Fa un parell d'anys escrivia a un amic dient-li que, per diverses raons, ja no acostumava a assistir als "oficis litúrgics" del Dijous Sant. La seva resposta fou enviar-me un escrit d'un catòlic practicant llatinoamericà (del Perú, pel que es pot deduir) a on donava les seves raons per "dispensar-se" de la litúrgia d'aquest dia.

No hay otro día del calendario litúrgico en que se acumulen mayor cantidad de errores teológicos en la predicación.

I posava aquests exemples, que tots hem sentit més d'un cop:

"Hoy celebramos el día del sacerdocio"

"Un día como hoy conmemoramos la instauración de la Eucaristía"

Avui ja no tenim cap ensurt si diem o si sentim dir que Jesús no va fundar l'església i que, per tant, no va instituir cap mena de ministeri eclesial i així podem acceptar que

Todos los ministerios fueron creados por la tradición y las necesidades pastorales

i mantenir la nostra negativa a reconèixer

...una clase selecta que remonta su existencia a la propia voluntad de Jesús

I què dir de la "instauració de l'Eucaristia"?

Lo que se recuerda en el Jueves Santo es que Jesús festejó la pascua con sus discípulos y que los primeros discípulos, por ser judíos, continuaron celebrándola con un enfoque nuevo: la muerte de Jesús es el inicio de nuestra liberación.

No tenim cap raó per descartar que Jesús amb els seus (sense voler precisar més quins i quines formaven aquest "amb els seus"), jueus com eren, celebressin la Pasqua (i sense voler precisar més ni el lloc, ni el dia, ni el com).

El que em sembla que, avui per avui, no podem arribar a precisar és quan "los primeros discípulos", jueus com eren, van començar a celebrar la seva festa pasqual amb "un enfoque nuevo", donant un valor salvífic a la mort de Jesús.

La doble pregària eucarística, que traspuen un rerafons fons jueu, conservades a la didaché (La doctrina dels Dotze Apòstols), pronunciades "un cop ben saciats", no fan cap menció de la mort de Jesús, ni recorden per res un Darrer Sopar. Deixo la paraula a John Dominic Crossan:

Ya a finales del siglo I había ciertos cristianos en Siria (¿meridional?)que celebraban una eucaristía del pan y del vino sin el menor rastro de banquete pascual, de ültima Cena, o de simbolismo de la Pasión basado directa o indirectamente en ella. No me cabe en la cabeza que este grupo tuviera conocimiento de todos estos elementos y se hubiera tomado la molestia de omitirlos. Lo único que puedo es presumir que, desde luego, no estaban a disposición de todo el mundo desde un principio, y que por tanto no eran una institución solemne, formal y definitiva del propio Jesús... Lo único que digo es que su existencia hace que resulte tanto más inverosímil una Última Cena con el simbolismo de la Pasión instituïda por Jesús el día antes de su muerte con el mandamiento de repetirla periódicamente.

Jesús: Vida de un campesino judío
Pàg. 420s

Si en vols saber més...

La crítica del nostre catòlic llatinoamericà a l'acte simbòlic de rentar els peus podria semblar a alguns ja desfasada, després que el Papa Francesc, l'any passat, anés a una presó de menors, i formessin part de la colla dels dotze deu nois i dues noies i entre els dotze hi haguessin dos musulmans. Per part meva jo mantindria la crítica, doncs la "mentida" d'aquest acte simbòlic està en rentar allò que ja està més que net. Suposo que un bon raig d'aigua de colònia portaria cada peu... Rentar allò que ja està rentat, ¿no és fer comèdia?

Llegir l'escrit d'aquest catòlic llatinoamericà

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)