Benvolgut Mauri:

Aquest matí he llegit a la platja el teu article publicat a cuadernos de la diáspora (nº 23, mayo-noviembre 2011, pp. 173-189). La veritat és que el vaig començar a llegir ahir a la nit, al llit, però em posava nerviós i ho vaig deixar córrer.

Com pots suposar estic plenament d'acord amb tu en el fons de l'article i a la crítica que fas al model teològic "descendent", que comporta entre altres coses una "encarnació".

També saps que estic d'acord amb tu quan dius (com tesi del teu escrit) que "dichas formulaciones, culto y organización [de la religión católica], han perdido hoy su valor para una comprensión actual del misterio de Jesús y para mostrar de forma adecuada el movimiento de sus seguidores".

Però m'agradaria dir algunes coses: no a tall de precisions, doncs no sóc ningú per fer "precisions", sinó per anar dialogant des del meu punt de vista.

Per exemple, les últimes cinc paraules teves que acabo de citar (el movimiento de sus seguidores) jo les allargaria una miqueta: "los diversos movimientos de los variados grupos de seguidores de Jesús".

Aquests darrers mesos he penjat a la meva web el tema "Van existir cristianismes sense Jesús de Natzaret?", en el qual tenia aquesta cita d'Earl Doherty:

Què pensar d'aquest text?

Una diversitat descontrolada

Els documents posen de manifest un panorama del primer cristianisme clapejat amb una desconcertant varietat de comunitats i sectes, rituals i creences sobre una entitat "Crist/Jesús", la majoria de les quals mostren poc terreny comú i cap autoritat central. També falta qualsevol idea de tradició apostòlica que remuntés a un home humà i al seu cercle de deixebles. Els investigadors dissenyen aquesta situació com una multiplicitat de respostes diferents al Jesús històric, però tal fenomen no és només increïble, sinó que enlloc està testificat amb evidencia. En comptes d'això, tota aquesta diversitat reflecteix expressions independents de les tendències religioses més àmplies del seu temps, basades sobre la expectativa del Regne del Déu, i sobre la creença en una força divina intermediària que proporciona el coneixement de Déu i un camí a la salvació. Només amb els evangelis, els quals van començar a aparèixer probablement cap al final del primer segle, molts d'aquests elements foren reunits per produir la figura composta de Jesús de Natzaret, posada en una història midràshica sobre una vida, ministeri i mort localitzada en el temps d'Herodes i Ponç Pilat.

Ja veus que el presentava amb la pregunta "Què pensar d'aquest text?" i com la traducció del text original anglès-canadenc era meva, afegia el text original per si algú podia millorar-la. Possiblement tu ho podries fer.

The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the day, based on expectation of God's Kingdom, and on belief in an intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.

Pots llegir el principi d'aquest tema, a on dialogo amb Xavier Melloni sobre aquest punt de la diversitat inicial.

Després d'escriure això he estat uns dies pels Picos de Urbión, amb l'objectiu de veure el naixement del Duero que, malgrat haver-hi estat per allà unes quantes vegades, mai no l'havia vist. El naixement del Duero és una bona "metàfora" del naixement del cristianisme, doncs no neix d'una sola font, sinó de diverses fonts. Ja els rètols indicadors parlen de "Las fuentes del Urbión":

Parles de la investigación histórica moderna:

• ...el mejor conocimiento, a través de la investigación histórica moderna, tanto de la vida y de la obra de Jesús de Nazaret, como del movimiento iniciado por sus seguidores (pág. 173)
• La investigación moderna ha confirmado la distancia y la crítica de la religión y del Templo por parte de Jesús y de sus primeros seguidores (pág. 175)
• El creciente conocimiento histórico de Jesús de Nazaret, de su relación con sus primeros seguidores y su entorno (pág. 176s)
• ...un conocimiento suficiente de las aportaciones de la exégesis y la investigación moderna sobre Jesús de Nazaret (pàg. 184)
• Estas "nuevas búsquedas" se han rodeado de la investigación de las ciencias modernas para comprender mejor el entorno de Jesús y su tiempo (pàg. 188)
• A través de estos estudios, ha aparecido Jesús, en su vida y su praxis, en su realidad histórica más original (pàg. 188)

No seré jo qui infravalori tot el fruit dels esforços d'aquestes "noves recerques" (second quest, third quest, sense oblidar la first quest), però elles ens donen coneixements sobre el "i>entorno de Jesús y su tiempo" (com tu dius molt bé: "investigación sobre el judaísmo y mundo judío del siglo I: social, politico, económico, cultural, aportaciones de la geología, etcétera"). Suposo que en aquest "etcétera" hi fiques les recerques arqueològiques, entre altres...

