KJV      King James Version FBJ      Bible de Jérusalem BCI      Bíblia Catalana Interconfessional R60      Reina Valera NBE      Nueva Biblia Española (2))

KJV FBJ BCI R60 NBE Nazareth, Nazareth, Natzaret, Nazaret 29 10 25 17 12 Nazara    2          Nazarene, Nazarénien, natzarè, nazareno 1 6 5 13 6 Nazôréen, nazoreo    12       13 Nazarenes, Nazôréens, natzarens, nazarenos 1 1 1 1

Com les 12 vegades del 3478 es converteixen en 17 a la Reina-Valera, o en 25 a la Bíblia Catalana Interconfessional, o en 29 a la King James Version?

Posem un cas: quantes vegades surt l'expressió "Jesús de Natzaret"? A la versió grega:

A la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional:

A vegades, les "notes" són més traïdores. Mirem aquestes a:

En vermell, el que jo afegiria; ratllat, el que caldria suprimir. Ja fa temps que he expressat la necessitat d'una revisió profunda de les notes del Nou Testament dels Monjos de Montserrat, exigint, fins i tot, la seva retirada del mercat.

Nou Testament Monjos de Montserrat

És cert que era anomenat pels evangelistes "Natzaré", però també això havia estat predit pels profetes. L'evangelista potser es refereix a Jt 13, 5 i 7, on Samsó és anomenat nazir, o té present el plançó (en hebreu nécer) que ha de sortir de la soca de Jesé, segons Is 11, 1

Bíblia Catalana Interconfessional

Mateu no es refereix directament a cap text de l'Escriptura, sinó al seu conjunt: tot l'AT dóna testimoni de Jesús. Tanmateix, es pot pensar en els "nazireus" (Num 6) o en Is 11, 1: hi ha una assonància entre el mot hebreu que significa "plançó" i Natzaré. Aquest terme serà aplicat pels evangelistes a Jesús (26, 71) i més tard també als seus seguidors (Ac 24, 5)

Bible de Jérusalem

"Nazaréen" (Nazwrai/oj, forme adoptée par Mt, Jn et Ac) et son synonyme "Nazarénien" (Nazarhno.j, forme adoptée par Mc; Lc a les deux formes) sont deux transcriptions courantes deun adjectif l'araméen (nasraya), lui-même dérivé du nom de ville "Nazareth" (Nasrath). Appliqué pels evangelistes à Jésus, dont il caractérisait l'origine (Mt 26, 69.71), puis à ses sectateurs (Ac 24, 5), ce terme s'est maintenu dans le monde sémitique pour désigner les disciples de Jésus, tandis que le nom de "chrétien" (Ac 11, 26) a prévalu dans le monde gréco-romain.
On ne voit pas clairement à quels oracles prophétiques Mt fait ici allusion; on peut songer au nazir de Jg 13, 5.7.

Si pensem a Jutges 13, 5.7 (anunci angèlic a una dona estèril del naixement d'un fill)...

...és molt possible que l'evangelista pensi també en "salvar Israel del poder dels filisteus (dels romans)".

Si pensem a Is 11, 1

Así, "Jesús de Nazaret" originalmente no fue un nombre; más bien un título. En hebreo habría sido "Yeshua Netser". La palabra Yeshua significando "Salvador", y Netser "brote", "cogollo", o "rama". Era una referencia a Isaías 11, 1: se pensaba que Isaías predecía un Mesías (literalmente "el ungido") de la línea de Jesé (el padre del rey David): "y brotará un retoño del tronco de Jesé, y retoñará de sus raíces un vástago."

Esta referencia a un "brote de Jesé" habría sido totalmente comprensible a un judío antiguo, del tipo, por ejemplo, de los que compusieron los Rollos del Mar Muerto (que escribieron un comentario sobre Isaías 11, 1 ⁽³⁾). Tampoco habría sido oscura para un cristiano primitivo, de acuerdo al Padre de la Iglesia, Epifanio, nacido en Chipre el 367 E.C. y que escribió un tratado contra los "herejes". Los cristianos originalmente se llamaron "jeseanos"; precisamente por su ligazón mesiánica con Jesé.

Sí bien para los hebreo-parlantes y arameo-parlantes de aquellos tiempos el significado simbólico de los títuloa El Salvador, El Brote pudo ser claro, cuando se vertió al griego Iesous Nazoraios o Iesous Nazarenos, su significado original pronto fue olvidado. El Iesous se convirtió en nombre propio (Iesus, en latín) y el "Nazoraios" se percibió como derivado del nombre de algún lugar.

Frank R. Zindler
Donde Jesús nunca anduvo