Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
DE LA SOMERA AL CAVALL

Dels evangelis a l'Apocalipsi

...portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell s'hi assegué. I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va sortir com a vencedor camí de la victòria.
kai. fe,rousin to.n pw/lon pro.j to.n VIhsou/n kai. evpiba,llousin auvtw/| ta. i`ma,tia auvtw/n( kai. evka,qisen evpV auvto,nÅ kai. ei=don( kai. ivdou. i[ppoj leuko,j( kai. o` kaqh,menoj evpV auvto.n e;cwn to,xon kai. evdo,qh auvtw/| ste,fanoj kai. evxh/lqen nikw/n kai. i[na nikh,sh|Å

Diversos escrits del Nou Testament ens parlen de "l'espera d'una nova vinguda". Testimoni d'aquesta espera d'una nova vinguda ja és el considerat com el primer escrit del Nou Testament, la carta que Pau, en l'hivern 50-51 des de Corint, escrigué a l'església dels tessalonicencs.

Recorda: si vols veure el text grec,
clicka aquí

1Tes 1, 10 ...i esperar dels cels el seu Fill,
que ell ressuscità d'entre els morts,<
Jesús, el que ens allibera de la ira que ha de venir.
kai. avname,nein to.n ui`o.n auvtou/ evk tw/n ouvranw/n(
o]n h;geiren evk Îtw/nÐ nekrw/n(
VIhsou/n to.n r`uo,menon h`ma/j evk th/j ovrgh/j th/j evrcome,nhjÅ
1Tes 3, 13 ...en la vinguda del Senyor nostre Jesús amb tots els seus sants.
evn th/| parousi,a| tou/ kuri,ou h`mw/n VIhsou/ meta. pa,ntwn tw/n a`gi,wn auvtou/Å
1Tes 4, 15 Nosaltres, els que estarem vius,
els que hem quedat fins a la vinguda del Senyor,
no passarem pas al davant dels qui hauran mort.
o[ti h`mei/j oi` zw/ntej
oi` perileipo,menoi eivj th.n parousi,an tou/ kuri,ou
ouv mh. fqa,swmen tou.j koimhqe,ntaj\
1Tes 5, 2 Vosaltres mateixos sabeu prou bé
que el dia del Senyor
com un lladre en plena nit arribarà.
auvtoi. ga.r avkribw/j oi;date
o[ti h`me,ra kuri,ou
w`j kle,pthj evn nukti. ou[twj e;rcetaiÅ
1Tes 5, 23 Que el mateix Déu de la pau
us santifiqui plenament
i que tot el vostre ésser,
el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos,
siguin irreprochables per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesus, el Messies, guardats.
Auvto.j de. o` qeo.j th/j eivrh,nhj
a`gia,sai u`ma/j o`lotelei/j(
kai. o`lo,klhron u`mw/n
to. pneu/ma kai. h` yuch. kai. to. sw/ma
avme,mptwj evn th/| parousi,a| tou/ kuri,ou h`mw/n VIhsou/ Cristou/ thrhqei,hÅ

Els habituals lectors d'aquesta web poden saltar-se la següent descripció d'aquell suposat "primer cristianisme".

Si te lo quieres saltar...

Una diversitat descontrolada

Els documents posen de manifest un panorama del primer cristianisme clapejat amb una desconcertant varietat de comunitats i sectes, rituals i creences sobre una entitat "Crist/Jesús", la majoria de les quals mostren poc terreny comú i cap autoritat central. També falta qualsevol idea de tradició apostòlica que remuntés a un home humà i al seu cercle de deixebles. Els investigadors dissenyen aquesta situació com una multiplicitat de respostes diferents al Jesús històric, però tal fenomen no és només increïble, sinó que enlloc està testificat amb evidencia. En comptes d'això, tota aquesta diversitat reflecteix expressions independents de les tendències religioses més àmplies del seu temps, basades sobre la expectativa del Regne del Déu, i sobre la creença en una força divina intermediària que proporciona el coneixement de Déu i un camí a la salvació. Només amb els evangelis, els quals van començar a aparèixer probablement cap al final del primer segle, molts d'aquests elements foren reunits per produir la figura composta de Jesús de Natzaret, posada en una història midràshica sobre una vida, ministeri i mort localitzada en el temps d'Herodes i Ponç Pilat.

