Rm 8, 32	Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?
	o[j ge tou/ ivdi,ou ui`ou/ ouvk evfei,sato avlla. u`pe.r h`mw/n pa,ntwn pare,dwken auvto,n( pw/j ouvci. kai. su.n auvtw/| ta. pa,nta h`mi/n cari,setaiÈ
Gal 1, 4	Ell (Jesucrist, el Senyor), per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar per causa dels nostres pecats i així ens alliberà del poder maligne d'aquest món.
	kai. kuri,ou VIhsou/ Cristou/ tou/ do,ntoj e`auto.n u`pe.r tw/n a`martiw/n h`mw/n( o[pwj evxe,lhtai h`ma/j evk tou/ aivw/noj tou/ evnestw/toj ponhrou/ kata. to. qe,lhma tou/ qeou/ kai. patro.j h`mw/n(
Gal 2, 20	La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.
	o] de. nu/n zw/ evn sarki,( evn pi,stei zw/ th/| tou/ ui`ou/ tou/ qeou/ tou/ avgaph,santo,j me kai. parado,ntoj e`auto.n u`pe.r evmou/Å
Rm 4, 24s	...nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos.
	ÅÅÅtoi/j pisteu,ousin evpi. to.n evgei,ranta VIhsou/n to.n ku,rion h`mw/n evk nekrw/n( o]j paredo,qh dia. ta. paraptw,mata h`mw/n kai. hvge,rqh dia. th.n dikai,wsin h`mw/nÅ
1Cor 11, 23	Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: "Això és el meu cos, [entregat] per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial."
	o[ti o` ku,rioj VIhsou/j evn th/| nukti. h-| paredi,deto e;laben a;rton kai. euvcaristh,saj e;klasen kai. ei=pen( Tou/to, mou, evstin to. sw/ma to. u`pe.r u`mw/n\ tou/to poiei/te eivj th.n evmh.n avna,mnhsin

Us atreviu a fer una pregunta a sant Pau?

Escolteu, mestre, quan vós, a la Primera Carta als Corintis escriviu "que havia de ser entregat", per qui havia de ser entregat? Per Judes?

Pau arrufaria el nas, tot preguntant i donant la resposta:

I aquest Judes, qui és?
Aquí ens dediquem a la teologia i no a les historietes. Qui entrega Jesús? Qui és l'autor de la nostra redempció? El Pare...

I tu ens has salvat vessant la sang eterna

Però aquesta inscripció prové dels propietaris anteriors: l'església de Santa Prisca fou construida en el segle IV o V sobre un "mitreum", lloc de reunió dels fidels seguidors de Mitra.

Per ampliar aquest tema
El banquet cultual de Mitra

Aquests dies he començat a llegir (a estones) un llibre d'en Alfredo Fierro (Después de Cristo). Hi ha moments en què penso que m'està copiant. Mira el que diu de sant Pau:

Las epístolas de Pablo no ofrecen más referencia biográfica sobre Jesús que la última cena con sus amigos y la muerte en cruz, esta en relación estrecha con la resurrección.

Pablo no conoció a Jesús y no nos lo da a conocer. Decir que no lo conoció se queda corto, pues ni le conoció, ni pareció importarle no haberle conocido. No le importa como haya sido y vivido Jesús, ni tampoco lo que haya enseñado.

Y como le traen sin cuidado los detalles -minucias para él- de la vida y doctrina del exaltado a Cristo, por Pablo no sabemos absolutamente nada de Jesús: qué hizo, qué dijo, qué enseñó. Hay una sola excepción a esto, el recuerdo de lo que hizo Jesús "la noche en que iba a ser entregado": la cena última con la copa de vino y la partición del pan (1Cor 11, 23-27). Esta información coincide con los evangelios, y puede darse por cierta.

Fuera de este rito y de la crucifixión, el lector de las cartas paulinas no saca nada en limpio acerca de Jesús… Pablo no necesita que su Cristo haya existido y, mucho menos, que haya vivido y predicado en Galilea en tal momento concreto… Lo único que necesita para su fabulación teológica es que haya debido morir por designio de Dios: sea en cuerpo terrestre o en fantasía mítica…

A Pablo nada más le interesa que su fetiche elegido y adorado ha muerto para salvar a la humanidad. Y lo que añade, esto sí decisivo, siendo, además, el primero que lo dice -entre los autores de escritos llegados hasta nosotros-, es que Cristo está vivo y que ha sido visto por numerosos leales. Este es el único Jesucristo que le concierne, el que nace o renace con la "resurrección".

