Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
EL NOU PAPA JESUÏTA
JA ENSENYA ALGUNES "CARTES"

"No se puede creer en Jesús sin la Iglesia"

"Encontrar a Jesús fuera de la Iglesia no es posible".

Font de la notícia: Religión digital


Amb aquestes paraules el nou papa Bergoglio es situa dintre de les coordenades del pensament retrògrad d'en Joseph Ratzinger/Benet XVI, explicitat a la declaració Dominus Iesus del 6 d'agost de 2000, menyspreant (o atacant) els diversos intents teològics d'aquests darrers anys per a situar "Jesús" en les perspectives més àmplies dels quatre punts cardinals, dintre de la immensa recerca espiritual d'homes i dones.

A més a més, el nou papa sembla desconèixer (o voler negar) el fet de que molts i moltes, a la seva recerca espiritual, han trobar Jesús sense mediació de cap Església.

Semblaria com si el nou papa, en pocs dies, hagués assumit el seu paper de "vicari de Crist" i, com a tal, disposat a defensar fins a la mort el seu (el de l'església) monopoli sobre la figura de Jesús. Allargaria així l'afirmació joànica, (que avui dia només pot ser conservada com "text d'estudi" i no com un "text kerigmàtic" amb possibilitats de ser proclamat com "anunci de salvació").

Jn 14:6 Jesús li respon: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no va al Pare si no és per mi.
le,gei auvtw/| Îo`Ð VIhsou/j( VEgw, eivmi h` o`do.j kai. h` avlh,qeia kai. h` zwh,\ Ouvdei.j e;rcetai pro.j to.n pate,ra eiv mh. diV evmou/Å

d'aquesta manera:

I ningú no pot anar a Jesús si no és per l'església.

¿Vol el nou papa jesuïta tornar a donar vida al cànon del concili de Florència (any 1442), que semblava que ja estava ben enterrat, del "Extra ecclesiam nulla salus" (fora de l'església no hi ha salvació)?

Ampliar aquest tema

Contra aquest monopoli eclesial de la figura de Jesús es va alçar el crit d'en Roger Garaudy: "Homes d'església, ¡torneu-nos Jesús!". I José Antonio Pagola, que altres cops ha estat tema del meus comentaris crítics, recorda en una entrevista al diari Deia -sense tenir l'elegància d'advertir els seus lectors que són frases ja dites per altres- que

Siempre he dicho que Jesús es patrimonio de la Humanidad. Ni siquiera es propiedad de los cristianos.

A mi se'm fa molt difícil acceptar la frase que segueix (Jesús es, probablemente, lo mejor que ha dado la Humanidad hasta ahora). Em sembla que, per altres raons, Andrés Torres Queiruga només acceptaria aquesta frase després de suprimir el "probablemente".

Algú podria estar disposat a acceptar l'afirmació del nou papa si la seva paraula "església" abastés tots els grups (i fins i tot grupuscles) que troben la raó de la seva existència en una experiència originària (per molt diversa que sigui) en Jesús de Natzaret. Però a les darreries del seus discurs no deixa porta oberta als dubtes: la seva església és la "jeràrquica, catòlica, com deia sant Ignasi de Loiola".

El sentit de l'església jeràrquica per Ignasi queda ben resumit en aquesta tretzena regla:

Hem de tenir sempre present, per a encertar en tot, que: el que jo veig blanc, creure que és negre si l'Església jeràrquica així ho determina. (Exerc. 365)

I per a salvar l'església catòlica, Ignasi, després de mantenir consulta "con algunos graves teólogos de nuestra Compañía, animados de muy especial afecto de caridad", no trobava "entre los remedios humanos, uno mayor y más eficaz" que el que "el rey declarase a todos los errores hereticales guerra manifiesta y no encubierta".

Aquesta guerra oberta contra els nostres germans luterans podia arribar a que "se hiciesen algunos escarmientos, castigando a algunos con pena de la vida", encara que ja preveia que aquesta "medecina", que era aplicable a Espanta (la jesuïta Joana d'Austria, com regenta del regne, presideix l'auto de fe de Valladolid del diumenge 21 de maig de 1559), era "más de lo que puede sufrir el estado presente de Alemania".

Podeu llegir:

Sant Ignasi de Loiola i la pena de mort
Carta de Sant Ignasi a sant Pere Canisio, anomenada per uns "manual del perseguidor" i per altres "programa de apostolado para la regeneración espiritual de los países germanos".
Amb un comentari de Jean Delumeau
Carta oberta a Miquel Delibes. (Després de la lectura de el hereje)
La novel·la fusiona en una sola jornada els dos autos de fe celebrats a Valladolid l'any 1559. En el primer d'ells, el del 21 de maig, presidia una jesuïta, Joana d'Àustria, regenta d'Espanya
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
27 abril 2013
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)