Traducció pròpia a partir del text anglès
Si vols millorar-la...


Vols recordar el què és un midrash?
Una explicació
del bisbe John Shelby Spong



Forces divines intermediàries
Un text d'en Roger Haight


I aquest altre,
més breu, d'en John Hick



El "Fill" intermediari:
text d'en Earl Doherty

The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the day, based on expectation of God's Kingdom, and on belief in an intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.

Earl Doherty
The Jesus Puzzle in a Nutshell

I també poden saltar-se aquestes reflexions meves a Xavier Melloni de fa uns quants anys:

Si t'ho vols saltar...

El segon punt pretenia trencar una visió esquemàtica i monolítica dels "primers cristians". La predicació de Jesús i l'anomenada "experiència pasqual" van obrir moltes possibilitats: una d'elles (però no l'única) és la que -desenvolupada al pas dels segles i per raons que cal anar a cercar en el context sòcio-cultural-religiós-polític d'aquella societat mediterrània- ha arribat fins a nosaltres. Ni el mateix Pau nega l'"experiència pasqual" als seus adversaris, partidaris de seguir tendències molt més "judaïtzantes".

Aquestes eren algunes de les expressions emprades per en Xavier Melloni:

Xavier, ja sé que un fulletó de CiJ no té per què donar totes les explicacions de tot, i que pot donar moltes coses per sabudes. Però jo trobo a faltar en aquestes frases o, almenys, en algunes d'elles, algun adjectiu que evités donar una visió simplificadora i monolítica de tota aquella realitat sòcio-religiosa que podríem anomenar com "els moviments de Jesús després de la seva mort".

Utilitzo a plena consciència un plural ("els moviments de Jesús") i també conscientment prescindeixo de paraules com "primers cristians", "església primitiva", "comunitats apostòliques"...

Bé, doncs, acceptem aquesta diversitat d'aquells grups que seguien "el moviment de Jesús" després de la seva mort. Potser d'alguns d'aquests grups no ens han arribat testimonis escrits. Ens podríem preguntar si l'espera de la vinguda del Senyor era compartida majoritàriament. També ens podríem preguntar si els que esperaven, tots esperaven de la mateixa manera.

Potser alguns esperaven (i s'acontentaven en) que la vinguda del Senyor Jesús (la parusia) fos com la primera, i aquests ja en tindrien prou en veure'l retornar muntat sobre una somera, passant sobre els seus vestits estesos per terra, entre branques d'olivera.

Recuperant textos de l'Escriptura, l'esperen com "Rei".

2Re 9, 13 Immediatament van agafar els seus mantells
i els estengueren als seus peus, dalt l'escalinata.
Van tocar el corn i cridaven: Jehú és rei!
Is 62, 11 El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l'extrem de la terra:
"Digueu a la ciutat de Sió:
El teu salvador ja és aquí;
l'acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus".
Za 9, 9 Alegra't, ciutat de Sió,
crida de goig, Jerusalem!
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós; arriba humilment,
muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera.
Ps 118, 25 Ah, Senyor, dóna'ns la victòria!
Ah, Senyor, fes-nos triomfar!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu i ell ens il·lumina.
Acosteu-vos amb els rams tot dansant fins a les vores de l'altar.
2Sa 7, 16 El teu casal i la teva reialesa [les de David]
es perpetuaran per sempre davant teu,
el teu tron [el de David] es mantindrà per sempre.

I aquí podem fer una petita "disgressió" per explicar com es van redactant els evangelis. Més d'un cop ja he dit que, més que parlar dels "quatre evangelis", m'agrada parlar dels "diversos documents" evangèlics.

Si t'ho vols saltar...

Els diversos "documents" evangèlics

Deixeu-me precisar una miqueta més. Quan dic "evangelis" no vull dir "Mateu, Marc, Lluc, Joan" (i amb això no vull negar que cadascú d'aquests textos té la seva individualitat, la seva originalitat, la seva teologia). Quan dic "evangelis" vull referir-me als "documents" que van donar origen als evangelis actuals.

