¿SALVATS /SALVADES? SÍ
PERÒ ¿DE QUINA MANERA?

La interpretació sacrificial de la mort de Jesús

Avui podria repetir el que us vaig dir el mes de juny. Aquell diumenge, si ho recordeu, vaig fer el comentari sobre la lectura de Pau (2Cor 15, 14-17), a on afirmava que "un home morí per tots". Avui el faré sobre la lectura del fragment llegit de l'evangeli de Marc, i si voleu, més concretament, sobre el tercer fragment d'aquest fragment.

El tros llegit de l'evangeli de Marc (10, 35-45) és un mosaic de trossos, un conjunt de fragments. Fàcilment podem distingir un primer fragment (35-41): la petició dels dos germans, la resposta de Jesús i l'empipament dels altres deu. Aquest fragment, en sí mateix, constitueix una unitat, amb un principi, un final i un contingut propi. El trobem a l'evangeli de Marc i de Mateu, però no en el de Lluc.

El segon fragment (42-44) és una proclama anarquista: "Els qui governen es fan els amos..., els grans personatges oprimeixen el poble". Els tres evangelistes mantenen aquesta proclama anarquista: "Que no sigui així entre vosaltres".

El tercer fragment (45), el que Mateu copia de Marc i que Lluc es nega a copiar, és la darrera sentència: "El Fill de l'home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom".

Podríem passar l'estona discutint si la darrera paraula està ben traduïda:¿és "per tothom"? ¿o és només "per molts"?

El 17 d'octubre de 2006 una carta de la Congregació per el Culte Diví i per la Disciplina dels Sagraments, dirigida als presidents de les Conferències episcopals, deia que calia canviar a la fórmula de la consagració del vi el "per tots els homes" de l'expressió usual ("vessada per vosaltres i per tots els homes en remissió dels pecats") i deixar-la en un "per molts".

Jo acabava el meu comentari (a la web) dient que "Jesús no va morir ni per molts, ni per tots; pura i simplement va morir ajusticiat. Més tard, algun grup cristià, no tots, van voler donar a aquesta mort una significació sacrificial".

Si ho vols recordar...
Per molts... Per tots...

La primera lectura (més curteta ja no podia ser)...

Is 53, 10	El Senyor s'ha complagut en el qui ell havia triturat i afligit. Quan haurà ofert la vida en sacrifici per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament: per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme.
Is 53, 11	El meu servent, després del que ha sofert la seva ànima, veurà la llum i se'n saciarà; ell, que és just, farà justos tots els altres, perquè ha pres damunt seu les culpes d'ells.

...ens obliga a posar la nostra atenció, no a la última paraula, però sí en la última frase de Marc:

Mc 10, 45	i a donar la seva vida com a rescat per tothom
	kai. dou/nai th.n yuch.n auvtou/ lu,tron avnti. pollw/nÅ

Si vols veure el text grec,
clicka aquí

L'evangeli de Marc ("donar la vida per molts"), seguint la teologia de Pau ("un home morí per tots"), ens està repetint esquemes (del segle VI abans de Crist) que van donar esperances a les classes riques de Jerusalem exiliades a Babilònia ("oferir la vida en sacrifici", "expiar les culpes", "fer justos tots els altres", "carregar-se les culpes dels altres").

I així no és estrany que la Carta de Bernabé, que per poc no entra en el Nou Testament, vulgui explicar la mort de Jesús, aquest "donar la vida per molts", aquest "un home morí per tots", aquest "carregar-se les culpes dels altres", llegint, interpretant i meditant un text del llibre del Levític, que parla dels dos bocs destinats al sacrifici pel pecat que el poble entregarà al sacerdot, l'un per ser sacrificat en l'altar, l'altre per ser enviat, un cop carregat amb els pecats de tot el poble, al desert, segons el ritual ben arcaic del Dia de l'Expiació (Lev 16, 5-10).

A molts, a moltes, aquesta interpretació sacrificial, que ve de tan lluny, de la mort de Jesús, no els agrada, i alguns d'aquests molts o algunes d'aquestes moltes, cauen en la temptació de dir que aquesta interpretació sacrificial és sobrevinguda.

