Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
A vegades hom pot donar per ben emprades unes guantes hores de lectura al trobar una "perla de gran preu". Tal cosa em succeí quan, preparant una xerrada per les IV Jornades d'Estiu 2010 d'Església Plural, a donar en el marc de la Universitat Catalana de Prades (estiu de 2011), vaig fer la coneixença de Yohanan ben Zakkai, un doctor fariseu, deixeble de Hillell. I així vaig escriure:
Mentre va existir el Temple, el judaisme tenia un punt unificador que permetia una diversitat en qüestions doctrinals (resurrecció o no dels morts?), rituals (rentar-se les mans abans de dinar), pràctiques (curar o no curar en dissabte). Jesús va viure en un temps en què el judaisme no demanava una "re-interpretació".
Destruït el Temple, destruït el país, destruïda la societat i les seves institucions, el judaisme es va veure necessitat d'una "re-interpretació".
Yohanan ben Zakkai, un doctor fariseu, deixeble de Hillell, va fugir de la Jerusalem encerclada per les legions romanes quan va veure que els ànims dels jueus no estaven per la rendició. Saludà a Vespasià, el general de l'exèrcit romà, com futur emperador de Roma i pronosticà la destrucció del Temple. Vespasià li va concedir poder fundar una escola rabínica a Jamnia. Destruïda Jerusalem, l'escola de Jamnia es convertí en un centre religiós del judaisme i Zakkai aconseguí que certs privilegis que la llei donava només al Temple de Jerusalem fossin transferits a Jamnia. L'escola de Zakkai funcionava com un Sanedrí restablert, dictant les conductes a seguir, que foren acceptades com autoritàries pels jueus de Palestina i de la diàspora. És a partir d'ara que es pot parlar, amb propietat, d'un judaisme rabínic.
A la qüestió plantejada de com substituir els sacrificis del temple, Zakkai recorda el profeta Osees: "El que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos" (Os 6,6)
D'altres grups del judaisme van fer també la seva "re-interpretació". Un d'aquests grups fou certament el que pertanyia a les comunitats judeo-paganes de l'evangeli de Mateu. Coincidirien en alguns punts (per exemple, en la qüestió dels sacrificis donen la mateixa resposta), però no en tots. I sorgiren les baralles i les discussions.
I podia acabar aquesta secció dient:
I el dubte ens pot quedar si "El que jo vull és amor i no sacrificis", repetit dues vegades a l'evangeli de Mateu (9,13; 12,7), però inexistent en els llocs paral·lels de Marc (2,17; 2,27-28) i Lluc (5, 31-32; 6,1-5), fou dit per Jesús o és fruit de la necessària re-interpretació del judaisme, un plagi fet per Mateu de Yohanan ben Zakkai.
El consell de sempre:
El text és ja molt llarg perquè t'entretinguis ara en altres camins. Si veus que algun et pot interessar, ja el podràs llegir un cop acabada la primera lectura de tota aquesta pàgina
Si vols recordar la xerrada
El compromís ètic de Jesús
Una altra "perla de gran preu" fou la descoberta del 4Q521, tot preparant una xerrada sobre el Document Q, aquesta vegada a Almeria (la vegada que he tingut més èxit de públic). Així escrivia:
Vaig donar també per ben guanyades les hores de preparació al descobrir (per internet) el 4Q521 (un dels documents de la quarta cova de Qumran), publicat l'any 1992, en el qual, a l'enumerar les obres del Messies, parla de que "els morts ressusciten". La resposta de Jesús als enviats de Joan Baptista (Lc 7, 22-23; Mt 11, 4-6) és una barreja del salm 146, 7-9, del tercer llibre d'Is 61, 1-2 i d'aquest escrit de Qumran.
I m'animava a preguntar:
A través d'aquests textos ens veiem obligats a retrocedir més enllà del moviment de Jesús i compartir amb altres grups jueus de la Palestina d'aquell temps una mateixa esperança. ¿Compartien els seguidors de Joan Baptista i els seguidors de Jesús de Natzaret i els seguidors de l'enigmàtic Mestre de Justícia dels escrits de Qumran una mateixa esperança?
La tercera "perla de gran preu" l'he trobada aquests dies llegint señor jesucristo. la devoción a jesús en el cristianismo primitivo d'en Larry W. Hurtado, publicat per Ediciones Sígueme (2008). (Títol original: Lord Jesus Christ. Devotion to Jesus in Earliest Christianity, 2003). Me'l vaig comprar (malgrat el seu preu) a la recerca d'aquell boig (o possiblement boja) que, en alguna d'aquelles comunitats entusiastes dels primers temps, va començar a "donar culte" a la figura humana de Jesús de Natzaret i com era que cap responsable d'aquella comunitat originàriament d'un furibund "monoteisme" no li va parar els peus al primer moment.
Larry W. Hurtado dedica unes pàgines (563-571) a la Carta als Hebreus.
Ja fa molts anys, quan era estudiant de teologia, en un treball d'exàmen, vaig dir que era l'escrit més revolucionari de tot el Nou Testament i que per això era tan poc comentat i conegut entre el poble fidel. "Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat" (He 10, 18)
Ara he vist que d'altres també li fan elogis: "el más elegante, más sofisticado y quizás el más enigmático texto del cristianismo del siglo I" (H.W. Attridge, citat per Hurtado a la pág. 564)
I, naturalment, parla de Melquisedec, un dels personatges més enigmàtics de les Escriptures, rei de Salem i sacerdot del Déu Més Alt.
El que Hurtado diu
de Melquisedec / Jesús
La figua de Melquisedec la trobem en el llibre del Gènesi, quan beneí Abram que tornava victoriós dels quatre reis:
Gn 14, 18 | Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, |
19 | i va beneir Abram tot dient: "Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. |
20 | Beneït sigui el Déu altíssim, que t'ha posat a les mans els enemics." Abram li va donar una desena part de tot el botí. |
I també en un dels salms d'entronització reial, "Oracle del Senyor al meu senyor", el salm 110:
Sl 110, 1 | Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l'escambell dels teus peus. |
2 | Que el Senyor estengui lluny, des de Sió, el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics. |
3 | Ets príncep des del dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare; des de l'aurora, com rosada, ell t'ha engendrat. |
4 | El Senyor no es desdiu del que jurà: "Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. |
Recordem que aquest salm forma part de l'exegesi neotestamentària sobre la figura de Jesús de Natzaret:
Val a dir que la figura de Melquisedec no surt a la llarga llista del Siràcida (44, 10 - 50, 24), en l'anomenat Himne dels Pares en molts manuscrits grecs. L'autor, Jesús ben (fill de) Sira, mestre de saviesa (finals del segle III-principis del II) fa bé al no considerar-lo "un dels nostres pares", "un dels avantpassats", però potser el té present quan diu que "tots ells van rebre honors dels seus contemporanis" (44, 7).
La Carta als Hebreus, datada en el darrer terç del segle I i l'autor de la qual -segons Orígenes- "només Déu sap qui és", recupera la figura enigmàtica de Melquisedec, que podia semblar oblidada per tothom.
En dos moments de la carta apareix la figura de Melquisedec. El primer, quan fa la presentació de Jesús com gran sacerdot compassiu:
He 5, 6 | I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou (kata. th.n ta,xin) Melquisedec. |
7 | Ell, Jesús, durant la seva vida mortal s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. |
8 | Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, |
9 | i, arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen. |
10 | Déu l'ha proclamat gran sacerdot com ho fou (kata. th.n ta,xin) Melquisedec. |
El segon, quan presenta Jesús com el precursor dels creients que ja "ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim"
He 6, 20 | Allà (més enllà de la cortina del lloc santíssim), com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou (kata. th.n ta,xin) Melquisedec. |
7, 1 | Aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, anà a trobar Abraham, que tornava del combat victoriós contra els reis, i el va beneir; |
2 | i Abraham li va donar la desena part de tot el botí. Melquisedec, si traduïm el seu nom, era "rei de justícia"; i era també rei de Salem, és a dir, "rei de pau". |
3 | L'Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre. |
4 | Contempleu la grandesa d'aquest personatge... |
6 | En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d'Abraham i el va beneir, a ell que tenia les promeses; |
7 | i no es pot negar que l'inferior és beneït pel qui és superior. |
8 | ...de Melquisedec, l'Escriptura fa constar que viu. |
11 | Per què calia encara establir un altre sacerdot de la línia (kata. th.n ta,xin) de Melquisedec, com diu l'Escriptura, en comptes de designar-ne un de la línia (kata. th.n ta,xin) d'Aaron? |
13 | Jesús, a qui es refereixen aquelles paraules de l'Escriptura, era d'una altra tribu, i cap dels seus membres no ha servit mai l'altar. |
15 | Tot això és encara més clar si tenim present que aquest altre gran sacerdot ha estat establert a imatge (kata. th.n o`moio,thta) de Melquisedec |
17 | Així ho afirma el testimoni de l'Escriptura: Ets sacerdot per sempre com ho fou (kata. th.n ta,xin) Melquisedec. |
Però avui no toca fer un comentari a la carta als hebreus, sinó tot simplement preguntar-nos si aquest Melquisedec era un personatge tan oblidat. I aquí sorgeix la tercera "perla de gran preu" trobada a la Cova 11 de Qumran: el 11Q13 (designat també com 11QMelch).
Descobert l'any 1956 i publicat per primera vegada el 1965, és un dels manuscrits més importants que es troben a la biblioteca de la comunitat de Qumran. Consta de tretze fragments molt mutilats, amb molts buits en el text i amb moltes paraules i lletres il·legibles.
Malgrat el seu estat fragmentari i que només una petita part del que possiblement fou un text molt més llarg ha estat conservada, la columna 2 es manifesta com una prova vital sobre les esperances messiàniques dels jueus d'aquells anys. En aquest fragment conservat un misteriós Melquisedec és citat diverses vegades, atorgant-li un rol central en el drama dels darrers dies, i donant-li títols bíblics generalment reservats a Déu. |
||
Però no sabem si era o no era la figura principal al llarg de tot el text no conserat.
Així, doncs, diversos temes propis de la escatologia bíblica són referits a aquesta figura: l'alliberament del poble jueu de la seva captivitat, el retorn a la terra, l'expiació final dels seus pecats, la venjança sobre els seus perseguidors, la proclamació de la pau a Israel i la inauguració del Regne de Déu. Podem prescindir, aquí i ara, d'algunes discussions acadèmiques: per exemple, si era una figura angèlica (el Príncep de la Llum o l'arcàngel Miquel d'altres escrits qumrà-nics) o era una figura humana. |
||
Veure la imatge ampliada |
||
Les dues imatges estan manllevades a Jin Yang Kim |
En el darrer tema publicat (Els relats de la Passió) exposava -seguint a John D. Crossan- com entre els diversos mètodes exegètics del judaisme d'aquell temps hi havia un que consistia en seleccionar diversos textos de diferents llibres per tractar sobre un mateix tema. Aquí en tenim un exemple més:
11QMel pertany al gènere de midrash escatològic molt típic de la comunitat de Qumran, com ho demostra la doble presència de la paraula pesher (interpretació) a les línies 12 i 17 i la frase "en els darrers dies" a la línia 4. No és un comentari seguint un sol text, sinó un teixit de quatre textos principals bíblics que tenen una connexió temàtica: Lv 25, 8-13; Is 52, 7; 61, 1-2; Dn 9, 24-25.
11QMelchizedek belongs to the genre of eschatological midrashim typical of Qumran, as the double occurrence of the term pesher (11QMelch 2:12, 17) and the phrase "for the last days" (11QMelch 2:4) require. It is no commentary on a single passage, but a weft of four principal biblical texts that have thematic connections with one another -Lev 25,8-13; Is 52, 7; 61,1-2; and Dan 9, 24-25- together with yet other, subsidiary texts.
Paul Rainbow
Melchizedek as a Messiah at Qumran
No havent trobat una traducció catalana del text hebreu, transcric la versió d'en Florentino García Martínez, reconeguda autoritat mundial a la matèria, (textos de qumrán), publicat per Editorial Trotta (pàg. 186-187). Els números corresponen a les línies del fragment de la columna 2.
Per facilitar-ne la lectura no he posat totes les indicacions sobre espais buits, paraules o lletres il·legibles, reconstruccions del text… Si tens més interés, clica aquí.
Les paraules en hebreu són el meu particular homenatge a dos amics (Damià Sánchez Bustamante i Sebastià Heredia), antics capellans obrers, que ara, amb més de vuitanta anys, i des de fa temps, segueixen classes setmanals d'hebreu, del qual jo no en tinc ni idea.
2 Y lo que dice: | |
"En este año de jubileo volveréis cada uno a la propiedad respectiva" | |
Como está escrito: | |
Dt 15, 2 | "Esta es 3 la manera de hacer la remisión: todo acreedor hará remisión de lo que hubiere prestado a su prójimo. No apremiará a su prójimo ni a su hermano cuando se haya proclamado la remisión 4 para Dios" |
Su interpretación para los últimos días se refiere a los cautivos, de los que dice: | |
Is 61, 1 | "Para proclamar a los cautivos la liberación" |
Y hará prisioneros 5 a sus rebeldes [...] y de la heredad de Melquisedec, [...] y ellos son la heredad de Melquisedec, que 6 les hará retornar a ellos | |
El proclamará para ellos la liberación (???? ???? ????) [el año del jubileo] para librarlos de la deuda de todas sus iniquidades | |
Y esto sucederá 7 en la semana primera del jubileo que sigue a los nueve jubileos | |
Y el Día de la Expiación es el final del jubileo décimo ([?????? ??] ??[?) 8 en el que se expiará por todos los hijos de [Dios] (a) y por los hombres del lote de Melquisedec | |
Y en las alturas él se pronunciará a su favor según sus lotes: pues 9 es el tiempo del "año de gracia" (????? ????) para Melquisedec, [para exaltar en el proceso] (b) a los santos de Dios [por el dominio] del juicio, como está escrito (c) 10 sobre él en los cánticos de David que dice: | |
Ps 82, 1 (d) | "Elohim se yergue en la asamblea de Dios, en medio de los dioses juzga" |
Y sobre él (e) dice: | |
Ps 7, 8-9 (f) | "Sobre ella 11 retorna a las alturas, Dios juzgará a los pueblos". |
Y lo que dice: | |
Ps 82, 2 | "¿Hasta cuándo juzgaréis injustamente y guardaréis consideración a los malvados?. Selah" |
12 Su interpretación concierne a Belial y a los espíritus de su lote, que fueron rebeldes todos ellos aparatándose de los mandamientos de Dios para cometer el mal. | |
13 Pero Melquisedec ejecutará la venganza de los juicios de Dios (????? ??????]a ????? ??? ??? ???? ???? ?????) en ese día, y ellos serán librados de las manos de Belial y de las manos de todos los espíritus de su lote | |
14 En su ayuda vendrán todos los "dioses de la justicia", él es quien prevalecerá en ese día sobre todos los hijos de Dios, y él presidirá la asamblea 15 esta. | |
Éste es el día de la paz del que habló Dios de antiguo por las palabras de Isaías el profeta, que dijo: | |
Is 52, 7 (g) | "Qué bellos son 16 sobre los montes los pies del pregonero que anuncia la paz, del pregonero del bien que anuncia la salvación, diciendo a Sión: «Tu Dios reina»"" |
17 Su interpretación: Los montes son los profetas... | |
Dan 9, 24-26 (h) | 18 Y el pregonero es el ungido del espíritu del que habló Daniel... |
y el pregonero (i) 19 del bien que anuncia la salvación es aquel del que está escrito que él se lo enviará para | |
Is 61, 2-3 | "Consolar a los afligidos, para vigilar sobre los afligidos de Sión" |
20 "Para consolar a los afligidos", su interpretación: para instruirlos en todos los tiempos del mundo 21 en verdad | |
[...] 22 [...] ella ha sido apartada de Belial y ella [...] | |
23 [...]en los juicios de Dios como está escrito sobre él: | |
Is 52, 7 | "Diciendo a Sión: «Tu Dios reina»" |
Sión es 24 la congregación de todos los hijos de justicia, los que establecen la alianza, los que evitan marchar por el camino del pueblo. | |
"Tu Dios" es 25 [...] Melquisedec, que les librará de la mano de Belial. | |
Y lo que dice: | |
Lev 25, 9 (j) | "Haréis sonar el cuerno en todo el país" |
Es parla d'una figura, a qui se li dona el nom de Melquisedec i de la qual s'afirma que és un "ungit de l'esperit". Tindrà un paper especial en el drama dels darrers dies. Per explicar aquesta missió es recorden temes de les Escriptures, començant per l'any del jubileu quan es proclama l'alliberament per a tots els habitants del país, recordant textos del Levític, Deuteronomi i Isaíes.
La nota de la BCI a Lv 25, 13-17 diu: "Les normes sobre l'any jubilar són a la base de la proclamació messiànica d'Is 61, 1-2, text citat a Lc 4, 18-19".
L'any del jubileu comença, cada "set setmanes d'anys", el Dia de l'Expiació, quan "ressonarà el corn per tot el país". En el Levític aquest "alliberament general" es refereix als hebreus que han esdevingut esclaus, al patrimoni que s'havien vist obligats a vendre o als deutes per préstecs entre ells. Is 61, un text que pertany a la tercera part del llibre d'Isaïes, allarga la mirada a tots els israelites que seguien captius lluny del seu poble.
La tercera part d'Isaïes és un escrit que cal situar segurament en els primers anys després del retorn de l'exili babilònic... Encara hi ha molts israelites dispersos fora d'Israel i que cal aplegar: "Diu el Senyor, Déu sobirà, que ha aplegat els dispersos d'Israel: Encara n'afegiré molts d'altres als qui ja he aplegat". (Nota de la BCI a Is 56-66)
D'aquí ve el tema del "retorn dels captius" i, com a contrapart, el càstig dels enemics: és el dia que Déu jutja, el dia de la venjança del nostre Déu. I qui portarà a terme la "venjança dels judicis de Déu" és Melquisedec. Aquest judici de Déu és "el consol dels afligits de Sió", que fa realitat les bones noves del missatger que anuncia pau i salvació que afirma "El teu Déu ja regna".
Fem un llistat de les coses que 11QMelch afirma d'una manera clara sobre Melquisedec:
Let us list the things 11QMelchizedek definitely says about him, in the order of their appearance. The holy land is "the inheritance of Melchize-dek" (line 5). In the last days Melchizedek will return dispersed Israel to the holy land (lines 5-6). Melchizedek will proclaim liberty to the captives (line 6 in the light of line 4). Melchizedek will "relieve them from . . . of all their iniquities" (line 6). Probably this means that Melchizedek is the one who will act on the last and greatest day of atonement to atone for Is-rael (lines 7-8). Israel belongs to "the lot of Melchizedek" (line 8). Melchizedek is a beneficiary of the year of favor (line 9). Melchizedek will be God's agent to carry out God's vengeance against Belial and the spirits of his lot (line 13). All the gods will come to Melchizedek's help (line 14).
Paul Rainbow
Melchizedek as a Messiah at Qumran
Un bon amic, després de demostrar la seva estranyesa de que en el segle XXI encara es parlés de Melquisedec, m'ha recordat -havent acceptat la meva explicació de que en el segle I, quan s'escriuen els evangelis, es parlava d'ell- que tots aquests temes tenen moltes sortides i que jo sempre agafava la que més m'agradava. Totalment d'acord.
Fa un parell de dies escrivia a una amiga:
Ahora estoy preparando un tema sobre un manuscrito de los de Qumrán. Lo dedicaré a todos aquellos que hablan demasiado de la "originalidad" de Jesús. Espere unos días.
En els principis d'aquesta web ja escrivia, tot fent menció a una carta meva de l'any 1989:
Aquesta època, a les meves "catequesis", intento fer veure com Jesús és un més, que no resultava un personatge tan estrany dintre del seu ambient: és un de tants jueus que es pensen que tenen la solució pels problemes del seu país (sembla que Jesús ja tenia prou amb les fronteres del seu propi país). M'ajuden el Gerd Theissen (Sociología del movimiento de Jesús), publicat per Editorial Sal Terrae, i Gerhard Lohfink (La Iglesia que Jesús quería), publicat per Ed. Desclée de Brouwer. És molt possible que el "Pare nostre" no sigui una pregària tan universalista com nosaltres ens pensem. Què demanava Jesús? Aquests dies faig propaganda de La sombra del Galileo del mateix Gerd Theissen. (Ediciones Sígueme). Miraré de regalar-te'l.
El "Pare Nostre"
¿Qué pedía Jesús?
