Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader |
Si encara no el tens... | ![]() |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
El 17 de febrer d'aquest any (2020) vaig rebre un correu de Gabriel Verd, jesuïta "confinat" de per vida a la biblioteca de la Facultat de Teologia de Granada, donant-me a conèixer la recent publicació, a la revista Miscelánea Comillas (Revista de Ciencias Humanas y Sociales), una de les revistes de la Universidad Pontificia Comillas ICAI-ICADE (dels jesuïtes), d'un article de Jorge García Ocón sobre La restauración de la Compañía de Jesús bajo el régimen de Franco [77 (2019) 265-287].
Gabriel Verd recordaria que, unes quantes setmanes abans (a finals de novembre de l'any passat), li havia escrit de nou preguntant-li per documents publicats en el B.O.E. referents a la restauració de la Companyia feta per Franco, per poder preparar bé el meu article sobre "Totes les propietats (finques rústiques i urbanes), tots els dipòsits bancaris, totes les accions de la Companyia de Jesús".
Recorda un consell meu:
¡Deixa els links per a una segona volta! |
Veure aquesta correspondència
novembre 2019 |
"Li havia escrit de nou" vol dir que ja ens havíem escrit, durant el 2002, amb motiu del meu estudi sobre "Les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco". Gabriel Verd havia estat l'autor de l'article sobre Franco al "Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús".
Recorda un altre consell meu:
¡No tots els links t'han d'interessar! |
Veure aquesta correspondència
novembre-desembre 2002 |
En aquest article del Diccionario Histórico es podia llegir que
En Memorabilia se refieren varias iniciativas de la Compañía de Jesús en Estados Unidos, para recoger fondos a fin de paliar los dolores de la guerra. La revista America y otras de la Asistencia [jesuítica] Americana apoyaron desde el 18 julio 1936 a la España Nacional, y por iniciativa de su director Francis X. Talbot, el asistente de América, Zacheus J. Maher, y los siete provinciales de la asistencia escribieron (31 julio 1938) a Franco, para agradecer la restitución de la Compañía de Jesús, ofreciéndole sus oraciones y una limosna personal junto a la colecta realizada por el director de America. (Memorabilia 6:678-679). La carta, traducida al español por el entonces tercerón (futuro P. General) Pedro Arrupe, se reproduce en facsímil, junto con la contestación (WL 68 [1939] 103-113).
FRANCO, Francisco. Jefe del Estado Español (1936- 1975). G.M. Verd. En: Diccionario histórico de la Compañía de Jesús, Charles E. O'Neill. Universidad Pontifícia de Comillas, 2001; vol II, pag 1518-1520./p>
Gràcies a Gabriel Verd vaig poder publicar a la meva web aquests documents esmentats que ell em va facilitar.
¡No perdeu el fil | Si els vols recordar... |
De l'article de Jorge García Ocón sobre la restauració de la Companyia per Franco, article que fou recomanat per Manuel Revuelta -el jesuïta que, al parer d'Alfonso Álvarez Bolado, més sabia de "restauracions"- per la seva publicació...
Si no te lo ha enviado Verd, te lo reenvío yo. Revuelta se sabe todo acerca de las restauraciones de la Compañía de Jesús.
...vaig seleccionar aquest paràgraf a on surt mencionat Pedro Arrupe:
Otro hecho que demuestra la buena sintonía y colaboración de la Compañía de Jesús con la causa de los sublevados fue el que varios jesuitas, siguiendo el mandato papal de mantener un servicio de propaganda anticomunista en todo el mundo, difundieron una buena imagen de los llamados nacionales en la prensa internacional. [...]. Otros jesuitas dedicados a esta labor durante toda la guerra fueron los PP. José Torra (en Avigliana), Aurelio Yanguas (en Lovaina y Marneffe), Domingo Mayor (en Roma), Conesa (en Dublín), Arrupe (en EE. UU.), Guizard (Bordeaux). Todos ellos mantuvieron una correspondencia activa con Gomá informándole del estado de opinión en diferentes países y solicitando información para poder contrarrestar los esfuerzos que la propaganda enemiga llevaba a cabo incluso desde medios católicos.
