En el butlletí ESGLÉSIA DE TARRAGONA nº 275 (juliol-agost 2013), dedicat a la "Beatificació de l'any de la fe", es rebutja l'expressió "màrtirs de la guerra civil" encara que es reconeix que "la guerra civil és el context sociopolític en què es produeix la mort de la majoria" i, a continuació, s'afirma que "ells són víctimes, no d'una guerra civil, sinó d'una persecució religiosa" (pàg. 70). I el Sr. Arquebisbe, Jaume Pujol, en el seu article (pàg. 6) remarca que "van ser víctimes d'una persecució religiosa... els mataren «per odi a la fe»".

De manera semblant, el secretari de la Conferencia Episcopal Española, Antonio Martínez Camino, va negar que la guerra civil fos el marc de referència d'aquestes morts: "Es beatificaran persones que van morir abans de la guerra civil; no volem faltar a la veritat i volem deixar clar que aquests màrtirs no són caiguts d'una guerra" (Més Tarragona, 27/09/2013, pàg. 4).

L'expressió «per odi a la fe» és totalment inapropiada i no condueix a la reconciliació que, després de tants anys, ens és encara necessària. I si es vol parlar de «persecució religiosa» cal, abans, preguntar-se per les causes: per què aquesta persecució va anar dirigida contra un grup determinat de la societat?

La Jerarquia de l'església espanyola beatificarà les seves pròpies víctimes.

Ells i elles van ser les víctimes d'una església que al llarg dels segles no va saber transmetre a les classes socials més depauperades el missatge de l'evangeli. Classes socials depauperades per la injusta distribució de la terra a Espanya. No cal ara donar xifres, però sí posar una pregunta. Per què el "poble" va destruir la cartoixa de Scala Dei l'any 1835? Per «odi a la fe»"? O per odi a un sistema feudal, representat pels monjos?

Ells i elles van ser les víctimes d'una església que durant els segles XIX i XX -per no allunyar-nos massa en el temps- havia anat prenent una determinada posició social, cultural, política, mantenint-se sempre al costat de la Monarquia i de la Dictadura (la de Primo de Rivera, de 1923-1930): Aquesta va comportar una forta repressió del moviment obrer, i la prohibició dels drets públics i la supressió de partits polítics i de les organitzacions sindicals. La Jerarquia eclesial, juntament amb la Monarquia (Alfons XIII), l'exèrcit, la burgesia, i els terratinents, li donà suport.

Ells i elles van ser les víctimes d'una església que no va saber o no va voler (alguns dirien que els va alimentar) parar l'onada d'odis que s'anaven acumulant. "Una de las dos Españas ha de helarte el corazón", escriuria Antonio Machado.

Ells i elles van ser les víctimes d'una església que, per la seva bel·ligerància durant tot el segle XX i sobretot contra la República, ja s'havia destruït a si mateixa, segons la confessió d'un sacerdot a Ventura Gassol: "Los rojos han destruido nuestras iglesias, pero nosotros destruimos primero la Iglesia".

També podeu llegir
Una xerrada sobre les beatificacions

Teologia Indígena           Catequesi nadalenca          Catequesi eucarística          Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta           Spong el bisbe episcopalià           Altres temes