En els primers "credos" no apareix la locució "una església", potser perquè, tal com estava el pati, no era una cosa massa creïble per molt futurista que hom pogués ésser.

Si ho vols recordar...
Els primers credos

Recordeu aquest fragment d'en Earl Doherty que possiblement ja teniu llegit:

Els documents posen de manifest un panorama del primer cristianisme clapejat amb una desconcertant varietat de comunitats i sectes, rituals i creences sobre una entitat "Crist/Jesús", la majoria de les quals mostren poc terreny comú i cap autoritat central. També falta qualsevol idea de tradició apostòlica que remuntés a un home humà i al seu cercle de dei-xebles. Els investigadors dissenyen aquesta situació com una multiplici-tat de respostes diferents al Jesús històric, però tal fenomen no és no-més increïble, sinó que enlloc està testificat amb evidencia. En comptes d'això, tota aquesta diversitat reflecteix expressions independents de les tendències religioses més àmplies del seu temps, basades sobre la ex-pectativa del Regne del Déu, i sobre la creença en una força divina in-termediària que proporciona el coneixement de Déu i un camí a la salva-ció. Només amb els evangelis, els quals van començar a aparèixer pro-bablement cap al final del primer segle, molts d'aquests elements foren reunits per produir la figura composta de Jesús de Natzaret, posada en una història midràshica sobre una vida, ministeri i mort localitzada en el temps d'Herodes i Ponç Pilat.

The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the day, based on expectation of God's Kingdom, and on belief in an intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.

La pregunta d'avui (Va haver-hi alguna vegada UNA església?) pot ser considerada com la continuació de la pregunta ja tractada fa uns quanta anys: "Va existir UN cristianisme primitiu?"

Si ho vols recordar...
Va existir UN cristianisme primitiu?

Possiblement, ja poc després de la mort de Jesús, el seu grup (format per homes i dones) es va dividir: els uns decidiren retornar a Galilea, d'altres volgueren restar a Jerusalem. Uns i altres posaven la seva decisió com procedent d'una recomanació de Jesús.

Aquesta doble opció va dividir la comunitat, però cap dels dos grups va tenir escrúpols de mantenir la seva decisió com si fos una decisió, una ordre vinguda del mateix Jesús.

Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veure, tal com us va dir" (Mc 16,7) avlla. u`pa,gete ei;pate toi/j maqhtai/j auvtou/ kai. tw/| Pe,trw| o[ti Proa,gei u`ma/j eivj th.n Galilai,an\ evkei/ auvto.n o;yesqe( kaqw.j ei=pen u`mi/nÅ		Opció Galilea
Opció Jerusalem	...i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. (Lc 24, 47) kai. khrucqh/nai evpi. tw/| ovno,mati auvtou/ meta,noian eivj a;fesin a`martiw/n eivj pa,nta ta. e;qnhÅ avrxa,menoi avpo. VIerousalh,m Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt (Lc 24, 49) u`mei/j de. kaqi,sate evn th/| po,lei e[wj ou- evndu,shsqe evx u[youj du,naminÅ Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre: No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar. (Ac 1,4) kai. sunalizo,menoj parh,ggeilen auvtoi/j avpo. ~Ierosolu,mwn mh. cwri,zesqai( avlla. perime,nein th.n evpaggeli,an tou/ patro.j h]n hvkou,sate, mou(

Si ho vols recordar...
Al "tercer dia" ja es van barallar...

Ac 6, 1	evge,neto goggusmo.j tw/n ~Ellhnistw/n pro.j tou.j ~Ebrai,ouj
	els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea

Quin abast teològic té aquesta distinció de vocabulari? Té l'autor de Lluc i Fets algun criteri específic per referir-se a "Jerosòlima" o a "Jerusalem"? Ho deixo a la consideració de cadascú.

Els romans, autoritats i poble, ja tenien una paraula per a designar a tots aquests jueus que no paraven de causar disturbis: "els messiànics", i en llatí deien "christianoi", els cristians. Aquesta paraula no té, en el seu origen cap relació amb Jesús de Natzaret.

I així podrem entendre millor el per què Teòfil d'Antioquia, un dels apologetes del segle II, quan defensa el seu nom de "cristià" no fa cap referència a Jesús de Natzaret.

Ja fa temps que em retraieu que sóc cristià (cristiano.n) i que porto aquest nom. Doncs, sí, ho sóc i ho confesso (ovmologw/ ei=nai cristiano,j), i em glorifico d'un nom (o;noma) tant agradable a Déu... Perquè nosaltres ens diem cristians que pel fet que som ungits (crio,meqa) amb l'oli de Déu (e;laion Qeou/). (Ad Autolicum I, 12)

Si ho vols recordar:
Teòfil d'Antioquia
i el seu Ad Autolycum

Retornem a la comunitat d'Antioquia, a on uns, vinguts de Xipre i de Cirene, havien començat a proclamar, als no jueus, Jesús, el Senyor, com Messies. Aquesta situació preocupà a la comunitat de Jerusalem, que envià a Bernabé a inspeccionar.

Comentari de Rius-Camps:

Lluc emfatitza el fet que els hel·lenistes procedents de les regions més allunyades del judaisme foren els primers que per pròpia iniciativa començaren a parlar de Jesús als pagans... Lluc puntualitza ara que la notícia referent a la predicació de l'evangeli a pagans per part d'alguns xipriotes i cirenencs arribà a oïdes de "l'Església de Jerusalem". No tots els apòstols ni encara menys els altres membres de l'Església han fet el pas decisiu de desmarcar-se de la institució jueva central. La notícia els ha desconcertat, car han actuat sense autorització de l'Església central i han fundat comunitats mixtes a Antioquia sense exigir la circumcisió als pagans.

Bernabé, enviat com home de confiança dels apòstols, vista la situació, "s'alegrà i exhortava tothom a perseverar en el Senyor amb cor ferm". Perseverar, en què? En el "messianisme"? Va a buscar a Pau, que no havia perdut l'experiència de promoure disturbis, i que vivia en un cert "ostracisme" a Tars. Passen tot un any a Antioquia i

Ac 11, 26a
Codex alexandrinus	Codex Beza
evge,neto de. auvtoi/j kai. evniauto.n o[lon sunacqh/nai <4863> evn th/| evkklhsi,a| kai. dida,xai o;clon i`kano,n(	oi[tinej parageno,menoi evniauto.n o[lon sunacu,qesan <4797> o;clon i`kano,n,
I succeí que ells durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent.	Com traduir aquest verset? Quin significat té sunacu,qesan
Del verb suna,gw (Inf. Aor. Pass.)	Del verb sugce,w (3 pers. plur; ind. Aor. Pass.)
https://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=G4863&t=KJV	https://www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=G4797&t=KJV

En Josep Rius-Camps, a Demostració a Teòfil, en dóna aquesta:

Ells, quan hi pervingueren,
durant un any sencer
es mesclaren plegats
com una multitud nombrosa

Però, és aquesta l'única possible? I, entre totes les possibles, és la millor?

He trobat una traducció d'aquest verset del còdex Beza a l'anglès:

[Barnabas and Paul], having arrived,
during an entire year,
were in agitation

Traduït al català podria donar:

Bernabé i Pau, un cop arribats,
durant tot un any sencer,
es van dedicar a l'agitació.

La versió llatina del còdex Beza (recordeu que aquest, a dues columnes, porta la versió grega i la versió llatina) diu:

Contigit uero eis
annum totum
commiscere
ecclesiam.

que admet, en sentit figurat, el significat de "confondre"

Durant tot un any Pau es retroba a la seva "salsa": agitar, discutir, confondre, desconcer-tar... No estalvia cap dels seus recursos "per demostrar que Jesús és el Messies".

Pau, aquell any d'Antioquia, fa el que ja havia fet a Damasc (Ac 9, 22)

Sau/loj de. ma/llon evnedunamou/to
kai. sune,cunnen Îtou.jÐ VIoudai,ouj
tou.j katoikou/ntaj evn Damaskw/|
sumbiba,zwn o[ti ou-to,j evstin o` Cristo,jÅ

Però Saule agafava cada dia més coratge
i, deixava confosos els jueus
que vivien a Damasc
demostrant que aquest és el Messies.

El verb utilitzat aquí per referir-se a l'activitat de Pau a Damasc (sug-ce,w) és el mateix que el còdex Beza utilitza a l'explicar-nos la seva activitat a Antioquia (Ac 11, 26)

Observeu que a Ac 9, 22 el verb està en forma activa (sune,cunnen) i l'estructura de la frase no posa problemas (Subjecte actiu [Saule] + verb en forma activa [deixava confosos] + complement directe [els jueus]).
Però a Ac 11, 26 el verb està en forma passiva (sunecu,qhsan).

Aquest verb, sugce,w (el del còdex Beza), apareix 5 vegades en els escrits del Nou Testament (i totes cinc en el llibre dels Fets dels Apòstols) del còdex alexandrinus, del qual normalment es fan les traduccions. En els llocs corresponents del còdex Beza també hi surt aquest mateix verb (no puc saber si hi surt més vegades)

Presento a continuació aquests cinc versets, donant el text grec segons els còdex alexandrinus i Beza, i les respectives traduccions de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) a partir de l'alexandrinus i de Rius-Camps a partir del còdex Beza. Afegeixo com altres versions han traduït aquest verb.

