglesia. Las ideas que Cristo nos legó son tan buenas que hubo necesidad de crear toda la organización de la Iglesia para combatirlas"

17_juny96_m (53K)

Com si estiguéssim sopant, m'agradaria fer alguns comentaris:

  • Possiblement, Díez-Alegía, com tants d'altres, cita de memòria o d'oïdes la frase de l'abbé Alfred Loisy, la traducció correcta de la qual seria "anunciava el Regne"

Jésus annonçait le royaume,
et c'est l'Église qui est venue

  • L'any 1902, Alfred Loisy era ja un "ex-professor" de l'Institut Catholique de Paris: n'havia estat expulsat el novembre de 1893 pels bisbes-protectors de l'Institut. La raó: publicar coses sobre l'autor del Pentateuc i sobre el caràcter històric dels llibres de l'Antic i Nou Testament

Il fut, sans autre explication, privé de sa chaire par les Évêques Proctecteurs de cet Institut, pour avoir fait paraître, dans L'enseignement biblique, une revue qui comptait environ deux cents abonnés, les lignes suivantes" (Sobre la autoria del Pentateuc i el caràcter històric dels llibres de l'Antic i Nou Testament)


L'Église y apparaissait, au contraire,
comme un développement
nécessaire et légitime de l'Évangile.

Si en vols saber més:
REGNE I ESGLÉSIA

De 1893 (Alfred Loisy és expulsat de l'Institut Catòlic de París) a l'"expulsió" de Díez-Alegría de la Gregoriana havien passat casi 90 anys (i tot un Concili Vaticà II), però els mètodes repressius de les autoritats vaticanes i de la Companyia de Jesús (i estem parlant de dues grans personalitats: Pau VI i Pedro Arrupe!) no havien canviat gaire. Recordem que l'any 1971 fou expulsat de la Companyia de Jesús -i també per problemes de censura- el jesuïta català Joan Leita (veure carta de protesta d'uns quants jesuïtes).

06b_juny99 (26K)

Podríem haver seguit compartint comentaris en aquella passejada pel port de Barcelona amb la Carmen Muñoz i en Joan Travé (el fotògraf d'aquesta foto).

Si en vols saber més:
MANTENIR LES DISTÀNCIES
ENTRE JESÚS I ELS EVANGELIS


11_juny96_g (21K)
  • És una simplificació, quan ens referim a aquells primers temps després de la mort de Jesús ("en la era apostólica") parlar de "La Iglesia" (en singular i amb majúscula). Després de la mort de Jesús (i evito molt conscientment dir "després de la resurreció de Jesús") van sorgir diversos grups que tenien a Jesús com "referent" i cada grup va fer el seu camí a velocitats i direccions diverses.
Act 8, 12 tw/| Fili,ppw| euvaggelizome,nw|
peri. th/j basilei,aj tou/ qeou/
kai. tou/ ovno,matoj VIhsou/ Cristou/
...Felip, que els anunciava la bona nova
del Regne de Déu
i del nom de Jesús, el Messies
Act 11, 20 tinej evx auvtw/n a;ndrej Ku,prioi kai. Kurhnai/oi(
oi[tinej evlqo,ntej eivj VAntio,ceian
evla,loun kai. pro.j tou.j ~Ellhnista,j
euvaggelizo,menoi to.n ku,rion VIhsou/n
...alguns de Xipre i de Cirene
que, en arribar a Antioquia,
anunciaven també als grecs
la bona nova de Jesús, el Senyor.
Act 28, 31 khru,sswn th.n basilei,an tou/ qeou/
kai. dida,skwn ta. peri. tou/ kuri,ou VIhsou/ Cristou/
Els anunciava el Regne de Déu
i els instruïa sobre el Senyor Jesús, el Messies

Si en vols saber més:
¿VA EXISTIR
UN CRISTIANISME PRIMITIU

i, també, si voleu
AL TERCER DIA,
JA ES VAN BARALLAR


08_juny96_d2 (49K)

Jo santificaré el meu gran nom:
Us prendré d'entre els altres pobles,
us aplegaré de tots els països
i us faré tornar a la vostra terra

Si en vols saber més:
¿QUÈ DEMANAVA JESÚS?

16_juny96_l (49K)

Crec que fàcilment Díez-Alegría m'hagués anat concedint aquests comentaris, però també crec que, malgrat aquesta taula, no hagués estat gens d'acord en el meu darrer comentari: reduir el Regne de Déu a la reunificació de les dotze tribus, a una renovació del poble d'Israel.

I a nosaltres, avui dia, què ens pot importar la reunificació de les dotze tribus d'Israel? Em diria, i no només ell...

La meva resposta seria: a nosaltres, no gens; però a Jesús, sí, i molt. Per això el van matar: els romans no mataven jueus per dir "Abba", però sí que crucificaven aquells jueus que volien portar a la pràctica el principi teològic de Déu com únic senyor i amo (mo,non hvgemo,na kai. despo,thn to.n Qeo.n), com ens dirà Flavi Josep al referir-se a la secta fundada per Judes el Galileu (Ant XVIII, 23).

Fa uns anys que ja deia, a una carta d'abril del 89:

Aquesta època, a les meves "catequesis", intento fer veure com Jesús és un més, que no resultava un personatge tan estrany dintre del seu ambient: és un de tants jueus que es pensen que tenen la solució pels problemes del seu país (sembla que Jesús ja tenia prou amb les fronteres del seu propi país). M'ajuden el Gerd Theissen (Sociología del movimiento de Jesús) i Gerhard Lohfink (La Iglesia que Jesús quería). És molt possible que el “Pare nostre” no sigui una pregària tan universalista com nosaltres ens pensem.

