Ir a la versión castellana
Necessitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens encara... Per a obtenir el Acrobat Reader 
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
  1. Com vaig conèixer Leonardo Boff?
  2. La dona sense nom
  3. ¿Com es va arribar a la identificació?
  4. I la dona de Lc 7, 36ss ¿era una prostituta?
  5. Maria Magdalena en el santoral i a la litúrgia
  6. Maria Magdalena, ¿la "canònica" versus la "gnòstica? (Tema actual
      
ENSENYAR A L'IGNORANT...

La primera de les "set espirituals"
obres de misericòrdia

ignorant2_ct (270K)
ENSENYAR A LEONARDO BOFF...

Tots seran ensenyats per Déu
Jn 6, 45

             
Se deja tocar y ungir los pies
por una conocida prostituta, Magdalena.

(Lc 7,36-50).
Las mujeres en la vida de Jesús
y su compañera Miriam de Magdala

El seu article setmanal del 02.03.2018
Si el voleu llegir...

Maria Magdalena, ¿la "canònica" versus la "gnòstica"?

Possiblement en Leonardo Boff ens diria que ell no confon la dona de Lc 7 (encara que l'anomeni "Magdalena") amb la Maria Magdalena dels evangelis canònics, a qui anomena "Maria / Miriam de Magdala". Ja he dit abans que el problema rauria en el nom escollit per la dona de Lc 7.

Sóc -com ho porto manifestant llargament- dels que pensen que de Jesús en podem dir molt poques coses. Menys coses podrem dir -històricament parlant- dels altres personatges dels diversos documents evangèlics.

I menys coses podrem dir si aquests personatges no tenen una relevància al llarg de la història evangèlica. Maria / Miriam de Magdala i el seu grup de dones és una "figura" exclusiva del document de la passió-resurrecció i la finalitat d'aquesta figura grupal és relligar tres moments: la crucifixió, l'enterrament i la tomba buida del primer dia de la setmana.

Poc en sabem d'ella
El grup de dones
(Uns textos de Susan Haskins)

Les 3 dones de Mc/Mt

Mc ha trobat ja establerta aquesta tradició: apareixen com les representants de la comunitat creient.

Aquesta tradició (el hipotètic document de la passió-resurrecció) està també a la base del relat joànic de la mort-resurrecció.

Explicar la relació entre la llista de Mc/Mt i la que ens ofereix Lluc (Lc 24, 10 i 8, 1-3) ens portaria massa temps ara. Ja en tindrem altres ocasions.

Podeu veure ara:
Les dones de Jesús
Maria Magdalena, en els sinòptics
Maria Magdalena, a l'evangeli de Joan
Maria Magdalena a Lc 8, 1-2 (opinió de John P. Meier)

Voler presentar una "foto" de "Maria / Miriam de Magdala", ajuntant les dades que trobem en els documents canònics i les que trobem en els documents gnòstics, és, al meu entendre, oblidar el que ens deia el mestre a l'escola del poble: no es poden sumar peres amb pomes. Però cal menjar peres i cal menjar pomes. A François Bovon (Le prestige pascal de Marie-Madeleine) que...

...dice notar cierto "desdén oficial" por María Magdalena en los escritos canónicos y "ortodoxos" de los siglos I y II, mientras que los escritos gnósticos y "heréticos" tienden a exaltar su figura.

John Meier (no creguéssiu que sóc un fan d'ell) li diu:

A mi entender, las fuentes permiten observar más claramente lo segundo que lo primero.

John P. Meier
Un judío marginal, II/II
Pag 776, nota59.

No són necessaris els documents gnòstics sobre Miriam de Magdala per admetre la possibilitat d'una relació de parella entre Jesús i Maria Magdalena. Si no recordo malament John Shelby Spong, el bisbe, amb la simple lectura dels evangelis canònics ja la postulava.

Jesús en las bodas de Caná ¿invitado o novio?

