A principis de les passades festes ja vaig rebre, a través de diversos correus electrònics enviats per amics i amigues, la notificació i el text del tradicional discurs nadalenc del Papa a la seva cúria romana. Alguns d'aquests correus portaven com assumpte l'expressió "Una molt Bona Notícia".

No els vaig donar una resposta immediata, en part perquè m'agrada rumiar les coses abans d'escriure-les i, en part, perquè els àpats nadalencs i els corresponents torrons cal menjar-los en pau i tranquil·litat. No volia de cap manera que a amics i amigues se'ls indigestessin...

Ara, passades ja les festes i sense perills d'indigestions...

Sota les imatges d'un diagnòstic mèdic, el papa va assenyalant tot un seguit de malalties. Pel que va dient sembla que aquest "petit model" de l'Església -no sé d'on el papa ha tret que la seva cúria romana pot ser un model de l'Església- està carregat de "malalties".

A molts cristians no ens ha calgut l'arribada d'aquest papa -vingut de terres llunyanes- per fer, des de fa ja molt temps, aquest diagnòstic. Un diagnòstic al qual, per expressa voluntat de Pau VI, el Concili de fa més de cinquanta anys, no va poder aportar-hi solucions.

Benvingut sigui aquest diagnòstic del 2014!!

Moltes són les malalties diagnosticades, però jo diria -¡pobre de mi!- que no hi estan totes les que hi són. Alguna de les que hi falten podria ser considerada, al meu humil entendre, com la mare i arrel de totes les altres.

Un dels símptomes d'aquesta malaltia no recordada (ni diagnosticada) en la extensa relació papal és que el bisbe de Roma tracta els altres bisbes de les esglésies locals com Franco tractava als governadors civils o, per dir-ho en termes més eclesiàstics, com un Superior Provincial d'un ordre religiós pot tracta a un dels superiors de comunitats locals de la seva demarcació.

Podria referir-me, com a exemples, a dues actuacions papals que, pel seu caire d'un fàcil "populisme", tots podem recordar pels seus efectes mediàtics: el d'aquell bisbe que tenia un palau massa sumptuós i la manera d'encarar els possibles casos de pederàstia de la diòcesi de Granada.

No és ara el moment de fer un estudi de com aquesta malaltia que no ha volgut recordar s'ha anat incubant ni de com ha arribat a un tal estat crònic afectant pràcticament tots els teixits del cos. Ara per ara, en l'actual estat de la ciència, sembla que només pot ser tractada "amb cures pal·liatives".

Sense aquesta malaltia no ens caldria una Cúria Romana amb els "diversos dicasteris, consells, oficines, tribunals i comissions..." I no n'hi hauria de "malalties curialesques".

Una cosa tan fàcil com allò de "muerto el perro, se acabó la rabia".