JACQUES POHIER

Un esbós de biografia

Jacques Pohier, nascut el 1926, dominic des de 1949 i sacerdot des de 1954, professor de teologia dogmàtica i moral, degà de la Facultat de Teologia que els dominics tenen prop de Paris, membre del Comitè de Redacció de la revista Concilium, introduït en el psicoanàlisi.

Entre els seus llibres podem mencionar Psychologie et Théologie (Ed. du Cerf, 1967), Au nom du Père, recherches théologiques et psychanalytiques (Ed. du Cerf, 1972), Le chretien, le plaisir et la sexualite (1976), Quand je dis Dieu (Ed. du Seuil, 1977), Dieu fractures (Ed. du Seuil, 1985), La Mort opportune (Ed. du Seuil, 1998), La Mort opportune : Les Droits des vivants sur la fin de leur vie (Ed. du Seuil, 2004).

La publicació del seu llibre Quand je dis Dieu, li va valer la condemna del Vaticà a no ensenyar (professor), a no predicar (frare predicador), a no presidir l'Eucaristia (sacerdot). Era la primera condemna a un teòleg del regnat de Joan Pau II. És una bona garantia.

Veure la
Declaració de la Congregació de la Fe

Després d'uns quaranta anys de vida religiosa deixa els dominics a l'any 1984 (1989?)

Des de 1984 a 1995 ha participat a l' Association pour le droit de mourir dans la dignité (ADMD), de la qual va ésser Secretari General, més tard President (1992-1995) i actualment administrador. També ha estat membre del Secretariat de la World Federation of the Right-to-Dies Societes.

Morirà l'octubre del 2007 als 81 anys. (Veure nota de La Croix)