Per exemple un amic meu escrivia:

Fue posteriormente, cuando se dejaron de lado las causas históricas de la muerte de Jesús, así como el interés por su vida, cuando el cristianismo volvió a la interpretación sacrificial veterotestamentaria…

En diàleg amb ell, li feia veure que ja la trobàvem en els escrits (no tots, ¡no tots!) del Nou Testament. I que la seva frase, una miqueta arreglada, podria tenir tota la raó:

Fou posteriorment, uns vint / trenta anys després de la mort de Jesús, quan un jueu de la diàspora, a qui poc l'importaven les causes històriques de la mort de Jesús i que no va demostrar cap interès per la seva vida, introduí una interpretació sacrificial veterotestamentària.

Aquest "jueu de la diàspora" és Pau de Tars, l'autor dels escrits "cristians" més antics conservats.

Rm 8,32	Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que per tots nosaltres el va entregar, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?
	o[j ge tou/ ivdi,ou ui`ou/ ouvk evfei,sato avlla. u`pe.r h`mw/n pa,ntwn pare,dwken auvto,n( pw/j ouvci. kai. su.n auvtw/| ta. pa,nta h`mi/n cari,setaiÈ
Gal 1,4	Ell (el Senyor, Jesús el Messies), es va entregar per causa dels nostres pecats i així ens alliberà del poder maligne d'aquest món. per voluntat de Déu, el nostre Pare,
	kai. kuri,ou VIhsou/ Cristou/ tou/ do,ntoj e`auto.n u`pe.r tw/n a`martiw/n h`mw/n( o[pwj evxe,lhtai h`ma/j evk tou/ aivw/noj tou/ evnestw/toj ponhrou/ kata. to. qe,lhma tou/ qeou/ kai. patro.j h`mw/n(
Gal 2, 20	La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.
	o] de. nu/n zw/ evn sarki,( evn pi,stei zw/ th/| tou/ ui`ou/ tou/ qeou/ tou/ avgaph,santo,j me kai. parado,ntoj e`auto.n u`pe.r evmou/Å
Rm 4, 24s	...nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, entregat per les nostres iniquitats i ressuscitat per la nostra justificació.
	...toi/j pisteu,ousin evpi. to.n evgei,ranta VIhsou/n to.n ku,rion h`mw/n evk nekrw/n( o]j paredo,qh dia. ta. paraptw,mata h`mw/n kai. hvge,rqh dia. th.n dikai,wsin h`mw/nÅ
1Cor 11, 23	Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
	o[ti o` ku,rioj VIhsou/j evn th/| nukti. h-| paredi,deto e;laben a;rton kai. euvcaristh,saj e;klasen kai. ei=pen( Tou/to, mou, evstin to. sw/ma to. u`pe.r u`mw/n\ tou/to poiei/te eivj th.n evmh.n avna,mnhsinÅ

Posterior a Pau, però del seu cercle, la Carta als Efesis diu:

Ef 5, 2	Crist ens va estimar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d'olor agradable.
	kaqw.j kai. o` Cristo.j hvga,phsen h`ma/j kai. pare,dwken e`auto.n u`pe.r h`mw/n prosfora.n kai. qusi,an tw/| qew/| eivj ovsmh.n euvwdi,ajÅ

Pau (i la Carta als Efesis) sempre utilitza en grec el mateix verb (paradi,dwmi) i, com veieu, unes vegades dirà "el va entregar" (Rm 8, 32; 4, 24) i d'altres "es va entregar" (Gal 1, 4; 2, 20).

Ens quedaria un dubte a la Carta als corintis: "la nit que havia de ser entregat". Per qui?

Li podríem preguntar al mateix Pau aprofitant que està de pas per la nostra comunitat:

Escolteu, mestre, quan vós, a la Primera Carta als Corintis escriviu "que havia de ser entregat", per qui havia de ser entregat? Per Judes?

Pau arrufaria el nas, tot preguntant i donant la resposta:

I aquest Judes, qui és?

Aquí ens dediquem a la teologia i no a les historietes. Qui entrega Jesús? Qui és l'autor de la nostra redempció? El Pare...

Pau fa "teologia": parla d'una decisió divina. Com aquesta decisió divina, presa "en el cel", arribarà a realitzar-se a la nostra història, "a la terra"?

L'evangeli de la Passió/Resurrecció, un document que serà seguit per Marc i Joan (i a partir de Marc arribarà a Mateu i Lluc), posa imatges (podríem dir, si em permeteu, que comença a escriure el guió de la Passió d'Esparaguerra) a l'afirmació teològica de Pau, difícil de representar en un teatre. I crea la figura de Judes, el que les traduccions -dolentes traduccions en aquest punt- ens el presenten com "el traïdor".

L'anunci que Jesús fa als seus deixebles durant el "darrer sopar":

Mc 14, 18	I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: Us ho asseguro: un de vosaltres m'entregarà, un que menja amb mi.
	kai. avnakeime,nwn auvtw/n kai. evsqio,ntwn o` VIhsou/j ei=pen( VAmh.n le,gw u`mi/n o[ti ei-j evx u`mw/n paradw,sei me o` evsqi,wn metV evmou/Å
Mc 14, 21	El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home per qui el Fill de l'home és entregat! Més li valdria no haver nascut.
	o[ti o` me.n ui`o.j tou/ avnqrw,pou u`pa,gei kaqw.j ge,graptai peri. auvtou/ ouvai. de. tw/| avnqrw,pw| evkei,nw| diV ou- o` ui`o.j tou/ avnqrw,pou paradi,dotai\ kalo.n auvtw/| eiv ouvk evgennh,qh o` a;nqrwpoj evkei/nojÅ
Jn 13, 21	Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà: Us ben asseguro que un de vosaltres m'entregarà.
	Tau/ta eivpw.n Îo`Ð VIhsou/j evtara,cqh tw/| pneu,mati kai. evmartu,rhsen kai. ei=pen( VAmh.n avmh.n le,gw u`mi/n o[ti ei-j evx u`mw/n paradw,sei meÅ

A l'escena de l'hort:

Mc 14, 44	El qui l'entregava els havia donat aquesta contrasenya: És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
	dedw,kei de. o` paradidou.j auvto.n su,sshmon auvtoi/j le,gwn( }On a'n filh,sw auvto,j evstin( krath,sate auvto.n kai. avpa,gete avsfalw/jÅ
Jn 18, 2	Judes, el qui l'entregava, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.
	h;|dei de. kai. VIou,daj o` paradidou.j auvto.n to.n to,pon( o[ti polla,kij sunh,cqh VIhsou/j evkei/ meta. tw/n maqhtw/n auvtou/Å
Jn 18, 5	També hi havia amb ells Judes, el qui l'entregava.
	ei`sth,kei de. kai. VIou,daj o` paradidou.j auvto.n metV auvtw/nÅ

Marc, en els principis del seu evangeli, quan fa la llista dels Dotze, ens el presenta així:

Mc 3, 19	i Judes Iscariot, el qui el va entregar.
	kai. VIou,dan VIskariw,q( pare,dwken auvto,nÅ

L'evangeli de Joan, per la seva part, a la primera vegada que parla de Judes, ens diu:

Jn 6, 71	Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell qui l'havia d'entregar, un dels Dotze.
	e;legen de. to.n VIou,dan Si,mwnoj VIskariw,tou\ ou-toj ga.r e;mellen paradido,nai auvto,n( ei-j evk tw/n dw,dekaÅ

L'evangeli de Joan li té mania a Judes. A l'escena del sopar de Betània, el "alguns" de l'evangeli de Marc (Mc 14, 4) que protesten per la malversació de béns públics que fa aquella dona sense nom, passen a ser en l'evangeli de Joan un de sol, Judes.

Jn 12, 4	Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat l'entregaria, digué:
	le,gei de. VIou,daj o` VIskariw,thj ei-j ÎevkÐ tw/n maqhtw/n auvtou/( o` me,llwn auvto.n paradido,nai(

En tots aquest versets s'utilitza sempre la mateixa paraula, el mateix verb, que va utilitzar Pau: "El Pare entrega el Fill", "Judes entrega Jesús".

Però aquesta decisió divina ("El Pare entrega el Fill") no es realitza a la terra en una sola fase ("Judes entrega Jesús"), sinó per varies.