Sabíem que el jove Pedro Arrupe havia traduït la carta col·lectiva dels Provincials dels jesuïtes dels Estats Units a Franco en què li oferien pregàries i diners, traducció que algun jutge hagués pogut considerar com "enaltiment del terrorisme" o com "col·laboració amb banda armada". Recordem que aquesta carta està datada el 31 de juliol de 1938, quan a Espanya hi ha un govern legítimament constituït a les urnes del 16 (i 23) de febrer de 1936. No seria la darrera vegada que a Espanya no es fa massa cas de les urnes...
Aquest "sabíem" potser, encara que sigui un plural, no inclou tanta gent com es podia pensar. No inclou, per exemple, els lectors i lectores del llibre d'en Pedro Miguel Lamet, Arrupe. Testigo del siglo XX. Profeta del siglo XXI, en el capítol "América en vivo" (pp. 95-101).
Una petita "venjança" entre companys.
Però, almenys jo, no sabíem massa del paper concret que Pedro Arrupe havia jugat en aquest "servicio de propaganda anticomunista" o en "difundir una buena imagen de los llamados nacionales", o quina havia estat la "correspondencia activa" mantinguda amb Gomà (creat cardenal per Pius XI el 19 de desembre de 1935).
En Gabriel Verd em reconeix que no té coneixença d'aquesta "correspondència activa".
De esa correspondencia con Gomá no sabía nada.
Puc sospitar que Alfonso Álavrez Bolado tampoc en sabia res, ja que el seu comentari al fet que Arrupe traduís la carta fou:
Que fuera Arrupe el traductor no tiene especial importancia. Es probable que fuera el español que tuvieran a mano.
Calia saber quin era l'abast de la frase "Todos ellos mantuvieron una correspondencia activa con Gomá".
Calia preguntar-li a l'autor, Jorge García Ocón, cosa que vaig fer el dia 18 després de trobar per internet el seu article:
Remitent Miquel Sunyol
Destinatari Jorge García Ocón
Data 18 feb 2020
Apreciado Jorge:
El P. Gabriel Verd me ha dado a conocer su artículo sobre "La restauración".
De este artículo me ha interesado de manera especial la mención al P. Arrupe.
Arrupe, además de traducir la carta de los Provinciales de Estados Unidos a Franco, ¿hizo algo más? No he logrado saber si, además de la traducción, también escribió de su propia mano la carta en versión castellana.
Otra pregunta: ¿Hay documentación de la "correspondencia activa" entre Arrupe y Gomà?
Quizás es hora ya de que me presente: Miquel Sunyol, "coadjutor de la Compañía de Jesús", a dos días de cumplir los 15 años de jubilación. O sea, a dos días de cumplir los ochenta.
Desde finales del siglo pasado mantengo una página web: www.sunyol.net/miquel
Hace ya unos años, siguiendo consignas de los superiores de la Compañía, hice un estudio de "Las reacciones que se produjeron en el colectivo jesuítico de Misión Obrera al saber que el P. Arrupe, en su viaje a España, haría una visita a Franco". (http://www.tinet.cat/~fqi_sj/arrupe/index_sp.htm)
En este estudio había, naturalmente, un capítulo dedicado a Franco y a la Compañía de Jesús, en donde ya hablaba de Pedro Arrupe y de su posible "contubernio" con los sublevados.
¿Peligrará, gracias a su artículo, la próxima "canonización" de Arrupe?
Últimamente, en mi web, he hecho un estudio sobre todo lo confiscado por la República y devuelto por Franco (http://www.tinet.cat/~fqi_sj/propietats_sp.htm).
Sobre el alcance de la "restauración" por el decreto de Franco, Alvarez Bolado, siguiendo a Revuelta, hizo sus reflexiones, que yo creo que son coincidentes con las suyas. (http://www.tinet.cat/~fqi_sj/arrupe/c_bolado.htm)
Me permitiré poner en mi web, si no le parece mal, un link a su artículo haciendo constar su autoría y su procedencia.