En el cuarto evangelio hay otros indicios que podemos explorar. Sólo en Juan se cuenta la historia de la fiesta de boda en Caná de Galilea (Juan 2, 1-11). Se trata de una historia extraña en muchos sentidos. Jesús aparece viviendo todavía en casa. Según dice el texto, él y su madre están presentes en la boda, junto con sus discípulos. Pero en este momento de la historia de Juan, los discípulos sólo son dos de los discípulos de Juan el Bautista, uno de los cuales fue Andrés, que fue y trajo a su hermano Pedro, y a Felipe, que fue a su vez y trajo a Natanael. Así pues, Jesús, sus cuatro asociados y su madre están presentes en esta boda celebrada en Galilea, cerca del pueblo de Nazaret. Cuando hay dos generaciones presentes en una boda, casi siempre se trata de un asunto familiar. Nunca he asistido a una boda junto con mi madre excepto cuando se trató de la de un pariente. Y la única vez en que mi madre y mis mejores amigos estuvieron presentes en una boda fue en la mía.

Así, Juan nos dice que a esta boda asistieron Jesús, sus discípulos y su madre. ¿De quién era la boda? La narración no lo dice, pero sí afirma que la madre de Jesús estaba bastante preocupada al ver que se agotaban las reservas de vino. ¿Por qué habría podido constituir eso una preocupación para la madre de Jesús? ¿Acaso los invitados a una boda se preocupan por esa clase de detalles?

No, aunque ciertamente se preocuparía por ello la madre del novio, que sería la anfitriona en la ceremonia de recepción de los invitados. En esta escena, el comportamiento de María sería totalmente inapropiado si no estuviera actuando precisamente en ese papel. ¿Se trata de un eco de la tradición del matrimonio de Jesús que no llegó a ser totalmente suprimido?

John Shelby Spong
Jesús, hijo de mujer

Per les possibles relacions concretes entre Jesús i Maria Magdalena, segons John Shelby Spong, podeu veure el capítol 13 (Supongamos que Jesús estuvo casado) [pàg 117-123] d'aquest mateix llibre (Jesús, hijo de mujer). No cal dir que no estic d'acord amb totes les seves opinions, però, almenys, no "suma peres amb pomes" i, des d'una lectura "canònica", pot postular relacions matrimonials (de carn i sexe) entre Jesús i Maria Magdalena.

També John Meier, de qui ja he dit que no en sóc un fan, dedica un capítol a la pregunta "¿Estaba casado Jesús?". Com una opinió a tenir en compte, copio el resum que ell fa d'aquest capítol:

En suma, no podemos tener una absoluta certeza sobre si Jesús estaba o no casado. Pero los varios contextos, tanto próximos como remotos, en el NT lo mismo que en el judaísmo, señalan como hipótesis más rerosímil la de que Jesús permaqneció célibe por motivos religiosos, probablemente interpretando su celibato como necesidad impuesta por su misión profética, totalmente absorbente, orientada a Israel para hacer del diviido y pecador pueblo de dios un todo purificado en preparación para la llegada final de Dios como rey. Es, por tanto, posible que Jesús -quizás con tono irónico- se cuente a sí mismo entre "quienes se hacen eunucos por el Reino de Dios". El total silencio sobre una mujer y unos hijos de Jesús en contextos donde son mencionados varios familiares suyos bien puede indicar que nunca estuvo casado. Pero el lugar y significado del celibato en su vida anterior al comienzo del minsterio público son cuestiones que están fuera de lo que nuestras fuentes nos permiten conocer. Cualquier especulación ulterior rebasa los límites de la hipótesis histórica para pasar al ámbito de la novela.

Estic molt d'acord amb Meier quan afirma la "diversitat" existent en el judaisme:

El judaísmo de aquella época mostraba una considerable riqueza y complejidad en la variedad de su pensamiento y expresión. Cabe dudar de que Phipps aprecie suficientemente esta amplia diverssidad, puesto que construye un judaísmo bastante monocromático amalgamando material perteneciente al AT, Filón, Josefo, los esenios, los rabinos. Éste es un punto crítico, porque bien pudo ocurrir que la corriente del judaísmo del siglo I que salió triunfante en el judaísmo rabínico posterior acaso no fuese representativa de todas las tendencias en lo referente al sexo y al matrimonio. No podemos asegurar a priori que, por ejemplo, el judaísmo farisaico tenía la misma idea del celibato y del matrimonio que las varias corrientes esotéricas, proféticas, apocalípticas y místicas existentes en el judaísmo de la epoca de Jesús.

