| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Sermo in Dominica XII (21 de juny). Les lectures assenyalades eren Job (38, 1-8.11), Segona a Corintis (5, 14-17), evangeli de Marc (4, 35-41)
Potser, si jo hagués d'escollir entre les tres lectures d'avui, una de sola per llegir-la, escolliria la primera, la del llibre de Job, la que està en el que nosaltres diem -ben malament- "Antic Testament". I l'escolliria per la seva actualitat. Perquè planteja interrogants sobre la relació "Déu-home", i nosaltres vivim en una època d'interrogants i no d'afirmacions. Encara que hi hagi gent honesta que pugui pensar que aquests interrogants "Déu-home", són ja d'un temps passat.
Però parlaré de la segona lectura que hem escoltat: un fragment de la que anomenem "Segona Carta de Pau als Corintis". Si era una segona carta o era una tercera carta és un problema que avui "no toca".
El fragment comença amb una afirmació: "un ha mort per tots".
Pau és conscient que moltes vegades ha fet "afirmacions polèmiques" que ha hagut de defensar "con uñas y dientes" davant dels seus lectors i dels fidels de les seves comunitats.
Ara, ell pensa, que no fa cap afirmació polèmica: és una afirmació -ell pensa- que està suficientment acceptada pel seu públic. No es veu, doncs, obligat, a defensar-la; el que farà serà extreure d'aquesta afirmació unes conseqüències.
Podem prescindir ara d'aquestes conseqüències perquè no cal que "un mori per tots" perquè molts no visquin per a ells mateixos. No cal saber que "un ha mort per tots", perquè molts lluitin per una nova creació.
Parlem de la seva afirmació: "un ha mort per tots".
Seria una afirmació que no seria ni estranya ni nova per a un jueu pietós, familiaritzat amb la lectura de les Escriptures, dels llibres profètics. Quantes vegades un jueu pietós hauria escoltat el poema del Servent de Jahvé, que està en el Segon Llibre d'Isaïes! (53, 4-10)
De fet, ell portava les nostres malalties,
i havia pres damunt seu els nostres dolors.
Ell era malferit per les nostres faltes,
Triturat per les nostres culpes;
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven.
El Senyor ha carregat damunt d'ell
les culpes de tots nosaltres.
El Senyor s'ha complagut
en el qui ell havia triturat i afligit.
Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes,
veurà una descendència i viurà llargament.
Per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
Ell ha portat damunt seu els pecats de tots,
i ha intercedit per les seves infidelitats.
Els cants del Servent de Yahvé
42, 1-9
49, 1-6
50, 4-9
52, 13 - 53, 12
Per a una lectura més profunditzada d'aquest fragment, aprofitant tant els treballs que, en el segle XIX, van realitzar el senyor Strong i un equip de més de cent col·laboradors com els nous programes informàtics, clicka aquí.
Seria una afirmació que no seria estranya ni massa original per a un home de cultura mediterrània, coneixedor dels diversos cultes religiosos que intentaven sobreviure en aquell món.
No sé quantes de vosaltres heu anat a fer el "turista" per Roma. Em consta que la Maite, sí. No sé si a les seves "visites guiades" estava previst entrar a les catacumbes de Santa Priscil·la. Hagués vist una inscripció llatina que deia:
Fàcil de traduir: "Ens has salvat havent vessat la sang eterna".
I hagués pensat, suposada que estava a una catacumba, que era una inscripció cristiana. Doncs, no!. Aquesta inscripció l'havien deixat allà uns antics llogaters, que es reunien allà per celebrar els seus banquets cultuals. Eren els seguidors de Mitra, una religió que també arribava des de l'Orient.
L'afirmació de Pau, doncs, podia ser ben acceptada en el món cultural del seu temps, tant per jueus com per amplis sectors de gentils.
Però no tots els seguidors de Jesús, en aquells primers anys, van fer seva aquesta afirmació de Pau: no van interpretar la mort de Jesús com la de qui "ha mort per tots". No trobarem aquest "un ha mort per tots" ni en el Document Q ni a les pregàries eucarístiques de les comunitats representades a la Doctrina dels Dotze Apòstols (la Didajé).
Si vols recordar:
El Document Q
Les pregàries de la Didajé
I d'altres feien coses semblants...
Potser les dones i homes del Document Q i de la Doctrina dels Dotze Apòstols, més propers del context `polític, social i religiós de Palestina, no necessitaven buscar raons teològiques per explicar la mort en creu de un jueu a mans dels romans: elles i ells ja sabien com explicar aquestes morts. I en algunes d'aquestes morts podia haver-hi una raó teològica: Jahvé com únic Senyor del país, de la terra i del poble que l'habitava.
Pau, jueu que no havia nascut a Palestina i que potser tenia els drets de la ciutadania romana, i que, per altra banda, no va conèixer Jesús i, pel que sembla, poc interès hi va tenir, mostra un cert menyspreu per les coses concretes que li puguin explicar els qui havien estat amics i amigues de Jesús: "L'evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes, jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home". Ell no necessita cap "d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d'enmig nostre cap al cel". (Ac 1, 21-22).