Sug ce,w: fut. sug ceu,sw, aor. sun e,cea
Verser ensemble
Plus souvent: confondre, mêler,brouiller,
Et par ext.: troubler bouleverser
D'où au fig: remplir de trouble, attrister, chagriner
Qfois: déranger, déconcerter, déjouer, rendre vain, détruire
RR: - ce,w
Sugcu,nnw, rare pour sug ce,w
Ac 2, 6 sunecu,qh Aor. ind. pas. 3ª pers. sing
Ac 9, 22 sun-e,cunnen imperf. indic. act. 3ª pers. sing
Ac 19, 32 sugkecume,nh part. perf. pas. nom. fem. Sing
Ac 21, 27 sune,ceon imperf. indic. act. 3ª pers. Plur
Ac 21, 31 sugcu,nnetai pres. ind. pas. 3ª pers. Sing
Ac 11, 26 (Beza)sunecu,qhsan aor. ind. pas 3ª pers. plur

A partir d'aquesta "prèdica messiànica" (sunecu,qhsan) de Pau i Bernabé, volent convèncer a tothom que el Senyor Jesús era el "messies"

Aquest nom fou donat certament pels gentils. Els jueus no creients anomenaven els deixebles, ordinàriament, com natzarens, nazwrai/oi.. Cf. Ac 24, 5

Nota de la BCI:

Els qui no pertanyen a la comunitat anomenen "cristians" els qui hi pertanyien; en tot cas, el terme grec christianój només apareix aquí, en 26, 28 i 1Pe 4, 16.

Nota de la versió dels Monjos de Montserrat (any 1933)

No és probable que fossin els jueus els autors d'aquest nom, altrament això hauria implicat que reconeixien Jesús com a Messies. Per a ells els deixebles de Jesús eren els Natzarens (Ac 24, 5). Gairebé tots els autors opinen que l'apel·latiu vingué dels pagans. Des del moment que a Antioquia creixia pròspera una comunitat de fidels enmig d'una gran població gentílica, el nom de Crist aniria més i més de boca en boca, i els gentils n'haurien fet el derivat cristianoi, com un qualificatiu molt propi per designar la nova secta, que a l'ombra del nom de Crist i de les seves doctrines s'expandia entre ells. Alguns mss. tenen crhstianoi, (Sinaític) o creistianoi, (Vaticanus, Codex Bezae). Això provindria, segons alguns, que el vulgus, per a qui el nom de Cristo,j no tenia cap sentit, l'havien convertit en Crhsto,j adjectiu que significa útil, bo. Tertul·lià els ho retreia: Perperam Chrestianus pronunciatur a vobis; nam nec nominis certa est notitia apud vos (Apol. 3). Suetoni escrivia: Iudaeos impulsore Chresto (Claudi, 25); i Tàcit : Quos per flagitia invisos vulgus chretianos appellabat (Annal, 15, 44).

Nota de Rius-Camps:

Si es pren el verb en sentit actiu, els deixebles s'haurien anomenats ells mateixos cristians, adherents a "Crist/Messies", a fi de distingir-se dels jueus que no acceptaven que Jesús fos el Messies d'Israel, atès que la seva comunitat incloïa pagans amb igual estatus que els jueus. Més aviat, però, prenent el verb en sentit passiu, haurien estat els jueus d'Antioquia els primers a titllar despectivament els creient de "cristians", per la seva insistència en què Jesús és el Messies (el "Crist", en grec). L'adverbi aleshores connecta el moment en què els deixebles foren identificats com un grup a part amb els esdeveniments d'Antioquia.

Segons Étienne Nodet (de l'Escola bíblica i arqueològica francesa, Jesrusalem), el terme "cristià", inventat pels romans fora de Judea, designava en el seu origen els revoltosos jueus messiànics (iudeos assidue tumultuantes). Molt aviat va assenyalar els deixebles de Pau.

Segons Fets 11, 26, alguns deixebles van ser anomenats "cristians" per primera vegada a Antioquia. La redacció del text occidental (WT) és instructiva: "[Bernabé i Pau] havent arribat, durant tot un any estaven en agitació; a continuació, per primera vegada, els deixebles se'ls va anomenar cristians".

La primera cosa a tenir en compte és que el nom de "christiani" és de formació llatina, no grega, i la formulació de la sentència a Fets té un resó oficial al respecte. El nom també pot ser d'origen popular, però és probable que el seu ús aquí, amb el seu colorit jurídic, ve de manera més immediata de l'autoritat romana. Es dóna (és imposat) per primera vegada a Antioquia, i marcarà els seus portadors com a criminals. Probablement ja s'havia aplicat a altres grups abans que ho fos als deixebles de Jesús. De totes maneres no era una autodefinició dels deixebles, i no va venir de Jerusalem. La connexió dels "cristians" amb Jesús, per tant, no és directa. El títol de Pilat sobre la creu de Jesús esmenta "Natzarè" i "Rei dels Jueus", però no "Crist".

