Ir a la versión castellana Pàgina preparada per a una
resolució de 1024 x 768
Només text
Xirinacs

el senador més votat?

Pep Ricart

Benvolgut Pep:

Ja saps que em va agradar força el que ens expliquessis a tots com havia anat el comiat a Lluís M. Xirinacs celebrat a Santa Maria del Mar. Moltes gràcies, doncs.

Vaig gosar, tanmateix, fer una petita precisió a una de les teves afirmacions: la de que Xirinacs havia estat el senador que més vots havia obtingut a tot Espanya. Pocs dies abans havia llegit, cosa que ja tenia com coneguda, que havia estat Josep M. Benet el senador més votat. Josep Sementé Elisa Soler

Tot seguit

en Josep Sementé

i

n'Elisa

van sortir a recolzar-te.

No em va quedar més remei que mantenir-m'hi callat, però sabent que algun dia la veritat ressorgiria.

No m'he afanyat massa -ja ho veus- en aquest "ressorgiment", ja que la veritat és tan inamovible com la nostra Roca, la Fidelitat del Senyor Yahvé. Jaume Botey

Però fa un parell de dies em vaig posar a llegir un article d'en Jaume Botey, rebut pels bons oficis de Gregoria Contreras, sobre en Xirinacs.

Molt bo i que em va agradar també molt. Però també hi deia que havia estat el senador més votat.

Polític atípic però realment polític. Capdavanter de la lluita contra el franquisme, detingut repetides vegades i a la presó, impulsor de l'Assemblea de Catalunya, el Senador que ha rebut més vots en democràcia

Em vaig decidir, per por a que en el Dia del Judici em demanessin explicacions per haver permès la propagació de l'error, a que la veritat ressorgís ja.

Res més fàcil que posar en el Google, o en qualsevol altre cercador, Xirinacs Benet elecciones senado. El resultat és el següent:


Barcelona
Benet Morell, Josep PSC-PSOE 1.328.607
Candel Tortajada, Francisco PSC-PSOE 1.263.669
Cirici Peliicer, Alexandre PSC-PSOE 1.198.256
Xirinacs Damians, Lluis María Agrupación Electores 550.678

És de la web oficial del senat (http://www.senado.es/legis0/elec.html). Em sembla que seria més ajustat a veritat el canviar el "PSC-PSOE" per "Entesa del Catalans". Vaig seguir cercant per internet:

Entesa dels Catalans: Candidatura conjunta al Senado en Catalunya de PSOE, PSCc, PSUC, ERC y otros. Sus 12 candidatos, siete de ellos independientes, fueron elegidos; entre ellos Josep Benet, primer candidato en Barcelona. Del resto, dos militan en el PSCc, dos en ERC y uno en el PSUC.

A aquesta mateixa web (http://es.geocities.com/carlestek/e1977.html), en Lluís M. Xirinacs apareix dintre del grup dels "independents".

Incluye 4 senadores independientes de Soria, 1 de Barcelona (Xirinacs), 1 de León, 1 de Salamanca y 1 de Logroño (elegido como Rioja Democrática); en estos tres últimos casos, el PSOE no presentó candidaturas y apoyó a los independientes.

La necrològica que li dedica "El Periodista Digital" el 12 d'aquest agost passat
(http://blogs.periodistadigital.com/necrologicas.php/2007/08/12/xirinacs-cura-suicidio-nacionalista-8934) (i per aquestes quatre paraules ja pots suposar que -en línia amb la major part de la premsa espanyola- no és gens favorable al Xirinacs) encerta en la qüestió dels vots

Ese mismo año, fue candidato al Senado por Barcelona, en las elecciones celebradas el 15 de junio. Pero su oposición al texto constitucional y su deriva independentista provocó su expulsión de Entesa dels Catalans, donde se encontraba, entre otros, el senador más votado de España, Josep Benet.

Ja sé que estaràs d'acord amb mi de que no fem cap favor al Xirinacs propagant errors.

Com és que aquest error ha pogut introduir-se -amb el serpenteig subtil del Pare de la Mentida- en esperits com el teu, o el del Josep Sementé o el d'Elisa, o el d'en Jaume Botey, potser qui hauria pogut estar millor assabentat?

Pep Ricart Josep Sementé Elisa Soler Jaume Botey

Repassant el llistat del Senat, em sembla que es pot arribar a dir que en Xirinacs fou el candidat independent més votat de tota Espanya per ésser senador. És fàcil, amb el pas dels anys, que un adjectiu es despengi de la frase i aleshores ens quedem amb la frase del "candidat més votat" o del "senador més votat" d'Espanya.

Com la teva exposició va tenir lloc en l'ambient dels Exercicis Espirituals de Lamiarrita, potser -seguint el prosupuesto que el nostre Pare Sant Ignasi ens deixà a l'inici dels mateixos- hagués hagut d'intentar, com todo buen christiano abans que tota altra cosa "a ser más prompto a salvar la proposición del prójimo que a condenarla".

Crec que aquest primer pas el vaig acomplir amb la delicadesa i senzillesa amb què vaig presentar la meva precisió i amb el meu silenci vaig acomplir el segon pas: "y si no la puede salvar inquira cómo la entiende".

Ara, amb aquesta carta, no faig més que portar a terme el tercer pas del prosupuesto: "Y si mal la entiende, corríjale con amor", i suposo que no em caldrà passar endavant: "Y si no basta, busque todos los medios convenientes para que, bien entendiéndola, se salve". Ja saps que sant Ignasi no descartava d'aquests "medios convenientes" alguns "escarmientos, castigando a algunos con pena de la vida, o con pérdida de bienes y destierro". (Carta a Pere Canisi, que es pot trobar fàcilment a la B.A.C.).

De totes maneres, benvolgut Pep, de tot aquest assumpte del "més votat" el que més m'admira és com encara hi ha gent que em porta la contrària.

Miquel Sunyol
Tarragona, 18 setembre 2007

Tothom qui veu Déu, mor. Només el profeta resisteix.
Un article d'en Jaume Botey

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
18 Setembre 2007
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)