Si vols llegir tot el fragment

*      *      *

La diversitat i varietat de cristologies (respostes a la pregunta sobre la identitat de Jesús i sobre la seva relació amb Déu i amb els altres éssers humans) i de soteriologies (respostes a la pregunta sobre què va fer Jesús i sobre com el que va fer por repercutir en nosaltres) que trobem en els escrits del Nou Testament no esgota, ni molt menys, la "desconcertant" varietat que podem trobar en els escrits dels segles I i II dels diversos grups que més tard arribarien a configurar el "cristianisme" o en serien exclosos.

No és ara el moment de fer un repàs de totes elles ni de les que són presents en el Nou Testament.

Però sí que vull posar de manifest que, en l'evangeli de Marc, del qual tu dius molt bé que "es el primero en estructurar su evangelio en la vida de Jesús" (pág. 178) (potser partint d'un relat ja preexistent de la passió), trobem ja aquesta interpretació:

Aquesta interpretació serà seguida, al peu de la lletra, per Mateu (20, 28), però no per Lluc (cfr. 22, 24-30). No és aquesta una interpretació sacrificial i veterotestamentària?

Fàcilment, les diverses edicions bíbliques ens remeten, en les seves notes sobre aquest verset, a Is 53, 10-11, a la figura del Servent de Jahvé:

La nota a Mt 20, 28 de la Bíblia Interconfessional Catalana diu:

En Jesús es realitza el que Isaïes havia anunciat sobre el servent del Senyor que dóna la vida per salvar els pecadors (Is 53, 10-11). Vegeu 1Tm 2, 5-6; 1Pe 2, 21-25. Jesús, amb aquest gest que manifesta el seu amor universal, fa realitat el designi salvador de Déu.

Més llarga és la nota de la Bible de Jérusalem que, un cop traduïda, diu:

Els pecats dels homes comporten un deute davant la justícia divina, la pena de mort exigida per la Llei (cf. 1Cor 15, 5; 6, 2; Cor 3, 7.9; Gal 3, 13; Rm 8, 3-4). Per alliberar-los d'aquest esclavatge del pecat i de la mort (Rm 3, 24), Jesús pagarà el rescat [la rançon] i saldarà [acquittera] el deute lliurant el preu de la seva sang (cfr. 1Cor 6, 20; 7, 23; Gal 3, 13; 4, 5), és a dir, morint en lloc dels culpables, com estava anunciat del "Servent de Yahvé".

No cal recordar que els tres evangelis sinòptics ens transmeten aquella tradició que Pau deia que "havia rebut del Senyor" (potser una manera humil de dir que ell mateix l'havia inventat) sobre aquell darrer sopar de la colla. Dintre de les seves variants trobaríem aquestes expressions:

Fa uns quants anys (el 2007) vaig anant publicant a la web una catequesi eucarística. Al capitol dedicat a aquests textos sinòptics i de Pau, feia aquests comentaris:

La mort de Jesús a la creu -una de tantes en un país ocupat-, executada sota l'acusació de "El Rei dels jueus" (~O basileu.j tw/n VIoudai,wn) (Mc 15, 26), passa a tenir un valor sacrificial: per vosaltres (to. u`pe.r u`mw/n\) (1Cor), entregat... vessada per vosaltres (dido,menonÅÅÅ to. evkcunno,menon u`pe.r u`mw/n) (Lc). I d'abast universal: per molts (u`pe.r pollw/n) (Mc)

• La primera aliança, la del Sinaí, va quedar segellada unint en una mateixa sang, la dels vedells immolats, Déu (amb l'altra meitat aspergí l'altar) i el poble (Moisès va recollir la meitat de la sang en cossis... i va aspergir el poble amb la sang). No deixeu de llegir Èxode 24, 1-11.
• Pel tema de la "nova aliança", cal llegir el profeta Jeremies (31, 31-34), text que l'autor de la Carta als Hebreus citarà totalment (la citació més llarga que hi ha en el Nou Testament d'un text de l'Antic Testament)
• Marc parla, tot escaridament, d'aliança. Però, ¿és possible fer aquesta lectura: Aquesta és la sang de la meva aliança?

Si vols veure aquesta possibilitat
Una explicació d'en Pepe Godoy

• Marc afegeix, ignorant potser que són dues coses diferents, al sacrifici de l'aliança (Ex 24, 1-11) el sacrifici d'expiació (vessada per molts) (Lev 16).

