Ja veus que vaig fent neteja de mica a mica en el meu cànon. A l'eucaristia del darrer dia en què vas formar part de l'equip que "presidia", vas fer també, sobre la marxa, una tasca de neteja i vas anar canviant algunes de les frases del model que seguíem. Potser, per fer-ho sobre la marxa, no vas canviar algunes frases que, al meu parer, necessitaven una neteja molt més a fons. Esgarrifances em van agafar quan ens vas fer "oferir la sang del teu Fill"… ¿Volies presentar-nos un Déu assedegat de sang sacrificial? ¿O potser vas pensar que en aquells paratges, tan propers a les "bruixes de Zugarramurdi", "oferir sang" era quelcom comprensible i acceptable?

La culpa -ja ho sé- no és teva. La culpa és d'aquells que no em fan cas i segueixen portant a Lamiarrita aquests maleïts llibres de cançons i pregàries...

Els lectors de la meva web ja saben, des de fa temps, que el meu problema no és amb quins títols i de quina manera ens dirigim a Déu, sinó si podem referir-nos a ell com si fos un "tu", una persona que ens escolta i que ens parla i que pot intervenir, d'una o d'altra manera, segons les nostres peticions i súpliques, en els esdeveniment de la nostra quotidianitat humana.

*      *      *