Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si ès la teva primera visita...
UN SERMÓ PER SANTA TECLA

DIGUI EL QUE DIGUI ROMA

Havia pensat que, com bon tarragoní d'adopció, us podria parlar avui de "santa Tecla", però quan he començat a mirar per internet m'he adonat que no ho podria fer, perquè "santa" Tecla ja no existeix. ¿Ho sabíeu vosaltres ja?

De fet era una cosa que jo ja tenia que saber, perquè, com subscriptor gratuït a el pregó, (eclesial d'informació i opinió)ja havia llegit aquesta notícia a dos articles d'en Valentí Fàbrega (juliol de 2009 i setembre 2011), com una de les conseqüències del Concili Vaticà II. Aquest va prescriure una revisió del Martirologi romà, a on estan tots els sants i totes les santes.

Abans, en els meus anys d'estudiant jesuïta, quan encara vivíem en grans comunitats, a l'acabar el dinar es llegia el martirologi del dia, i així cada 23 de setembre podia escoltar:

En Iconio de Licaonia, Santa Tecla, virgen y mártir, que fue convertida a la fe por san Pablo, y venció por la confesión de Cristo, en el imperio de Nerón, el fuego y las fieras; y después de muchos combates superados para enseñanza y ejemplo de muchos, pasó a Seleucia, y allí descansó en paz; los Santos Padres la celebran con grandísimas alabanzas.

Ara els senyors revisors (suposo que no hi havia cap dona) de la comissió vaticana han esborrat aquestes línies. A l'esborrar aquestes línies volien suprimir, potser, el record d'una dona que "evangelitzava i batejava" i suprimir la imatge d'una dona que feia "parella espiritual" amb sant Pau.

Els revisors del santoral han decidit separar definitivament Tecla de Pau. L'han convertit en un personatge sospitós "donat el seu intent de fer de Pau un patrocinador de matrimonis espirituals entre parelles dedicades a vida ascètica i, com que aquests matrimonis són refusables, també ho és la dona que els propaga". Aquesta és la resposta donada per la comissió vaticana a Anne Jensen, teòloga protestant.

Sefa Amell
Santa Tecla d’Iconi té problemes

Tecla (i poc importa aquí si és un personatge històric o simplement una figura llegendària) ens és coneguda per una obra, de les anomenades "apòcrifes", titulada Fets de Pau i Tecla que sembla ser una part, que va tenir una difusió independent, de l'obra, també apòcrifa, dels Fets de Pau. Aquesta obra fou escrita a finals del segle II per un sacerdot, qui la va posar sota l'autoria de l'apòstol Pau, una pràctica corrent en aquell temps. Com altres obres del mateix gènere literari seguia certs models de la novel·la grega d'aquell temps: llargs viatges, peripècies, perills, salvacions inesperades, amants que es retroben, erotisme... Una vida de santa Tecla devia, per exigències del guió, presentar a la jove verge totalment nua, doncs era la primera cosa que es feia als "màrtirs" (a certes comissaries modernes també). Aquestes "exigències del guió" augmentaven, ahir com avui, la "taquilla".

L'autor dóna o vol donar un marc històric a la seva obra i així situa l'encontre entre Pau i Tecla a Iconi, la ciutat visitada, segons els Fets dels Apòstols (Ac 14, 1-7), per Pau i Bernabé durant el seu primer viatge, de la qual no tingueren més remei que fugir. Però a les cartes de Pau que, com ja sabeu, anomena a moltes dones, mai surt la jove Tecla d'Iconi. Ni les seves cartes autèntiques parlaran d'Iconi; sí que ho farà la Segona Carta a Timoteu, que la podem considerar de principis del segle II:

...les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra. Quines persecucions no vaig haver de suportar! Però de totes, el Senyor me'n va treure. (2Tim 3, 11)

Però, a part de la novel·lesca, aquesta obra apòcrifa és, almenys, un doble testimoni. En primer lloc, és un testimoni de les tendències ascètiques i rigoristes que predominaven en certs ambients del cristianisme d'aquell temps, per les quals la relació sexual entre marit i muller no era permesa ni amb finalitats de procreació.

I és també testimoni, prescindint ara de si Tecla és història o llegenda, de la reivindicació, en aquella època del cristianisme, del dret de les dones de ser apòstols, de poder predicar, evangelitzar i batejar.

Tecla, donzella de família rica, escolta des d'un finestral de casa seva la predicació que un estrany, acollit a la casa veïna, fa. Les finestres obertes permeten que la veu passi d'una casa a l'altra, però Tecla no veu la figura del nou vingut que parla, un home, Pau, que segons la descripció que aquest llibre ens dóna, i és l'única que la tradició ens ha deixat de sant Pau, era un home

...de minsa estatura, cellut, calb [o afaitat] el cap, les cames arquejades, fornit, d'ulls enfonsats, amb un gran nas tort, era ple de gràcia, perquè de vegades es presentava com un home, de vegades tenia la cara d'un àngel.

L'obra apòcrifa resumeix la predicació per Pau de la paraula de Déu referent a l'abstinència i la resurrecció en unes dotze benaurances. La primera és "Benaurats els purs de cor, perquè ells veuran Déu" i quatre de les restants resen així:

  • Benaurats els qui conserven pura llur carn, perquè seran temples de Déu
  • Benaurats els continents, perquè Déu els parlarà
  • Benaurats els qui tenen dona com si no en tinguessin, perquè tindran Déu per heretat
  • Benaurats els cossos de les verges, perquè plauran a Déu i no perdran la recompensa de llur puresa"

Per a aquest autor no hi ha resurrecció futura si no es viu en castedat sense contaminació de la carn, rebutjant els homes les seves mullers i les joves els seus marits.

A través de les finestres obertes, la jove Tecla, filla de Teocleia i ja promesa -pels seus pares- a un home de nom Tamiris, es "converteix", i aquesta conversió, típica d'aquesta literatura apòcrifa rigorista i ascètica, consisteix en el refús de la sexualitat i dels vincles de família. La "conversió" per Tecla és exercir el seu dret de decidir sobre el seu futur i sobre el seu cos.

Les "lleis de la ciutat", la societat, no poden permetre aquesta "conversió" i mare i promès demanaren al governador un càstig exemplar. "Per què no et cases, segons la llei dels iconis, amb Tamiris?", és la pregunta del governador, que la conduirà al seu primer martiri: el seu cos, sobre el qual ella volia decidir, serà exposat tot nu a la ciutat reunida en l'anfiteatre i el seu futur acabarà a la foguera. L'autor, un sacerdot, no deixa de dir que el governador, a la vista de la jove verge nua ja posada a la foguera, "es va sorprendre en veure la grandesa de la seva bellesa"

...tot i la gran flamarada que va brillar, el foc no la tocà. Déu commogut en les entranyes, provocà un gran fragor sobre la terra i estengué per dalt un núvol ple d'aigua i de calamarsa que descarregà de ple; molta gent va passar treballs i alguns en van morir; el foc s'apagà, i Tecla fou salva."(AcPauTe, 22).

Aquesta abstinència sexual, fins i tot amb finalitats procreatives, que defensa els Fets de Pau i Tecla (i més encara Els Fets de Tomàs), ¿respon al pensament de Pau?

A la Primera Carta als Corintis Pau respon a una pregunta que li han fet i la seva resposta és:

1Cor 7, 1 Sí; és bo que l'home s'abstingui de la dona
kalo.n avnqrw,pw| gunaiko.j mh. a[ptesqai

I es posarà com exemple:

1Cor 7, 8 Dic als solters i a les viudes que els és millor de restar com jo
Le,gw de. toi/j avga,moij kai. tai/j ch,raij( kalo.n auvtoi/j eva.n mei,nwsin w`j kavgw,\

Però Pau sap que la supervivència de la "comunitat" depèn de guardar les "lleis de la ciutat" i totes les recomanacions que fa ("això ho dic com una cosa personal, no pas manada", v. 6) o tots els mandats que vol imposar ("els ordeno, no pas jo, sinó el Senyor", v.10) indiquen l'existència, en aquella comunitat de Corint, portada a un cert "entusiasme", de tendències més ascètiques i rigoristes, que trencarien els lligams matrimonials:

1Cor 7, 2 ...que cadascun tingui la pròpia muller i cadascuna tingui el propi marit
e[kastoj th.n e`autou/ gunai/ka evce,tw kai. e`ka,sth to.n i;dion a;ndra evce,twÅ
1Cor 7, 3 ...que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit
th/| gunaiki. o` avnh.r th.n ovfeilh.n avpodido,tw( o`moi,wj de. kai. h` gunh. tw/| avndri,Å
1Cor 7, 4 ... no és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller.
h` gunh. tou/ ivdi,ou sw,matoj ouvk evxousia,zei avlla. o` avnh,r( o`moi,wj de. kai. o` avnh.r tou/ ivdi,ou sw,matoj ouvk evxousia,zei avlla. h` gunh,Å
1Cor 7, 5 …no us refuseu l'un a l'altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials.
mh. avposterei/te avllh,louj( eiv mh,ti a'n evk sumfw,nou pro.j kairo.n( i[na scola,shte th/| proseuch/| kai. pa,lin evpi. to. auvto. h=te(
1Cor 7, 10 …que la muller no se separi del marit
gunai/ka avpo. avndro.j mh. cwrisqh/nai
1Cor 7, 11 …l'home no ha de deixar la seva muller.
kai. a;ndra gunai/ka mh. avfie,naiÅ

Totes aquestes normes sobre "moral matrimonial" no venen inspirades per l'evangeli, sinó per la necessària prudència de guardar les "lleis de la ciutat", segons la moralitat pagana.

Sobre la reivindicació del dret de les dones a "ensenyar i batejar" (de la que en sabeu més vosaltres que jo), permeteu-me aquesta cita de Tertul·lià, de voltants de l'any 200, en el seu llibre Sobre el baptisme (De baptismo):

Tanmateix l'atreviment de la dona que va usurpar el dret d'ensenyar, arrabassarà també el dret de batejar? [...] I si algunes defensen els Fets, mal anomenats de Pau, i l'exemple de Tecla, per justificar el dret de la dona a ensenyar i a batejar, cal que sàpiguen que el prevere que a l'Àsia va escriure aquesta obra, com si fos de Pau, va acabar convicte i confés d'haver-ho fet per amor a l'Apòstol i va perdre la seva dignitat. Com pot semblar inclòs en la fe que Pau donés a la dona el poder d'ensenyar i de batejar, ell que mai no va permetre a les esposes que preguntessin en la comunitat eclesial? Digué: que callin, i preguntin els seus marits a casa seva! (I Corintis 14, 34-35)." (De Baptismo, 17, 4-5).

Tertul·lià ha vist com un cop més des de Roma li han donat la raó.

Ermita Mare de Déu de de Paretdelgada
23 septiembre 2012

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
7 octubre 2012
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Teologia Indígena           Catequesi nadalenca          Catequesi eucarística          Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta           Spong el bisbe episcopalià           Altres temes