TECLA
UNA FIGURA COL·LECTIVA

Dones que volien ensenyar, predicar i batejar

A mitjans del segle passat aparegué a França un llibre, un "roman", una novel·la, "les saints vont en enfer". Ningú va pensar que "Pierre", el protagonista, era un personatge històric: aquell jove sacerdot, que s'endinsa a un dels barris de l'extraradi de París, la imaginària banlieu de Le Sagny (un nom que no trobarem a cap mapa), era la creació literària d'un reconegut autor catòlic, Gilbert Cesbron.

Quan a la segona meitat del segle II, a l'Àsia Menor, un prevere, posa com a protagonista d'un escrit, els fets de pau i tecla (Pra,xeij Pau,lou kai. Qe,klhj), que segueix els models novel·listics del seu temps, la figura d'una jove, a qui anomena com "Tecla", quants ven pensar que era un personatge històric?

L'autor de l'escrit era conegut, almenys Tertul·lià (Quintus Septimius Florens Tertullianus, c. 160 - 225), considerat com un dels "pares de l'església", sabia qui era:

[5] Si certs Fets de Pau, que estan escrits falsament, reivindiquen l'exemple de Tecla per justificar el dret de les dones a ensenyar i batejar, cal saber que el prevere que a l'Àsia va compondre aquest escrit per augmentar la reputació de Pau, un cop convicte i confés que ho havia fet per amor de Pau, fou deposat de la seva dignitat. Com semblaria digne de creure que donés a la dona el poder d'ensenyar i batejar qui ni permetia a la dona aprendre pel seu compte? 'Que callin -deia- i a casa preguntin als seus marits'.

[5] quod si quae Acta Pauli, quae perperam scripta sunt, exemplum Theclae ad licentiam mulierum docendi tinguendique defendant, sciant in Asia presbyterum qui eam scripturam construxit, quasi titulo Pauli de suo cumulans, convictum atque confessum id se amore Pauli fecisse loco decessisse. quam enim fidei proximum videtur ut is docendi et tinguendi daret feminae potestatem qui ne discere quidem constanter mulieri permisit? Taceant, inquit, et domi viros suos consulant.

De baptismo, 17, 5

Llegir tot el capítol XVII

"Pierre" era un personatge literari, no era una persona històrica. Però era històric, ben històric, el col·lectiu que ell representava, el col·lectiu dels "prêtres ouvriers", dels capellans obrers, "le plus grand événement religieux depuis la Révolution française", segons l'expressió del dominic Marie-Dominique Chenu, o amb paraules més properes, les d'Isidoro Galán de Cartagena, "la aventura más seria surgida de la "ecclesia" desde el estamento clerical en todo el siglo XX".

Aquest "Pierre", el personatge literari de Gilbert Cesbron, va arribar a les comarques de Tarragona, ara ja en homes de carn i ossos, amb noms i cognoms, totalment històrics, com molt recentment la tesi doctoral de la historiadora Neus Baena, presentada a la Universitat Rovira i Virgili, sota el títol "hijos de su tiempo", ho ha documentat.

"Tecla" era un personatge literari, no era una persona històrica. Però era històric, ben històric, el col·lectiu que ella representava, el col·lectiu de dones que reivindicaven "el dret de la dona a ensenyar i a batejar".

Aquesta "Tecla", el personatge literari creat per un "prevere convicte i confés", ha anat pervivint "a trancas y barrancas" al llarg dels segles, sota diverses modalitats. Alguna d'elles acabaven a la foguera: que ho preguntin a Marguerite de Porète, cremada ella i el seu llibre (le mirouer des simples âmes) (traducció catalana a clàssics del cristianisme: L'espill de les ànimes simples) el dia primer de juny de 1310 a Paris. Avui dia la podríem trobar en el col·lectiu "Dones d'Església" o altres similars.

Fins a quin punt aquest col·lectiu "Tecla", que reivindica "el dret de la dona a ensenyar i a batejar" entraria dins la descripció de Climent V (papa entre 1305 i 1314):

Dones atacades per una certa bogeria, que es posen a discutir sobre la Santíssima Trinitat i sobre l'essència divina, i que sobre altres qüestions de fe i sagraments opinen en contra del que ensenya la fe catòlica. Viuen sense prometre obediència a ningú, no renuncien a les seves propietats, no segueixen una regla aprovada: el seu modus de vida ha de ser prohibit i exclòs de l'Església de Déu.

Em sembla que podríem dir que la "Tecla" ha tingut més pervivència que el "Pierre".

No seria mala idea, a parer meu, que l'Ajuntament de Tarragona invités per a un dels pròxims "Pregó de Festa" a una de les hereves de la "Tecla".

I que Tarragona celebri la seva Festa, no recordant a una "Tecla, deixebla" d'un home (ni que aquest fou un sant Pau), la figura venuda per les jerarquies eclesiàstiques, seguint les petjades de "Jo soc l'esclava del Senyor" (Lc 1, 38), sinó rememorant la "Tecla" que es va batejar a si mateixa.