Un d'ells el relat o narració de la passió (prescindeixo ara si caldria precisar millor el títol d'aquesta narració), document que va ser seguit per Marc i Joan. Aquest darrer evangeli (el que diem de Joan), que fins ara havia corregut les etapes de la carrera a la "seva bola", ara, en aquesta darrera etapa, es posa a córrer amb el grup, demostrant sempre que, si vol, pot anar a la seva. Aquesta primitiva narració de la passió començaria, segons l'ordre de Joan, amb la narració de la unció a Betània.

Raymond E. Brown admet la possibilitat d'aquest hipotètic document, la font comú a Marc i Joan:

No puede ser mera coincidencia el hecho de que tanto Juan como Marcos utilicen la expresión singular "perfume de nardo puro"; pero ¿copia uno de otro o utilizan ambos una fuente común? Las pequeñas diferencias que se advierten en los detalles en que más se parecen los dos sugieren que se trata de lo segundo. Pero si Juan y Marcos nos transmiten una fuente común a ambos, también es verdad que Marcos reproduce esa fuente en una forma más original.

El evangelio según Juan
Pàg. 710

No és ara el moment de preguntar-nos com els autors dels evangelis de Marc i de Joan el van trobar i de quina manera el van utilitzar.

També sabem (més ben dit, suposem) que la versió de Marc fou seguida per Mateu i per Lluc (aquest prenent-se unes quantes llibertats per esborrar i per afegir-hi coses).

La narració de la Passió
¿Història recordada?
¿Profecia historitzada?

Segon document: el relat que trobem a Marc, més aviat narratiu, des del baptisme fins a la darrera setmana a Jerusalem, que seria "copiat", independentment l'un de l'altre, per Mateu i Lluc, que ha donat lloc a l'expressió d'"evangelis sinòptics".

Tercer document: l'anomenat Document Q (el que alguns anomenen Evangeli Q): tot allò que és comú a Lluc i Mateu i que no es troba a Marc.

Si en vols saber més...
El Document Q

El document joànic i aquelles parts que són pròpies de Lluc i de Mateu. I no oblidéssim els dos evangelis de la infància (a Lluc i a Mateu) que, malgrat que ens parlen d'àngels i de verges, de pastors i reis, de mags d'Orient i estels, de matances de nens i de fugides, també ens volen parlar de Jesús.

*     *     *

La narració de l'entrada a Jerusalem pertany a l'Evangeli de la Passió i Resurrecció (prescindim ara si aquest nom és el més correcte). Aquest evangeli, segons John Dominic Crossan,

  • és el fruit de la reflexió d'aquell primer dissabte sant, un dia que s'allargaria uns cinc o deu anys.
  • reflexió portada a terme per un grup (només per un dels grup) dels seguidors de Jesús (una branca sumament culta i refinada, l'anomena Crossan)
  • que per respondre a la pregunta del "divendres sant" (aquesta mort venia a negar tot el que Jesús havia fet i dit?, i tot el que ells havien acceptat i cregut?) , s'endinsen en una lectura profunda de les Escriptures.

Caldria prestar més atenció, en els nostres estudis sobre la figura històrica de Jesús, a aquesta "branca sumament culta i refinada" dels seus seguidors, que -com diria el profeta Jeremies- s'havia deixat "seduir per ell".

El text que avui dia trobem en l'evangeli de Marc potser és el que millor reflecteix l'original del que hem anomenat Evangeli de la Passió i Resurrecció.

Aquesta "branca sumament culta i refinada" potser sobrevalora les capacitats interpretatives dels seus possibles lectors/oients. Qui d'ells sabrà extreure de la figura del "pollí" l'afirmació de la reialesa de Jesús? Qui d'ells recordarà les paraules del profeta a les que els "intel·lectuals", sense citar-lo, feien al·lusió?

El text orignal del suposat i hipotètic Evangeli de la Passió i Resurrecció incloïa o no la cita profètica? La va afegir Joan? La va suprimir Marc?

