| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
A partir d'un sermó sobre Lc 3, 1ss del tercer diumenge d'Advent
Possiblement, si al veure una pel·lícula tinguéssim els ulls fixos només en el protagonista sense posar atenció en els personatges secundaris, ens quedaríem sense entendre la meitat de la pel·lícula. Suposo que alguna vegada ja us he dit que poc podríem entendre de la narració del naixement de l'evangeli de Lluc si el predicador no dediqués uns minuts a parlar del primer verset.
| Lc 2, 1 | Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi |
| VEge,neto de. evn tai/j h`me,raij evkei,naij evxh/lqen do,gma para. Kai,saroj Auvgou,stou avpogra,fesqai pa/san th.n oivkoume,nhnÅ |
Tres paraules claus per entendre tota la resta de l'evangeli: Cèsar August / cens / imperi.
Potser també ens quedaríem sense entendre la meitat de l'evangeli si avui no poséssim atenció en aquests personatges que surten al principi, un principi que segons alguns autors seria el principi de l'evangeli, doncs consideren que, a Lluc i a Mateu, els dos primers capítols que acostumem a anomenar com "evangelis de la infància", serien afegits posteriors dels mateixos evangelistes.
L'evangeli de Lluc és el que demostra un més gran interès per marcar el moment històric.
Si voleu, podeu fer una prova: després de llegir totes les cartes considerades autèntiques de Pau, en quin moment històric, en quin lloc del planeta, ¿podíeu situar la figura de Jesús?
Earl Doherty a The Jesus Puzzle:
Ni una sola vegada, Pau o qualsevol altre escriptor d'epístoles del primer segle, identifica el seu diví Crist Jesús amb l'home històric d'aquell temps recent que coneixem pels evangelis. Tampoc li són atribuïdes les ensenyances que després foren adjudicades a aquest home dels evangelis.
Cap d'aquests escriptors afirma enlloc que quest Fill de Déu i Salvador, aquest Crist còsmic del qual tots en parlen, sigui l'home Jesús de Natzaret, que recentment havia estat enviat a la mort a Judea. Enlloc hi ha una defensa d'aquesta proposició estranya i blasfema, el primer element necessari (presumiblement) en el Missatge cristià: que un home d'aquells dies era Déu. Pau creu en un Fill de Déu, no que algú era el Fill de Déu.
Nowhere does anyone state that this Son of God and Savior, this cosmic Christ they are all talking about, was the man Jesus of Nazareth, recently put to death in Judea. Nowhere is there any defence of this outlandish, blasphemous proposition, the first necessary element (presumably) in the Christian message: that a recent man was God.
Paul and other early writers, however, seem to speak solely of a divine Christ. He is the starting point, a kind of given, and is never identified with a recent human being. Spiritual beliefs are stated about this divine Christ and Son of God. Paul believes in a Son of God, not that anyone was the Son of God.
Hi estàs d'acord
amb aquestes afirmacions?
Si llegim l'evangeli de Marc, estaríem força estona no sabent a on situar històricament els esdeveniments que es van narrant: només tindríem una molt generalitzada expressió:
| Mc 1, 9 | Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. |
| Kai. evge,neto evn evkei,naij tai/j h`me,raij h=lqen VIhsou/j avpo. Nazare.t th/j Galilai,aj kai. evbapti,sqh eivj to.n VIorda,nhn u`po. VIwa,nnouÅ |
No és fins el capítol 3 de Marc que trobaríem una referència als herodians (meta. tw/n ~Hrw|dianw/n), els partidaris d'Herodes, sense poder precisar a qui d'aquesta dinastia es podia referir.
| Mc 3, 6 | Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir. |
| kai. evxelqo,ntej oi` Farisai/oi euvqu.j meta. tw/n ~Hrw|dianw/n sumbou,lion evdi,doun katV auvtou/ o[pwj auvto.n avpole,swsinÅ |
En el capítol 6 ja sabrem que aquest Herodes és el que s'havia casat amb la dona del seu germanastre Filip, Herodies. Aquests noms els trobem a les obres històriques de Flavi Josep. A partir d'aquest autor podríem situar els esdeveniments evangèlics als voltants de l'any 30.
Si volguéssim retreure a l'autor de l'evangeli de Marc tot aquest temps que ens ha fet perdre per saber el moment històric de Jesús, fàcilment ens diria que ell havia començat el seu evangeli pel final, per la narració de la passió i que allà ja quedava ben clar quin era el moment històric. Però aquesta narració de la passió de l'evangeli de Marc només ens dóna un nom propi: el de Pilat, sense dir-nos explícitament quin càrrec tenia.
Alfredo Fierro a Después de Cristo. Editorial Trotta
Resulta difícilmente concebible el juicio ante Pilatos en presencia física. Que tuviera lugar la ejecución de Jesús durante el mandato de gobierno de Pilatos no conlleva sostener la historicidad íntegra de la escenografía y del diálogo con él, poco verosímiles. Cuesta imaginar a un gobernador romano atendiendo -y en dos momentos distintos de una misma mañana según Jn- a un reo de clase social ínfima, perteneciente a un pueblo sojuzgado y despreciado.
El gobernador romano residía en Cesarea, en la costa mediterránea, no en Jerusalén, distante tres o cuatro días de viaje. ¿Estaba Pilatos ocasionalmente ese día en la ciudad santa de los judíos? Tampoco cabe excluirlo; pero los evangelios lo dan por cierto con toda naturalidad, como si nada de extraño tuviera la presencia del gobernador allí y no en Cesarea. También esta circunstancia, la del lugar habitual de residencia del gobernador, inclina a pensar que Jesús haya sido juzgado por alguna autoridad romana, pero no por Pilatos, máximo magistrado de roma entonces en tierra judía. La figura de Pilatos está, pues, en los evangelios de modo semejante a la de Antíoco en el libro de los Macabeos: como símbolo del poder supremo que condena a través de un representante suyo (pág. 27).
Hi estàs d'acord
amb aquestes afirmacions?
Pilat és una figura històrica. D'ell ens parla Flavi Josep, com enviat per Tiberi (l'emperador) com procurador de Judea (l'any 26) i d'ell ens fa, a través de diversos incidents, un retrat bastant anti-jueu (de fet, Tiberi l'havia anomenat a instàncies del seu home de confiança, Sejà, un declarat anti-jueu). Destituït -a causa de les queixes de la població samaritana- pel governador de Síria, fou enviat a Roma a passar comptes (l'any 36).
Un altre escriptor jueu, famós, Filó d'Alexandria, parla d'ell i el seu retrat no millora gaire la seva imatge: "de caràcter inflexible i dur, sense cap consideració", el govern del qual es va caracteritzar per "la seva corruptibilitat, robatoris, violències, brutalitats, condemnes continues sense procés previ i una crueltat sense límits".
L'historiador romà, Tàcit, també el cita de passada, al parlar de la persecució dels cristians de Roma, acusats per Neró de l'incendi de la ciutat. És el famós text en què un historiador romà parla de la mort de Crist. Neró, per desviar les acusacions del poble contra ell mateix
...va donar les culpes a altres i va imposar els més refinats càstigs a una gent menyspreada pels seus vicis i anomenada pel poble "crestians". La causa d'aquest nom era Crestus, el qual durant el mandat de l'emperador Tiberi havia estat executat pel procurador Ponci Pilat.
Ergo abolendo rumori Nero subdidit reos et quaesitissimis poenis adfecit quos per flagitia invisos vulgus Christianos appelabat. Auctor nominis eius Christus Tiberio imperitante per procuratorem Pontium Pilatum aupplicio adfectus erat; repressaque in praesens exitiabilis superstitio rursum erumpebat, non modo per Iudaeam, originem eius mali, sed per urbem etiam quo cuncta undique atrocia aut pudenda confluunt celebranturque.
Annales
L. 15, cap. 44
Alguns autors ens faran veure que aquest text de l'historiador romà directament demostra l'existència de cristians a Roma en temps de Neró, i no directament l'existència de Jesús.