"Juxtaposició brutal" la va anomenar Hans Colzemann. Si el traductor de l'edició francesa va fer bé el seu treball, els dos atributs de "sang" (com sacrifici de l'aliança i com sacrifici expiatori) topen de nassos (la millor traducció per "les deux attributs se heurtent")

• Mateu, cansat potser d'anar sempre "a roda" de Marc, s'atreveix a afegir pel seu compte: "en remissió dels pecats"

S'estan posant els fonaments d'una teologia que molts haguéssim desitjat que mai hagués existit: la d'un Déu aïrat que exigeix la mort del seu fill

Aquell mateix any des d'un dels despatxos del Vaticà va sorgir una polèmica. Jo hi vaig ficar cullerada:

Per molts... Per tots...

A mig camí d'aquesta catequesi eucarística m'assabento per EL PREGÓ i per ATRIO que el Vaticà vol introduir un petit canvi a la missa: ja no podrem dir "per tots", haurem de dir "per molts". Aquesta manca d'esperit universalista per part de les altes instàncies vaticanes ha ferit els sentiments de molts cristians "sense fronteres".

S'han produït, doncs, reaccions crítiques...

Jo m'hi podria sumar... El Vaticà envaeix competències de les comunitats locals. ¿No tenen aquestes el dret d'expressar a les seves reunions eucarístiques -si així ho senten- la seva fe en una salvació universal?

La raó donada pel Vaticà (ésser més fidels al text llatí de les edicions típiques: "pro multis") no la trobo massa encertada; altra cosa seria si hagués demanat fidelitat al text grec de les paraules que el Nou Testament posa en boca de Jesús: u`pe.r u`mw/n (per vosaltres), u`pe.r pollw/n (per molts).

Però amb algunes de les reaccions crítiques esmentades no hi estic massa d'acord. Algunes d'elles semblen tenir por a introduir canvis... I jo sóc dels que penso que són necessaris molts canvis.

Filològicament, no sóc ningú per a opinar "si el pro multis llatí té un valor semàntic reductiu amb relació al oi` polloi, grec", però possiblement -segons un article de Justin Taylor-, en alguns escrits dels primers temps cristians, l'expressió grega oi` polloi, pot referir-se a un conjunt numèricament indeterminat, però ben definit com grup.

Jo animaria a Casimir Martí a convocar a la seva parròquia aquesta catequesi indicada en el document vaticà, per a explicar que Jesús no va morir ni per molts, ni per tots; pura i simplement va morir ajusticiat. Més tard, algun grup cristià, no tots, van voler donar a aquesta mort una significació sacrificial.

*      *      *

Malgrat tota aquesta part crítica, la teva tesi

En el segle XX-XXI nosaltres podem trobar una nova comprensió i formulació del misteri de Jesús, a la cultura actual, que no passi per una interpretació sacrificial veterotestamentària que atribuiria a la mort de Jesús un valor de redempció i de sacrifici expiatori.

que jo, com ja t'he dit, comparteixo es pot mantenir en peu. I, com ja he insinuat, recolzant-nos en la "desconcertant" varietat i diversitat d'escrits d'aquells primers anys. Recordar dos d'ells serà suficient, tots dos els tens -i els tenies- al teu abast.

El primer, cronològicament, seria l'anomenat Document Q, o Evangeli Q (¡ja saps que és un text hipotètic!), el qual fou copiat per Mateu i Lluc i aquesta "integració" fou la millor manera -potser- de fer desaparèixer un evangeli incòmode.

La cosa notable sobre la gent de Q és que no eren cristians. No pensaven en Jesús com el messies o el Crist. No consideraven els seus ensenyaments com una acusació al judaisme. No consideraven la seva mort com un esdeveniment diví, salvífic. I no s'imaginaven veure'l alçat dels morts per governar un món transformat. En canvi, pensaven en ell com un mestre els ensenyaments del qual feien possible viure amb entusiasme en aquells difícils temps. Així no es reunien per venerar el seu nom, honrar-lo com a déu, o conrear la seva memòria amb himnes, oracions, i rituals. No tenien un culte de Crist com aquell que emergia entre les comunitats cristianes familiars als lectors de les cartes de Pau. La gent de Q era gent de Jesús, no cristians.

Burton L. Mack
L'evangeli perdut