L'evangeli de Mateu, que segueix el text de Marc, explicita aquesta relació:

Mt 21, 4 Això va succeir perquè es complís
el que havia estat dit pel profeta dient:
Tou/to de. ge,gonen i[na plhrwqh/|
to. r`hqe.n dia. tou/ profh,tou le,gontoj(
Mt 21, 5 Digueu a la filla de Sió:
Mira, el teu rei que ve cap a tu;
humilment,
i muntat en una somera
i en un pollí, fill d'un animal de càrrega.
Ei;pate th/| qugatri. Siw,n\
VIdou. o` basileu,j sou e;rcetai, soi
prau>j
kai. evpibebhkw.j evpi. o;non (3688)
kai. evpi. pw/lon (4454) ui`o.n u`pozugi,ou (5268)Å

Aprofitem-nos dels treballs del Sr. Strong
Què són els números Strong?

Mateu es refereix al text que es troba en el capítol 9, verset 9, del llibre del profeta Zacaries.

Prescindim ara de voler precisar la situació històrica d'aquest text profètic.

No sabem si Mateu el va llegir directament de la versió hebrea o el va llegir a la versió grega dels LXX, que és la que suposadament llegien els autors neotestamentaris.

Una traducció directa de l'hebreu seria aquesta (Bíblia Catalana Interconfessional):

Alegra't, filla de Sió,
crida de goig, filla de Jerusalem!
Mira el teu rei que ve cap a tu,
just i victoriós;
humilment,
muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera.

La versió grega dels LXX diu:

cai/re sfo,dra qu,gater Siwn
kh,russe qu,gater Ierousalhm
ivdou. o` basileu,j sou e;rcetai, soi
di,kaioj kai. sw,|zwn auvto,j
prau>j
kai. evpibebhkw.j evpi. u`pozu,gion kai. pw/lon ne,on

Potser les diferències entre aquest text dels LXX i el text grec de Mateu ens obliguin a pensar en una altra font documental a l'abast de l'evangelista. I quina podria ser?

I el profeta Zacaries (o qui sigui), per què parla d'un pollí, fill de somera? Ell també s'ha endinsat a les Escriptures. Ho ha trobat potser en el Gènesi?

Gn 49, 8-11 Judà, els teus germans t'enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans.
Judà, fill meu, ets un cadell de lleó que tornes de la caça. Com un lleó t'ajeus i t'estires. Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran.
Fermarà a la vinya el seu pollí (05895), als ceps triats, el fill (01121) de la somera (0860); rentarà amb vi la seva roba, amb sang de raïms la seva túnica.

Ho ha trobat potser en el Llibre dels Jutges?

Jt 5, 9-10 El meu cor és amb els cabdills d'Israel, amb els voluntaris del poble:
Beneïu el Senyor!
Canteu, vosaltres, els qui munteu someres (0860) rosses,
amb tapissos per guarniment, i que aneu fent camí!
Jt 10, 3 Després d'ell vingué Jaïr, de Galaad,
que fou jutge d'Israel durant vint-i-dos anys.
Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases (05895)
i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad,
que encara avui s'anomenen els Poblets de Jaïr.
Jt 12, 13 Després d'Elon, el jutge d'Israel va ser Abdon,
fill d'Hil·lel, de Piraton.
Va tenir quaranta fills i trenta néts,
que muntaven setanta ases (05895).
Va ser jutge d'Israel durant vuit anys.

Nota de la Bible de Jérusalem a Zac 9, 9

Renonçant à l'attirail des rois historiques (Jr 17, 25; 22, 4), le roi messianique aura l'ancienne monture des princes.

Ara es el moment de mirar sinòpticament (en una sola mirada de conjunt) les quatre narracions evangèliques de l'entrada de Jesús a Jerusalén. I feta aquesta mirada de conjunt podem fer algunes consideracions i també algunes preguntes.

Veure quadre sinòptic

La incongruència de Mateu:
com muntar sobre dos animals?

Segons aquest evangeli de Mateu (compareu-lo amb el de Marc) els deixbles porten a Jesús

la somera
i
el pollí
th.n o;non
kai.
to.n pw/lon

i Jesús s'assegué sobre tots dos

s'hi assegué
damunt
d'ells
evpeka,qisen
evpa,nw
auvtw/n
(3ª pers. sing.)
(plural)

És que Mateu no sap copiar? Mirem ara les diferències entre el text del llibre del profeta Zacaries, en la versió grega dels LXX, i el text grec de Mateu:

Zac 9, 9 Mt 21, 5
kai. evpibebhkw.j
evpi. u`pozu,gion (5268)
kai. pw/lon (4454)
ne,on
kai. evpibebhkw.j
evpi. o;non (3688)
kai. evpi. pw/lon (4454)
ui`o.n u`pozugi,ouÅ (5268)

Parla la versió grega dels LXX d'un sol animal o de dos?