La resposta es va fer esperar, doncs els "dimoniets informàtics" havien enviat el meu correu al seu "spam". La resposta, amable per cert, va arribar el 25 de febrer:
Lo primero felicitarle por su 80 cumpleaños.
Le agradezco el interés que muestra por mi artículo. Por supuesto puede poner el link de mi artículo en su página web. Para mi es muy bueno porque pocas personas se interesan por estos temas...
Su página la conozco desde hace tiempo: enhorabuena por ella y me guardo su correo para preguntarle en un futuro sobre algunos temas que en ella aparece.
Le contesto a sus preguntas.
Hay documentación de la correspondencia entre Gomá y Arrupe en el Archivo Gomá, publicado por José Andrés Gallego. No es que haya muchas cartas, pero algunas sí hay. En ellas Arrupe cuenta algunas cosas que ve en México y en otras pide información a Gomá para su labor de propaganda.
La verdad, no me había planteado si mi artículo podía influir en el proceso de canonización de Arrupe. Se lo pasé antes de publicarlo al P. Revuelta (e. p. d.), a quién le gustó y sugirió su publicación en Miscelánea Comillas.
Ja veig que no em cal fer moltes il·lusions; "No es que haya muchas cartas, pero algunas sí hay".
Ara calia preguntar al Sr. Google: "Archivo Gomá", "José Andrés Gallego". Resposta ràpida: L'Editorial CSIC havia publicat, almenys 13 volums, entre els anys 2002 i 2010, sota el títol "Archivo Gomá. Documentos de la Guerra Civil", figurant com autors José Andrés Gallego y Antón M.Pazos.
¿Trobaria aquesta documentació a Tarragona? ¿Em caldria viatjar a Toledo? No vindria malament una excusa per tornar a visitar Toledo...
"Mi gozo en un pozo". L'encarregat de la Biblioteca del Seminari de Tarragona m'assegura que ho trobaré a l'Arxiu Diocesà.
De Bonavista, un dels Barris de Ponent de Tarragona, a on jo visc, fins a l'Arxiu és tota una excursió. Esperaré fins al dimarts i així la faré en dues tongades. La primera: Bonavista-Balcó del Mediterrani, a on els de la 3ª Joventut per la República ens hi ajuntem per demanar la llibertat dels presos polítics. Segona etapa: Balcó del Mediterrani-Arxiu Diocesà.
Repassats els índexs onomàstics dels tretze volums trobo aquestes referències a "Arrupe":
Però, abans de seguir endavant, què feia Pedro Arrupe en els Estats Units? Pedro Arrupe és un de tants joves jesuïtes (d'aquell temps) que poden estar més que agraïts a la Segona República i al seu decret del 23 de gener de 1932 (sobre disolución de la Compañía de Jesús e incautación de sus bienes). Molt possiblement, sense aquest decret, ell i molts altres jesuïtes, ja portarien anys canonitzats pel sol fet d'haver estat morts "in odium fidei".
El llibre "El Padre Arrupe en Japón" de Fernando García Gutiérrez, sj., dóna les següents dades:
Aquest llibre el tinc regalat pel seu autor, a qui vaig anar a visitar, durant "el meu treball de camp", a la seva residència de Sevilla a finals d'abril/principis de maig de 2008
¡No perdeu el fil | El resum de la conversa |
Aquest "último año de estudios" seria el que en el llenguatge dels jesuïtes s'anomena "Tercera Prova". Concorda amb el que diu el Diccionario histórico de la Compañía de Jesús:
La carta, traducida al castellano por el entonces "tercerón" (futuro P. General) Pedro Arrupe.
¿Què podem extreure dels tres documents de l'Arxivo Gomá?.
Necessitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens... |
Veure el document |
Això és una prova de com vaig saber aprofitar els tres anys d'estudi de filosofia escolàstica a Sant Cugat del Vallès (1961-1964): abans de proclamar qualsevol tesi deixar ben clar les "notiones", què entenem per cada paraula.
Acomplerta aquesta tasca podem passar a l'enunciat de la tesi que, en el cas d'avui, podia tenir dues parts:
Les cometes ["..."] no són meves, sinó que ja venen en el text original reproduint expressions pròpies de Pedro Arrupe: "material de propaganda", "atrocidades de los rojos", "con fotos", "nueva España", "Generalísimo"...
De la segona part de la tesi cal deduir que havia arribat al cardenal Gomà (o al seu entorn) una carta de Pedro Arrupe. Aquesta carta no es troba (em sembla a mi) en l'Archivo Gomá. Queda oberta la pregunta si aquesta carta va ser enviada directament per Arrupe al cardenal o a través de terceres persones (per exemple, per algun superior dels jesuïtes).
La suma de les dues tesis dóna lloc a una tercera:
Molt possiblement, en aquell temps, els jesuïtes encara no havien fet el seu invent de l'opció preferencial pels pobres.
Ofereixo ara la lectura d'una carta de Pedro Arrupe, no del junior, sinó del senior, quan ja era General de la Companyia de Jesús.
La lectura d'aquesta carta pot ferir la sensibilitat de tots aquells i aquelles que hagin participat alguna vegada a una vaga obrera.
Per què no passar de l' "opció preferencial pels pobres" a assumir "les opcions dels pobres"?
Necessitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens... |
Veure el document |
D'aquest document (carta i informe), un cop llegit, no hi ha massa cosa a dir. Potser un estudi del vocabulari emprat, per exemple: España roja, los españolitos, rojos todos ellos, liberación de esos 500 niños, la salvación de esas almitas, la honra y bien de España, lo satánico de los gobernantes y gente que hoy rige los destinos de aquella pobre nación...
Vosaltres mateixos podeu anar seguint...
Necessitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens... |
Veure el document |
No crec que ningú em demani saber el nom del "Rdmo. P. Provincial de la Provincia de Castilla" i em sembla que no són necessàries més exegesis sobre aquesta carta.
En García Ocón ja m'havia avisat: "No es que haya muchas cartas, pero algunas sí hay".
El 20 de novembre de 2002, coincidint amb el 27 aniversari de la mort del General Franco, el Congrés de Diputats aprova, per unanimitat de tots els grups polítics, la condemna de la dictadura franquista
El Congrés dels Diputats
¿condemnava també a tots aquells
-persones o institucions-
que van recolzar la dictadura
des del 18 de juliol?
De la carta
dels Provincials d'Amèrica a Franco
¿Només des del 18 de juliol del 36?
32 anys més tard, ara farà 50 anys...
Diumenge, 3 de maig 1970
València, Escoles Professionals de St. Josep
Reunió de comunitat amb els jesuïtes dedicats a l'apostolat social.
Conozco a esta autoridad civil española a quien voy a visitar, personalmente. Ha sido un bienhechor nuestro en el Japón; gran bienhechor del Japón. Yo me siento obligado. No quiero dar la motivación. Pero estos son algunos de los motivos que he tenido que considerar.
Dilluns, 4 de maig de 1970
Barcelona, Escola Professional de El Clot
Reunió amb els jesuïtes dedicats a l'apostolat social.
Ahora bien, ¿no puede ser que sea la única ocasión en que el General de la Compañía pueda enfrentarse y hablar con Franco directamente de tantos problemas que de otra manera no se puede? Yo pongo la pregunta. ¿No es la única ocasión que yo puedo hablar, como hablé cuando estaba en el Japón hora y media con Franco, ya he estado dos veces con él antes, cuando no tenía todos estos problemas del generalato ¿verdad? ¿No puede ser una ocasión en que yo personalmente puedo hablar de problemas que pueden favorecer muchísimo a la clase obrera?
¿El P. Manuel Acalá
(cap de premsa durant el viatge) |
o |
el cosí de ma mare? |
Jo apostaria pel "cosí de ma mare" i molts, al saber de qui es tracta, també:
Victor Blajot Pena de la Companyia de Jesús
("Assistent" del P.General per a Espanya) |
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 30 abril 2020 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)