| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
|
ENSENYAR A L'IGNORANT...La primera de les "set espirituals"
|
|
 |
||
ENSENYAR A LEONARDO BOFF...Tots seran ensenyats per Déu
|
||
|
Se deja tocar y ungir los pies
por una conocida prostituta, Magdalena. (Lc 7,36-50).
Las mujeres en la vida de Jesús
y su compañera Miriam de Magdala El seu article setmanal del 02.03.2018 Si el voleu llegir... |
La suposició que segueixo: l'escena de Lc 7, 36-50 està derivada, per obra de l'intel·ligent evangelista (a qui, seguint el costum, anomenem Lluc), de la narració de la unció a Betània, que seria l'escena inicial (i programàtica) de l'hipotètic document de la passió / resurrecció. Recordeu el que potser ja teniu llegit en aquests darrers dies:
Aquest hipotètic document de la passió-resurrecció, que seria seguit per Joan i per Marc i, a través d'aquest darrer arribaria a Mateu (qui el segueix al peu de la lletra) i a Lluc (qui "reinventa" l'escena en un altre lloc)...
Raymond E. Brown admet la possibilitat d'aquest hipotètic document, la font comú a Marc i Joan:
No puede ser mera coincidencia el hecho de que tanto Juan como Marcos utilicen la expresión singular "perfume de nardo puro"; pero ¿copia uno de otro o utilizan ambos una fuente común? Las pequeñas diferencias que se advierten en los detalles en que más se parecen los dos sugieren que se trata de lo segundo. Pero si Juan y Marcos nos transmiten una fuente común a ambos, también es verdad que Marcos reproduce esa fuente en una forma más original.
El evangelio según Juan
Pàg. 710
...tenia com escena inicial el sopar a Betània, durant el qual una dona ungeix el cap de Jesús: aquesta escena inicial insinua ja l'escena final (la mort de Jesús) i dona sentit a tota la narració.
Podeu veure
Les uncions
En aquest sopar a Betània, a casa de Simó el Leprós, "mentre era a taula, arribà una dona", una dona sense nom però amb una missió clarament profètica: ungir el cap de Jesús, unció messiànica, unció reial.
| Mc 14, 8 | Aquesta dona ha fet el que podia fer:
s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. |
|
| o] e;scen evpoi,hsen\
proe,laben muri,sai to. sw/ma, mou eivj to.n evntafiasmo,nÅ |
||
Qui ha "muntat" aquesta escena inicial coneix a fons les Escriptures. Quan escriu
| Mc 14, 3 | Mentre era a taula,
vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús |
|
| katakeime,nou auvtou/
h=lqen gunh. e;cousa avla,bastron mu,rou na,rdou pistikh/j polutelou/j( suntri,yasa th.n avla,bastron kate,ceen auvtou/ th/j kefalh/jÅ |
||
ens vol recordar la unció de Saül (el primer rei d'Israel) per Samuel, un autèntic profeta del Senyor (1Sa 3, 20)
| 1Sa 10, 1 | Llavors Samuel va agafar l'ampolleta de l'oli
i el vessà sobre el cap de Saül. Després el va besar i li digué: ¡No és veritat que el Senyor t'ha ungit com a sobirà del seu poble? |
O la de Jehú per un dels germans profetes d'Eliseu
| 2Re 9, 3 | Pren llavors l'ampolleta d'oli,
vessa-l'hi sobre el cap i digues-li: "Això diu el Senyor: Jo t'ungeixo rei d'Israel". |
| 1Sa 10, 1 | 2Re 9, 3 | Mc 14, 3 |
| Segons la versió dels LXX | La que llegien
els autors del NT |
|
| kai. e;laben Samouhl
to.n fako.n tou/ evlai,ou |
kai. lh,myh|
to.n fako.n tou/ evlai,ou |
e;cousa
avla,bastron mu,rou na,rdou pistikh/j polutelou/j |
| kai. evpe,ceen
evpi. th.n kefalh.n auvtou/ |
kai. evpiceei/j
evpi. th.n kefalh.n auvtou |
kai. evpe,ceen
evpi. th.n kefalh.n auvtou/ |
Si féssim una lectura més àmplia sobre Samuel i Saül, trobaríem:
| 1Sa 9, 16 | Ungeix-lo com a sobirà del meu poble d'Israel,
perquè l'alliberi de les mans dels filisteus. Tinc posats els ulls sobre el meu poble: m'ha arribat el seu clam". |
Una unció amb un programa, amb un "full de ruta": "perquè alliberi el meu poble".
I si féssim una lectura més àmplia sobre Jehú trobaríem:
| 2Re 9, 13 | Immediatament van agafar els seus mantells
i els estengueren als seus peus, dalt l'escalinata. Van tocar el corn i cridaven: Jehú és rei! |
Podeu recordar
Les uncions
Veure quadre sinòptic
Les uncions segons Raymond Brown
Uncions i dones
Un text de Susan Haskins
Marc (i Mateu "a roda") manté la força profètica d'aquesta unció; l'evangeli de Joan ("el meu regne no és d'aquest món") no s'atreveix a tant: la dona sense nom és substituïda per Maria, a la qual tots els lectors ja coneixen com la germana de Llàtzer, ungint els peus de Jesús. I Lluc, que ha comprés prou bé tota la càrrega de dinamita que la dona sense nom portava en el seu vas d'alabastre, reinventa l'escena en un altre lloc, convertint una dona profetessa en una dona pecadora. No és l'unic cop que Lluc es dedica a "fabricar pecadors": sense pecadors ¿com es podria manifestar la misericòrdia de Déu?