O és que els LXX no sabien traduir? Mirem el text hebreu del llibre del profeta Zacaries:

A la primera línia, el text hebreu (de dreta a esquerra)
A la segona, les formes radicals de les paraules
A la tercera, els números Strong de les paraules hebrees.

zac9_9 (28K)

El text hebreu parla d'un sol animal, especificant-lo amb tres paraules:

muntat (07392)
en un ase, en un pollí, un fill de somera
 (02543)    (05895)   (01121)   (00860)

Tota una ciutat agitada

Comparem aquests dos versets de l'evangeli de Mateu:

Mt 2, 3 Mt 21, 10
Quan el rei Herodes ho va saber,
es va inquietar,
i amb ell tot Jerusalem.
Quan hagué entrat a Jerusalem,
es va inquietar
tota la ciutat,
i preguntaven: "Qui és aquest?"
avkou,saj de. o` basileu.j ~Hrw,|dhj
evtara,cqh (05015)
kai. pa/sa ~Ieroso,luma metV auvtou/
(
kai. eivselqo,ntoj auvtou/ eivj ~Ieroso,luma
evsei,sqh (04579)
pa/sa h` po,lij
le,gousa( Ti,j evstin ou-tojÈ

La traducció catalana és la de la Bíblia Catalana Interconfessional: observem que empra una mateixa paraula catalana (es va inquietar) per traduir dues paraules gregues diferents (05015) / 04579).

Aquí tenim altres traduccions, a on podem veure que totes diferencien les dues paraules:

La versió grega evtara,cqh >evsei,sqh
La Vulgata llatina (segle IV després de Crist) turbatus est commota est
La Bíblia de Luter (1534) erschrak erregte
La Bíblia del Oso (Reina-Valera) (1569) turbose se alborotó
King James Version (1611) was troubled was moved
Statenvertaling (1637) ontroerd beroerd
Felipe Scio de San Miguel (1790)se conmovió se turbó se conmovió
French Louis Segon, (1873, 1910) fut troublé fut émue
Alfred Loisy (1922) fut troublé fut en émoi
Fundació Bíblica Catalana. (1931) es contorbà fou commosa
Nácar-Colunga (1947) se turbó se conmovió
Bible de Jérusalem (1955) s'émut fut agitée
Monjos de Montserrat (1961) es contorà es va agitar
Le Nouveau Testament en français courant (1972) il fut très inquiet se mit à s'agiter
Biblia Latinoamericana (1972) quedaron muy intranquilos se alborotó
Nueva Biblia Española (1975) se sobresaltó alborotada
Nouvelle Edition Geneve (1979) fut troublé fut émue
El Nou Testament (Ed. Claret)(1980) es va esverar se sentí com sotregada
Bíblia de Luter Revisada (1984) erschrak erregte
La Biblia de Las Américas (1986) se turbó se agitó
Reina Valera (1989) se turbó se conmovió
Bíblia Catalana Interconfessional (1993) es va inquietar es va inquietar

Crec que es pot afirmar que l'evangelista crea intencionadment aquesta relació entre aquests dos versets per expressar la reacció que ocasiona, tant l'anunci (del rei dels jueus que acaba de néixer) com la seva presència (quan hagué entrat a Jerusalem). Recordem que pels sinòptics és la primera vegada que Jesús va a Jerusalem i que entra com a rei.

*     *     *

Non vacant tempora
nec otiose volvuntur per sensus nostros

No fan vacance les hores
i no roden pas ocioses damunt els nostres sentiments

Aquesta frase, que sant Agustí ens va deixar en el seu llibre confessions, escrit a les darreries del segle IV, serveix també per a tots aquells grups que -en una diversitat descontrolada- conformaven el "moviment de Jesús" ja entrat el segle II.

Els temps roden i van canviant les notres relacions...

