| La
universitat Sophia de Tokyo va organitzar, a finals de 1985, un
cicle de conferències sobre la temàtica de La teologia
de l'alliberament. Van invitar, com a principals conferenciants, un
teòleg llatinoamericà molt conegut, Gustavo Gutiérrez,
i un teòleg asiàtic pràcticament desconegut, Aloysius
Pieris.
Gustavo Gutiérrez exposà
el tema assignat amb la seva acostumada claredat i pathos cristià...
Aloysius Pieris va presentar el seu tema amb una claredat en la que no
hi faltava una certa ironia i amb una passió continguda, la qual
pot ésser considerada com una característica de l'esperit
asiàtic.
La meva reacció personal
fou que la conferència de Gustavo Gutiérrez ressonava profundament
en la meva ànima "cristiana", però deixava sense resoldre
els grans interrogants que, al llarg dels anys, havien anat sorgint dintre
de la meva ment "asiàtica". Gutiérrez parlava com cristià
a altres cristians des de l'experiència dels pobres.
Pieris, pel seu cantó, parlava
del que ha de fer un (teòleg) cristià quan entra a una cultura/religiositat
no cristiana. Pieris era un asiàtic parlant a missioners des de
l'experiència de la pobresa i de la religiositat d'Àsia.
Presentació
d'en
Juan M. Sánchez-Rivera
Peiró
|
De fet, una de les causes de la fallida del cristianisme a Àsia
ha estat la seva associació amb Mammon (l'explotació
comercial i colonial) i el seu rebuig d'entrar dintre de l'esperit monàstic
de les religions no-cristianes.
Aquest mateix error es repeteix avui dia en els enormes programes de
"desenvolupament", mitjançant els quals les esglésies cristianes
establertes a Àsia -minories amenaçades de perdre la seva
identitat- es consoliden com a oasis occidentals. Ens referim a les grans
institucions d'educació privada, de tecnologia i d'agricultura,
mantingudes totes elles amb l'ajuda estrangera, que obliguen a una majoria
no-cristiana a dependre d'una minoria cristiana en quant el progrés
material.
Aquest ús de Mammon per a estar presents a Àsia,
imposant i manipulant, és una continuació, certament sota
unes noves formes, de l'obra missionera de conquesta i poder característica
de l'era colonial. Quan sorgeix una revolució contra aquestes institucions,
les Esglésies parlen de que són perseguides, però
en realitat són només trepitjades com la sal que ha perdut
el seu sabor (Mt 5,13).
Cap a una Teologia
de l'Alliberament a Àsia:
orientacions religioses-culturals.
Tercera Trobada de
Teòlegs del Tercer Món
Sri Lanka, 1979
L'aliança no santa entre missioners, militars i mercaders d'una
època anterior continua ara amb una major subtilesa. Perquè
les esglésies cristianes, implantades d'aquesta manera a Àsia,
essent encara esglésies locals dels antics pobles colonitzadors,
continuen ara per poder sobreviure la seva aliança amb el neo-colonialisme.
L'educació colonial de la gran època missionera ha cedit
el seu lloc als "projectes de desenvolupament", els quals invoquen evidentment
una teoria de desenvolupament elaborada pels "països desenvolupats",
els mateixos que causaven aquí el subdesenvolupament.
Ara, es veritat, el desenvolupament està donant lloc a l'alliberació,
i això en el mateix clima de megalomania cristiana. Una petita església
minoritària proclama que ofereix l'alliberació a Àsia
sense voler entrar dintre dels corrents alliberadors de la religió
asiàtica, que té els seus propis remeis contra Mammon. |
| Una branca del cristianisme llatí, arribada al continent
asiàtic en el segle XVI, "inculturitzada" (repintada?) després
d'haver estat en un ambient oriental durant quatre segles com l'agent redemptor
de Déu, proclama ara alliberar Àsia, sense permetre
que aquesta s'alliberi de la seva llatinitat.
Aquesta és la nostra crida a les esglésies cristianes
locals que estan a Àsia: "No enduriu els vostres cors; submergiu-vos
dintre del corrent a on la religiositat dels pobres d'Àsia,
representats pels camperols, i la pobresa dels asiàtics religiosos,
reflectida en els nostres monjos, es troben per a formar la comunitat ideal
d'un total compartir: el "socialisme religiós", que, com el comunisme
de les primeres comunitats cristianes pot quedar ofegat per tot el conjunt
d'ideologies i teologies occidentals.
Missió de l'Església
local
en relació
amb les religions no-cristianes.
Març 1981
|
|
,
que ja fa uns quants anys vaig llegir a El rostro asiático de
Cristo
