A partir de les "experiències pasquals" aquest home, condemnat a desaparèixer entre les boires del passat, és aclamat com el Salvador. Gens estrany que els seus l'hagin volgut equiparar amb l'emperador August, sense trencar el fort monoteisme jueu.

August i Jesús

Tampoc trenquen el monoteisme jueu quan, utilitzant imatges veterotestamentàries, el proclamen com el Sant, el Just, el Servidor, el Messies, el Fill de Déu. ¿No proclamaven els salms d'entronització reial al nou rei com "Tu ets el meu fill, jo avui t'he engendrat"? (Sl 2, 7)

La "trencadissa" vindrà quan el pròleg del Quart Evangeli, utilitzant a la vegada el llenguatge de la filiació i, segons una tradició probablement més jueva que hel·lenista, el llenguatge de la Paraula, parli d'"encarnació".

Jn 1,14	I la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
	Kai. o` lo,goj sa.rx evge,neto kai. evskh,nwsen evn h`mi/n( kai. evqeasa,meqa th.n do,xan auvtou/( do,xan w`j monogenou/j para. patro,j( plh,rhj ca,ritoj kai. avlhqei,ajÅ

Aquesta és la tesi en què, després d'un cert temps, s'ha expressat la religió predominant en el nostre món occidental. Tesi protegida i propagada per l'Església sota formes autoritàries: els seus elements essencials han estat transformats en "dogmes", en "veritats no sotmeses a discussió". Certament, la reflexió pot -i, en la millor hipòtesi, deu- intentar aprofundir aquestes veritats, però la seva mateixa realitat ha estat decretada com indiscutible,

És aquesta la tesi que nosaltres hem d'examinar ara, no només en el seu procés institucional, sinó en els seus mateixos fonaments d'experiència i de teoria. Ens cal cercar el camí que ens evitarà "mitologitzar" a Jesús, amb la seguretat que aquest camí el podem anar definint i el podem anar marcant.

Ens cal examinar si el procés que ha conduit les comunitats cristianes primitives a l'afirmació de la divinitat de Jesús és legítim. Ens bastarà interrogar-nos sobre el resultat d'aquest procés, és a dir sobre la tesi central del dogma cristià, el dogma de l'Encarnació.

Intentarem, doncs, fer una anàlisi crítica d'aquest dogma de l'encarnació...

...il est acclamé comme le Sauveur, le Saint, le Juste, le Serviteur, le Christ, le Fils de Dieu en fin, Dieu même incarné, ainsi que l'exprimera avec force le prologue du Quatrième Évangile, utilisant à la fois le langage de la filiation et, selon une tradition probablement plus judaïque qu'hellénique, le langage de la Parole: "Et le Verbe s'est fait chair, et il a habité parmi nous, et nous avons contemplé sa gloire, gloire qu'il tient de son Père comme Fis unique, plein de grâce et de vérité".

Telle est en tout cas la thèse dans laquelle, au bout de quelque temps, s'est exprimée la religion prédominante de notre monde occidental. Cette thèse a été protégée et propagée par l'Eglise sous une forme autoritaire, en ce sens que ses éléments essentiels ont été transformés en dogmes, c'est-à-dire en "vérités" dont l'existence ne saurait être soumise à discussion. La réflexion peut et, dans la meilleure hypothèse, doit- essayer d'approfondir ces vérités, mais leur réalité même est décrétée indiscutable.

C'est cette thèse (selon laquelle un individu né il y a environ deux mille ans est le centre et la mesure de toute l'histoire) que nous devons maintenant examiner. Nous avons à chercher "le chemin qui nous préservera de mythologiser Jésus". en nous assurant "que ce chemin est définissable et repérable par l'intelligence, mais en même temps qu'il a son origine dans l'expérience"

C'est donc moins directement sur les paroles et les gestes de Jésus que sur l'expérience des premiers disciples, interprétant ces gestes et ces paroles, que cherche à s'appuyer le christianisme, en particulier aujourd'hui, pour affirmer la divinité de cet home. Il convient donc d'examiner si le processus qui a conduit les communautés chrétiennes primitives à poser elles-mêmes cette affirmation est légitime. En fait il suffit de s'interroger sur le résultat de ce processus, c'est-à-dire sur la thèse centrale du credo chrétien qui est en effet le dogme de l'Incarnation.

Nous allons donc tenter une analyse critique de ce dogme...

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 25 juliol 2017

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

Según Wikipedia entró en la Compañía de Jesús en 1941 y es ordenado sacerdote en 1949. Redactor de la revista Études y profesor de teología hasta 1963 por decisión de sus superiores. Dejará la Compañía en 1975. Puedes ver lo que publicó Le Monde cuando murió el 23 de mayo de 1989 en Le Vésinet.