Earl Doherty a The Jesus Puzzle:
El historiador Romano Tácito, en sus Anales escritos alrededor del 115, hace la primera referencia pagana a Jesús como un hombre ejecutado en el reinado de Tiberio. No es probable que esto sea resultado de la búsqueda en algún archivo, porque los romanos difícilmente mantenían registros de las incontables crucifixiones alrededor del imperio, remontándose a casi un siglo atrás (No había Software). Además, Tácito no es conocido como un investigador profundo, que se ilustra por el hecho de que se equivoca al asignarle el título a Pilato. Algunos eruditos reconocen que la "información" de Tácito probablemente vino de rumores populares e interrogatorios policiales de cristianos; esto habría sido en un momento en el cual la idea de un fundador histórico había obtenido arraigo en Roma.
The Roman historian Tacitus, in his Annals written around 115, makes the first pagan reference to Jesus as a man executed in the reign of Tiberius. This is not likely to have been the result of a search of some archive, for the Romans hardly kept records of the countless crucifixions around the empire going back almost a century. We have no evidence of such extensive record-keeping. Besides, Tacitus is not known as a thorough researcher, which is illustrated by the fact that he gets Pilate's title wrong, something that might have been corrected had he consulted an official record. Scholars such as Norman Perrin (The New Testament: An Introduction, p.407) acknowledge that Tacitus' "information" probably came from local Christian hearsay and police interrogation; this would have been at a time when the idea of an historical founder had recently taken hold in Rome. There is even some reason to doubt the authenticity of this passage, despite its vilifying description of Christians. The association of a persecution of Christians with the great fire in Nero's Rome (the context of Tacitus' reference) is nowhere mentioned by Christian commentators for the next several centuries.
Alfredo Fierro a Después de Cristo. Editorial Trotta
El pasaje certifica la existencia de una comunidad cristiana en Roma en los años sesenta e informa, de paso, sobre la baja consideracion que le merecia a la plebe y a el mismo. Tacito, empero, no da fe de que Jesus aya sido ejecutado y que, por tanto, haya existido; simplemente señala dedónde deriva el nombre de esas gentes despreciadas. El modo de decirlo suena, además, muy semjante a la fórmula del credo cristiano en la mención de Pilatos, aunque nohable de crucifixión, sino de ejecución, sin concretar el moso. La crónica de Tácito avala, pues, la existencia de cristianos en ese tiempo, dice de dónde les viene el nombre, por qué se denominan así, mas no la existencia del propio Jesús (pág. 21).
I aquesta és, en sentit contrari, l'opinió d'en Josep Montserrat i Torrens a El desafío cristiano. Las razones del perseguidor
Podemos considerar, pues, como cosa absolutamente segura que la administración central del imperio recibió y archivó una información, por escueta que fuera, acerca del proceso y ajusticiamiento por sedición del judío Jesús de Nazaret. Sucesivas informaciones procedentes de Siria permitieron identificar a este crucificado con el "Cristo" de una nueva secta judía en Antioquia, y éste fue el nombre con que en lo sucesivo se le designó (pág. 140).
De Pilat en parlen també les pedres. L'any 1961 es va trobar entre les restes del teatre de Cesarea una pedra en què es podia llegir, o mig endevinar, les paraules "Tiberi", "Ponç Pilat", "prefectus Judea"
Els lectors de l'evangeli de Marc podien situar la mort de Jesús entre el 26 i el 36, els anys en què Pilat fou governador de Judea.
Per la seva part, l'autor de l'evangeli de Mateu començava la seva narració amb un
| Mt 3, 1 | Per aquells dies es va presentar Joan que predicava en el desert de Judea |
| VEn de. tai/j h`me,raij evkei,naij paragi,netai VIwa,nnhj o` baptisth.j khru,sswn evn th/| evrh,mw| th/j VIoudai,aj |
Aquest autor ens dona aviat una dada cronològica: Jesús comença el seu ministeri públic després de l'empresonament de Joan Baptista:
| Mt 4, 12-13.17 | Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea, però va deixar Nazaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm... Des d'aleshores Jesús començà a predicar |
| VAkou,saj de. o[ti VIwa,nnhj paredo,qh avnecw,rhsen eivj th.n Galilai,anÅ kai. katalipw.n th.n Nazara. evlqw.n katw,|khsen eivj Kafarnaou.m... VApo. to,te h;rxato o` VIhsou/j khru,ssein |
Quan fou aquesta detenció i quina la seva causa? L'any del seu empresonament és difícil de precisar i la causa potser no seria la que nosaltres ens pensem, allò de que "No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà" (Mc 6, 18 = Mt 14,4). Flavi Josep dóna una altra raó: Herodes, hàbil polític, utilitza la consigna de que "val més prevenir que curar":
Una gran quantitat de gent el seguia per escoltar la seva doctrina i Herodes, tement que el poder que ell tenia sobre el poble no acabés en una revolta, perquè ells sempre estarien disposats a portar a terme el que ell ordenés...
Antiguitats dels jueus
L. XVIII, V,2
Molt possiblement Joan Baptista no va saber res de la pecaminosa convivència entre Herodes i Herodies (relació atestiguada també per Flavi Josep), si no hem de posar molta distància entre les causes i els efectes. El primer matrimoni de Herodes era un matrimoni polític: amb la filla del rei de Nabatea (capital Petra), Aretes IV, el que surt a la Segona carta als Corintis. El divorci suposa el trencament de l'aliança política entre Aretes i Herodes i aquest trencament porta a la guerra, que està datada a l'any 36. L'exèrcit d'Herodes pateix una severa derrota.
El 36 Jesús molt possiblement ja havia estat executat i aleshores és curiós el que diu Flavi Josep:
Hagué jueus que van creure que la derrota de l'exèrcit d'Herodes era voluntat de Déu per venjar la mort de Joan, anomenat Baptista.
Antigüitats dels jueus
L. XVIII, V,2
Els jueus pensen en Joan Baptista, no en Jesús de Natzaret.
En aquest evangeli també es parla dels partidaris d'Herodes (tw/n ~Hrw|dianw/n) quan els fariseus volen posar una trampa a Jesús
| Mt 22, 15-16 | Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li... |
| To,te poreuqe,ntej oi` Farisai/oi sumbou,lion e;labon o[pwj auvto.n pagideu,swsin evn lo,gw|Å kai. avposte,llousin auvtw/| tou.j maqhta.j auvtw/n meta. tw/n ~Hrw|dianw/n le,gontej( |
Però d'Herodes no es parla més i no té cap paper a la narració de la passió.
Si en vols saber més
d'Herodes i del Baptista
Un xoc frontal inevitable
En l'evangeli de Mateu dues vegades es parla de Caifàs
| Mt 26, 3-5 | Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir a la casa del gran sacerdot Caifàs, i prengueren l'acord d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien: "No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble." |
| To,te sunh,cqhsan oi` avrcierei/j kai. oi presbu,teroi tou/ laou/ eivj th.n auvlh.n tou/ avrciere,wj tou/ legome,nou Kai?a,fa kai. sunebouleu,santo i[na to.n VIhsou/n do,lw| krath,swsin kai. avpoktei,nwsin\ e;legon de,( Mh. evn th/| e`orth/|( i[na mh. qo,ruboj ge,nhtai evn tw/| law/|Å |
| Mt 26, 57 | Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. |
| Oi` de. krath,santej to.n VIhsou/n avph,gagon pro.j Kai?a,fan to.n avrciere,a( o[pou oi` grammatei/j kai. oi` presbu,teroi sunh,cqhsanÅ |
Caifàs fou gran sacerdot entre els anys 18 i 36, però també cal dir que va ser posat per Valerius Gratus, el procurador romà de Judea (del 15 al 26) i destituït per Lucius Vitelius, el governador (legatus) de tota la província romana de Síria (del 35 al 39). Amb poc temps de diferència van caure en desgràcia Caifàs i Pilat. El càrrec de gran sacerdot està a les mans dels romans. No és una dada només històrica; és una dada, en el context jueu, també "teològica".
Divuit anys en un càrrec que depenia dels romans pot demostrar un admirable esperit de col·laboració amb les forces d'ocupació i el fet de caure en desgràcia juntament amb Pilat pot indicar que estaria ficat de ple en aquell govern "corrupte, ple de violència i de crueltat sense límits", del que ens parlava Filó d'Alexandria.