El poble jueu ("els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí") també porta a terme la decisió divina:

Mc 15, 1	Tot seguit, en despuntar el dia, van prendre un acord els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat.
	Kai. euvqu.j prwi> sumbou,lion poih,santej oi` avrcierei/j meta. tw/n presbute,rwn kai. grammate,wn kai. o[lon to. sune,drion( dh,santej to.n VIhsou/n avph,negkan kai. pare,dwkan Pila,tw|Å
Jn 18, 30	Ells li contestaren: Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat.
	avpekri,qhsan kai. ei=pan auvtw/|( Eiv mh. h=n ou-toj kako.n poiw/n( ouvk a;n soi paredw,kamen auvto,nÅ

Sempre la mateixa paraula, sempre el mateix verb: entregar.

A la decisió divina d'"entregar el Fill" (Rm 4, 25) li calia per la seva plena realització una tercera "entrega": l'Imperi, la bèstia de l'Apocalipsis, portarà a terme la decisió divina:

Mc 15, 15	Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.
	o` de. Pila/toj boulo,menoj tw/| o;clw| to. i`kano.n poih/sai avpe,lusen auvtoi/j to.n Barabba/n( kai. pare,dwken to.n VIhsou/n fragellw,saj i[na staurwqh/|Å
Jn 19, 16	Llavors [Pilat] els el va entregar perquè fos crucificat.
	to,te ou=n pare,dwken auvto.n auvtoi/j i[na staurwqh/|Å

Sempre la mateixa paraula, sempre el mateix verb: entregar.

"El Pare va entregar el seu propi Fill" i així hem estat salvats. Possiblement aquesta manera de "ser salvades" no us agrada massa. No cal patir: hi ha altres maneres de "ser salvades" en el Nou Testament. Poso només un exemple:

Pot entendre's com un "ser salvats" per la fidelitat, per la lleialtat i per la fe en el sentit de compromís, tot això es trobaria contingut en el concepte d'obediència. Jesús va fer el que Adán hauria d'haver fet però no va fer, i Jesús ho va realitzar en la nova situació de pecat i mort que envolta l'època present. Jesús va viure una vida lliurada a un final. No és la mort de Jesús en si mateixa el que va plaure a Déu. No pot imaginar-se a la divinitat com un ésser al que agrada la mort. Més aviat la resurrecció, la vida i la salvació són la conseqüència de la dedicació lleial i positiva de la llibertat de Jesús a la causa de Déu fins al final.

¿Us agrada més aquesta manera de "ser salvades"?

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 21 octubre 2015

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

Els diversos "documents" evangèlics

Deixeu-me precisar una miqueta més. Quan dic "evangelis" no vull dir "Mateu, Marc, Lluc, Joan" (i amb això no vull negar que cadascú d'aquests textos té la seva individualitat, la seva originalitat, la seva teologia). Quan dic "evangelis" vull referir-me als "documents" que van donar origen als evangelis actuals. Un d'ells el relat o narració de la passió (prescindeixo ara si caldria precisar millor el títol d'aquesta narració), que va ser seguit per Marc i Joan. Aquest darrer evangeli (el que diem de Joan), que fins ara havia corregut les etapes de la carrera a la "seva bola", ara, en aquesta darrera etapa, es posa a córrer amb el grup, demostrant sempre que, si vol, pot anar a la seva. Aquesta primitiva narració de la passió començaria, segons l'ordre de Joan, amb la narració de la unció a Betània.

No és ara el moment de preguntar-nos com els autors dels evangelis de Marc i de Joan el van trobar i de quina manera el van utilitzar.

També sabem (més ben dit, suposem) que la versió de Marc fou seguida per Mateu i per Lluc (aquest prenent-se unes quantes llibertats per esborrar i per afegir-hi coses).

Segon document: el relat que trobem a Marc, més aviat narratiu, des del baptisme fins a la darrera setmana a Jerusalem, que seria seguit per Mateu i Lluc.

Tercer document: l'anomenat Document Q (el que alguns anomenen Evangeli Q): tot allò que és comú a Lluc i Mateu i que no es troba a Marc.

El document joànic i aquelles parts que són pròpies de Lluc i de Mateu. I no oblidéssim els dos evangelis de la infància (a Lluc i a Mateu) que, malgrat que ens parlen d'àngels i de verges, de pastors i reis, de mags d'Orient i estels, de matances de nens i de fugides, també ens volen parlar de Jesús.