Ell vol fer "teologia", una teologia universal, i a una teologia universal no li convenen biografies de persones concretes. Ell necessita un home que hagi mort per designi de Déu i, com víctima oferta a Déu, hagi aportat la salvació a tota la humanitat. Si aquest home, en compte de Jesús hagués estat Joan el Baptista del Jordà, la "teologia" de Pau seguiria sent -per ell- igualment vàlida.
El que hi ha com fonament de l'afirmació de Pau "un home ha mort per tots" és:
Un any, el 2011, va venir com "predicador" dels Exercicis que fem a Lamiarrita, un lloc de Navarra proper a la frontera francesa i a les famoses coves de les bruixes de Zugarramurdi, en Torres Queiruga (suposo que alguns dels seus escrits han entrat dintre del vostre programa de formació continuada).
El "predicador" el darrer dia acostuma a formar part de l'equip que prepara i presideix l'eucaristia. En Torres Queiruga va voler agafar la responsabilitat de recitar la pregària eucarística seguint un dels models proposats en una d'aquestes recopilacions de cançons i pregàries per les comunitats de fa uns quants anys. S'han acabat les comunitats, però aquests llibrets continuen...
Torres Queiruga, preocupat pel sentit de "les pregàries de petició", va anar fent, sobre la marxa, els oportuns canvis sempre que sortia un "et demanem", però potser no va fer tots els canvis necessaris. A una carta que li vaig escriure, li deia al final:
A l'eucaristia del darrer dia en què vas formar part de l'equip que "presidia", vas fer també, sobre la marxa, una tasca de neteja i vas anar canviant algunes de les frases del model que seguíem. Potser, per fer-ho sobre la marxa, no vas canviar algunes frases que, al meu parer, necessitaven una neteja molt més a fons. Esgarrifances em van agafar quan ens vas fer "oferir la sang del teu Fill"... ¿Volies presentar-nos un Déu assedegat de sang sacrificial? ¿O potser vas pensar que en aquells paratges, tan propers a les "bruixes de uagarramurdi", "oferir sang" era quelcom comprensible i acceptable?
La culpa -ja ho sé- no és teva. La culpa és d'aquells que no em fan cas i segueixen portant a Lamiarrita aquests maleïts llibres de cançons i pregàries...
A mida que ens allunyem del món cultural de les "bruixes de Zugarramurdi", l'afirmació de Pau "un home ha mort per tots" i els seus fonaments ideològics, van perdent tota la seva significació...
Exercici de repetició:
Quelcom de la vida de Jesús a les cartes de Pau?
Per tots?... Per molts?
La mort de Jesús, un sacrifici expiatori?
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 4 juliol 2015 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
El Prof. James Strong (1822–1894) i un equip que superava el centenar de col·laboradors van posar un número a cada paraula de la versió King James Bible (KJV), d'acord a la paraula hebrea o grega traduida. Són 8674 paraules hebrees i 5624 gregas numerades.
Defend <08199> the poor <01800> and fatherless <03490>: do justice <06663> to the afflicted <06041> and needy <07326>.
Deliver <06403> the poor <01800> and needy <034>: rid <05337> them out of the hand <03027> of the wicked <07563>.
If I have seen <07200> any perish <06> for want of clothing <03830>, or any poor <034> without covering <03682>;
Observeu com una mateixa paraula de la versió anglesa (per exemple poor) no correspon sempre al mateix número (això és, no tradueix la mateixa paraula hebrea) i, també, com un mateix número (per exemple, <034>), una mateixa paraula hebrea en l'original, rep diverses traduccions
Trobaràs una versió de la King James amb els números Strongs a: http://www.htmlbible.com/sacrednamebiblecom/kjvstrongs. El programa informàtic BibleWorks també et dóna els números Strong. També els trobaràs en el programa gratuït E-SWORD.
Un cop conegut el número Strong d'una paraula, pots anar a www.blueletterbible.org, o potser et sigui més fàcil i ràpid canviar el número als següents links, després d'haver fet un "retalla i enganxa".
| 53, 4 | De fet, ell portava <05375> les nostres malalties <02483>
havia pres damunt <05445> seu els nostres dolors <04341>. Nosaltres el tenien per un home castigat que Déu assota i humilia. |
| 53, 5 | Però ell era malferit <02490> per les nostres faltes <06588>
triturat <01792> per les nostres culpes <05771> rebia la correcció <04148> que ens salva <07965> les seves ferides <02250> ens curaven <07495> |
| 53, 6 | [...]
el Senyor <03068> ha carregat <06293> damunt d'ell les culpes <05771> de tots nosaltres. |
| 53, 7 | [...] |
| 53, 8 | [...]
l'han ferit de mort <05061> per les infidelitats <06588> del meu poble. |
| 53, 9 | [...] |
| 53, 10 | El Senyor <03068> s'ha complagut <02654>
en el qui ell havia triturat <01792> i afligit <02470> Quan haurà ofert <07760> la vida <05315> en sacrifici per expiar les culpes <0817> [...] per ell el designi <02656> del Senyor <03068> arribarà a bon terme. |
| 53, 11 | El meu servent,
després del que ha sofert <05999> la seva ànima <05315>, veurà la llum i se'n saciarà; ell, que és just <06662>, farà justos <06663> tots els altres <07227>, perquè ha pres <05445> damunt seu les culpes <05771> d'ells. |
| 53, 12 | [...]
s'ha despullat <06168> de la pròpia vida <05315> fins a la mort <04194> ha estat comptat entre els malfactors <06586> Ell ha portat <05375> damunt seu els pecats <02399> de tots <07227> ha intercedit <06293> per les seves infidelitats <06586>. |
Ofereixo el vocabulari més significatiu d'aquest fragment del Servent de Yahvé.
A la columna de l'esquerra els números Strong, amb el corresponent link a www.blueletterbible.org i en vermell el nombre de vegades que la paraula és utilitzada en els escrits de la Tanak. A la columna de la dreta les diverses traduccions de cada paraula hebrea segons la versió anglesa de la King James. A l'angle superior dret per tornar a la lectura del fragment...
DBD: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)
TWOT: Theological Wordbook of the Old Testament
DBD: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)
https://archive.org/stream/hebrewenglishlex00browuoft#page/n1/mode/2up
Title: A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament with an appendix containing the Biblical Aramaic
Author: written by Francis Brown, Samuel Rolles Driver (1846-1914) and Charles Augustus Briggs (1841-1913), based on the Hebrew lexicon of Wilhelm Gesenius (3 February 1786 - 23 October 1842) as translated by Edward Robinson (April 10, 1794 - January 27, 1863)
Year:first edition 1906; impression of 1936; scanned in 2008
Publisher: Oxford, Clarendon Press
Source: djvu
Despite its popularity, BDB has definite weaknesses. It is out of date and its etymologies are often misleading. In addition, because it lists nouns under their (supposed) verbal roots it is not always easy to locate some words. The edition listed above, however, is a reprint of the original A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament by F. Brown, S. R. Driver, and C. A. Briggs (Clarendon Press, 1907; corrected impression 1952). Hendrickson's reprint includes an alphabetical index of all entries, and has corrections and additions at the bottom of each page. It also codes each word according to Strong's Concordance. B. Einspahr has also compiled a useful index that arranges all biblical citations in BDB according to their canonical order.
TWOT: Theological Wordbook of the Old Testament
By: R. Laird Harris, Gleason L. Archer Jr., Bruce K. Waltke
This extensive, scholarly work, dealing with the Hebrew/Aramaic words in the Old Testament that have a theological significance, includes discussions of every Hebrew word of theological significance in the Old Testament, plus brief definitions of all other words found in Brown, Driver and Briggs Hebrew Lexicon: it gives a short definition to every Old Testament word, but goes theologically in-depth on the words that would be necessary. Keyed to Strong's Concordance, the Theological Wordbook of the Old Testament (TWOT) has been a longtime favorite of serious students of the Bible -pastors and laypeople alike. The busy pastor or earnest Christian worker who has neither the time nor the background for detailed technical study yet desires to understand important terms will enjoy this practical resource.
A mig camí d'aquesta catequesi eucarística m'assabento per EL PREGÓ i per ATRIO que el Vaticà vol introduir un petit canvi a la missa: ja no podrem dir "per tots", haurem de dir "per molts". Aquesta manca d'esperit universalista per part de les altes instàncies vaticanes ha ferit els sentiments de molts cristians "sense fronteres".
S'han produït, doncs, reaccions crítiques...
Jo m'hi podria sumar... El Vaticà envaeix competències de les comunitats locals. ¿No tenen aquestes el dret d'expressar a les seves reunions eucarístiques -si així ho senten- la seva fe en una salvació universal?
La raó donada pel Vaticà (ésser més fidels al text llatí de les edicions típiques: "pro multis") no la trobo massa encertada; si hagués demanat fidelitat al text grec de les paraules que el Nou Testament posa en boca de Jesús: u`pe.r u`mw/n (per vosaltres), u`pe.r pollw/n (per molts).
Però amb algunes de les reaccions crítiques esmentades no hi estic massa d'acord. Algunes d'elles semblen tenir por a introduir canvis... I jo sóc dels que penso que són necessaris molts canvis.
Filològicament, no sóc ningú per a opinar "si el pro multis llatí té un valor semàntic reductiu amb relació al oi` polloi, grec", però possiblement -segons un article de Justin Taylor, en alguns escrits dels primers temps cristians, l'expressió grega oi` polloi, pot referir-se a un conjunt numèricament indeterminat, però ben definit com grup.
Jo animaria a Casimir Martí a convocar a la seva parròquia aquesta catequesi indicada en el document vaticà, per a explicar que Jesús no va morir ni per molts, ni per tots; pura i simplement va morir ajusticiat. Més tard, algun grup cristià, no tots, van voler donar a aquesta mort una significació sacrificial.
