Els germans Berrigan

Activista contra la guerra del Vietnam
1968. Amb el professor Howard Zinn de la Universitat de Boston va a Hanoi per assistir a l'alliberació de tres pilots americans
1970. Condemnat a tres anys de presó per haver destruït l'any 1968 amb el seu germà Philip els arxius dels registres de reclutament a Catonsville, Md
Ingressa en presó després de viure uns mesos fugit de la justícia
1972. Alliberat "sota paraula d'honor" després de divuit mesos de presó
1980. Participa, juntament amb el seu germà, a la primera acció dels "Plowshares", una protesta a la General Electric Plant at King of Prussia (Pa)
1980-1992. Arrestat diverses vegades per les seves accions de protesta contra fàbriques d'armes i altres llocs.

Escriptor i poeta:
1957. Time Without Number, llibre de poemes que guanya el premi Lamont Poetry Award
1968. Night Flight to Hanoi, el diari de la seva missió a Hanoi
1970. The Trial of the Catonsville 9
1987. Una autobiografia

I més de cinquanta llibres més i quatre films...

Si els vols veure a Amazon

Mairead Maguire, premi Nobel de la Pau (1976) els proposa com a candidats al Premi: "Aquests dos germans viuen sense pors les seves creences cristianes i són per a tots nosaltres un exemple del que significa realment ser un cristià. La guerra i la preparació de la guerra és una acció imjusta i nosaltres mai hem de tenir por d'oposar-nos-hi amb les nostres paraules i les nostres accions"

Maig 2016:
Article d'ecleSALia.net a l'informar de la seva mort

A partir de 1962 entra en els moviments pacifistes i a 1968, per l'acció a Catonsville acapara l'atenció nacional. Fugitiu de la justícia es capturat (1970) per les autoritats federals en una església de Manhattan.
1969. Es casa amb Elizabeth McAlister (ex-religiosa) sense abandonà el sacerdoci.
1973. Fan públic el matrimoni, i funden ells dos Jonah House, una comunitat compromesa amb el moviment de lluita no violenta contra la cursa d'armes
Treballa per "guanyar-se la vida" com pintor
Publica Year One, una revista sobre el creixent moviment antinuclear i dirigeix l'acció contra la General Electric Plant at King of Prussia (Pa).
La seva comunitat prepara més de 40 accions contra fàbriques d'armes i complexos nuclears als Estats Units, Europa i Austràlia, passant per més de 20 judicis i passà més de sis anys a la presó entre 1970 i 1992
1997. A la matinada del 12 de febrer, Dimecres de Cendra, sis activistes religiosos, autoanomenats Princeps de la Pau Plowshares (entre ells Philip Berrigan, i Steve Kelly, un jesuïta de San Jose (Calif), assalten el destructor USS The Sullivans, a Bath [Maine] Iron Works (BIW). Philip fou condemnat a 24 mesos de presó.
1999. El 19 de desembre (Quart Diumenge d'Advent), quatre activistes Plowshares, dirigits per Philip Berrigan penetren a la base de l'Air National Guard a Essex (Maryland), en una acció contra les armes nuclears (el "depleted uranium" DU), utilitzades a la guerra de Kosovo. Detinguts i acusats de envair, destruir propietat privada i robatori, Philip fou condemnat a 30 mesos de presó, altres dos a 18 mesos i el tercer a 15.

El 14 de gener 2001 encara està a la presó de Maryland

Escriptor:
Autor de més de cinc llibres, entre ells The Time Discipline: The Beatitudes and Nuclear Resistance (en col·laboració amb McAlister) 1989

Si els vols veure a Amazon.

Mor el 6 de desembre de 2002, als 79 anys, de càncer, a Baltimore (Maryland)


Fragments de l'entrevista amb Jim Wallis "Steadfast with a Smile "	Ferm amb un sonriure
Després de mil lluites contra la seva pròpia ordre, vostè segueix sent jesuïta? Com va arribar a ser jesuïta, i què és el que l'aguanta com jesuïta? Què és el que el fa feliç com jesuïta?		Wallis
Jo vaig entrar a la Companyia de Jesús amb el meu millor amic, després d'haver estat a l'escola junts durant molts anys. Mai, als meus disset o divuit anys, havia pensat en el sacerdoci; però ell sí i sempre fou molt sincer. Aleshores, jo vaig “picar” perquè m’intrigava la idea de què ell volgués ser capellà. Així doncs, tots dos estàvem molt intrigats pels jesuïtes, mentre que ells no semblaven estar gens preocupats per les nostres possibles decisions. Quan vaig conèixer el primer jesuïta, ja em vaig sentir “pescat”: mai no m'havia trobat amb un capellà com aquell. Aleshores ens vam fer jesuïtes, el meu amic i jo. Ell va morir fa dos anys, i jo dono sempre gràcies a Déu d'haver estat amb ell el moment de la seva mort. Penso que va ser una gràcia.
Molts, havent recorregut camins semblants al seu, han deixat l'església o almenys les seves congregacions religioses. Però vostè s'ha mantingut. Com s'ho expliques?		Wallis
Penso que ha estat pura tossuderia; no pas cap virtut. Sentia que era una cosa meva; fos el que fos, era meu. Si ells volien lliurar-se de mi, eren ells qui m’havien d’expulsar. Això lligava amb el meu sentiment de què els jesuïtes, a tot arreu, estaven ficats en el "desordre", i amb tota raó. I jo estava també en el "desordre", i amb tota raó. Si els jesuïtes americans eren massa fanàtics o estaven massa casats amb la seva senyera per a adonar-se'n que el món és més gran, aquest era el seu problema; de cap manera el meu. Jo només sabia que estava en el meu lloc. Si ells no ho sabien, ho sento per ells...

