La inútil confessió de Joan Pau II
Quants capellans li han fet cas?
Joan Pau II, a les seves velleses, va fer les maletes, va agafar l'avió i va fer cap a Jerusalem. I allà va demanar perdó...

Ara no em ficaré a veure qui dels dos Pannikar té més raó...
...si el gran, en Raimon Pannikar: Pedir perdón después de 500 años es fácil, pero ¿quién se acuerda de los gitanos? ¿Y de los africanos masacrados camino de América?... Como vivimos todavía una visión monárquico- absolutista de la Iglesia, que teologicamente no se sostiene, esta actitud del Papa se ha comentado mucho. Y él ha tenido la valentía, la oportunidad, la inteligencia o la astucia de dar un paso que me parece muy positivo
...si el petit, en Salvador Pániker: A mi me parece irrelevante lo que diga o haga el Papa, y no tengo ningún buen concepto de un señor que pone en el mismo saco la pornografía, el aborto, la prostitución, la eutanasia, el capitalismo, el marxismo... Me parece que eso es jugar de mala fe.
Quins pecats estem obligats a confessar? Estem obligats a confessar tots els pecats mortals no confessats encara, o confessats malament...

¿Com havem d'acusar-nos dels pecats mortals?
Havem d'acusar-nos dels pecats mortals INTEGRAMENT, sense deixar-nos vèncer d'una falsa vegonya per a callar-ne algun...

Aquell qui per vergonya, o per altra motiu, callés un pecat mortal, ¿faria bona confessió? No, pare; aquell qui per vergonya, o per altre motiu no just, callés un pecat mortal, no faria bona confessió; ans cometria un sacrilegi.

Aquell qui sap que no s'ha confessat bé, ¿a què està obligat? Aquell qui sap que no s'ha confessat bé, està obligat a refer les confessions mal fetes, i acusar-se dels sacrilegis comesos.

Del Catecisme
de la Doctrina Cristiana
segons el novíssim text de
sa santedat el Papa PIUS X
 És fàcil demanar perdó després de 500 anys i, més, si és dels pecats dels altres.
Què diria la gent si...? Què diria la gent si jo ara aprofités aquesta web per demanar perdó
  • per haver paralitzat la política de regulació dels capellans secularitzats que havia començat Pau VI,
  • per haver donat la comunió a Pinochet,
  • per haver convertit una Eucaristia, signe de al·liberació i esperança, en una provocació al poble nicaragüenc,
  • per voler consagrar tot un continent africà a la pandèmia del sida amb una tossuda negativa als preservatius...
  • per no assumir les "responsabilitats polítiques" derivades del cas "Sindona-Calvi-Marcinkus"
Però això ja ho pensava abans dels oficis litúrgics de la Setmana Santa. 
Els Oficis (seguits amb la deguda atenció) em van ficar al cap una altra pregunta: ¿Com és que aquests capellans no fan cap cas al Papa?

La petició de perdó del Papa, en nom de l'Església catolica, per les actituds antisemítiques dels seus fidels, exigeix a tots ells, especialment als càrrecs públics en l'exercici de les seves funcions, el fugir de qualsevol ocasió que fomenti l'antisemitisme.

No podem negar que una (repeteixo: una, entre altres moltes) de les arrels intel·lectuals del multisecular anti-semitisme catòlic la trobem en alguns textos dels mateixos evangelis.

 ¿Què cosa és propòsit? Propòsit és la voluntat resolta de mai més pecar, i de fugir-ne les ocasions.

¿Què és ocasió de pecat? Ocasió de pecat és tot allò que ens posa en perill de pecar, sia persona, sia cosa.

¿Tenim obligació de fugir de les ocasions de pecat? Sí, pare; tenim obligació de fugir de les ocasions de pecat, perquè estem obligats a fugir del pecat; i el que no en fuig, acaba per caure, puix el qui ama el perill, en ell morirà.
Evangeli de Mateu
27, 25		 Tot el poble respongué: 
«Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!»
Nota de la Bíblia Catalana Interconfessional Aquesta expressió era usada ja en l'AT per a  indicar la responsabilitat, davant de Déu, d'un crim de sang i les  conseqüències que tenia per al qui l'havia comès.
(2Sa 1,16; 3,28-29;  16,8; 1Re 2,32-33; Jr 51,35).
Amb molta probabilitat, aquesta frase,  que sovint ha servit erròniament per a justificar l'antisemitisme, ha de  ser referida a un fet històric precís: la destrucció del temple i la ciutat  de Jerusalem l'any 70 dC (l'expressió els nostres fills equival a una  sola generació; vegeu Ex 17,3; Nm 14,33). Aquesta destrucció és  vista com la conseqüència del pecat d'Israel, que ha culminat en la  crucifixió del seu propi Messies (vegeu 22,6-7; 23,35-36). 
Evangeli de Joan
18,35		 Pilat replicà: «Que potser sóc jueu? 
Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?»
18,31 Pilat els replicà: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei.» 
Els jueus li respongueren: «A nosaltres no ens és permès d'executar ningú.»
19,7 Pilat els diu: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.»
Els jueus li contestaren: «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu.»
19,12 Des d'aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. 
Però els jueus es posaren a cridar: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.»
 
Ja sabem que la narració evangèlica de la passió i mort de Jesús no és de cap manera un reportatge de "periodisme de carrer" (escrit i publicat el mateix dia), ni és tampoc un reportatge de "periodisme d'investigació" (després d'un temps estudiem què és el que realment va passar). Com tot "evangeli", vol ser una "proclamació" per a guanyar-ne adeptes a la nova secta (un de tants grups jueus o de procedència jueva que existien en aquell temps).
Dos fets històrics 
que no podem oblidar
  • La guerra dels jueus contra Roma (amys 66-70)
 Calia doncs, dissimular d'alguna manera que Jesús, en temps de l'emperador Tiberi, havia estat ajusticiat pel governador Ponci Pilat.

La responsabilitat de la mort de Jesús passa als jueus.

No vull afirmar que les autoritats jueves, que eren pro-romanes, no haguessin tingut alguna responsabilitat en la mort de Jesús. 

Recordem que parlem d'un país ocupat per la força.

 Pau havia donat la consigna a seguir:  "...no posar cap obstacle a l'evangeli del Crist" (1Cor 9,12). I un "obstacle" per la difussió de l'evangeli del Crist entre la societat greco- romana de l'imperi era el fet innegable de que Jesús havia estat executat pel governador romà de la Judea. Era un fet que no es podia negar, però -com tot fet històric- podia ser "explicat" (=manipulat).

El governador romà Ponci Pilat es va veure obligat a condemnar Jesús per les pressions de les autoritats jueves.

Aquesta "manipulació" ja la trobem en l'evangeli de Marc. Els altres evangelis el segueixen... 
  • L'expulsió dels cristians de la "sinagoga" (pels voltants de l'any 85)
?és informació 
sobre aquesta expulsió
 Però l'evangeli de Marc no el podem acusar de "anti-semitisme". 
Els sentiments antisemites no sorgeixen a la literatura cristiana fins l'expulsió dels cristians de la sinagoga
  1. I un tercer fet històric
 Existia ja en aquells temps, a moltes ciutats de l'imperi romà, forts sentiments d'anti-semitisme
Què seria, avui i per nosaltres, "fugir de les ocasions de pecat"? No podem canviar el que està escrit i, a més a més, hem de tenir el coratge de no amagar, encara que en discrepem en alguns punts, els nostres textos fundacionals tal i com, després d'haver sofert diverses modificacions, van quedar establerts i foren aceptats, sense haver aconseguit la unanimitat, per la "gran església" 
Suprimir a la lectura litúrgica el text de Mt 27, 25 Però la proclamació actual de l'evangeli, a la lectura litúrgica, que ha d'ésser "bona notícia pels homes i dones d'avui, ha d'evitar i suprimir tots aquells textos que, amb fortes probabilitats de no expressar fidelment la veritat històrica, transmeten una forta carrèga d'anti-semitisme (sentiments que, gràcies a Déu, avui dia l'església no vol ja transmetre als seus fidels).
Canviar la repetida frase de l'evangeli de Joan "Els Jueus" per les "Autoritats jueves" Segons alguns bons exegetes, l'autor de l'evangeli de Joan amb la frase "Els jueus" (oi` VIoudai/oi) es vol referir a les autoritats del poble jueu.
 
Raymond E. Brown: Dejando aparte algunas excepciones, el cuarto Evangelio utiliza "los judíos" casi como un término técnico para designar a las autoridades religiosas, sobre todo las de Jerusalén, que se muestran hostiles a Jesús
Juan Mateos
Juan Barreto		 Designa genéricamente a aquellos que dan adhesión activa al régimen político-religioso existente, incluyendo a los que en él ejercen una autoridad de cualquier clase. Cuando el texto les atribuye poder para tomar medidas represivas, significa "los dirigentes", o bien "las autoridades". En las escenas ante Pilato se identifican con "los sumos sacerdotes"
 
Al cap de dos messos d'haver escrit això, m'assabento que l'Església Luterana de Suècia ha decidit abandonar els passatges antisemites. Això és: no llegir-los ja més durant els cultes litúrgics. Aviat, ampliaré la informació.

 

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
Maig 2000