Conèixer aquest entorn és ja una molt bona ajuda, però -jo diria- és una ajuda "negativa", en el sentit que nos ens permet imaginar-nos a Jesús com un personatge inimaginable en el seu món. En aquest entorn, que avui coneixem millor que ahir, era imaginable la figura del "sanador"? Sí; aleshores Jesús de Nazaret hagués pogut ser un sanador. En aquest entorn era imaginable un cabdill revolucionar? Sí; aleshores Jesús de Nazaret hagués pogut ser un revolucionari. En aquest entorn, per posar tres possibilitats de les moltes imaginables, era imaginable un "mestre de saviesa"? Sí; aleshores Jesús hagués pogut ser un mestre de saviesa.

En aquest entorn, un home nascut d'una família no-sacerdotal, podia arribar a ser sacerdot? No; aleshores no té massa sentit parlar de un

...un proceso que lo condujo a distanciarse de la pràctica cúltica y sacrificial, jeràrquica y sacerdotal, del Templo de Jerusalén, en la que nunca quiso integrarse" (pàg. 175)

Aquí, potser millor fóra parlar de Joan Baptista, del qual Jesús durant un cert temps fou "deixeble", si, d'acord amb tradicions que podrien provenir del cercle dels seus deixebles, era fill de sacerdot, del torn d'Abies (Lc 1, 5), i que "va penjar els hàbits".

Des de fa uns quants anys tinc una pregunta i ja m'agradaria que la investigació històrica moderna em pogués donar una resposta: un manzer, un bastard, un fill il·legítim ¿es podia casar?

Quins arguments tens per a parlar d'aquest "distanciament"? "Menjar la Pasqua", no era participar de la pràctica cúltica i sacrificial del Temple?

Aquí, jo no vull afirmar -ni negar- que Jesús mengés l'anyell pasqual ni que aquest "menjar pasqual" acabés amb una al·lusió a la "sang de l'aliança vessada per una multitud" (Mc 14, 24)

Aquest suposat "distanciament del Temple de Jerusalem", com lliga amb la pràctica dels "seguidors de Jesús" de l'anomenada comunitat de Jerusalem?

No sé si saps que alguna vegada he demanat públicament (a la meva web) la retirada del mercat -per salvar la fe del poble català- de la Bíblia dels Monjos de Montserrat per alguna de les seves notes. Però et copio la corresponent a aquest verset: "Els apòstols participen encara en el culte jueu. A les tres de la tarda (Lit: nona) era ofert el sacrifici vespertí (Ex 29, 41s; Lc 1, 8)

Com podem pensar que jueus, "zeladors de la Llei", no participessin en el culte sacrificial del Temple?

Al citar els Fets dels Apòstols no vull, en aquest moment, fer cap judici sobre la seva fiabilitat històrica, però és molt plausible que aquells "falsos germans intrusos que s'havien esmunyit per espiar la llibertat que nosaltres teníem en el Crist Jesús" (Gal 2,4) o aquells "alguns dels de Jaume" (Gal 2,12) que arribaren a Antioquia, a més a més de voler mantenir la circumcisió i les normes alimentàries, participessin amb tot fervor i devocio a la "pràctica cúltica i sacrificial" del Temple.

La "investigació històrica moderna" ens obliga a no tenir una sola mirada per a tot el judaisme del segle I. Els jueus de Galilea, tot acceptant el Temple de Jerusalem i la Torà, mantenien les seves discrepàncies amb el judaisme de Judea (i de Jerusalem), explicables per la diversa història d'uns i altres (regne del nord, regne del sud). I mantenien les seves resistències a ser assimilats pel judaisme més oficial de les autoritats jerosolimitanes o judaites ("uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem". Mt 15, 1).

Ninguna de estas consideraciones se traduce en la imagen de una Galilea "fiel a la Torá", si por esa vaga expresión se entiende una población que demostraba lealtad a la Torá judaíta mediante una observancia estricta del diezmo, las regulaciones de la pureza y los peregrinajes habituales. No cabe duda de que algunos galileos observaban todas esas cosas. Tampoco cabe duda de que los galileos practicaban la circuncisión, guardaban de alguna manera el sábado y observaban alguna forma de Kashruth. Ir más allá de esto en nuestras suposiciones no sólo tropezaría con la falta de indicios que las sustentaran, sino que haría absurdas las numerosas quejas de los sabios que trasladaron su residencia a Galilea tras el fracaso de la segunda revuelta.

John S. Kloppenborg
Q. El evangelio desconocido
Pág. 298

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

Algunas caracterizaciones de Jesús en la exégesis reciente (sólo algunos ejemplos de las múltiples descripciones disponibles)

Y al margen de lo que se plantee como el mensaje y la intención de Jesús