According to Acts 11, 26, some disciples were called "christians" for the first time at Antioch. The Western Text (WT) wording is instructive: [Barnabas and Paul] having arrived, during an entire year they were in agitation; then for the first time the disciples were called Christians".

The first thing to note is that the name "christiani" is of Latin, not Greek, formation, and the formulation of the sentence in Act has an official ring about it. The name may well be of popular origin, but it is likely that its use here, with its juridical coloring, comes more immediately from the roman authority. It is given (imposed) for the first time at Antioch, and it will mark its bearers as criminals. Probably it already did so before it was applied to the disciples of Jesus. Anyhow it was not a self-definition of the disciples, and did not come from Jerusalem. The connection of "Christians" with Jesus, therefore, is not direct. Pilate' title on Jesus' cross' mention "Nazorean" and "King of the Jews", but not "Christ".

Prosegueix Étienne Nodet:

El nom "cristià" apareix en la seqüela d'agitacions, i això ens dóna una pista. En el primer any del seu regnat (41), Claudi, segons Suetoni (Claudi, § 25), va expulsar els jueus de Roma, que provocaven aldarulls constants a instigació de "Crest" (impulsore Chresto). Entre aquests jueus es comptava Aquila, abans de la seva reunió amb Pau a Corint (Ac 18, 1 i seg.); i tots dos pertanyien al mateix moviment. Res suggereix que aquest Crest fos Jesus. Ell era el messies a punt d'arribar, i els tumults eren creats per gent messiànica. Un bon context a la història romana són les aclaparadores pertorbacions dels jueus provocades per Calígula quan va ordenar que la seva estàtua s'erigí en el Temple de Jerusalem. D'altra banda Pau era un zelota, i molt probablement un especialista en les pertorbacions, a diferència de Bernabé, un deixeble de Pere. Durant la missió de Bernabé a Antioquia, quan es va sentir incapaç de mantenir la situació sota control, se'n va anar a Tars i va cridar a Pau a la recerca d'ajuda.

Per resumir, el nom "cristià" estava -i continuava- relacionat amb Paul, i més tard amb Roma, com es mostra mitjançant una notificació de Flavi Josep sobre Jesús. Podem afegir que aquestes agitacions messiàniques proporcionaven una bona oportunitat per a les relacions entre els jueus i gentils, amb l'objectiu comú d'escapar a l'autoritat romana (i a llurs impostos) És doncs, per descomptat, superficial, el que es suggereix a Fets 11, 23s, quan Bamabas, "ple de l'Esperit Sant i de fe els encoratjava a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit". En altres paraules, ell volia més que manifestacions ocasionals i revoltes.

Aquesta breu explicació de la paraula "cristià" pot semblar un tant unilateral. Es pretén afinar el contrast entre Pau i Jaume.

The name "christian" appears in the sequel of agitations, and this provides a clue. In the first year of his reign (41), Claudius, according to Suetonius (Claudius, § 25), expelled Jews from Rome, who were stirring up constant tumults at the instigation of "Chrestus" (impulsore Chresto). Among these Jews was Aquila, before his meeting with Paul at Corinth (Acts 18:1 f.); and both belonged to the same movernent. Nothing suggests that this Chrestus was Jesus. He was the messiah about to come, and the tumults were created by messianizing people. A good context in Roman history is the overwhelming Jewish disturbances provoked by Caligula when he ordered that his statue he erected in the Jerusalem. Temple. On the other hand Paul was a zealot, and quite probably a specialist of disturbances, unlike Barnabas, a disciple of Peter. During Barnabas' Antioch mission, when he felt unable to keep the situation under control, he went to Tarsus and called Paul for help.

To sum up, the name "christian" was -and rernained- connected with Paul, and later with Rome, as shown by Josephus' notice about Jesus. We may add that these messianic agitations provided a good opportunity for intercourse between Jews and Gentiles, with the comnion goal to scape Roman authiority (and taxes) This was of course superficial, which is suggested by Acts 11, 23s, when Bamabas, "filled with Holy Spirit and with fáith urged the people to remain profoundly attached to the Lord". In other words, he wanted more than casual demonstrations and uprising.

This short explaniation of the word "christian" may seem somewhat one-sided. It is intended to sharpen the contrast between Paul and James.

Possiblement el pas de Pau per Antioquia ("en agitació") va marcar per molts anys la comunitat d'aquesta ciutat. Més tard es discutirà amb Pere:

D'aquesta discussió (de la qual els Fets no en diuen res) en Pau va sortir escaldat:

Pau no tindrà altra sortida que deixar aquella església repleta de "mestres i profetes":

Els Fets dels Apòstols procura "endolcir" aquest comiat:

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 4 gener 2017

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes