| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... | |
És el segon "sermó" o catequesi sobre el parenostre de Jesús i els seus. Ja has llegit el primer? Què reivindicava Jesús i els seus
Com, malgrat el que us vaig dir el darrer dia sobre el "parenostre de Jesús i els seus", seguim resant el "nostre parenostre", seguiré ara parlant de la segona part del "parenostre".
La versió catalana, tant del catecisme com de la litúrgia, diria: "El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui".
Una traducció més acurada del text grec, tenint davant dels ulls els evangelis de Mateu i Lluc, ens donaria algunes diferències. En primer lloc, l'exclamació "Senyor" no la trobaríem ni en Mateu ni en Lluc. És un exemple de com l'ús litúrgic modifica expressions dels evangelis.
El més respectuós "doneu-nos" el podem deixar en un més directe "dona'ns". Les traduccions acostumen a mantenir la mateixa expressió (ja sigui "doneu-nos", ja sigui "dona'ns) pels evangelis de Mateu i Lluc, però si mirem bé el text grec, els dos evangelis no utilitzen la mateixa paraula.
| Mt 6, 11 | Lc 11, 3 |
| Dóna'ns
do.j h`mi/n |
Segueix donant-nos
di,dou h`mi/n |
| el nostre pa
to.n a;rton h`mw/n |
|
| de demà / quotidià
to.n evpiou,sion |
|
| avui
sh,meron |
cada dia
to. kaqV h`me,ran |
Recordeu:
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors:
Mozilla Firefox,
GoogleChrome...
Si volguéssim traduir bé, deixaríem un "dona'ns" per l'evangeli de Mateu i traduiríem l'expressió de Lluc per un "segueix-nos donant".
Les traduccions sí que acostumen a ser fidels a mantenir una segona diferència entre Mateu i Lluc. "Avui" i "cada dia". A Mateu és una expressió imperativa d'execució immediata: "Dona'ns avui". A Lluc és una expressió més llarga, que demana també una continuïtat: "Segueix-nos donant cada dia".
Recordeu que la hipòtesi és que els dos evangelistes estan copiant d'un mateix text grec (el famós Document Q) anterior a ells. Per què Lluc ha canviat l'expressió? Lluc és el teòleg de la història de salvació i és ben conscient de que l'Església té un llarg camí davant ella, que els cristians s'han de fer a la idea d'un viure dia a dia, no cal esperar cap esdeveniment que trenqui el ritme de la història. El "dona'ns avui" deixa pas a un "segueix-nos donant cada dia"
I què és el que és a donar? L'acord dels evangelistes, que utilitzen la mateixa frase en grec to.n a;rton h`mw/n to.n evpiou,sion, el trenquen els traductors. Tots, amb alguna excepció, mantenen "el nostre pa", però el text grec afegeix una paraula difícil a traduir (to.n evpiou,sion, i aquí cada traducció diu el que vol: es pot parlar d'una llarga discussió. La paraula és difícil a traduir perquè és d'un ús molt limitat. La nota de la Bíblia Catalana Interconfessional diu:
La paraula grega que el text grec usa aquí es pot traduir de moltes maneres: necessari, d'avui, de demà, de cada dia.
El que és curiós és que una mateixa traducció fa una doble traducció: El Nou Testament de la bíblia dels monjos de Montserrat, en l'evangeli de Mateu diu "de cada dia" i en l'evangeli de Lluc "del dia que ve". També la Bíblia Catalana Interconfessional té una doble traducció: A Mateu "de cada dia"; a Lluc "que necessitem". Nacar-Colunga manté el mateix sentit, però no la mateixa paraula: a Mateu, de cada día; a Lluc, cotidiano.
Més serioses són les traduccions de la Nueva Biblia Española o la francesa de la Bible de Jérusalem que donen la mateixa traducció pels dos evangelis. La Nueva Biblia Española prefereix "de demà"; la de Jérusalem, "de cada dia". A les seves respectives notes diuen:
Nueva Biblia Española: otra traducción menos probable, "cotidiano".
Bible de Jérusalem: Traduction traditionnelle et probable d'un mot difficile. On a pu proposer aussi: "nécessaire à la subsistance" et "de demain". De toute façon la pensée est qu'il faut demander à Dieu le soutien indispensable de la vie matérielle, mais rien que cela, non la richesse ni l'opulence.
