No m'explico per què ara has vingut quan el teu predecessor, Silvestre, el 325, no es va molestar en venir i va sortir del pas enviant a dos sacerdots. Una decisió sàvia.

Mai vaig pensar que la nostra decisió tingués tan llarga durada: només volíem acontentar l'emperador. Ell, que no era cristià, ens havia convocat, havia posat carruatges i cavalls per poder viatjar, ens va allotjar en el seu palau d'estiu... I, durant tot aquell mes, ens va alimentar.

Van guanyar els egipcis, Alexandre i el seu diaca Atanasi. És a dir, ens van imposar la seva antiga teologia faraònica: un humà era Déu.

No vam parlar de cap misteri de Déu. Més aviat, el "misteri" el vam crear nosaltres.

Molts de nosaltres no ho enteníem, però vèiem que la cosa agradava a l'emperador... Què volies fer? Qui paga, mana.

Anys més tard, un dels bisbes de la regió de l'Eufrates, Pau, que arribava amb els senyals del martiri, em deia.

Alguna cosa ens haurà sortit malament
quan, de perseguits,
ens hem convertit en perseguidors.

Sí, no m'explico per què has vingit a repetir el que nosaltres vam dir...