Grups de seguidors de Jesús (tots?, molts?, uns pocs?) segueixen esperant el retorn de Jesús, la parusía. Però, com l'esperen?

A partir d'ara segueixo a John Dominic Crossan:

Entrevistat per John Hanley, Jr. el 2 de novembre de 2006.
Llegir tota l'entrevista

I la segona vinguda serà violenta.

And the second coming is going to be violent.

Ara ja no els hi val la somera; ara somnien Jesús muntat sobre un cavall de guerra i decidit a matar.

El Llibre de l'Apocalipsi ens presenta a Jesús, a la segona vinguda, sobre un cavall de guerra. I matarà els seus enemics, que són tots els altres, excepte nosaltres, la bona gent.

When Jesus does that, we have him coming back in the Book of the Apocalypse on a warhorse. And he's going to slaughter his enemies, which is everyone else except us good people.

S'ha acabat el "parar li també l'altre galta" del Document Q (Lc 6, 29 // Mt 5, 39). Ara, quan torni, ho farà bé.

Ara torna i ho fa bé. Torna com a assassí, i no per matar-nos, és clar, sinó per matar altres.

Now come back and get it right. Come back as a killer, and not to kill us, of course, but to kill others.

Ara, algun grup (o grups) de seguidors del "moviment de Jesús" esperen un segon retorn (la parusia) violent i victoriós:

Ap 6, 2 I vaig veure que hi havia un cavall blanc,
i el seu genet duia un arc.
Li van donar una corona
i va sortir com a vencedor
camí de la victòria.
kai. ei=don( kai. ivdou. i[ppoj leuko,j(
kai. o` kaqh,menoj evpV auvto.n e;cwn to,xon
kai. evdo,qh auvtw/| ste,fanoj
kai. evxh/lqen nikw/n
kai. i[na nikh,sh|Å(

Nota de la Bible de Jérusalem
Un courant traditionnelle important a vu le Christ dans la personne de ce cavalier blanc, d'après 19, 11-16

Nota de la Bíblia Catalana Interconfessional
Alguns, basant-se en el llibre de Zacaries i en el context present (els altres cavalls tenen una funció negativa), interpreten el cavall blanc com a símbol de la guerra. Però el color blanc té sempre un sentit positiu en el llibre de l'Apocalipsi, i el text podria estar relacionat amb l'aparició del Messies (19,11-16). Per això sembla que aquí també es parla del Crist, i d'aquí la insistència en la seva victòria.

Xavier Alegre
El blanc significa la victòria, la glòria dels elegits que participen de la vida de Déu (7,9.13-18; 19,8). Per això, el cavall blanc muntat pel primer genet del septenari dels segells i que surt per a vèncer (6,1-2) ha de ser muntat per Crist, que és el que apareix també sobre un cavall blanc a la primera visió del cinquè septenari (cf. 19,11-16).

Resistència i esperança cristianes en un món injust
Cristianisme i Justícia, nº 165
Gener 2010

I què diu l'Apocalipsi en el capitol 19?

