muntat (07392)
en un ase, en un pollí, un fill de somera
 (02543)    (05895)   (01121)   (00860)

Tota una ciutat agitada

Comparem aquests dos versets de l'evangeli de Mateu:

La traducció catalana és la de la Bíblia Catalana Interconfessional: observem que empra una mateixa paraula catalana (es va inquietar) per traduir dues paraules gregues diferents (05015) / 04579).

Aquí tenim altres traduccions, a on podem veure que totes diferencien les dues paraules:

Crec que es pot afirmar que l'evangelista crea intencionadment aquesta relació entre aquests dos versets per expressar la reacció que ocasiona, tant l'anunci (del rei dels jueus que acaba de néixer) com la seva presència (quan hagué entrat a Jerusalem). Recordem que pels sinòptics és la primera vegada que Jesús va a Jerusalem i que entra com a rei.

*     *     *

Non vacant tempora
nec otiose volvuntur per sensus nostros

No fan vacance les hores
i no roden pas ocioses damunt els nostres sentiments

Aquesta frase, que sant Agustí ens va deixar en el seu llibre confessions, escrit a les darreries del segle IV, serveix també per a tots aquells grups que -en una diversitat descontrolada- conformaven el "moviment de Jesús" ja entrat el segle II.

Els temps roden i van canviant les notres relacions...

Grups de seguidors de Jesús (tots?, molts?, uns pocs?) segueixen esperant el retorn de Jesús, la parusía. Però, com l'esperen?

A partir d'ara segueixo a John Dominic Crossan:

Entrevistat per John Hanley, Jr. el 2 de novembre de 2006.
Llegir tota l'entrevista

I la segona vinguda serà violenta.

And the second coming is going to be violent.

Ara ja no els hi val la somera; ara somnien Jesús muntat sobre un cavall de guerra i decidit a matar.

El Llibre de l'Apocalipsi ens presenta a Jesús, a la segona vinguda, sobre un cavall de guerra. I matarà els seus enemics, que són tots els altres, excepte nosaltres, la bona gent.

When Jesus does that, we have him coming back in the Book of the Apocalypse on a warhorse. And he's going to slaughter his enemies, which is everyone else except us good people.

S'ha acabat el "parar li també l'altre galta" del Document Q (Lc 6, 29 // Mt 5, 39). Ara, quan torni, ho farà bé.

Ara torna i ho fa bé. Torna com a assassí, i no per matar-nos, és clar, sinó per matar altres.

Now come back and get it right. Come back as a killer, and not to kill us, of course, but to kill others.

Ara, algun grup (o grups) de seguidors del "moviment de Jesús" esperen un segon retorn (la parusia) violent i victoriós:

Nota de la Bible de Jérusalem
Un courant traditionnelle important a vu le Christ dans la personne de ce cavalier blanc, d'après 19, 11-16

Nota de la Bíblia Catalana Interconfessional
Alguns, basant-se en el llibre de Zacaries i en el context present (els altres cavalls tenen una funció negativa), interpreten el cavall blanc com a símbol de la guerra. Però el color blanc té sempre un sentit positiu en el llibre de l'Apocalipsi, i el text podria estar relacionat amb l'aparició del Messies (19,11-16). Per això sembla que aquí també es parla del Crist, i d'aquí la insistència en la seva victòria.

Xavier Alegre
El blanc significa la victòria, la glòria dels elegits que participen de la vida de Déu (7,9.13-18; 19,8). Per això, el cavall blanc muntat pel primer genet del septenari dels segells i que surt per a vèncer (6,1-2) ha de ser muntat per Crist, que és el que apareix també sobre un cavall blanc a la primera visió del cinquè septenari (cf. 19,11-16).

Resistència i esperança cristianes en un món injust
Cristianisme i Justícia, nº 165
Gener 2010

I què diu l'Apocalipsi en el capitol 19?

Ja en el Nou Testament queden oberts els camins de la guerra; naturalment, de "la guerra justa": justa i, també, d'extermini dels enemics. I no ens caldrà esperar molt:

Ara, quan arribem a Constantí i plantegem la qüestió, ens diem: si després de tot Jesús torna com a assassí per matar persones malvades, per què els cristians no poden tenir almenys una guerra justa? Així doncs, fem un pas cap a la guerra justa.

Now by the time you get to Constantine, and you raise the issue, then, well, if after all Jesus is going to come back as a killer to kill evil people, why can't Christians at least have a just war? So we make a move to just war.

I de "la guerra justa" podem passar a la ´"guerra santa", que sempre porta més extermini:

I després, quan arribem a les croades, tornem, per descomptat, a fer servir la guerra justa per explicar una cosa que és execrable, l'anar a Jerusalem per recuperar els sants llocs.

And then by the time you get to the Crusades, of course, just war has been used to explain something which is execrable, going to Jerusalem to tack back the holy sites.