Un heu preguntat alguna vegada com és que no van seguir el prudent consell de "no durant les festes, que no hi hagi un avalot entre el poble"? ¿Voleu dir que l'execució de Jesús es va produir en plena festa major?
Si s'hagués recordat aquesta prudència de "No durant les festes", els exegetes no haguessin tingut oportunitat de passar-se el temps discutint si era millor la cronologia de l'evangeli de Joan (Jesús mor el dia de la preparació de la Pascua [h=n de. paraskeuh. tou/ pa,sca], 19, 14; era el dia de la preparació [evpei. paraskeuh. h=n] 19, 31) o la cronología dels sinòptics (Jesús celebra el sopar amb els seus amics el dia de la preparació i mor el dia de Pascua). Jesús, presentat en l'evangeli de Joan com l'"Anyell de Déu" [o` avmno.j tou/ qeou/] (Jn 1, 29) devia morir -per exigències del guió- a l'hora en què en el Temple es degollaven els corders.
Molt possiblement, també per exigències del guió (Lc 13, 33), si Jesús era presentat com profeta, Jerusalem era el lloc apropiat per morir.
Quan va morir Jesús? A on va morir Jesús? Qui ho sap…!!
Passem ara a l'evangeli de Lluc, el d'avui Lc 3, 1ss). El seu autor (autor desconegut com els altres dos, però autor també del llibre dels Fets dels Apòstols) comença la seva narració volent precisar el moment cronològic. Però no fa només "cronologia", fa també "teologia".
| Lc 1, 3 | L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs... |
| VEn e;tei de. pentekaideka,tw| th/j h`gemoni,aj Tiberi,ou Kai,saroj( h`gemoneu,ontoj Ponti,ou Pila,tou th/j VIoudai,aj( kai. tetraarcou/ntoj th/j Galilai,aj ~Hrw,|dou( Fili,ppou de. tou/ avdelfou/ auvtou/ tetraarcou/ntoj th/j VItourai,aj kai. Tracwni,tidoj cw,raj( kai. Lusani,ou th/j VAbilhnh/j tetraarcou/ntoj( evpi. avrciere,wj {Anna kai. Kai?a,fa |
En primer lloc, dominant-lo tot, l'emperador de Roma, qui va regnar del 14 al 37.
Recordeu que l'evangeli de Lluc, a l'escena del naixement (Lc 2, 1), ja havia presentat la figura de Jesús en clara contraposició amb la figura de l'emperador de Roma.
Si ho voleu recordar
El Cèsar August
"L'any quinzè" (la referència més precisa de tots els evangelis per a datar el ministeri de Jesús) podia ser, segons el caledari que seguís l'autor de l'evangeli, tant el 28/29 (calendari romà) o el 27/28 (calendari sirià). Pilat és el governador (sense que ara ens importi molt el nom exacte del seu càrrec, si "procurador" o "prefecte") de Judea, nomenat directament per l'emperador. Herodes i Filip, fills d'Herodes el Gran, però cadascú de mare diferent (de la samaritana Maltace i de Cleopatra, la de Jerusalen), són tetrarques per decisió última de l'emperador. Filip va morir el 34; Herodes Antipas fou enviat a l'exili, a un lloc dels Pirineus, l'any 39. La identificació de Lisanies d'Abilene es fa difícil (no seria un fill d'Herodes).
Annàs, gran sacerdot entre el 6 i el 15, nomenat i destituït per Roma, és el cap d'una llarga família de grans sacerdots: cinc fills seus en foren; un gendre, Caifàs (18-36) i un net (Maties, l'any 65). No he sabut esbrinar encara -n'hi ha molts "Maties"- si aquest fou mort pel poble durant el setge de Jerusalem pels romans o si va aconseguir escapar-se de la ciutat i passar-se als romans.
