IMMERGITS EN AFIRMACIONS

No sé si ara, amb el que diré, trepitjaré el que demà en Toño ens pensava dir-nos. Doncs si el primer dia va començar recordant un text d'en Karl Rahner, és possible que per el darrer dia tingui pensat un altre text d'en Rahner.

I, potser, si és l'últim dia, un dels últims textos d'en Rahner, el que va dir, poques setmanes abans de morir, en l'homenatge que l'Acadèmia Catòlica de Friburg li va dedicar.

Resumia, sense que nosaltres sapiguem si ell sabia que era el seu testament, la seva llarga vida de teòleg catòlic en quatre experiències.

A la primera ens recordava el que, segons ell, malgrat que moltes vegades ho oblidem, tot teòleg catòlic sap: que tota afirmació sobre Déu, que és legítima i inevitable, ha de ser al mateix temps negada, retirada.

Tots sabem que això no és un invent d'en Rahner: ell no fa més que repetir el que va dir el Concili, no el del Vaticà II, sinó el IV Concili Laterà en el 1215: que si, per exemple, diem que "Déu és pare", al mateix temps hem de posar, amb major émfasi ("la dissemblança és més gran que la semblança"), la seva negació: "Déu no és pare".

Entre el Creador i la creatura no podem afirmar semblança alguna, sense afirmar que entre ells és més gran encara la dissemblança

Quia inter creatorem et creaturam non potest tanta similitudo notari, quin inter eos maior sit dissimilitudo notanda

Hem viscut una setmana immersos en afirmacions; alguns potser gosarien dir que crivellats, aclaparats per afirmacions. Totes aquestes afirmacions, per a no haver de repetir-les ara una per una, les podríem resumir en aquella del primer dia:

Déu té un somni sobre mi

I mai hem escoltat, durant tots aquest dies, dit amb més força un

Déu de cap manera manera no té cap somni sobre mi

Tal volta en Toño ha oblidat el Concili Laterà o ha prescindit d'aquest darrer consell, quasi testament, d'en Karl Rahner?

Jo diria que no. Ell sap que la tasca del Director d'Exercicis, almenys en la mesura que nosaltres li demanem, és ben minsa: explicar breument la història.

La persona que da a otro modo y orden para meditar o contemplar, debe narrar fielmente la historia de tal contemplación o meditación, discurriendo solamente por los punctos con breve o sumaria declaración.

I sap també que tot mistagog, que tot guia vers el misteri, ja es pot dir instructor, mestre de novicis, pare espiritual, staretz, o gurú, o xaman, no pot acompanyar (i no en pot tenir la pretensió) fins a la mateixa muga, fins a la mateixa línia de frontera.

..porque la persona que contempla, tomando el fundamento verdadero de la historia, discurriendo y raciocinando por sí mismo, y hallando alguna cosa que haga un poco más declarar la cosa, quier por la raciocinación propia, quier sea en cuanto el entendimiento es ilucidado por la virtud divina...

Si jo ara, al meu torn, posés com negacions tots les afirmacions d'aquests dies, les meves negacions seguirien sent afirmacions.

Aquesta segona etapa, la de la negació, és la tasca pròpia de cadascú. I no és un saber, sinó també un "gustar y sentir". Cadascun cal que experimenti fins a quin punt pot arribar en aquesta negació.

...porque no el mucho saber harta y satisface al ánima, mas el sentir y gustar de las cosas internamente

Ningú, jo almenys, mai m'atreviré a dir a un altre:

Déu no té cap somni sobre tu

Però crec, amb el Concili i amb en Rahner. que qui no arribi a dir-se-ho a si mateix, no arribarà -en paraules del mateix Rahner- a quedar submergit o submergida en el silenci del Déu inassolible.

Lectura recomenada
Les nostres afirmacions sobre Déu
Un text d'en Karl Rahner

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.org Agost 2005

Per dir la teva Per saber la dels altres Per veure els comentaris anteriors Per veure els comentaris més antics

Pàgina principal de la web Altres temes

Teologia Indígena          Catequesi nadalenca         Coses de jesuïtes
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes