Fa un parell de dies m'adormia amb l'Adolescent 1874 - 1875 d'en Fiòdor Dostoievsky (1821-1881). El jove protagonista, en Arkadi Andreievitx Makarovitx, el senzillament Dolgoruki, deia...
Sospitava  perfídia, coqueteria grollera, i era desgraciat... perquè no podia lligar aquest pensament amb la vostra persona... els últims dies hi pensava contínuament; i de sobte, tot és clar com el dia!
En entrar aquí pensava que m'emportaria jesuïtisme, artificis, una serp inquisitiva, i he trobat honor, glòria, una estudianta!
Us en rieu? Està bé, està bé! De fet, vós sou una santa i no podeu riure d'allò que és sagrat...
(pàg 271)
 
En Arzalluz no és calvinista, és jesuïta. Això voldir que pot mentir...
 
  
Les declaracions d'en Josep Mª Bricall foren repetides diverses vegades, però aquest fragment no el vaig tornar a sentir. Això fa que no pugui donar fe de l'exactitud literal, però sí de la contraposició calvinista/jesuïta i de la relació jesuïta-mentida/mentir
 		 Em despertava amb Catalunya Ràdio o amb la COM. El dia abans Arzalluz havia fet les seves declaracions sobre Tarradelles. Ara era el torn d'en Josep Mª Bricallex-alumne dels jesuītes, ex Rector de la Universitat de Barcelona, qui havia estat "home de confiança" (ara no recordo si amb càrrec polític) d'en Tarradelles...
La pregunta és:
Què és el que fa que un home 
de la formació i de la cultura 
d'en Josep Mª Bricall 
repeteixi vells tòpics?

 
 
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
Febrer 1999

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 

"Avui mateix, ara mateix, li tornaré els diners i els hi llençaré a la cara; em volia ofendre", va dir, "com Safronov (el nostre mercader); només que Safronov m'ofengué com un bast mujic, i aquest com un astut jesuïta" (pàg 188)

"No m'elogieu, no m'agrada. No deixeu en el meu cor l'enutjosa sospita que em lloeu per jesuïtisme en detriment de la veritat, per no deixar d'agradar" (pàg 282)

"Aleshores jo era sincer amb mi mateix: no era hipòcrita, no m'enganyava; i si no vaig comprendre alguna cosa en aquells moments va ser només per manca d'intel·ligència, però no per jesuïtisme amb mi mateix" (pág 293)

"Va prendre una decisió jesuítica, però femenina! -vaig exclamar-. Aleshores ja us estimava" (pàg 319)

"El primer cop que va veure-la, Versílov, com és natural, no va creure que ella fos així [una dona molt senzilla i franca]; precisament va creure el contrari, que era falsa i jesuïtica" (pàg 497)
 

Tots ells extrets de L'Adolescent, segons traducció d'en Josep Mª Guell (Ed Proa S.A)
Seguir legint el text...

 
 
 


 
 

Y la Regenta fue al baile del Casino, porque como ella esperaba, don Víctor se empeñó "en que se fuera, y se fue".
Aquel acto de energía, verdaderamente extraordinario, le hacía pensar al ex-regente, mientras subían la escalera del caserón negruzco del Casino, que él, don Víctor, hubiera sido un regular dictador. "Le faltaba un teatro, pero no carácter. que lo dijera su mujer, que mal de su grado subía colgada de su brazo, hermosísima, casi contenta, pese a todos los confesores del mundo. Ya no estábamos en el Paraguay: ¡a él jesuitas!".
[…] 

Y se lo dijo. Se lo dijo cuando acababan de comer. Con gran sorpresa del enérgico marido "que no quería que su casa fuese un nuevo Paraguay" -alusión que no entendió Ana-, la esposa no resistió tanto como él esperaba; se rindió pronto. Pero él lo achacó a la propia energía. "Comprende que yo no he de ceder y no se obstina" 

Leopoldo Alas, "Clarín" (1852-1901)
La Regenta (1884)
Pág  508-509

Seguir legint el text...