John P.Meier
Un judío marginal (I).
Pag 344.

A on Meier parla de Phipps, jo podria parlar de molts companys i companyes i de molts que escriuen llibres que no fan suficient apreci d'aquesta "amplia diversidad" existent a la societat jueva del temps de Jesús, i parlen d'ell com si fos un "llanero solitario". I aquí fa molt bé Meier quan es preguta

¿Con qué secta, rama, corriente o tendencia del judaísmo del siglo I estuvo Jesús en "continuidad" o "discontinuidad", y en qué aspecto?

Pregunta que, com podeu suposar, tindrà diversitat de respostes ("Tants caps, tants barrets") i que a mi em dona l'oportunitat de plantejar un cop més la següent pregunta:

¿Per què el Nou Testament parla de fariseus, saduceus, zelotes
i mai dels essenis?

¿Per què l'historiador Flavi Josep, al descriure els diversos grups (o sectes o filosofies) existents en el judaisme del seu temps, tant a La Guerra dels Jueus (II,118-166) com a les Antigüitats Jueves (XVIII, 11-25), parla de fariseus, saduceus, zelotes, essenis,
i mai dels cristians?

I com exemple de "rebasar los límites de la hipótesis histórica para pasar al ámbito de la novela" posa aquest:

Lo malo es que Phipps hace precisamente eso [rebasar los límites de la hipótesis histórica para pasar al ámbito de la novela], ideando una conjetura tras otra. Una de las más imaginativas es que Jesús, en la segunda década de su vida, se había casado con María Magdalena. Ella incurrió en adulterio, pero Jesús, manteniéndose constante en su amor, buscó la reconciliación en vez del divorcio y la condujo así al arrepentimiento. La experiencia con su mujer indujo a Jesús a creer que había que rechazar el divorcio.

John P.Meier
Un judío marginal. I
Pag 376 (nota 85).

Ja fa anys una amiga francesa, de l'Església Reformada, una amistat internetera amb qui per desgràcia he perdut la conexió, em manifestava la seva sorpresa:

En este tema de "Las dudas de José" (un dels capítols de la meva Catequesi Nadalenca) Ud. busca la ayuda de diversos exegetas y profesores del Nuevo Testamento, todos ellos de gran reputación. Pero -con gran sorpresa por mi parte- ninguno de ellos le sugiere que vaya a mirar la legislación judía sobre estos temas de matrimonio y de parentesco.

Jo mateix, ja fa uns quants anys, feia la pregunta de si Jesús havia fet una opció pel celibat, a partir de les normes talmúdiques sobre els fills bastards (els manzer): no es podien casar, però això no impediria que s'ajuntessin, mantenint-se exclosos de les lleis de la puresa. Un detall que molts no tenen present quan parlen de que Jesús es saltava les lleis de la puresa.

Si ho vols recordar:
¿Y si Jesús no hizo una opción
por el celibato?

Un darrer apunt de John Meier per fer el pas a la Magdalena "gnòstica":

El texto lucano podría dejar entrever el importante papel misionero de ciertas mujeres en la iglesia primitiva. Hengel (María Magdalena, 248) descubre que, al igual que sucede en la enumeración de Pedro, Santiago y Juan como los discípulos más próximos a Jesús entre los Doce en los sinópticos, y en la de Santiago, Cefas y Juan como los tres pilares de la comunidad de Jerusalén en Gal 2, 9, la mención en primer lugar de María Magdalena podría indicar su autoridad o prestigio dentro de la iglesia primitiva. En cambio, François Bovon (Le prestige pascal de Marie-Madeleine) dice notar cierto "desdén oficial" por María Magdalena en los escritos canónicos y "ortodoxos" de los siglos I y II, mientras que los escritos gnósticos y "heréticos" tienden a exaltar su figura. A mi entender, las fuentes permiten observar más claramente lo segundo que lo primero.

