Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... ![]() |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
És el quart "sermó" o catequesi sobre el parenostre de Jesús i els seus, no sobre el nostre parenostre. Ja has llegit els tres primers?
I. Què reivindicava Jesús i els seus?
II. Quin pa? El de cada dia? El de demà?
III. Perdonar pecats? Perdonar diners?
Pensava que no faria cap comentari a la quarta petició o reivindicació del "parenostre" de Jesús i els seus, i dic "quarta" perquè podem considerar que les dues primeres ("santifica el teu nom", "vingui el teu Regne" és una i la mateixa. I si no feia cap comentari és perquè aquest "i no ens fiquis en la temptació" no sabia a què es podia referir. Sí que podia intuir -i suposo que vosaltres també- que aquesta temptació a la què Jesús i els seus es referia no tenia gran cosa a veure amb el què la majoria dels cristians tenen en el cap a la seva tradicional recitació del nostre parenostre. Possiblement molts especialistes són del mateix parer: un d'ells, John Meier, a qui moltes vegades segueixo, dirà:
...no se refiere a las "tentaciones" de la vida corriente como el "no nos dejes caer en la tentación" del padrenuestro tradicional.
Un judío marginal, II/I, pag.367
Amb aquesta frase d'aquest senyor veig que no vaig massa desencaminat quan, des del primer dia, us vaig dir que parlaria del parenostre de Jesús i els seus i no del nostre parenostre.
Però no el segueixo a la continuació de la seva frase:
...no se refiere a las "tentaciones" de la vida corriente, sino a la "prueba" final a que Dios, como soberano de la historia, someterá al mundo en la últma hora".
La paraula grega que nosaltres traduïm per temptació o per prova és la mateixa (peirasmo,j).
D'aquesta "prova final" parlaria el llibre de l'Apocalipsi o de la Revelació quan "Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús", escriu, des del seu exili a la illa de Patmos a l'església de Filadelfia:
Ap 3, 10 | Ja que has guardat amb constància la meva paraula, també jo et guardaré de l'hora de la prova que és a punt de caure damunt tota la terra i els seus habitants. |
o[ti evth,rhsaj to.n lo,gon th/j u`pomonh/j mou( kavgw, se thrh,sw evk th/j w[raj tou/ peirasmou/ th/j mellou,shj e;rcesqai evpi. th/j oivkoume,nhj o[lhj peira,sai tou.j katoikou/ntaj evpi. th/j gh/jÅ |
La traducció és la de la Bíblia Catalana Interconfessional, però una traducció més al peu de la lletra del text grec diria:
Ja que has guardat la paraula de la meva paciència (o has seguit l'exemple de la meva paciència), jo també et guardaré de l'hora de la prova que és a punt de caure damunt tot el món per posar a prova els habitants de la terra
La "temptació" del parenostre de Jesús i els seus es refereix a aquesta prova final? Com podeu suposar, els especialistes discuteixen entre ells. A vegades, un dels arguments és l'existència o la falta d'un article determinat: en el text grec del parenostre la paraula "temptació" va sense article.
Anem, doncs, en primer lloc, a examinar el text:
Mt 6, 13 | Lc 11, 5 |
no permetis que caiguem en la temptació
kai. mh. eivsene,gkh|j h`ma/j eivj peirasmo,n |
|
i allibera'ns del mal.
avlla. r`u/sai h`ma/j avpo. tou/ ponhrou |
Recordeu:
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors:
Mozilla Firefox,
GoogleChrome...
Seria incoherent amb mi mateix si em rigués d'aquests exegetes que ho posen tot en un article determinat, doncs jo mateix en altres moments he fet molta força en un article determinat. Quan l'evangeli de Marc ens fa la descripció d'en Barrabàs ens diu:
15, 7 | h=n de. o` lego,menoj Barabba/j meta. tw/n stasiastw/n dedeme,noj oi[tinej evn th/| sta,sei fo,non pepoih,keisan |
Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis |
Permeteu-me que recordi ara els meus antics anys de professor de gramàtica a nens de 10-11 anys: si mantenim l'article determinat i el singular del text grec (evn th/| sta,sei, en el disturbi, en la revolta, en la sedició, en el motí) els lectors de l'evangeli de Marc són conduïts a recordar un esdeveniment concret ja conegut per ells pel que han anat llegint en el propi text de Marc. Aquest esdeveniment concret ja conegut pels lectors i lectores de l'evangeli de Marc només pot ser el que per nosaltres seria la "purificació del temple" o la "expulsió dels mercaders del temple".
Els altres evangelistes, per evitar tot mal entès, s'aparten del text de Marc: Lluc canvia l'article determinat per un adjectiu indefinit:
23, 19 | o[stij h=n dia. sta,sin tina. genome,nhn evn th/| po,lei kai. fo,non blhqei.j evn th/| fulakh/ |
Barrabàs estava empresonat per uns disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat |
Mateu només dirà que era un pres famós:
27, 16 | ei=con de. to,te de,smion evpi,shmon lego,menon ÎvIhsou/nÐ Barabba/nÅ |
Llavors tenien un pres famós, un tal Jesús Barrabàs |
Joan diu simplement que era un "bandoler" (lh|sth,j), la mateixa paraula utilitzada per Marc i Mateu per designar els dos que van ser crucificats amb Jesús.
"Pero hay más: el motín, con artículo definido, debe designar algo de lo que se ha tratado ya en el texto y que no puede ser sino las secuencias mesiánicas con ocasión de la entrada de Jesús en Jerusalén y en el templo."
Aquesta idea la vaig trobar ja fa molts anys a lectura materialista del evangelio de marcos, d'en Fernando Belo, publicada el 1975 per Editorial Verbo Divino. L'obra original fou publicada per Les Éditions du Cerf, també el 1975.
18, 40 | h=n de. o` Barabba/j lh|sth,j |
Barrabàs era un bandoler |
No me'n ric, doncs, de les discussions exegètiques sobre un article determinat: si mantenim l'article determinat del text de Marc Jesús hauria participat, amb un cert protagonisme, però amb altres sediciosos, en una acció en el temple que acabà, almenys, amb un mort.
Altres traduccions, com la ben prestigiada del Nácar-Colunga, normalment ben fidedigna al text grec, conscients potser de les implicacions de l'article determinat en singular, per desvincular a Jesús de tota acció sediciosa amb resultat de mort, opten per un article indeterminat: "en una sedició", de la qual els lectors de Marc no tenien coneixement i en la qual Jesús no hi havia participat.
No sé si avui dia, a l'escola, els professors de gramàtica s'escarrassen a ensenyar la diferència entre un article determinat (el disturbi, la sedició) i un article indeterminat (un disturbi, una revolta), però aquest article determinat del text grec de Marc (dues senzilles lletres gregues) ens poden ajudar a comprendre millor les causes de la mort de Jesús entre dos bandolers. Normalment, els qui són ajusticiats junts pertanyent a un mateix "sumari".
Una vegada vista la importància, per la comprensió de la figura històrica de Jesús de Natzaret, d'un article determinat, tornem a la "temptació" del parenostre de Jesús i els seus.
Comencem fent una mirada a la diversitat de traduccions:
kai. mh. eivsene,gkh|j h`ma/j eivj peirasmo,n | |
Vulgata | et ne inducas nos in temptationem |
Fundació Bíblica Catalana (1932) | I no ens induïu en temptació |
Bíblia Catalana Interconfessional (1993) | no permetis que caiguem en la temptació |
Bíblia Monjos de Montserrat (1961) | I no permeteu que caiguem en la temptació |
Nacar-Colunga (1947) | Y no nos pongas en tentación |
Nueva Biblia Española (1975) | Y no nos dejes ceder en la prueba |
Reina-Valera (1995) | No nos metas en tentación |
La Biblia Latinoamericana (1972) | Y no nos dejes caer en la prueba |
Bible de Jérusalem (1955) | Et ne nous soumets pas à la tentation |
Traduction oecuménique de la Bible (TOB) (1988) | et ne nous conduis pas dans la tentation |
King James (1611 /1769) | And lead us not into temptation |
New American Standard Bible (1995) | And do not lead us into temptation |
I si vols anar "a millorar la nota":
Muchos comentaristas que adoptan este enfoque [el de la prueba final] proceden a explicar el difícil "y no nos lleves a la tentación" desde la suposición de que el verbo arameo está en la forma hafel (causativa), que a veces puede tener un sentido permisivo: "y no permitas que lleguemos a la prueba" (de ahí el tradicional "y no nos dejes caer"). Además, cuando se emplea una partícula negativa con una de esas formas causativas hafel, la negación no va a veces con la acción causativa realizada por el sujeto del verbo, sino con el resultado de la acción. Así pues, la traducción correcta de la petición final sería "haz que no lleguemos a la prueba", en vez de "no hagas que lleguemos a la prueba".
John Meier
Un judío marginal
II/I, pag.367
A la diversitat de traduccions acompanya la diversitat de les exegesis. Suposada aquesta falta d'acord entre els exegetes i especialistes, jo em permeto presentar una altra explicació, de la qual, naturalment, no cal que feu massa cas.
Jesús i els seus no pensa en "la prova final", sinó en "les aigües de Meribà".
Què va passar a "les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin"?
Podem donar per suposat que Jesús i els seus coneixia el salm 95 (no ens vindria gens malament conèixer una miqueta la litúrgia de la sinagoga: què llegien, quins salms recitaven...). En aquest salm 95 el poble aclama a Déu com la seva "roca de salvació", com "el Senyor Déu sobirà", "rei de reis". I d'aquest "rei de reis per damunt de tots els déus" el poble proclama: "Ell és el nostre Déu i nosaltres el poble que ell pastura, el ramat que ell guia". El salmista, conscient de les inconstàncies del poble, adverteix: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu; No enduriu els cors, com a Meribà, com el dia de Massà en el desert, quan van temptar-me (evpei,rasan) els vostres pares".
Quina és aquesta temptació de Meribà, del dia de Massà en el desert?
Com ja sabeu és un tema de l'èxode, del qual en parlen els llibres de l'Èxode, del Deuteronomi i dels Nombres.
En el desert el poble es queda sense aigua i discuteix de nou amb Moisès:
Ex 17 | Per què ens has tret d'Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar? |
Moisès respon:
Ex 17 | Per què discutiu amb mi? Per què tempteu el Senyor? |
Un bon cop a la roca amb el bastó que va separar les aigües del mar fa brollar aigua i el relat del llibre de l'Èxode acaba dient:
Ex 17, 7 | ...i Moisès donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir "prova/temptació" i "discussió"), perquè els israelites havien discutit i havien temptat el Senyor quan deien: "El Senyor és o no és amb nosaltres? |
El relat del llibre dels Nombres (on Moisès pica dues vegades la roca amb el seu famós bastó) acaba així:
Nm 20, 13 | Aquestes són les aigües de Meribà (que vol dir "discussió"), on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestà la seva santedat (kai. h`gia,sqh evn auvtoi/j). |
El Senyor manifesta la seva santedat responent a la pregunta del poble: "És o no és amb nosaltres?"
Observem el paral·lelisme entre aquest text segons la versió grega dels LXX, la utilitzada pels evangelistes, i el text grec del parenostre:
Num 20, 13 | kai. h`gia,sqh evn auvtoi/j/ |
Mt 6, 9 / Lc 11,2 | a`giasqh,tw to. o;noma, sou |
Tenint tot això present jo diria que aquesta darrera petició o reivindicació del parenostre de Jesús i els seus la podríem expressar de la següent manera: "No ens mantinguis en una situació tal què et temptem, què dubtem de la teva sobirania, què ens preguntem: "El Senyor és o no és amb nosaltres?"
Per molts jueus del seu temps, entre ells Jesús i els seus, el domini romà sobre Palestina deixava sense sentit la promesa de "Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble".
Per molts jueus del seu temps, entre ells Jesús i els seus i el càntic de l'ancià Zacaries, calia "lliurar-se dels enemics" per poder donar culte a Déu.
Lc 1, 74 | avfo,bwj evk ceiro.j evcqrw/n r`usqe,ntaj latreu,ein auvtw/| |
...que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte |
Doncs, quin sentit tenia donar culte a qui no tenia poder per ser realment el "Déu del seu poble"?
Ens quedaria la frase "allibera'ns del maligne", que no és una petició més("i allibera'ns"), sinó que va unida a l'anterior ("no ens posis en temptació, sinó allibera'ns del maligne").
Interessant:
El verb grec utilitzat per Mateu és el mateix que utilitza Lluc a 1, 74 (r`uo,mai), amb el sentit d'alliberar, arrancar de, treure d'un perill, i en el Nou Testament l'"alliberador" sempre és Déu. El paral·lelisme ens porta a la conclusió que "del poder dels enemics" (evk ceiro.j evcqrw/n) es correspond amb "del Maligne" (avpo. tou/ ponhrou/)
Lc 1, 74 | evk ceiro.j evcqrw/n r`usqe,ntaj |
Mt 6, 13 | r`u/sai h`ma/j avpo. tou/ ponhrou/ |
Només està en l'evangeli de Mateu. És un afegit de Mateu o és Lluc qui l'ha esborrat?
Jo m'inclino a pensar -i les lectures d'Ezequiel, el Siràcida i de Qumrán donen un cert suport- que aquest "allibera'ns del maligne" del parenostre de Jesús i els seus, no del nostre, és un "alliberan'ns dels romans". I Lluc tindria bones raons per suprimir aquesta reivindicació.
Si voleu recordar aquestes lectures de
Ezequiel 36
Ezequiel 38-39
Siràcida
Qumrán (Rollo de la Guerra)
Bé, no em queda més que donar-vos les gràcies per haver pogut fer aquesta "catequesi" sobre el parenostre. Ja sé que ha pogut resultar prou decebedora: Què ens importa a nosaltres "la reunificació de les tribus d'Israel"? Què ens pot importar a nosaltres aquest "allibera'ns dels romans? Però he volgut parlar del del primer dia del parenostre de Jesús i els seus, no del nostre, que el podem seguir resant com al llarg dels segles cada dia tants cristians l'han anat resant.
Potser sense saber-lo, des dels dies de Meribà tots estem units en una mateixa pregunta: "El Senyor, és o no és amb nosaltres?"
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 9 juliol 2012 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes
22 | Per tant, digues al poble d'Israel
això que els anuncio jo, el Senyor, Déu sobirà: "No ho faig perquè ho hàgiu merescut, poble d'Israel, sinó pel meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre les nacions on anàveu. |
|
23 | Jo santificaré el meu gran nom,
(kai. a`gia,sw to. o;noma, mou to. me,ga) que ha quedat profanat entre els altres pobles per la vostra presència enmig d'ells. Quan jo faci resplendir en vosaltres la meva santedat als ulls de les nacions, sabran que jo sóc el Senyor. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. |
|
24 | Us prendré d'entre els altres pobles,
us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra. |
|
25 | Abocaré sobre vosaltres aigua pura
i quedareu purificats de totes les vostres immundícies i de tots els vostres ídols repugnants. |
|
26 | Us donaré un cor nou
i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. |
|
27 | Posaré el meu esperit dins vostre
i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions. |
|
28 | Llavors habitareu en el país
que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu. |
|
38, 2 | Fill d'home, adreça't a Gog,
cap suprem de Mèixec i Tubal, al país de Magog, i profetitza contra ell. |
|
3 | "Això et fa saber el Senyor, Déu sobirà:
Aquí em tens contra tu, Gog, cap suprem de Mèixec i Tubal. |
|
9 | Però tu, amb els teus batallons
i amb tota la multitud de pobles aliats, arribaràs com una nuvolada que cobrirà el país. |
|
18 | Però quan tu, Gog,
atacaràs aquell dia la terra d'Israel, m'encendré d'indignació. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. |
|
19 | Ho dic ple de zel, en el foc del meu furor.
Aquell dia, jo t'asseguro que a la terra d'Israel hi haurà un gran terratrèmol. |
|
21 | Per totes les meves muntanyes, Gog,
cridaré l'espasa perquè vagi contra tu; els teus soldats es giraran els uns contra els altres. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. |
|
23 | Així faré resplendir la meva grandesa,
i la meva santedat i faré que em coneguin moltes nacions llavors sabran que jo sóc el Senyor. |
|
39, 6 | Calaré foc al país de Magog
i a les costes llunyanes, on la gent viu confiada. Llavors sabran que jo sóc el Senyor. |
|
7 | Faré conèixer el meu sant nom
enmig d'Israel, el meu poble, i no deixaré que el profanin mai més. Llavors els altres pobles sabran que jo, el Senyor, el Sant, sóc a Israel. |
|
8 | Mira, tot això ja s'acosta i es complirà.
Aquest és el dia de què he parlat. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. |
|
10 | Espoliaran els qui abans els havien espoliat,
saquejaran els qui abans els havien saquejat a ells. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobrà. |
|
13 | ...i serà per a ells memorable
el dia que hauré mostrat la meva glòria. |
|
21 | Mostraré a les nacions la meva glòria,
i totes veuran que faig justícia i descarrego damunt d'elles el poder de la meva mà. |
|
25 | Des d'ara tindré misericòrdia del poble d'Israel,
renovaré la vida dels descendents de Jacob i em mostraré gelós del meu sant nom. |
|
27 | Els faré tornar dels altres pobles,
els aplegaré dels països dels seus enemics i mostraré així la meva santedat davant moltes nacions. |
|
28 | Aleshores sabran que jo sóc el Senyor, el seu Déu,
quan, després d'haver-los deportat enmig de les nacions, els aplegaré a la seva terra, sense deixar-ne exclòs ni un de sol. |
|
29 | No els giraré mai més l'esquena,
perquè hauré infós el meu esperit al poble d'Israel. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà." |
36, 1-2 | Tingues pietat de nosaltres, Senyor, Déu de l'univers,
i fes-te reconèixer com a Déu per totes les nacions. |
|
3 | Alça la teva mà contra les nacions estrangeres,
i que vegin el teu poder. |
|
4-5 | Així com, castigant-nos, has mostrat la teva santedat als pagans,
mostra'ns també la teva grandesa castigant-los a ells. Que reconeguin, com també nosaltres ho hem reconegut, que no hi ha cap altre Déu fora de tu, Senyor. |
|
6-9 | Renova els teus prodigis, repeteix les teves meravelles,
manifesta la teva glòria i el poder del teu braç; desvetlla la teva indignació i escampa el teu enuig, destrueix els nostres adversaris i extermina els nostres enemics. |
|
10 | Avança el temps que has establert,
no t'oblidis del moment que has fixat. Que es contin arreu les teves obres grandioses. |
|
11 | Que el foc del teu enuig devori els supervivents,
que els qui fan mal al teu poble trobin la perdició. |
|
12 | Esclafa el cap dels governants enemics,
que gosen dir: "Fora de nosaltres no hi ha ningú" |
|
13a | Ajunta totes les tribus de Jacob,
retorna'ls en possessió l'heretat que tenien al principi. |
|
17-18 | Tingues pietat, Senyor, del poble que porta el teu nom,
d'Israel, que has tractat igual que un primogènit. Tingues pietat de la teva ciutat santa, de Jerusalem, el lloc del teu repòs. |
|
19 | Omple Sió del relat de les teves gestes!
Omple el temple de la teva presència gloriosa! |
|
20-21 | Dóna testimoni a favor del teu poble, creat al principi,
compleix les promeses que els profetes han fet en nom teu. Dóna la recompensa als qui esperen en tu, que els teus profetes siguin trobats dignes de confiança. |
|
22 | Senyor, escolta la pregària dels teus servents
i mostra't benvolent amb el teu poble, perquè tothom, arreu de la terra, reconegui que tu ets el Senyor, el Déu etern. |
1 | ¡Pues la batalla es tuya! | |
2 | A Goliat el Gatita, gigante valeroso,
tú lo entregaste en manos de David, tu siervo, pues confió en tu nombre poderoso y no en espada o lanza. ¡Pues la batalla es tuya! |
|
3 | A los filisteos los humilló muchas veces
por tu nombre santo. También por manos de nuestros reyes nos salvaste muchas veces |
|
4 | gracias a tu misericordia, y no por nuestras obras, con las que hicimos mal ni por nuestrras acciones pecadoras. ¡Pues la batalla es tuya! |
|
5 | No es la fuerza nuestra
ni el vigor de nuestras manos quien obra las proezas salvo por tu gran fuerza y por tus grandes acciones victoriosas. |
|
10 | Los tratarás como al Faraón,
comoa los oficiales de sus carros en el mar Rojo. |
|
11 | De antiguo anunciaste el momento
del poder de tu mano contra los Kittim: "Assur caerá por la espada de nadie, la espada de un no-hombre le devorarà". |
|
13 | Pues entregaràs en mano de los pobres
los enemigos de todos los países, y por mano de los postrados en el polvo harás caer los poderosos de los pueblos, darás su merecido a los impíos, |
|
14 | en cabeza de[...]
harás justicia a tu sentencia verdadera en todo hijo de hombre, procurándote fama eterna entre el pueblo, |
|
15 | [...] las guerras,
para mostrarte grande y santo a los ojos del resto de los pueblos, para que sepan [...] |
|
14 | [...]ejecutarás sentencia contra Gog
Y contra toda su asamblea [...] [...] pues guerrearás contra ellos desde el cielo [...] |