| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
1 En primer lloc podem veure les diverses traduccions donades a aquest verset:
Si vols veure el text grec, clicka aquí
La present versió, feta sobre el text original, aparegué per primera vegada, juntament amb la del llibre de Rut, dins les publicacions de La Revista (nº 18, Barcelona, 1918). Ara ha estat refosa pel seu autor per la F.B.C. sotmesa a la reglamentària revisió dels espoecialistes.
2 Constatem que hi ha una diversitat, tot reconeixent que la majoria està a favor del melic (ovmfalo,j, umbilicus, Nabel, ombligo, navel, omelic, nombril, llombrígol). Uns pocs traductors, utilitzant paraules més acadèmiques (però no del tot apropiades), es referirien al cony (sein, seno, bas de ton ventre).
3 Recordem que no sabem (almenys, jo) ni una sola lletra de l'hebreu, però tenim altres eines per seguir la nostra investigació. Una primera que podem utilitzar: els números Strong.
Encara no saps el què són els "números Strong"
(De lectura obligada, si vols seguir)
No saber ni una lletra d'hebreu no vol dir no saber una miqueta d'anglès o de francès.
Si saps una mica d'anglès, els "números Strong" els trobaràs a la King James Version.
Thy navel <08326> is like a round <05469> goblet <0101>, which wanteth <02637> not liquor <04197>
Si saps francès, a la traducció de Louis Segond:
Ton sein <08326> est une coupe <0101> arrondie <05469>, Où le vin parfumé <04197> ne manque <02637> (008799) pas;
I posats a una versió catalana quedarien així:
El teu cony / melic <08326> és una copa <0101> rodona <05469> on mai no manca <02637> el vi aromàtic <04197>.
4 Ja sabem ara quin "número Strong" correspon a la nostra paraula hebrea, el <08326>. No sabem ni una sola lletra d'hebreu, però sí que sabem de números. ¡Endavant, doncs! Podem seguir, gràcies a les noves tecnologies i al treball de molta gent, la nostra investigació:
Si saps una mica d'anglès: www.blueletterbible.org/lang/lexicon/lexicon.cfm?Strongs=H08326&t=KJV
Si saps francès: www.lueur.org/bible/hebreu-grec/strong/h8326
5 Aquesta paraula <08326> només surt una vegada a la bíblia hebrea, una estadística que pot donar una explicació a la dificultat de poder precisar el seu sentit precís en aquest verset.
6 I encara que vagi contra la meva tesi assenyalo que de la mateixa arrel és la paraula <08270> [ rvo], que apareix dues vegades: a Pro 3, 8 i a Eze 16, 4.
Es pot parlar d'una certa unanimitat entre els traductors a Eze 16, 4: es tracta del cordó umbilical o, en traducció del P. Josep Trepat i Trepat, o.f.m., a la versió de la Fundació Bíblica Catalana (1946), de la badiella. La mateixa paraula es utilitzada per Dom Ramir Augé, a la versió dels Monjos de Montserrat (1955).
Pel que fa a Pro 3, 8 hi ha una més gran diversitat a l'hora de traduir el <08270>: tw/| sw,mati, sou,, umbilico tuo, deinem Leibe, thy navel, tes muscles, ton corps, tu cuerpo, el cos, tus músculos, tu carne...)
7 Tenim altres eines al nostre abast: per exemple, la BDB: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs).
Aquí ens interessa la referència al nostre verset (Ct 7, 3) i a la seva afirmació "now often interpreted as = vulva" (ara sovint interpretat com la vulva)
8 Una primera constatació: els diccionaris (el saber hebreu) no ens donaran una resposta convincent a la nostra pregunta inicial:
Però, potser, en aquest cas, sense saber hebreu, podrem donar una resposta adequada. ¡Endavant, doncs!
| I què veurem en la Sulamita, mentre balla la dansa de Mahanaim?
Quanta bellesa, amor, i com m'embruixen les teves delícies! |
||
| Segueixo la traducció de Narcís Comadira - Joan Ferrer
exceptuant la paraula en disputa i mantenint l'ordre més tradicional dels versets. Comenceu a llegir el poema des de baix. |
||
 |
La teva cabellera, una xarxa de porpra,
hi ha un rei captiu entre les seves malles. |
|
| 6 | El teu cap, al damunt, com el Carmel | |
| El teu nas, com la torre de Líban,
que guaita cap a Damasc |
||
| Els teus ulls, els safareigs d'Heixbon,
prop de la porta de Bat-Rabim |
||
| 5 | El teu coll, una torre de vori | |
| 4 | Cervatells els teus pits, bessonada de gasela | |
| Un pilonet de blat, el teu baix ventre,
voltat de lliris vermells |
||
| 3 | El teu cony/el teu melic, una copa perfecta:
no hi falta mai el vi mesclat |
|
| El tornejat de les teves cuixes
és obra de mà d'artista |
||
| 2 | ¡Que en són de bells els teus peus a les sandàlies, filla de príncep! |
|
9 Sant Ignasi, en uns Exercicis Espirituals dirigits per ell mateix, ens proposaria, com darrer exercici del dia, una "aplicación de sentidos": "traer los cinco sentidos", el primer dels quals seria el de la vista ("ver las personas con la vista imaginativa, meditando y contemplando en particular sus circunstancias" [122]. Sant Ignasi ens demanaria que en aquella hora del capvespre en què, en frase de Virgili "maioresque cadunt altis de montibus umbrae", veiéssim -con la vista de la imaginación- a la Sulamita, ballant entre dos cors la dansa de Mahanaim. I resseguir el cos de la noia segons la cadència del poema: els teus peus, les teves cuixes, el teu cony/el teu melic, el teu baix ventre, els teus pits...
El poema, amb la seva vista imaginativa, és ascendent, des dels peus fins al cap, a la cabellera, a on hi ha un rei captiu. No veig cap motiu per trencar aquesta línia ascendent i passar de les cuixes al llombrígol per tornar a davallar al baix ventre.
10 Sembla que alguns traductors no han vist mai -ni en pintura- el cos nu d'una dona. Sense saber ni una lletra d'hebreu he gosat donar la meva opinió, arreglant-me amb un Nacar-Colunga, malgrat que el seu pudor no li permeti referir-se a les parts externes dels òrgans genitals de la dona -els que estan a l'abast del sentit de la vista- amb la paraula més emprada en ambients populars, i separant-me d'un Alonso Schökel-Juan Mateos. I sentint-ho molt d'un Narcís Comadira - Joan Ferrer.
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 22 setembre 2016 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
BDB: A Hebrew and English Lexicon (Brown-Driver-Briggs)
https://archive.org/stream/hebrewenglishlex00browuoft#page/n1/mode/2up
Title: A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament with an appendix containing the Biblical Aramaic
Author: written by Francis Brown, Samuel Rolles Driver (1846-1914) and Charles Augustus Briggs (1841-1913), based on the Hebrew lexicon of Wilhelm Gesenius (3 February 1786 - 23 October 1842) as translated by Edward Robinson (April 10, 1794 - January 27, 1863)
Year:first edition 1906; impression of 1936; scanned in 2008
Publisher: Oxford, Clarendon Press
Source: djvu
Despite its popularity, BDB has definite weaknesses. It is out of date and its etymologies are often misleading. In addition, because it lists nouns under their (supposed) verbal roots it is not always easy to locate some words. The edition listed above, however, is a reprint of the original A Hebrew and English Lexicon of the Old Testament by F. Brown, S. R. Driver, and C. A. Briggs (Clarendon Press, 1907; corrected impression 1952). Hendrickson's reprint includes an alphabetical index of all entries, and has corrections and additions at the bottom of each page. It also codes each word according to Strong's Concordance. B. Einspahr has also compiled a useful index that arranges all biblical citations in BDB according to their canonical order.