Un dia em vaig permetre recordar la necessitat de respectar -utilitzant un símil futbolís-tic- la distància dels 9 metres entre els evangelis i Jesús. Afirmar alguna cosa sobre Jesús és més difícil del que alguns es pensen! Era un diàleg amb el "predicador" dels Exercicis de Lamiarrita de l'any 2006, en Pope Godoy, qui "abans de dedicar-se al pico i a la pala, havia fet estudis a Roma", diàleg que aquest mes d'abril de 2013 he pogut continuar a la seva casa de d'Andújar. Era un diàleg en què ni jo ni ell -em permeto suposar- coneixíem aquest 11QMelch. D'haver-lo conegut, és possible que molt aviat haguéssim estat d'acord de que a Jesús l'havien engalanat per aquella primera presentació a la sinagoga de Natzaret (calia oferir una bona imatge mediàtica) amb el vestit d'un dels seus germans grans. (Això passa a moltes famílies: que ho preguntin als meus germans!).
Mantenir les distàncies
entre Jesús i els evangelis
Fa uns mesos, en diàleg amb José Manuel Mauri, deia:
Conscients de que aquesta investigació històrica moderna no la podem donar per acabada i que pot donar uns quants tombs, sí que podem afirmar que ens fa aparèixer Jesús "en su realidad histórica más original", això és, en el seu entorn, però no "en su vida y su praxis", ja que en el seu entorn, que avui coneixem millor, es podien donar moltes "vides" i moltes "praxis". I la investigació històrica moderna no ens pot dir quina de totes aquestes "vides" possibles i quina de totes aquestes "praxis" possibles en la "realidad histórica" que ella ha estudiat va ser la de Jesús de Nazaret.
Els límits de la
investigació històrica modena
La investigació històrica moderna ha donat un bon pas al descobrir les coves de Qumran. I aquest manuscrit molt fragmentari de la cova 11 ens dóna una bona informació: en aquell temps, en alguns cercles del judaisme, seguien vives les expectatives sobre "l'any de gràcia del Senyor", l'antic somni de l'any de l'alliberament, que -entre altres coses- implicava el retorn de tots els jueus a la terra que Déu els havia donat, sobre la qual s'anunciarà que Déu regna.
Seguia viva en alguns cercles jueus la figura de l'ungit (un ungit de l'esperit), fent expressa referència al llibre de Daniel. Aquest ungit (Príncep ungit a Dn 9, 25) aportarà paraules de pau i salvació, paraules de consol pels afligits de Sió. Missió també seva és la de jutjar, la de deslliurar els fills de l'aliança de les mans de Belial. Qui podia ser "Belial" en aquells cercles jueus?
Seguia viva en alguns cercles jueus (essenis i fariseus) l'exegesi messiànica del salm 110 referint-lo a David i als seus hereus.
No entro a discutir ara si Jesús era o no era esseni ni els possibles vincles que ell pogués haver tingut amb els grups essenis i, més particularment, amb els essenis de Qumran.
Nosaltres a Jesús no arribem; arribem als escrits posteriors sobre ell; i la distància entre aquests escrits i la vida i praxis de Jesús de Natzaret és molt difícil de recórrer-la. Al-guns dirien que és un abisme insalvable.
Aquest manuscrit sorgit d'una de les coves de Qumran i publicat per primera vegada l'any 1965, el 11QMelch (o 11Q13), tot i tenint compte del seu estat fragmentari, pot ser una prova de que els escrits d'una nova secta jueva (la que alguns anomenen la "pri-mitiva església cristiana) utilitzaren un "vestit" confeccionat des de ja feia temps (i que d'altres ja havien portat) per transmetre'ns la "foto" de Jesús de Natzaret.
No tenim, a disgust de molts, una "foto" de Jesús de Natzaret; només tenim -i això pot ser ja molt- diverses, variades i, a vegades, irreconciliables, "composicions fotogràfiques" sobre Jesús de Natzaret.
Paul Sumner
Melchizedek: Angel, Man or Messiah?