La llarga discussió està en si es demana allò que és necessari per la nostra subsistència material o si estem davant d'una metàfora per indicar tot allò promès per Déu al seu poble.
Darrerament he mantingut un cert intercanvi epistolar amb un antic monjo de Montserrat amb qui ens vam conèixer per culpa del Document Q. Ell, defensor del "de demà" em parlava de "la traducció catalana que patim i suportem"), i deia coses com aquestes:
El que passa amb aquesta paraula és que els capellans no volen reconèixer un error. Els va bé per la seva predicació "adormilada" el "pa de cada dia", el quotidià… ¡bon vent! Però sabem que la paraula grega no vol dir això. No volen reconèixer les coses igual com fan amb Galileo i amb Darwuin. El testimoni de sant Jeroni és ben clar: precisament, ell havia sentit el Parenostre arameu tal com encara el deia la gent!. Són els capellans i els teòlegs simplistes que l'han devaluat.
Jo, que no sóc tan extremista, li deia:
Jo prescindiria de voler extreure aquest sentit de la paraula grega "evpiou,sion", ja que en tota la bíblia només surt en aquest context i no puc ficar-me en discussions que estan fora del meu abast... Com tu, faria força en el testimoni de sant Jeroni que ens recorda Joachim Jeremias.
Què ens diu sant Jeroni? Ens parla d'un Evangeli dels Natzarens en llengua aramea, i aquest evangeli era una traducció del text grec de Mateu i que la difícil paraula grega estava traduïda per "mahar", i sant Jeroni ens recorda que aquesta paraula aramea vol dir "de demà"
...mahar quod dicitur crastinum, ut sit sensus: panem nostrum crastinum, id est futurum, da nobis hodie
...mahar, que vol dir "demà", i així el sentit seria: el pa nostre de demà, això és, futur, dona'ns-el avui
A partir d'aquí Joachim Jeremias fa el seu argument: el traductor arameu anava traduint fidelment del grec de Mateu a l'arameu, però a l'arribar al "parenostre" va prescindir del text grec per posar el "parenostre" tal com el deien, des de sempre, a la seva comunitat de llengua aramea. No deixa de ser una cosa ben possible. Jesús i els seus demanarien el "pa de demà". Demanaven quelcom més que un crostó de pa.
I seguia dient-li a l'antic monjo de Montserrat:
Quan era més jove i estava més ficat en el món sindical vaig pensar que la correcta traducció d'aquesta petició del parenostre era: "Volem tots els nostres drets i els volem ara". Sense saber-lo repetia la darrera estrofa del Quaddish: "De pressa i de seguida".
Aquest estiu, quan Andrés Torres Queiruga ens ha volgut fer veure que la pregària de petició no té massa sentit, he començat a pensar que el parenostre no és un conjunt de peticions, sinó una "taula reivindicativa". Jesús reivindica que Déu es deixi de paraules i que actuï tal com ell va dir al seu poble pel profeta Ezequiel i que ho faci ara, de pressa i de seguida, com tantes vegades havia resat a la sinagoga.
El pa (to.n a;rton) que Jesús reivindica no és, certament, com tu dius molt bé, "el pa del forn", però tampoc l'hem d'espiritualitzar.
El "pa de demà" del parenostre de Jesús i els seus és un símbol, una metàfora (com ho vulguem dir) per expressar allò que Déu ha promès al seu poble:
Jo, el Senyor Déu Sobirà, santificaré el meu nom:
us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra.
Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre.
Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu.
El "pa" del parenostre de Jesús i els seus és reunificació i renovació del poble.
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 19 juny 2012 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes
No es éste el lugar apropiado para estudiar la interminable discusión sobre el significado de evpiou,sioj. En lo esencial se trata de saber si esta palabra que, fuera del marco del cristianismo, no se halla atestiguada más que una sola vez, y dentro de un contexto fragmentario, se deriva de evpei/nai o evpousi,a, o bien se deriva de evpie,nai.
En el primero de los casos, significaría algo así como “lo que es necesario para la existencia”; en el segundo caso, “venidero, de mañana”.
Voy a mencionar inmediatamente el argumento que yo creo que es decisivo. Se trata de la noticia que nos da Jerónimo (en Comentario a Mateo, sobre 6, 11) de que en el Evangelio de los Nazarenos el término evpiou,sioj estaba expresado por mahar, que él traduce muy acertadamente por: quod dicitur crastinum.
Ahora bien, es verdad que el Evangelio de los Nazarenos (del que sólo quedan fragmentos) no fue una obra escrita originalmente en arameo, sino que fue una traducción targúmica al arameo del evangelio de Mateo. Y, en consecuencia, es posterior a Mateo. Sin embargo, basándonos en buenas razones, podemos afirmar que lo de mahar es más antiguo que el Evangelio de Mateo. Porque el traductor que vertió a la lengua aramea el Evangelio de Mateo, en el instante en que llegó al padrenuestro, dejó -como es lógico- de traducir, y escribió en lugar de ello las palabras que oraba a diario. Y, en este caso, no cabe duda de que mahar (“mañana”) es la expresión aramea que se halla detrás del evpiou,sioj.
Jerónimo añade un comentario: mahar quod dicitur crastinum, ut sit sensus: panem nostrum crastinum, id est, futurum, da nobis hodie. Por consiguiente, Jerónimo interpreta lo de a;rton to.n evpiou,sion como “el pan futuro”. Es verdad que mahar, literalmente, significa “el día de mañana”. Pero, en sentido traslaticio, significa “el mañana de Dios”, el futuro, es decir, el tiempo final.
Así que por el pan de mañana, Jerónimo no entendía el pan terreno, vg. el mínimo necesario para la existencia, sino el pan de vida. Esta comprensión escatológica de la petición predominó durante los primeros siglos, tanto en oriente como en occidente. Esta orientación escatológica nos sugiere que Jesús entendió efectivamente la petición del pan como la petición del pan del tiempo de la salvación, del pan de la vida.
Joachim Jeremias
Teología del Nuevo Testamento
Vol. I, pág. 234
Ediciones Sígueme
Dado que no es psible saber con certeza qué palabra aramea subyace al adjetivo griego evpiou,sion ("diario" o, más tradicionalmente, "de cada día"), parece poco razonable construir toda una tesis sobre qué podría decir el texto arameo. Aun así, Jeremias ("The Lord's Prayer in the Light of Recent Research", en The Prayers of Jesus, 100-101) teje una atractiva red de argumentos mientras subraya la naturaleza escatológica de esta y optras peticiones del padrenuestro. La construcción de Jeremias tiene como piedra angular la afirmación realizada por Jerónimo e que en el Evangelio de los Nazarenos arameo, sólo conocido por referencias, la palabra mahar (literalmente, "mañana") aparece en este lugar de la primera petición "nosotros". Jeremias admite de buena gana que el Evangelio de los Nazarenos depende del texto griego canónico de Mateo, en vez de afirmar ingenuamente que el texto arameo dl Evangelio de los Nazarenos conservaría la forma más original del padrenuestro. En efecto, su argumento es más sutil y está basado en lo que se podría esperar que hubiese hecho un cristiano de lengua aramea al verter a ella el texto griego de Mateo. Lo normal es que hubiese traducido ese texto bastante literalmente. Pero, llegado al padrenuestro, no menos normal es que hbiese escrito la versión oral de la plegaria tal como la venían recitando los cristianos de lengua aramea desde el siglo I en un uso ininterrumpido. Así pues, mahar pertenece a la formulación original de la plegaria no porque el Evangelio de los Nazarenos fuera en conjunto más primitivo que el canónico de Mateo, sino porque, gracias a su continuidad, la tradición oral del padrenuestro ha conservado la tradición primitiva en este caso. Luego, Jeremias procede a recordar la observación de Jerónimo de que maharpuede significar "futuro" y a subrayar, además, que en el antiguo judaísmo la palabra aludía a veces a la consumación final.
Todo esto es impresionante, pero dos hechos deben recomendarnos cautela: 1) Jerónimo no es siempre fiable en sus referencias sobre lecturas de documentos. 2) No se sabe nada acerca de quién compuso el Evangelio de los Nazarenos. Es posible que esa persona tradujese el padrenuestro del modo sugerido por Jeremias, pero no hay manera de verificar esa hipótesis. De todos modos, si Jeremias está en lo cierto, simplemente viene a consolidar la idea, probable por otras razones, de que en la petición del pan hay una alusión escatológica: "Danos hoy el pan de mañana", esto es, llévamos ya hoy al banquete escatológico
John P. Meier
Un judío marginal
II/I, pág. 438, nota 48
Editorial Verbo Divino
Recordeu:
Els textos citats no suposen el meu acord total amb el que diuen, però ajuden a la reflexió dels possibles lectors