Una llarga família
de grans sacerdots
Herodes és el tetrarca de Galilea, la regió on, segons els evangelis, Jesús va actuar. A Marc i Mateu no hi ha cap confrontació entre Herodes i Jesús. Per Herodes Jesús és el "fantasma" de Joan Baptista que ell ha fet decapitar
| Mc 6, 16 | És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat. |
| }On evgw. avpekefa,lisa VIwa,nnhn( ou-toj hvge,rqhÅ | |
| Mt 14,2 | Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d'entre els morts, i per això té el poder de fer miracles. |
| Ou-to,j evstin VIwa,nnhj o` baptisth,j\ auvto.j hvge,rqh avpo. tw/n nekrw/n kai. dia. tou/to ai` duna,meij evnergou/sin evn auvtw/|Å |
És curiós ¿no? aquest silenci de Marc i Mateu sobre Herodes, que només parlaran dels "partidaris d'Herodes" (Mc 3, 6; 12, 13; Mt 22, 16). Per contra, a Lluc trobem diversos incidents entre Herodes i Jesús. A part de la estranya menció de "Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes" (Lc 8, 3), aquest evangeli també es fa ressó de que l'anomenada de Jesús havia arribat fins el rei
| Lc 9, 7-9 | El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts; d'altres, que Elies s'havia aparegut; i d'altres, que havia ressuscitat un dels antics profetes. Herodes va dir: "A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això?" I tenia ganes de veure Jesús. |
| :Hkousen de. ~Hrw,|dhj o` tetraa,rchj ta. gino,mena pa,nta kai. dihpo,rei dia. to. le,gesqai u`po, tinwn o[ti VIwa,nnhj hvge,rqh evk nekrw/n( u`po, tinwn de. o[ti VHli,aj evfa,nh( a;llwn de. o[ti profh,thj tij tw/n avrcai,wn avne,sthÅ ei=pen de. ~Hrw,|dhj( VIwa,nnhn evgw. avpekefa,lisa\ ti,j de, evstin ou-toj peri. ou- avkou,w toiau/taÈ kai. evzh,tei ivdei/n auvto,nÅ |
Lluc relaciona, ja durant el ministeri galileu de Jesús, a Herodes amb la mort de Jesús, però si en els altres dos evangelis es conjuren fariseus i partidaris d'Herodes per buscar la mort de Jesús, aquí són els fariseus que adverteixen a Jesús del perill que corre.
| Lc 13, 31 | En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren: "Vés-te'n d'aquí, que Herodes et vol matar." Ell els respongué: "Aneu a dir a aquella guineu: "Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme. Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem." |
| VEn auvth/| th/| w[ra| prosh/lqa,n tinej Farisai/oi le,gontej auvtw/|( :Exelqe kai. poreu,ou evnteu/qen( o[ti ~Hrw,|dhj qe,lei se avpoktei/naiÅ kai. ei=pen auvtoi/j( Poreuqe,ntej ei;pate th/| avlw,peki tau,th|( VIdou. evkba,llw daimo,nia kai. iva,seij avpotelw/ sh,meron kai. au;rion kai. th/| tri,th| teleiou/maiÅ plh.n dei/ me sh,meron kai. au;rion kai. th/| evcome,nh| poreu,esqai( o[ti ouvk evnde,cetai profh,thn avpole,sqai e;xw VIerousalh,mÅ |
I per acabar, aquest recorregut d'anada i tornada pels carrers de Jerusalem, possiblement més teològic que històric, de Jesús entre el palau de Pilat i el palau d'Herodes
| Lc 23, 7-12 | Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús. Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat. Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren. |
| kai. evpignou.j o[ti evk th/j evxousi,aj ~Hrw,|dou evsti.n avne,pemyen auvto.n pro.j ~Hrw,|dhn( o;nta kai. auvto.n evn ~Ierosolu,moij evn tau,taij tai/j h`me,raijÅ o` de. ~Hrw,|dhj ivdw.n to.n VIhsou/n evca,rh li,an( h=n ga.r evx i`kanw/n cro,nwn qe,lwn ivdei/n auvto.n dia. to. avkou,ein peri. auvtou/ kai. h;lpize,n ti shmei/on ivdei/n u`pV auvtou/ gino,menonÅ evphrw,ta de. auvto.n evn lo,goij i`kanoi/j( auvto.j de. ouvde.n avpekri,nato auvtw/|Å ei`sth,keisan de. oi` avrcierei/j kai. oi` grammatei/j euvto,nwj kathgorou/ntej auvtou/Å evxouqenh,saj de. auvto.n Îkai.Ð o` ~Hrw,|dhj su.n toi/j strateu,masin auvtou/ kai. evmpai,xaj peribalw.n evsqh/ta lampra.n avne,pemyen auvto.n tw/| Pila,tw|Å evge,nonto de. fi,loi o[ te ~Hrw,|dhj kai. o` Pila/toj evn auvth/| th/| h`me,ra| metV avllh,lwn\ prou?ph/rcon ga.r evn e;cqra| o;ntej pro.j auvtou,jÅ |
És en aquest món, marcat per aquests noms propis, a on de nou es manifesta la paraula de Déu.