Podeu recordar
Lluc, fabricant de pecadors
M'he llegit (pel respecte que em mereix Leonardo Boff) quatre o cinc vegades aquest text de l'evangeli de Lluc i no he trobat el nom de la "conocida prostituta". Aprofitant el BibleWorks (una bona eina per l'estudi de la bíblia) he mirat unes quantes versions, l'original grega també: en cap d'elles surt la paraula "Magdalena". Fins i tot he observat les notes crítiques, per si en alguna d'elles es fes menció d'algun còdex que hagués afegit el nom d'aquesta dona. Res de res.
No seré jo (Déu me'n guard!, com diria sant Pau) qui negui a Boff, o a qualsevol cristià, la seva llibertat per posar un nom als personatges innominats que van apareixent en els evangelis. És el que va fer l'evangeli de Joan.
Pregunta:
¿Per què en els evangelis
els pobres no tenen nom
(a excepció de Timeu, cec i captaire)
i els rics sí que en tenen?
Si vols saber alguna cosa...
Molt lloable és l'intent d'en Leonardo Boff de donar un nom (="donar papers") a tants indocumentats com corren pels diversos documents evangèlics.
És el que va fer Francisco Franco, "Caudillo de España por la gracia de Dios", quan a precs d'en Pedro Arrupe, aleshores el Provincial jesuïta del Japó, va "donar papers" a uns quants jesuïtes centre-europeus (hongaresos, en la seva majoria) que, pel seu passat filo-nazi, havien anat a parar al Japó sense cap paper. Arrupe ("de bien nacidos es el agradecimiento") l'anava a visitar quan viatjava a Espanya.
El que molts jesuïtes no saben
També és veritat que Franco li devia un cert agraïment, si havia estat informat de qui hi havia traduït de l'anglès al castellà la carta que els Provincials jesuïtes dels Estats Units li havien adreçat l'any 1938, donant-li el seu suport (pregàries i diners)
La meva pregunta és sobre l'oportunitat del nom escollit (Magdalena) per a designar aquesta dona, suposada la llarga tradició que sobre aquest nom existeix en l'imaginari del poble cristià.
Al meu entendre, hauria estat millor que Boff posés un altre nom a aquesta dona, (per exemple, el de Gómer, en record de la dona prostituta (gunai/ka pornei,aj) que el profeta Osees esposà) per no seguir mantenint en el poble cristià la identificació, ja superada des de fa molts anys per l'exegesi i pel santoral sorgit del concili (aquell concili Vaticà II de fa més de cinquanta anys) d'aquelles tres dones que apareixen en els diversos documents evangèlics:
Encara que aquest document diu que eren les que "quan ell era a Galilea el seguien i el servien", no surten mai pels seus noms a la resta dels evangelis, a excepció de Lc 8, 1-3, llistat encapçalat també per "Maria, l'anomenada Magdalena
| Lc 8, 1ss | Després d'això, Jesús anava per cada vila i per cada poble
predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze, i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns |
|
| Kai. evge,neto evn tw/| kaqexh/j kai. auvto.j diw,deuen kata. po,lin kai. kw,mhn
khru,sswn kai. euvaggelizo,menoj th.n basilei,an tou/ qeou/ kai. oi` dw,deka su.n auvtw/|( kai. gunai/ke,j tinej ai] h=san teqerapeume,nai avpo. pneuma,twn ponhrw/n kai. avsqeneiw/n( Mari,a h` kaloume,nh Magdalhnh,( avfV h`j daimo,nia e`pta. evxelhlu,qei( kai. VIwa,nna gunh. Couza/ evpitro,pou ~Hrw,|dou kai. Sousa,nna kai. e[terai pollai,( ai[tinej dihko,noun auvtoi/j evk tw/n u`parco,ntwn auvtai/jÅ |
||
Fuera del nombre de María Magdalena, la ciudad de Magdala no es mencionada en el NT, ni en Josefo ni en ninguna otra fuente de la época. Fitzmyer sugiere que Magdala podría ser la ciudad galilea de Tariquea, situada por Josefo (GJ 2.13.2 $252) "no lejos de Tiberiades, en la ribera occidental del lago Genesaret". John P. Meier, Un judío marginal, II/II, pag 776, nota55.
Podeu veure
Les dones de Jesús
El grup de dones
Un text de Susan Haskins
Les possibles combinacions entre Joan i Lluc fan possible que aquest parell de germanes puguin ser identificades amb les dues germanes de Lluc (Lc 10, 38-42)
Podeu veure
Dos parells de germanes
Un text de Susan Haskins
No hay -o no habria- que decir que María Magdalena no debe ser identificada con la "pecadora" de Lc 7, 36-50 ni con la María de Betania de que habla la tradición joánica (Jn 11-12). Esta es una interpretación habitual hoy día: de hecho, no ha constituido ninguna novedad en la exégesis católica a lo largo del siglo XX. John P. Meier, Un judío marginal, II/II, pag 776, nota57.
Pròxim capítol
Com es va arribar a la identificació?
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 6 maig 2018 ültima actualització: agost 2018 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)