	Un diàleg amb el jutge
	*Jutge*	*Pare Berrigan: prescindint ara de les conseqüències de tots aquest testimonis, promet vostè a aquest tribunal que s'abstindrà en el futur d'accions semblants*
	*Dan*	*Senyoria, em sembla que està posant una qüestió equivocada*
	*Jutge*	*OK, Pare Berrigan. Aleshores quina creu vostè que és la pregunta adient?*
D'un judici de l'any 1990 Si saps anglès...	*Dan*	Bé, senyoria. Em sembla a mi que vostè hauria de preguntar al president Bush si ell aturarà la fabricació de míssils, ja que si ell para de fabricar-los, aleshores jo m'abstindré de colpejar-los i vostè i jo ens en podrem anar a pescar.

Fragments dels comentaris de Virginia Baron
al llibre de Murray Polner i Jim O'Grady

Disarmed and Dangerous:
The Radical Lives and Times
of Daniel and Philip Berrigan

Si saps anglès...

LLa seva participació en moltes d'aquestes accions (com la de la Cursa per la Llibertat, del 1961) va ser prohibida per les seves respectives ordes religioses: A Philip, pels Josefins (ell després va deixar l’orde i es va casar) i a Daniel, pels jesuïtes. Segons ens expliquen Polner y O’Grady, “Daniel i Philip es van apuntar al moviment de protesta dels anys 60, després del conformisme de la dècada dels 50, i començaren a qüestionar els principis i els objectius de les institucions fonamentals del país.”

Durant el judici de Catonsville, a la pregunta del seu advocat defensor, el quàquer Harrop Freeman, professor de la Universitat de Cornell, de si el que havia fet estava d'acord "amb la filosofia dels jesuïtes", Daniel va respondre: "Si això no fos acceptat com una part substancial de la meva acció, la meva acció no tindria cap sentit i jo hauria de ser expulsat per boig."

Si bé és veritat que les motivacions de Berrigan mai han estat qüestionades, els seus mètodes sí que ho han estat per amics i enemics, fins i tot pels seus més acèrrims defensors i pels seus amics més íntims, com el trapense i escriptor Thomas Merton que, amb motiu de la protesta de Catonsville, va escriure: "Encara que jo no estic d'acord amb els seus mètodes d'acció, puc comprendre la desesperació que els mou. Ells creuen que han de donar testimoni, des de la presó, de la injustícia de la guerra. Aquesta és la seva preocupació que no es correspon necessàriament amb l'ensenyament de l'església"

Quan el jesuïta, i durant molt temps pacifista, Richard McSorley li va preguntar si "feien més per la pau des de la presó que estant fora", Philip Berrigan va respondre que el grup dels Plowshares havien fet més que no pas Ghandi. Segons comenten Polner i O’Grady: “D’altres haurien respost que, per Gandhi, la desobediència civil era l’últim recurs a emprar després que tots els altres mitjans havien fracassat i que amb aquest recurs, més que no pas des de la lluita clandestina, Gandhi enviava per endavant un avís als seus adversaris".


Recupero ara una carta que vaig escriure (via e-mail) a principis de maig d'aquest any, aprofitant que el Ramon (un jesuïta que ja porta molts anys a Bolívia acabava de fer un viatge als Estats Units d'Amèrica). Són "Coses de jesuïtes"...		Reflexions a un discurs del General Peter Hans Kolvenbach
		Publicat a Promotio Iustitiae, nº 74, 2001/1 Si el vols llegir a internet
Voldria preguntar-te una cosa sobre els Estats Units d'Amèrica, d'on acabes d'arribar. Què has anat a fer allà? També a demanar perdó? Jo, el que no penso fer és demanar perdó per llegir-me els discursos del general, el nostre germà Peter. Sempre són una incitació al diàleg. He llegit un discurs que va fer a Estats Units, a la Universitat del Valley Syllicon, la del micro-ship, la de Santa Clara. Es veu (ho diu ell mateix) que ell no volia ser menys que el Papa, i també va fer un viatge per a demanar perdó. I posats a demanar perdó, ¡anem a Estats Units a demanar perdó!:
	...para compartir con Uds. el arrepentimiento de toda la Compañía por todas las deformaciones o excesos ocurridos.
I en el paragraf següent deixa clar, sense embuts, a què es vol referir:
	Inmersos en afirmaciones radicales e interpretaciones unilaterales a propósito del Decreto 4, muchos cuestionaron si debíamos continuar manteniendo grandes instituciones educativas... insinuaban, si es que no afirmaban, que el trabajo social directo entre los pobres y el tomar parte en sus movimientos debía ser prioritario
¿Demanava perdó la Companyia de Jesús a tots els Estats Units d'Amèrica per l'actitud d'aquells dos germans jesuïtes contra la guerra del Vietnam? (¿Com es deien aquests dos germans?)
	Ara ja sabem que només hi havia un germà que fos jesuïta, en Dan. Però també he descobert -cosa que abans no sabia- que hi havia un altre jesuïta, el Rev. Steven Kelly, que formava part de la colla.
El Papa i el General, si senten necessitat de confessar-se, no cal que viatgin tan lluny. A Roma, segur que encara hi ha parròquies a on la gent es pot confessar; que es confessin, doncs, i que no ho tornin a fer. Per exemple, el Papa, que deixi en pau els altres i que vagi a confessar-se si vol. L'any passat, a la meva web, ja li indicava quatre o cinc pecats ben seus dels quals es podia confessar. Si cap d'aquells li agradava, ara li dono un altre: que es confessi de sortir pels carrers i places drogat, que ni s'aguanta dempeus, amb veritable escàndol de la ciutadania. I que no ho torni a fer.
Tornem al discurs del general Peter. Reconeix que la Universitat de Beirut
	estaba produciendo, al menos en aquel tiempo, algunos de los ciudadanos más corruptos de la ciudad
Admet que va anar a la Congregació General XXXII, la del Decret 4º, sense tenir ni idea de
	las cuestiones sobre justicia o injusticia
I per consolar-se afegeix que
	no era yo el único delegado que las ignoraba
Aquesta "ignorància" podria tenir "un pase", si ell vingués procedent d'un país en pau social ben establerta, sense lluites internes, sense moviments ciutadans a favor de la justícia. Però és una ignorància ben culpable si ell mateix ens diu que vivia
	en la atmósfera social explosiva del Próximo Oriente
que hi havia gent amb un "compromiso por la promoción de la justicia", que hi existien els "movimientos de izquierda", a qui ell sembla comparar-los "con el desorden público".
Si fos per ell, m'hagués estalviat totes les odioses comparacions (les comparacions sempre són odioses) que em vaig veure obligat a fer entre en Fernando Hoyos i en Ignacio Ellacuria. Ni un ni altre haguessin estat morts.
	La situación social explosiva de Próximo Oriente (nosaltres diríem d'Amèrica Llatina) no permitía una lucha contra las estructuras injustas y pecadoras
I tots tranquils veient la tele a casa. Bé, ja és una mica tard, i els malalts hem d'anar aviat al llit. Això és l'esborrany del que properament afegiré a la meva web, en l'apartat de "Coses de jesuïtes", amb l'excusa de que "ningú no s'ha d'estranyar de que a la meva taula surtin temes de jesuïtes. Adéu

Els germans Berrigan a Internet
A brief biography Daniel Philip "Steadfast with a Smile " (An interview with Jim Wallis in Sojourners magazine) "We Could Not, So Help Us God, Do Otherwise: Celebrating Daniel Berrigan's 75 years of prophetic faithfulness" (An appreciation from his friends) His career in film. The Ben & Jerry's ad Daniel: Under the Siege of the Divine Daniel: Under the Siege of the Divine - Daniel Berrigan (Plough Publishing House, 1998) Pushy Priests: a review of Disarmed and Dangerous: The Radical Lives and Times of Daniel and Philip Berrigan Philip Berrigan: From Prison, Old Militant Struggles On (November 29, 1997) PHILIP BERRIGAN RELEASED FROM FEDERAL PRISON (18 Novembre 1998) Berrigan still at peace (13 Novembre 1999) Plowshares action to disable aircraft using depleted uranium (19 Desembre 1999) Four activists face prison time (National Catholic Reporter, 7 Avril 2000) Concerns Raised by Philip Berrigan about Radioactive Ammunition are Echoing in Europe (Publicat al Baltimore Sun el 14 gener 2001)

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
Novembre 2001
Actualitzada: maig 2016

Per dir la teva

Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

[Elizabeth, Steven, Phil, Susan]
Elizabeth Walz, Steven Kelly, Phil Berrigan, Susan Crane.
Quart Diumenge d'Advent, 19 de desembre 1999

La notícia publicada a LA VANGUARDIA

Daniel Berrigan	Philip Berrigan	Veure tot el grup de Plowshares
Nascuts a Two Harbors, Minnesota (USA), foren el cinquè i sisè dels sis fills d'una família irlandesa-alemanya de fortes arrels catòliques
Nascut el 1921 Entra a la Compagnia de Jesús el 1939, ordenat sacerdot el 1952 i després d'haver estudiat a França (on va rebre la influència del moviment dels capellans-obrers), arriva a ser professor a LeMoyne College (Syracuse, NY) (1957- 62)	Nascut el 1923 Participa a la Segona Guerra Mundial com oficial de la infanteria. Ordenat sacerdot el 1955 dintre de la Societat de Sant Josep.