| Lc 3, 2 | Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert |
| evge,neto r`h/ma qeou/ evpi. VIwa,nnhn to.n Zacari,ou ui`o.n evn th/| evrh,mw|Å |
El text grec ens pot recordar el principi del llibre del profeta Jeremies, segons la versió grega dels LXX, utilitzada pels autors de l'evangeli
| Jr 1, 1 | to. r`h/ma tou/ qeou/ o] evge,neto evpi. Ieremian to.n tou/ Celkiou evk tw/n i`ere,wn o]j katw,|kei evn Anaqwq evn gh/| Beniamin |
Potser l'autor de l'evangeli vol relligar la missió de Jaon Baptista a la de Jeremies:
| Jr 1, 5 | Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre, et vaig consagrar profeta destinat a les nacions |
| Jr 1, 10 | arrencar i enderrocar, destruir i enrunar, construir i plantar |
| Jr 31,1 | seré Déu de tots els clans d'Israel, i ells seran el meu poble |
| Jer 31, 31 | pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà |
Un dia ja us vaig dir que el text grec de l'evangeli de Lluc ens podia conduir fins el primer capítol del Gènesi: Lluc utilitza el mateix verb que al Gènesi es va repetint durant els set dies de la creació.
En aquest món opressor i corrupte, marcat pels noms de Tiberi, de Pilat, d'Herodes i de Filip, d'un desconegut Lisànies, d'Annàs i Caifàs, una nova creació pot recomençar...
¿I què dir de l'evangeli de Joan?
Un text de Larry W. Hurtado
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 9 gener 2013 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes
Un texto, a discusión, de Larry W. Hurtado
En el evangelio de Juan, definir a Jesús meramente en referencia a su familia y origen terrenales supone no percibirlo adecuadamente. Sin embargo, el evangelio postula de forma sistemática la importancia de la particularidad real e histórica de Jesús y de todos los personajes y hechos del relato. Como es cierto de las otras interpretaciones canónicas de Jesús, también en el evangelio de Juan nos encontramos con un conjunto de personajes que (aun cuando algunos de ellos sean creaciones literarias) reciben una localización específica en un tiempo, un espacio y una cultura (por ejemplo, Juan Bautista, Nicodemo, la samaritana, Caifás y el sanedrín, Pilatos y otros). De hecho, los exegetas han advertido curiosamente la cantidad de tradiciones históricas específicas que parece incluir el evangelio de Juan. Independientemente de lo que se crea respecto a la exactitud de los detalles de la tradición, lo que me interesa es que el evangelio comparte el interés por enmarcar perfectamente a Jesús dentro de un determinado contexto geográfico, cultural, religioso, político, cronológico y étnico. La interpretación joánica de Jesús no constituye una meditación intemporal de un "busto parlante". Por el contrario, el Jesús de Juan es innegablemente un judío que afirma la validez de la revelación histórica de la que su pueblo da testimonio (4, 22) y, precisamente en sintonía con dicha convicción, reivindica haber sido enviado por este Dios verdadero. Es decir, en la imagen joánica de Jesús, sus conexiones históricas específicas y su humanidad real resultan fundamentales para la afirmación de su sentido divino. En la declaración programática de Jn 1, 14, por ejemplo, las dos partes son vitales: Jesús es real y plenamente el Logos divino, anterior a la creación del mundo, y esta figura divina "se encarnó", adoptando una existencia, una familia y un nombre humanos específicos.