Ap 19, 11 Després vaig veure que el cel s'havia obert
i apareixia un cavall blanc.
I qui el munta
s'anomena Fidel i Veraç
i judica i fa la guerra amb justícia.
Kai. ei=don to.n ouvrano.n hvnew|gme,non(
kai. ivdou. i[ppoj leuko,j
kai. o` kaqh,menoj evpV auvto.n
Îkalou,menojÐ pisto.j kai. avlhqino,j(
kai. evn dikaiosu,nh| kri,nei kai. polemei/Å
Ap 19, 12 Els seus ulls eren com una flama;
i sobre el seu cap duia moltes diademes
i un nom inscrit
que ningú no coneix fora d'ell
oi` de. ovfqalmoi. auvtou/ Îw`jÐ flo.x puro,j(
kai. evpi. th.n kefalh.n auvtou/ diadh,mata polla,(
e;cwn o;noma gegramme,non
o] ouvdei.j oi=den eiv mh. auvto,j(
Ap 19, 13 Portava el mantell
xop de sang
El seu nom és
"la Paraula de Déu".
kai. peribeblhme,noj i`ma,tion
bebamme,non ai[mati(
kai. ke,klhtai to. o;noma auvtou/
o` lo,goj tou/ qeou/Å
Ap 19, 14 I els exèrcits del cel,
el seguien muntats en cavalls blancs
i vestits de lli blanquíssim.
kai. ta. strateu,mata Îta.Ð evn tw/| ouvranw/|
hvkolou,qei auvtw/| evfV i[ppoij leukoi/j(
evndedume,noi bu,ssinon leuko.n kaqaro,nÅ
Ap 19, 15 De la seva boca sortia una espasa esmolada
que ha de colpejar les nacions.
Ell és qui les governarà amb una vara de ferro
i qui trepitjarà el cup del vi
del furor de la ira
del Déu totpoderós.
kai. evk tou/ sto,matoj auvtou/ evkporeu,etai r`omfai,a ovxei/a(
i[na evn auvth/| pata,xh| ta. e;qnh(
kai. auvto.j poimanei/ auvtou.j evn r`a,bdw| sidhra/|(
kai. auvto.j patei/ th.n lhno.n tou/ oi;nou
tou/ qumou/ th/j ovrgh/j
tou/ qeou/ tou/ pantokra,toroj(
Ap 19, 16 I té sobre el seu vestit
i sobre la seva cuixa
escrit aquest nom:
Rei de reis i Senyor de senyors.
kai. e;cei evpi. to. i`ma,tion
kai. evpi. to.n mhro.n auvtou/
o;noma gegramme,non\
Basileu.j basile,wn kai. ku,rioj kuri,wnÅ

Ja en el Nou Testament queden oberts els camins de la guerra; naturalment, de "la guerra justa": justa i, també, d'extermini dels enemics. I no ens caldrà esperar molt:

Ara, quan arribem a Constantí i plantegem la qüestió, ens diem: si després de tot Jesús torna com a assassí per matar persones malvades, per què els cristians no poden tenir almenys una guerra justa? Així doncs, fem un pas cap a la guerra justa.

Now by the time you get to Constantine, and you raise the issue, then, well, if after all Jesus is going to come back as a killer to kill evil people, why can't Christians at least have a just war? So we make a move to just war.

I de "la guerra justa" podem passar a la ´"guerra santa", que sempre porta més extermini:

I després, quan arribem a les croades, tornem, per descomptat, a fer servir la guerra justa per explicar una cosa que és execrable, l'anar a Jerusalem per recuperar els sants llocs.

And then by the time you get to the Crusades, of course, just war has been used to explain something which is execrable, going to Jerusalem to tack back the holy sites.

A continuació Crossan no té gens de por de reblar el clau:

Diria sense cap mena de dubte que la Paraula de Déu s'ha perdut al Llibre de l'Apocalipsi, que el llibre de l'Apocalipsi, en presentar un Déu violent, és l'última gran negativa de la Bíblia a acceptar el desafiament de la radicalitat de Déu. Ja s'intenta tornar a la normalitat de la civilització humana desradicalitzant Déu i fent-lo violent com nosaltres.

I would say without any doubt that the Word of God had been lost in the Book of Apocalypse, that the Book of the Apocalypse is the last great refusal of the Bible to accept the challenge of God's radicality by coming up with a violent god. It's already trying to get back to the normalcy of human civilization by de-radicalizing God and making him just like us, violent.

I encara pot seguir:

Acabo de dir que la Paraula de Déu ha estat absolutament invalidada pel Llibre de l'Apocalipsi. I si pensés que aquesta paraula de l'Apocalipsi és l'última paraula, si pensés que l'última paraula de la Bíblia, l'últim gran missatge de Déu, és que tornaré (sigui llunyà o imminent aquest retorn, no m'importa), i mataré tots els malvats, que són tots excepte, ja ho sabeu, el meu propi petit grup, li diria a Déu, el que va dir la senyora Job "Maleïu Déu i moriu". És un Déu que no adoraria. És un assassí.

I just said that the Word of God has been absolutely invalidated by the Book of the Apocalypse on a more profound level than he could ever even imagine. And if that's the last word, if I were to think that the last word of the Bible, the climax, like you know, in any story you're watching the last great message from God, is that I'm going to come back, be it distant or imminent, I don't care, and I'm going to slaughter all the evil doers, which is everyone except, you know, my own little group, I would say to that God, what Mrs. Job said "Curse God and die," you know with as much dignity as he can muster because that's a God I would not worship. That's a killer. It might scare me. But it's like living under Hitler or Stalin and you might keep your head down and yo ur mouth shut, but I hope the hell you know it's a monster.

