És de la web oficial del senat (http://www.senado.es/legis0/elec.html). Em sembla que seria més ajustat a veritat el canviar el "PSC-PSOE" per "Entesa del Catalans". Vaig seguir cercant per internet:

Entesa dels Catalans: Candidatura conjunta al Senado en Catalunya de PSOE, PSCc, PSUC, ERC y otros. Sus 12 candidatos, siete de ellos independientes, fueron elegidos; entre ellos Josep Benet, primer candidato en Barcelona. Del resto, dos militan en el PSCc, dos en ERC y uno en el PSUC.

A aquesta mateixa web (http://es.geocities.com/carlestek/e1977.html), en Lluís M. Xirinacs apareix dintre del grup dels "independents".

Incluye 4 senadores independientes de Soria, 1 de Barcelona (Xirinacs), 1 de León, 1 de Salamanca y 1 de Logroño (elegido como Rioja Democrática); en estos tres últimos casos, el PSOE no presentó candidaturas y apoyó a los independientes.

La necrològica que li dedica "El Periodista Digital" el 12 d'aquest agost passat
(http://blogs.periodistadigital.com/necrologicas.php/2007/08/12/xirinacs-cura-suicidio-nacionalista-8934) (i per aquestes quatre paraules ja pots suposar que -en línia amb la major part de la premsa espanyola- no és gens favorable al Xirinacs) encerta en la qüestió dels vots

Ese mismo año, fue candidato al Senado por Barcelona, en las elecciones celebradas el 15 de junio. Pero su oposición al texto constitucional y su deriva independentista provocó su expulsión de Entesa dels Catalans, donde se encontraba, entre otros, el senador más votado de España, Josep Benet.

Ja sé que estaràs d'acord amb mi de que no fem cap favor al Xirinacs propagant errors.

Com és que aquest error ha pogut introduir-se -amb el serpenteig subtil del Pare de la Mentida- en esperits com el teu, o el del Josep Sementé o el d'Elisa, o el d'en Jaume Botey, potser qui hauria pogut estar millor assabentat?

Repassant el llistat del Senat, em sembla que es pot arribar a dir que en Xirinacs fou el candidat independent més votat de tota Espanya per ésser senador. És fàcil, amb el pas dels anys, que un adjectiu es despengi de la frase i aleshores ens quedem amb la frase del "candidat més votat" o del "senador més votat" d'Espanya.

Com la teva exposició va tenir lloc en l'ambient dels Exercicis Espirituals de Lamiarrita, potser -seguint el prosupuesto que el nostre Pare Sant Ignasi ens deixà a l'inici dels mateixos- hagués hagut d'intentar, com todo buen christiano abans que tota altra cosa "a ser más prompto a salvar la proposición del prójimo que a condenarla".

Crec que aquest primer pas el vaig acomplir amb la delicadesa i senzillesa amb què vaig presentar la meva precisió i amb el meu silenci vaig acomplir el segon pas: "y si no la puede salvar inquira cómo la entiende".

Ara, amb aquesta carta, no faig més que portar a terme el tercer pas del prosupuesto: "Y si mal la entiende, corríjale con amor", i suposo que no em caldrà passar endavant: "Y si no basta, busque todos los medios convenientes para que, bien entendiéndola, se salve". Ja saps que sant Ignasi no descartava d'aquests "medios convenientes" alguns "escarmientos, castigando a algunos con pena de la vida, o con pérdida de bienes y destierro". (Carta a Pere Canisi, que es pot trobar fàcilment a la B.A.C.).

De totes maneres, benvolgut Pep, de tot aquest assumpte del "més votat" el que més m'admira és com encara hi ha gent que em porta la contrària.