11QMelchizedek (11Q13)
http://www.hebrew-streams.org/works/qumran/melchizedek-dss.html
Paul Sumner
"Messianic" Texts at Qumran
http://www.hebrew-streams.org/works/qumran/messiahs-qumran.html
Paul Rainbow
Melchizedek as a Messiah at Qumran
http://www.gracepointfellowship.org/files/MelchizedekQumran.pdf
Jin Yang Kim
Melchizedek in 11Q13 (11QMelch)
http://otstory.wordpress.com/2008/04/17/melchizedek-in-11q13-11qmelch/
Crispin Fletcher Louis (Westminster Theological Centre)
Melchizedek at Qumran
http://www.templestudiesgroup.com/Melchizedek_at_Qumran.pdf
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 24 maig 2013 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Teologia
Indígena
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Coses
de jesuïtes
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres
temes
a Texto reconstruido. Otros leen: "de la Luz"
b Laguna en el manuscrito. Paul Rainbow: "Podemos conjeturar que la frase "y el día de la venganza" de Is 61, 2 estaría en la laguna de la línea 9". La mención del "día de la venganza" en la línea 9 expli-caría la conexión de esta línea con las líneas 10 y 11, que citan los subsidiarios textos de Ps 82, 1-2 y Ps 7, 7, unidos por la palabra "juzgar" (Fuente)
c Otra traducción: "For this is the time decreed for the "Year of Melchizedek's favor", and by his might he will judge Elohim's holy ones and so establish a righteous kingdom = Porque este es el momento decretado para el "Año de gracia de Melquisedec", y por su poder ha de juzgar los santos de Elohim y así establecer un reino de justicia" (Fuente)
d Trad. BCI: "Déu s'aixeca en l'assembla divina i judica els qui la formen"
Nota: Lit: Enmig dels déus ell judica. Els qui formen l'assemblea divina són la cort celestial (vegeu 29,1; 89, 6-7; Jb 1, 6). El text hebreu diu "déus": aquests éssers celestials, responsables dels diversos pobles, són acusats de no governar amb justícia (vv. 3-4). Per això, Déu declara que moriran com els homes (v. 7). Un cop més, el Déu únic apareéis com a subirà i jutge de cel i terra.
Trad Nacar-Colunga: "Está Dios en el consejo divino, en medio de los dioses juzga"
Nota:El salmista presenta a Dios sentado en su trono y rodeado de los jueces de Israel, a quienes cali-fica de "dioses" por la facultad que para juzgar tienen de Dios.
Trad. NBE: "Dios se levanta en la asamblea divina, rodeado de dioses juzga"
e También prescindimos de la discusión académica si la lectura correcta debe ser "sobre él" (se referiría a Melquisedec)o "sobre esto" (se referiría al día de la intervención divina). (Fuente)
f Trad. BCI: "Que s'apleguin les nacions al teu voltant, asseu-te ben alt al seu damunt: el Senyor és el jutge dls pobles!"
Nota: En hebreu, la forma del verb asseure's coincideix pràcticament amb la del verb tornar. Per això alguns interpreten: torna a venir ben amunt.
Trad. Nacar-Colunga: "Rodeáte del consejo de las naciones y siéntate en alto sobre él. Es Yahvé quien juzga a los pueblos"
Trad. NBE: "Que te rodee la asamblea de las naciones, presídela desde lo alto: el Señor es juez de los pueblos"
g L'autor de Lc / AC aplica Is 52, 7 a Jesús a Ac 10, 36
h Trad BCI: "Han de passar setanta setmanes d'anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors arribarà la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serà ungit el Sant dels sants. Sàpigues, doncs, i entén-ho: Des de l'instant que ha estat donada l'ordre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un serà ungit com a príncep, passaran set setmanes d'anys. Durant seixanta-dues setmanes més, places i fossats seran reconstruïts, però els temps seran difícils. Passades les seixanta-dues setmanes d'anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d'un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions.
i Fitzmyer propuso restaurar el final de la línea 18 de la siguiente manera: leyendo a Daniel y refiriendo [esta línea] al [príncipe ungido] (???? ????) de Dan 9:25. Esta identificación del heraldo con el Ungido de Dan 9, aunque no del todo cierta, es en realidad no tan sorprendente como la identification del mebasser, o "mensajero de buenas nuevas", con un Mesías. (Fuente)
j Lev 25, 8-9 habla del año jubilar: "Després compta set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l'Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país".