John Dominic Crossan acaba l'entrevista d'aquesta manera:

Estic disposat a dir que la segona vinguda no serà aviat. La segona vinguda no serà violenta. La segona vinguda no serà literal. La segona vinguda és el que passarà quan els cristians acceptem que només hi ha una vinguda i posem en pràctica el seu programa.

I'm willing to say the second coming will not be soon. The second coming will not be violent. The second coming will not be literal. The second coming is what will happen when we Christians accept that there was only one coming and get with the program.

Forces divines intermediàries

La posibilidad de la idea de la preexistencia de Cristo se generó a través del uso de simbolismos judíos o especulaciones acerca de los agentes divinos que operan en el mundo (pág. 185)

Cada vez queda más claro que el desarrollo de la cristología no tuvo lugar por vía de inferencias o deducciones a partir de la doctrina y los dichos de Jesús... Tampoco hay una evolución gradual desde una cristología de bajo contenido a otra cristología elevada posterior. El desarrollo de la cristología es desigual, diferente en las diversas comunidades y contextos. El progreso de la cristología no es un desarrollo lógico del mensaje de Jesús o del mensaje sobre Jesús resucitado. El mejor contexto para situar la evolución de la cristología es la comunidad de culto... Larry Hurtado ha ofrecido una explicación de este desarrollo a la luz del trasfondo de un intento de conservar el monoteísmo judío por medio de agentes divinos. Con esta expresión se indican las figuras celestiales que ocupan una posición secundaria respecto a Dios y actúan en nombre de éste en el mundo. Es ésta una categoría análoga y general, puesto que hay muchas clases diferentes de agentes y operaciones: ángeles, patriarcas elevados al cielo, etc. A la luz de la experiencia de la exaltación de Jesús, la comunidad cristiana se relaciona con él como ser divino. Pero no lo consideran Dios con un culto propio. La devoción a Jesús no implicó que se le confundiera con Dios o que se hiciera un segundo Dios. Más bien se le veía como un agente de Dios según la tradición. (pág. 195-196)

Con todo se ha argumentado…que para Pablo, Jesús era un ser preexistente que Dios envió al mundo -una idea que podría estar ligada a concepciones judaicas de entidades intermedias (Sabiduría, Palabra, ángeles...)

El "Fill" intermediari

El "Fill" cristià és també una expressió del concepte religiós primordial de l'època hel·lenística, que el Déu suprem és transcendent i no pot tenir cap contacte directe amb el món de la matèria. Ell ha de revelar-se a si mateix i tractar amb la humanitat a través d'una força intermediària, com el "Logos" de la filosofia grega platònica o la figura de "la Saviesa personificada " del pensament jueu; com la trobem en documents com Proverbis, Baruch i la Saviesa de Salomó. Aquesta força és vista com una emanació de Déu, la seva imatge exterior, un agent que l'hi havia ajudat a crear i sostenir l'univers i ara servia com a canal de coneixement i comunió entre Déu i el món. Totes aquestes característiques formen part del llenguatge utilitzat pels primers escriptors cristians sobre el seu espiritual "Crist Jesús", una figura celestial que era una sectària versió jueva d'aquells mites imperants i patrons del pensament.

THE INTERMEDIARY SON

The Christian "Son" is also an expression of the overriding religious concept of the Hellenistic age, that the ultimate God is transcendent and can have no direct contact with the world of matter. He must reveal himself and deal with humanity through an intermediary force, such as the "Logos" of Platonic (Greek) philosophy or the figure of "personified Wisdom" of Jewish thinking; the latter is found in documents like Proverbs, Baruch and the Wisdom of Solomon. This force was viewed as an emanation of God, his outward image, an agency which had helped create and sustain the universe and now served as a channel of knowledge and communion between God and the world. All these features are part of the language used by early Christian writers about their spiritual "Christ Jesus", a heavenly figure who was a Jewish sectarian version of these prevailing myths and thought patterns.