A Gerd Theissen havia llegit:

El cristianismo primitivo comenzó como un movimiento intrajudío de renovación, promovido por Jesús, en competencia con otros movimientos intrajudíos de renovación. Fue un fenómeno palestino con irradiación en las regiones vecinas de Siria, entre los años 30 y 70.

I a Gerhard Lohfink això:

Juan el Bautista no se dirige a la humanidad en general ni a cada uno de los individuos por separado. Sino a los miembros del pueblo de Dios. Le preocupa la existencia de Israel. Esa misma preocupación compartían por entonces los fariseos, los esenios y los zelotas. Todos esos grupos y movimientos apuntan, en último término, a la renovación de Israel, a la reunión del verdadero Israel; un Israel que haga la voluntad de Dios. En nuestra mentalidad moderna se podría decir: numerosos grupos y movimientos de aquel Israel buscaban la verdadera identidad del pueblo de Dios.

Precisamente en esta constelación histórica tenemos que encuadrar a Jesús con su mensaje y su praxis. Con ello, no hacemos desfavor alguno al carácter único y divino de su envío. También Jesús quiere congregar el pueblo de Dios. También Jesús quiere preparar y disponer a Israel para Dios. También Jesús quiere dar respuesta a la profunda crisis de identidad que padece Israel.

La lectura més recent, d'aquests darrers anys, de Richard A. Horsley (Jesús y el imperio. El Reino de Dios y el nuevo desorden mundial) aporta una nova confirmació:

006_nov91_f (30K)

Tras analizar los diversos movimientos de resistencia entre los galileos y judíos podemos empezar a sospechar que Jesús no fue una figura totalmente única. Este estudio nos sensibilizará para percibir cómo él pudo haber adoptado ciertos roles sociales tradicionales que aparecen en otros movimientos contemporáneos entre los campesinos galileos y judíos. (Pag. 24)

La expresión "Reino de Dios", en los múltiples contextos y conexiones en la práctica y enseñanza de Jesús, adquiere dos amplio sentidos: el Reino de Dios en cuanto juicio de los gobernantes y el Reino de Dios como renovación de Israel. (pag. 25)

Incluso antes de que la audiencia escuche que Moisés y Elías se aparecieron a Jesús transfigurado en la montaña, el texto de Marcos ha proporcionado claves inequívocas de que Jesús es un profeta como Moisés y Elías capitaneando la renovación de Israel... Que Jesús era otro profeta como Moisés que realizaba una nueva liberación para Israel liberándolo de la opresión extranjera. (pag. 93)

Marcos reconoce a los Doce como las cabezas simbólicas del Israel renovado, constituido por Jesús al comienzo del relato... El relato de Marcos describe a Jesús realizando una renovación de Israel contra -pues los condena- los líderes de Israel y sus patronos romanos. (pag. 98)

El interés conjunto de Q y el significado concreto o programa del "Reino de Dios" es la renovación de Israel. (pag. 101)

Q 13, 29-28 (Lc 13, 28-29 / Mt 8, 11-12) ("Muchos vendrán de Oriente y de Occidente") debe ser leído a la luz de los ricos "paralelos" de los profetas israelitas y de la literatura escriba judía que se refieren a la reunión de los israelitas dispersos hasta el momento de la restauración futura de Israel (Zac 2,10; 8,7-8; Is 42,5-6; Bar 4,4; 5,5; 1Hen 57,1; Sal. Sal 11,2-3). La imagen en Q 13,28-29 es claramente la del Israel reunido para el banquete del Reino de Dios, imagen común de la restauración de Israel en los profetas (Is 55,1; Jer 31,7-14).

I per acabar, que ja m'estic allargant massa, recordar aquests dos textos un xic desconeguts que proven que alguns de aquells primers grups de seguidors de Jesús seguien donant volació i renovació de les dotze tribus:

Ap 21, 10-14 Em va transportar en esperit dalt d'una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu i envoltada de la seva glòria.
Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí.
Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d'Israel.
Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent.
La muralla de la ciutat reposava sobre un fonament de dotze pedres que duien els noms dels dotze apòstols de l'Anyell.
Act 26, 6-7 I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares;
és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament.

Y con este tema de las "doce tribus" concluía este evangelio, todavía bastante desconocido, que fue descubierto escondido en los evangelios de Lucas y de Mateo, el llamado Documento Q

Q 22, 28-30
Mt 19, 28 Lc 22, 28.30
Vosaltres, els qui m'heu seguit,
us asseureu sobre trons
i jutjareu les dotze tribus d'Israel
u`mei/j oi` avkolouqh,sante,j moi
kaqh,sesqe evpi. qro,nwn
kri,nontej ta.j dw,deka fula.j tou/ VIsrah,lÅ

Recorda:
Si vols veure el text grec...

I si encara no ho has llegit:
¿ES POT PARLAR DEL REGNE DE DÉU
SENSE PARLAR DELS ROMANS

ALTRES "IN MEMORIAM"
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
28 octubre 2008
Última modificació: octubre 2020
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Coses de jesuïtes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

17a_juny99 (134K)
Seguirás visitando el pisito...