Com la Maite no sabia si calia fer les lectures del dia, del dijous, o del diumenge, si l'anterior o el posterior, em va deixar escollir una mica. Repassades totes les lectures disponibles em vaig decantar pel fragment de la Primera als Corintis, capítol 1, versets del 26 al 31.

I per què? Es pot dir que vaig començar a guanyar-me la vida com "mestre de poble", com professor de gramàtica, i per a un professor de gramàtica no hi ha res més seduïble que una paraula.

Avui, doncs, malgrat les magnífiques benaurances -de les que en sabeu més vosaltres que no pas jo- parlaré d'una paraula, però ja veureu que no és una paraula qualsevol.

En el fragment de la Primera Carta als Corintis que hem llegit ha sortit una paraula: "Jesucrist".

És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció,

¿Us sembla bé que parli d'aquesta paraula?

Com allò de "mestre de poble" ho combinava amb algunes hores setmanals de professor de grec, començaré dient que la paraula "Jesucrist" no la trobem en el text original grec dels escrits del Nou Testament i això vol dir que la paraula "Jesucrist" no l'hauríem de trobar a una bona traducció del Nou Testament.

Què és el que podem trobar en el text original grec?

En el primer verset de l'evangeli de Marc:

VArch. tou/ euvaggeli,ou VIhsou/ Cristou/

Dues paraules ben separades, ben traduïdes aquí per la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI)

Comença l'evangeli de Jesús, el Messies

I ben traduïdes també per la Nueva Biblia Española

Así comenzó la buena noticia de Jesús, el Mesías

Però que un bon traductor, com en Nácar-Colunga, aquí ensopega al convertir dues paraules en una sola:

Principio del evangelio de Jesucristo

I el primer verset de l'evangeli de Mateu:

Bi,bloj gene,sewj VIhsou/ Cristou/
ui`ou/ Daui.d ui`ou/ VAbraa,mÅ

De nou dues paraules ben separades i de nou ben traduïdes per la BCI:

[Llibre de la] Genealogia de Jesús, el Messies,
fill de David, fill d'Abraham.

I també per la Nueva Biblia Española, la de Luis Alonso Shöckel y Juan Mateos:

Genealogía de Jesús, Mesías,
hijo de David, hijo de Abrahán.

I ensopegada, aquí també, d'en Nácar-Colunga:

Genealogía de Jesucristo,
hijo de David, hijo de Abraham

En el Pròleg de l'evangeli de Joan podem trobar (1, 17):

o[ti o` no,moj dia. Mwu?se,wj evdo,qh(
h` ca,rij kai. h` avlh,qeia dia. VIhsou/ Cristou/ evge,netoÅ

Possiblement, el canvi de traductor i la falta d'un criteri coordinador, són les causes de que ara la BCI ens presenti la següent traducció:

La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist.

Mentre la Nueva Biblia Española manté el seu criteri:

Porque la Ley se dio por medio de Moisés,
el amor y la lealtad se hicieron realidad en Jesús el Mesías

En el capítol 17, verset 3

au[th de, evstin h` aivw,nioj zwh,
i[na ginw,skwsin se. to.n mo,non avlhqino.n qeo.n
kai. o]n avpe,steilaj VIhsou/n Cristo,nÅ

el traductor de la BCI segueix amb el seu dolent criteri

I la vida eterna és
que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable,
i aquell que tu has enviat, Jesucrist.

Mentre es manté en la bona línia la Nueva Biblia Española

Y ésta es la vida eterna,
reconocerte a ti como único Dios verdadero
y a tu enviado, Jesús, como Mesías

I la primera conclusió d'aquest evangeli de Joan

tau/ta de. ge,graptai i[na pisteu,ÎsÐhte
o[ti VIhsou/j evstin o` Cristo.j o` ui`o.j tou/ qeou/(
kai. i[na pisteu,ontej zwh.n e;chte evn tw/| ovno,mati auvtou/Å

la BCI no té més remei que presentar una bona traducció:

Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu
que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,
i, creient, tingueu vida en el seu nom.

La meva intenció en fer aquest ràpid repàs és intentar recuperar el sentit original de la paraula "Jesucrist", Jesús el Messies, i recuperar, també, el sentit original de la paraula "cristià", "cristiana", "cristians".

Si l'expressió "Jesús-Messies", al llarg dels evangelis l'hem trobada, relativament, poques vegades, a les cartes autèntiques de Pau i a les que li han estat atribuïdes, aquesta expressió hi apareix molt més sovint: unes 100 vegades a les primeres i unes 70 a les segones.

Ens caldrà, doncs, parlar de Pau.

Prescindint del valor històric que li donem al llibre dels Fets dels Apòstols, hi ha un fragment en què surten lligats "Crist/Messies", l'activitat de Pau i el nom de "cristians".

En fer la lectura d'aquest fragment començaríem dient: "Lectura del Llibre dels Fets dels Apòstols" i afegiríem un "segons el còdex Beza".

Ja sabeu que no es conserva cap original de cap llibre del Nou Testament. Però sí que es conserven quatre o cinc antics còdexs o volums (algun d'ells del segle IV) que contenen tot o part del Nou Testament i, també, llibres de la bíblia hebrea. Normalment, les nostres traduccions es fan a partir del codex alexandrinus o del codex vaticanus. Però existeix també l'anomenat còdex Beza, que té alguns canvis molt significatius.

Després de la mort d'Esteve, una part dels deixebles de Jerusalem es dispersen:

I aquí el còdex Beza afegeix una paraula

euvaggelizo,menoi to.n ku,rion VIhsou/n

euvaggelizo,menoi to.n ku,rion VIhsou/n Cristo,n

I una bona traducció podria quedar d'aquesta manera:

anunciant la bona nova de Jesús, el Senyor, com el Messies

Les autoritats romanes ja coneixien aquesta mena de "prèdiques messiàniques", que moltes vegades acabaven en disturbis. Suetoni, historiador romà nascut entre 69-70 dC., publicà l'any 120 Vidas de los doce césares, la quinta de les quals és la de Claudi, emperador des del 41 fins al 54.

Iudaeos impulsore Chresto assidue tumultuantes Roma expulit

[Claudi] expulsà de Roma als jueus que contínuament estaven causant disturbis a instigació de Cresto

¿Foren tots els jueus expulsats de Roma? Un altre historiador, Dio Cassio, ciutadà romà d'origen grec, nascut a Nicea de Bitinia l'any 155 i mort el 235, escrigué en grec la història de l'antiga Roma en 80 llibres. Quan parla en el llibre 60 del regnat de Claudi, diu:

Tou,j te VIoudai,ouj pleona,santaj au=qij w[ste calepw/j a;n a;neu tarach/j u`po. tou/ o;clou sfw/n th/j po,lewj eivrcqh/nai ouvk evxh,lase evn tw/| de. dh. patri,w| bi,w| crwme,nouj evke,leuse mh. Sunaqroi,zesqai.

Els jueus que de nou havien esdevinguts molt nombrosos i que per causa de la seva multitud no era possible expulsar-los de Roma sense ocasionar disturbis, Claudi no els va expulsar però va prohibir que es reunissin per viure segons els costums dels seus pares.

¿Foren o no foren tots els jueus expulsats de Roma?

Els Fets dels Apòstols ens presenta a Àquila i Priscil·la, parella matrimonial que a Corint s'uneixen a Pau, com expulsats de Roma.

Podríem traduir aquest verset al català d'aquesta manera:

Ells [Bernabé i Pau], un cop arribats,
durant tot un any sencer,
es van dedicar a agitar
una multitud nombrosa.

Durant tot un any Pau es retroba a la seva "salsa": agitar, discutir, confondre, desconcertar... No estalvia cap dels seus recursos dialèctics "per demostrar que Jesús és el Messies".

Pau, aquell any d'Antioquia, fa el que ja havia fet a Damasc (Ac 9, 22):

Sau/loj de. ma/llon evnedunamou/to
kai. sune,cunnen Îtou.jÐ VIoudai,ouj
tou.j katoikou/ntaj evn Damaskw/|
sumbiba,zwn o[ti ou-to,j evstin o` Cristo,jÅ

Però Saule agafava cada dia més coratge
i, deixava confosos els jueus
que vivien a Damasc
demostrant que aquest és el Messies.

El verb utilitzat aquí per referir-se a l'activitat de Pau a Damasc (sug-ce,w) és el mateix que el còdex Beza utilitza a l'explicar-nos la seva activitat a Antioquia (Ac 11, 26).

Veure altres exemples

I serà, a partir d'aquesta "prèdica messiànica" (sunecu,qhsan) de Pau i Bernabé, volent convèncer a tothom que el Senyor Jesús era el "messies", una "predicació messiànica" que va agitar una multitud nombrosa (jueus i no jueus), que els va confondre, que els va desconcertar, quan

per primera vegada
foren anomenats
a Antioquia
els deixebles "messiànics".

Els deixebles, ja coneguts com els de la secta dels Natzarens (th/j tw/n Nazwrai,wn ai`re,sewj) (Ac 24 5) són ara assenyalats per les autoritats romanes amb un dit acusador, ficats -amb l'expressió "són uns messiànics"- dintre del cercle dels "judeos assidue tumultuantes", aquells jueus que no paraven de causar disturbis, a un pas de la condemna penal.

"Per primera vegada" no vol dir que per primer cop sorgeix la paraula "messiànics" per designar un grup d'homes i dones. "Per primera vegada" vol dir que aquesta expressió ("són uns messiànics") que ja existia i que s'aplicava ja a altres grups que no tenien cap relació amb Jesús de Natzaret, s'aplica per primer cop a Antioquia, després de la predicació de Pau i Bernabé, als deixebles de Jesús. Si m'ho permeteu dir en termes més moderns: és a Antioquia on per primera vegada les autoritats romanes inclouen a la llista de "grups terroristes" als deixebles de Jesús, "agitats" ("radicalitzats", dirien alguns avui) per Pau i Bernabé.

Cal recuperar el sentit originari de la paraula "crist", el messies.

Quines esperances podien depositar en un "messies" "tots els humils del país" (en expressió del profeta Sofonies), "la gent que no compta, els qui el món menysprea; els qui no són res"? A tota aquesta "multitud nombrosa", quina era la "saviesa, la justícia, la santificació, l'alliberació" que un messies podia oferir? Què podien esperar d'un messies tota aquella gentada que els evangelis (el document Q) anomenen "benaurats"?

Cal recuperar el sentit original de la paraula "cristians" i retrobar el sentit acusador de l'expressió "són uns messiànics".

Cal oblidar vint segles de llenguatge religiós, cal retornar al seu sentit polític-social (i en el segle I "polític-social" volia dir també "religiós").

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)