La pregunta pot sorprendre a més d'un. Jo mateix vaig quedar sorprès al llegir aquest paràgraf d'en James Dunn:

Abans de Jesús,

• Una "cristologia" o bé no existia o existia, pròpiament parlant, només sota diverses formes d'"expectació messiànica".
• Podem parlar d'una àmplia gama d'especulacions dintre del primitiu pensament jueu sobre Déu i, particularment, sobre els mitjans d'interactuar i comunicar-se amb la seva creació i el seu poble.

Al final del període dels documents del Nou Testament

• Una "cristologia", en un estat avançat i de gran abast, ja està en joc, una cristologia que no dubta parlar de Jesús com "Déu".
• Hi ha una interpretació cristiana clarament articulada i gran part o la major part d'aquesta especulació arriba a centrar-se en Jesús el Crist d'una manera completa i definitiva

Before Jesus, 'christology' either did not exist, or existed, properly speaking, only in different forms of 'messianic expectation'. At the end of that period an advanced and farreaching christotogy is already in place, which does not hesitate to speak of Jesus as 'God'. Before Jesus appeared on the scene we can speak of a wide range of speculation within early jewish thought about God and particularly about his means of interacting and communicating with his creation and his people. At the end of that period there is a clearly articulated Christian view that much or most of that speculation has come to focus in Jesus Christ in a complete and final way.

Christology in the Making
Pròleg, XII

La sorpresa per aquesta pregunta pot desaparèixer si posem atenció a l'origen de la paraula "cristologia". Aquesta paraula està derivada de la paraula grega "crist" [cristo,j], la traducció de la qual seria "ungit".

Recordeu la resposta de Teòfil d'Antioquia al seu amic Autòlic: "Ens diem cristians perquè som ungits amb l'oli de Déu "

Si ho voleu recordar
Teòfil d'Antioquia

I també sabem que la paraula grega "crist " [cristo,j] tradueix la paraula hebrea de "mashiah ", "messies " [x;yvim;], que volia dir "ungit " i que es podia aplicar a la figura del Príncep Messiànic (Dan 9, 25), a reis (1Sam 2, 10) (fins i tot a Cirus, rei estranger, Is 45, 1), al gran sacerdot (Lev 4, 3.5.16), als patriarques (Sal 105, 22), als profetes (1Re 19, 16). En total, en els llibres de les Escriptures hebrees surt 39 vegades.

Aquí tenim una altra bona ocasió per aprofitar-nos dels treballs del Sr. Strong i del seu equip (Els números Strong).

La paraula "mashiah /x;yvim;"
a les Escriptures hebrees

La pregunta inicial, correctament posada, podria formular-se en els següents termes:

No és el propòsit d'aquest article donar una resposta extensa a aquestes preguntes, però sí deixar constància de que existia una àmplia "messia-logia " i que les diverses "cristo-logies " del Nou Testament no començaven des de zero.

Per exemple, com l'autor de la Carta als Hebreus se aprofita de la interpretació messiànica ja existent de la misteriosa figura de Melquisedec?

Posem la nostra atenció, per el moment, a la Primera Carta als Tessalonicencs, considerada com el primer document escrit de la nova "secta dels natzarens " (Ac 24, 5.14: 28, 22).

Què eren?
Un grup? Una secta? Un partit?
Si ho vols saber...

Recordem que a Tessalònica (l'actual Salònica), en aquell temps capital de la província romana de Macedònia, hi vivia una important població jueva que tenia una sinagoga pròpia. A ella, segons els Fets dels Apòstols (Ac 17, 1-8), es van dirigir Pau i el seu company Siles i allà trobaren no només el grup jueu, sinó també "molts grecs que ja adoraven l'únic Déu " (tw/n te sebome,nwn ~Ellh,nwn plh/qoj polu.) i, fet que no deixa de ser curiós, un grup de "no poques dones distingides " (gunaikw/n te tw/n prw,twn ouvk ovli,gai). I, durant tres dissabtes, pogueren exposar el seu programa: