Tots seran ensenyats per Déu
Jn 6, 45

• L'himne ja fa referència a ungir els peus, rentar-los amb els seus plors, eixugar-los amb els seus cabells, llepar-los amb els seus llavis

Pedes beatos ungere / Lavare fletu / tergere comis / et ore lambere

• I l'antífona al Magnificat recorda la dona pecadora de Lc 7, 36

Mulier quae erat in civitate peccatrix...

Lacrimis coepit rigare pedes eius / capillis capitis sui tergebat / osculabatur pedes eius / unguento ungebat

• La pregària (oratio) la qualifica com la germana del que ja portava quatre dies mort

...quatriduanum fratrem Lazarum vivum ab inferis resuscitasti

• L'himne torna a fer referència a besotejar els peus divins, a regar-los amb els plors, a eixugar-los amb els cabells, i, un cop nets, untar-los amb perfum

Castis osculis lambit Dei vestigia / fletu rigat / tergit comis / detersa nardo perlinit.

• Les lectures del primer nocturn procedeixen del Càntic dels càntics, fent-se, doncs, ressò de la relació amatòria entre Jesús i Maria Magdalena, un tema que sempre s'ha mantigut obert (Ct 3, 1-4; 8, 1-4; 8, 5-7)

In lectulo meo per noctes quaesivi quem diligit anima mea; quaesivi illum et non invenit.

En el meu llit, en plena fosca, he cercat l'amor de la meva ànima. L'he cercat i no l'he trobat.

• Les tres lectures del segon nocturn procedeixen del sermó XXV del papa Gregori, a on identifica la Maria Magdalena amb la dona pecadora de Lc 7.

Maria Magdalene, qui fuerat in civitate peccatrix, amando veritatem, lavit lacrimis maculas criminis...

Maria Magdalena, la que havia estat pecadora a la ciudad, estimant la veritat, rentà amb llàgrimes les màcules dels seus pecats

• I les lectures del tercer nocturn són d'una homilia de sant Agustí sobre el capítol 7 de l'evangeli de Lluc, però aquí Agustí mai parla de "Maria Magdalena"

• L'himne parla de la Magdalena penitent i de les seves llàgrimes

Cor Magdalenae poenitens / per Magdalenae lacrimas

• I a l'antifòna al Benedictus es recorda com va ungir els peus de Jesús, com els va rentar amb els seus cabells i com la casa va quedar plenament perfumada

Unxit pedes Iesu / extersit capillis suis/ domus impleta est ex odore unguenti

Després de la reforma del Vaticà II:

1. L'Ofici de Lectura
   • Com lectura pròpia es manté el sermó XXV de Gregori el Gran, però ja sense cap referència a la "dona pecadora" (mulier quae erat in civitate peccatrix) ni "als molts pecats perdonats" (demissa sunt ei peccata multa), censurant-lo així i seleccionant altres fragments d'aquest mateix sermó.

   Dona, ¿per què plores? ¿Qui busques? Es interrogada a causa del seu dolor, perquè augmenti el desig: tot anomenant el qui cercava, s'encenia més en l'amor d'ell.

   Li diu Jesús: "Maria!" Després que l'ha anomenat amb un nom comú i no és reconegut, l'anomena pel seu nom propi. És com si li digués: "Reconeix aquell pel qual ets reconeguda. Et conec no genèricament com conec els altres, sinó en persona." Maria, doncs, reconeguda pel seu nom, reconeix el seu autor i l'anomena immediatament: "Rabuni", és a dir: "Mestre", perquè ell era el cercat externament i era també el qui interiorment ensenyava a cercar.

2. A Laudes
   • En l'himne a Laudes se l'aclama com la primera testimoni i anunciadora del resuscitat i no s'amaga el seu amor:

   Sou la primera que veieu i anuncieu l'excels vivent.

   Tu prima vivi ab inferis
   es testis atque nuntia

   Oh de Magdala bella flor, ferida al cor d'amor del Crist,

   O flos venúste Mágdalæ,
   o Christi amóre sáucia.

3. Els responsoris es cenyeixen a les dades evangèliques:
   • Maria Magdalena, retornant del sepulcre de Jesús, digué als apòstols: He vist el Senyor
   • Mentre plorava, veié l'Estimat que tant havia buscat, i va córrer a dir que l'havia vist
   • No ploris, Maria. El Senyor ha ressuscitat d'entre els morts
   • Vés a dir als meus germans: El Senyor ha ressuscitat d'entre els morts
4. Igualment les antífonas de Laudes i Vespres:
   • El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc
   • Mentre Maria plorava, s'ajupí per mirar dintre el sepulcre, i veié asseguts dos àngels, vestits de blanc No ploris, Maria. El Senyor ha ressuscitat d'entre els morts
   • Vés a dir als meus germans
5. L'antífona al Benedictus (a Laudes) fa així:

   El diumenge de bon matí, Jesús ressuscitat s'aparegué primer a Maria Magdalena, que ell havia alliberat de set dimonis

6. I l'antífona al Magnificat (a Vespres):

   Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anuncià que havia vist el Senyor.

7. A la pregària de Laudes ja no se la relaciona amb Llàtzer:

   ...el vostre Fill va confiar a Maria Magdalena de ser la primera d'anunciar el goig pasqual

8. A l'himne de Vespres s'afirma que Crist és l'agent actiu de la relació amorosa amb Maria de Magdala:

   que el Crist unia al seu record, per vincle d'amor profund,

   quam sibi Christus sociávit arcti
   fœdere amóris.

9. però hi ha dos versets que no tenen fonamentació evangèlica:
   • La Maria Magdalena evangèlica (a diferència de la "dona pecadora" de Lc 7 i de la Maria, germana de Llàtzer (Jn 11,2; 12, 3), mai està als peus de Jesús.

   D'aquí us prenia una amor sagrada que us retenia vora els peus del Mestre;

   Hæret hinc urgens tibi caritátis
   vis ut insístas pédibus Magístri,

   • Ni, malgrat que sigui una de les "mirafores" (portadora de perfum, cf. Lc 24,1), mai va arribar a ungir el cos de Jesús

   i netejàveu amb amor i ungíeu els sagrats membres.

   membra tu terges studiósa et ungis
   danda sepúlcro.

Si vols saber com és ara l'Ofici...
Els himnes (en català-llatí)