A continuació Crossan no té gens de por de reblar el clau:

Diria sense cap mena de dubte que la Paraula de Déu s'ha perdut al Llibre de l'Apocalipsi, que el llibre de l'Apocalipsi, en presentar un Déu violent, és l'última gran negativa de la Bíblia a acceptar el desafiament de la radicalitat de Déu. Ja s'intenta tornar a la normalitat de la civilització humana desradicalitzant Déu i fent-lo violent com nosaltres.

I would say without any doubt that the Word of God had been lost in the Book of Apocalypse, that the Book of the Apocalypse is the last great refusal of the Bible to accept the challenge of God's radicality by coming up with a violent god. It's already trying to get back to the normalcy of human civilization by de-radicalizing God and making him just like us, violent.

I encara pot seguir:

Acabo de dir que la Paraula de Déu ha estat absolutament invalidada pel Llibre de l'Apocalipsi. I si pensés que aquesta paraula de l'Apocalipsi és l'última paraula, si pensés que l'última paraula de la Bíblia, l'últim gran missatge de Déu, és que tornaré (sigui llunyà o imminent aquest retorn, no m'importa), i mataré tots els malvats, que són tots excepte, ja ho sabeu, el meu propi petit grup, li diria a Déu, el que va dir la senyora Job "Maleïu Déu i moriu". És un Déu que no adoraria. És un assassí.

I just said that the Word of God has been absolutely invalidated by the Book of the Apocalypse on a more profound level than he could ever even imagine. And if that's the last word, if I were to think that the last word of the Bible, the climax, like you know, in any story you're watching the last great message from God, is that I'm going to come back, be it distant or imminent, I don't care, and I'm going to slaughter all the evil doers, which is everyone except, you know, my own little group, I would say to that God, what Mrs. Job said "Curse God and die," you know with as much dignity as he can muster because that's a God I would not worship. That's a killer. It might scare me. But it's like living under Hitler or Stalin and you might keep your head down and yo ur mouth shut, but I hope the hell you know it's a monster.

John Dominic Crossan acaba l'entrevista d'aquesta manera:

Estic disposat a dir que la segona vinguda no serà aviat. La segona vinguda no serà violenta. La segona vinguda no serà literal. La segona vinguda és el que passarà quan els cristians acceptem que només hi ha una vinguda i posem en pràctica el seu programa.

I'm willing to say the second coming will not be soon. The second coming will not be violent. The second coming will not be literal. The second coming is what will happen when we Christians accept that there was only one coming and get with the program.

Forces divines intermediàries

La posibilidad de la idea de la preexistencia de Cristo se generó a través del uso de simbolismos judíos o especulaciones acerca de los agentes divinos que operan en el mundo (pág. 185)

Cada vez queda más claro que el desarrollo de la cristología no tuvo lugar por vía de inferencias o deducciones a partir de la doctrina y los dichos de Jesús... Tampoco hay una evolución gradual desde una cristología de bajo contenido a otra cristología elevada posterior. El desarrollo de la cristología es desigual, diferente en las diversas comunidades y contextos. El progreso de la cristología no es un desarrollo lógico del mensaje de Jesús o del mensaje sobre Jesús resucitado. El mejor contexto para situar la evolución de la cristología es la comunidad de culto... Larry Hurtado ha ofrecido una explicación de este desarrollo a la luz del trasfondo de un intento de conservar el monoteísmo judío por medio de agentes divinos. Con esta expresión se indican las figuras celestiales que ocupan una posición secundaria respecto a Dios y actúan en nombre de éste en el mundo. Es ésta una categoría análoga y general, puesto que hay muchas clases diferentes de agentes y operaciones: ángeles, patriarcas elevados al cielo, etc. A la luz de la experiencia de la exaltación de Jesús, la comunidad cristiana se relaciona con él como ser divino. Pero no lo consideran Dios con un culto propio. La devoción a Jesús no implicó que se le confundiera con Dios o que se hiciera un segundo Dios. Más bien se le veía como un agente de Dios según la tradición. (pág. 195-196)

Con todo se ha argumentado…que para Pablo, Jesús era un ser preexistente que Dios envió al mundo -una idea que podría estar ligada a concepciones judaicas de entidades intermedias (Sabiduría, Palabra, ángeles...)

El "Fill" intermediari

El "Fill" cristià és també una expressió del concepte religiós primordial de l'època hel·lenística, que el Déu suprem és transcendent i no pot tenir cap contacte directe amb el món de la matèria. Ell ha de revelar-se a si mateix i tractar amb la humanitat a través d'una força intermediària, com el "Logos" de la filosofia grega platònica o la figura de "la Saviesa personificada " del pensament jueu; com la trobem en documents com Proverbis, Baruch i la Saviesa de Salomó. Aquesta força és vista com una emanació de Déu, la seva imatge exterior, un agent que l'hi havia ajudat a crear i sostenir l'univers i ara servia com a canal de coneixement i comunió entre Déu i el món. Totes aquestes característiques formen part del llenguatge utilitzat pels primers escriptors cristians sobre el seu espiritual "Crist Jesús", una figura celestial que era una sectària versió jueva d'aquells mites imperants i patrons del pensament.