John P.Meier
Un judío marginal, II/II,
Pag 776, nota59

Presento ara un seguit de textos extrets del llibre maría magdalena. mito y metáfora de Susan Haskins.

Una presentació d'aquest llibre a vida nueva

Però, abans de tot, refresquem una mica la memòria:

1897:
Es descobreixen a Oxyrhynchus (ciutat hel·lènica del Mitjà Egipto) uns papirus amb fragments de "sentències" (en els quals avui dia reconeixem l'´Evangeli de Tomàs).

1945:
Descoberta a Nag Hammadi (població de l'Alt Egipte coneguda anteriorment com Khenoboskion) d'una biblioteca gnòstica copta. Entre el material trobat, una col·leccio de sentències de Jesús (l'Evangeli de Tomàs)

1946-1947:
A finals de 1946 o principis de 1947, descoberta dels manuscrits de Qumran

El gnosticisme
Después de la victoria de la iglesia ortodoxa en el siglo IV, el gnosticismo fue prácticamente relegado al olvido, pero algunos de los elementos de sus preceptos duales (sobre todo la equiparación del espíritu con el bien y de la materia, o la carne, con el mal) siguen presentes en el pensamiento cristiano hoy en día, y sus indicios se encuentran ya en la primera ortodoxia cristiana y en los ideales posteriores del monasticismo occidental que influyeron sobre todo en el concepto medieval de la virginidad y culminaron en la apoteosis de la Virgen María y la creación de la mítica Magdalena
Els primers descobriments gnòstics
...han descubierto en María Magdalena a un personaje tan ambiguo como nitídamente definido, cuya importancia en los primeros siglos del cristianismo sólo puede ser aventurada, pero de la que, no obstante, no debería hacerse caso omiso
La biblioteca gnòstica copta de Nag Hammadi
...algunos de los documentos son extraordinarios por sus interpretaciones insólitas del papel de María Magdalena
Maria Magdalena en els escrits gnòstics de Nag Hammadi
De modo que la María Magdalena gnóstica se diferencia en gran medida del personaje que emerge de las interpretaciones tradicionales del Nuevo Testamento
Maria Magdalena en els escrits gnòstics
Otro punto de interés es que no existe referencia alguna, en este escrito, de que fuera una prostituta o un pecadora, lo cual parece sugerir que estas calificaciones se deben a una tradición posterior
Maria Magdalena en l'Evangeli de Pere
También se la describe como una "discípula (en griego mathetria) del Señor"
Maria Magdalena en el Diàleg del Salvador
...Mariam, la "mujer que conocía el Todo"
Maria Magdalena a Pistis-Sophia
Por sus conocimientos e intuición, se convertirá en la "más bienaventurada de todas las mujeres de la tierra, porque tú eres aquella que se convertirá en el Pleroma de los Pleromas", y [Jesús] la alaba aún más por "iluminar todas las cosas con precisión y exactitud". Así, ella recibe gnosis de él y se la infunde a los otros discípulos.
Maria Magdalena a l'Evangeli de Felip
Si bien la palabra griega koinonos, utilizada para describir a María Magdalena, a menudo se traduce por "compañera", su significado es más próximo al de "pareja" o "consorte", una mujer con la que el hombre ha consumado el acto sexual. En este evangelio, la unión espiritual entre Jesús y María Magdalena es expresada en términos de sexualidad humana ("Y solía besarla en la boca").
Maria Magdalena en l'Evangeli de Maria
Aquí no sólo se la muestra como la amada del Salvador, sino también como la líder del grupo de apóstoles, si bien, como hemos visto, esta postura no se ha librado de ser cuestionada.
La "tensió" entre Pere i Maria Magdalena
A Pistis Sophia
Pere s'avançà i digué a Jesús: "Senyor meu, no aguantem aquesta dona, doncs ens lleva tota oportunitat i no ens ha deixat parlar a ningú de nosaltres, ja que es posa a parlar moltes vegades" (cap. 36)

I aleshores ocorregué, quan el Primer Misteri havia acabat de parlar aquestes paraules als seus deixebles, que Maria s'avançà i digué: "Senyor meu, la meva ment està sempre disposada a posar-hi atenció i intentar en tot moment a donar la solució de les paraules que ha pronunciat, però jo tinc por de Pere perquè m'ha amenaçat i odia el nostre sexe". (cap. 72)
Pere digué: "Senyor meu, permet que les dones deixin de fer preguntes per tal que nosaltres també les poden posar". I Jesús digué a Maria i a les altres dones: "Doneu oportunitat als vostres germans perquè ells també preguntin" (cap. 146)
A l'Evangeli de Felip
:
Una dona que no ha donat a llum els seus fills pot esdevenir la mare dels àngels. Així era la companya del Salvador, Maria Magdalena. Crist l'estimava més que als deixebles i solia besar-la a la boca. Els altres deixebles s'ofengueren i manifestaren llur desaprovació. Ells li digueren"¿Per què l'estimes més a ella que a totos nosaltres?" El Senyor els respongué: "¿Per qè no us estimo com a ella?" (nº 55)
A l'Evangeli de Maria
:
Aleshores s'aixecà Mariham, els abraçà a tots i digué als seus germans: "No ploreu i no us entristiu; no dubteu més, car la seva gràcia vindrà tota sencera sobre nosaltres i us protegirà. Més aviat lloem la seva grandesa, car ens ha preparat i ens ha fet homes". Dit això, Mariham girà llurs ulls vers el bé, i ells començaren de comentar les paraules del Senyor. (nº 6-7)

Pere digué: "Mariham, germana, nosaltres sabem que el Salvador t'estimava més que a les altres dones. Explica'ns les paraules del Salvador, les que recordes, les que tu saps i nosaltres no, les que nosaltres no hem sentit". Mariham respongué dient: "El que us és amagat, us ho anunciaré" (nº 8)

Aleshores començà el següent relat:

"Jo -digué- vaig veure el Senyor en una visió i li vaig dir: Senyor, avui us he vist en una visió. Ell respongué dient-me..." (nº 9)
Segueix la visió

Després de dir tot això, Mariham romangué en silenci, atès que el Salvador havia parlat amb ella fins aquí. Aleshores andreu respongué dient als germans: "Digueu el que us sembla d'això que ha dit. Jo, per la meva part, no crec pas que el Salvador hagi dit totes aquestes coses. Certament, aquestes doctrines són ben estranyes" (nº 15)

Pere respongué i parlà en el mateix sentit, i els interrogà respecte al Salvador: "És que ha parlat amb una dona sense saber-ho nosaltres i no pas obertament? Hem de capgirar-nos i escoltar-la tots? És que l'ha preferida a nosaltres? (nº 16)

Aleshores Mariham plorà i digué a Pere: "Pere, germà meu, què penses? Creus que jo he pensat aquestes coses tota sola o que menteixo respecte del Salvador? (nº 17)
Leví prenué la paraula i digué a Pere: "Pere,des de sempre has estat impetuós. Ara et veig exercitant-te contra una dona com si fos un adversari. Però si el Salvador la féu digna, qui ets tu per rebutjar-la? Ben cert que el Salvador la coneix perfectament. Per això l'ha estimada més que a nosaltres. Més aviat, doncs, avergonyim-nos i revestim-nos de l'home perfecte; anem tal com ell ens ho manà i prediquem l'evangeli, sense establir cap més precepte ni cap més llei fora del que digué el Salvador (nº 18)
A l'Evangeli de Tomàs
:
Simó Pere digué: "Que Mariham se'n vagi d'entre nosaltres, car les dones no són dignes de la vida." Jesús digué: "Heus ací que jo la guiaré per fer-la mascle, per tal que ella també esdevingui un esperit vivent semblant a vosaltres, mascles. Car tota dona que es faci mascle, entrarà en el Regne dels Cels.

Altres fragments de Susan Haskins
Els gnòstics i les dones
El "masclisme" dels gnòstics
Maria Magdalena, portaveu dels "herètics"



I, per ara, s'ha acabat aquesta catequesi

Agraït per la vostra lectura

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
1 agost 2018
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)