Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... ![]() |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
Només text | |||
Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
|
ENSENYAR A L'IGNORANT...La primera de les "set espirituals"
|
|
![]() |
||
ENSENYAR A LEONARDO BOFF...Tots seran ensenyats per Déu
|
||
Se deja tocar y ungir los pies
por una conocida prostituta, Magdalena. (Lc 7,36-50).
Las mujeres en la vida de Jesús
y su compañera Miriam de Magdala El seu article setmanal del 02.03.2018 Si el voleu llegir... |
Permeteu-me que recordi com i quan vaig conèixer Leonardo Boff: era l'estiu de 1974. Jo retornava del Chad, a on havia fet una estada "missionera" de tres anys, i un company em va parlar, entusiasmat, d'un llibre que, publicat l'any 1972 al Brasil, ja es podia trobar a la Claret en la seva traducció castellana. (La primera traducció en espanyol és del març de 1974; el "nihil obstat" de la traducció catalana és del 23 d'octubre de 1975).
Còrrer a la llibreria Claret, còrrer a comprar el llibre jesucristo el liberador. Després de la lectura vaig fer aquest comentari: "Bé, això són els sermons que fèiem a Terrassa ".
Terrassa... La parròquia d'Egara... El barri de Sant Llorenç... Estiu 1970... Curs 1970-71...
En aquella època els jesuïtes ens acostumàvem a ordenar de capellans en finalitzar el 3er curs de teologia i així, durant el quart i darrer curs de teologia, podíem fer les nostres primeres "pràctiques sacerdotals" anant a ajudar els matins dels diumenges a alguna parròquia.
En aquella època Sabadell i Terrassa, a partir del 18 de juliol, "tancaven per vacances", les dues ciutats quedaven paralitzades. També quedava en "stand by" la parròquia d'Egara, els capellans de la qual (capellans obrers) -como todo hijo de vecino- se n'anaven també de vacances.
Un company em va demanar si no voldria anar a fer aquesta substitució de vacances: vaig anar-hi i així començava la meva relació amb "egara: una parroquia obrera bajo el franquismo", segons el títol que Josep Ricart Oller va posar a aquest llibre, l'autèntica autoria del qual és "una comunidad obrera que, a través de muchas dificultades, llegó a vivir ambos elementos, lo cristiano y lo obrero". La memòria històrica d'aquell estiu 1970 ha quedat marcada per Pocas semanas después los grises, el régimen, asesina en Granada a tres albañiles, más de cien heridos en hospitales y cerca de doscientos detenidos. Era el conflicto del convenio de la construcción. Una editorial de "Pueblo" acusó, con nombres y apellidos, a varios curas obreros granadinos como instigadores fundamentales, aunque no publicaron las fotos... cosa que quisieron hacerlo para señalar más directamente. Ara pots llegir
|
![]() |
|
![]() |
||
![]() |
||
Engrandeix la foto
Llàstima! Està exhaurit!! |
Serveixi aquesta introducció per a reivindicar que, anteriorment a 1972, data assenyalada per en Leonardo Boff com "nacimiento de la Teología de la liberación"...
En el Instituto Humanitas de la Unisinos de los Jesuitas en São Leopoldo (Brasil) se está celebrando del 7 al 11 de octubre [2012] el 40º aniversario del nacimiento de la Teología de la Liberación. Están presentes los principales representantes de América Latina, especialmente, su primer formulador, el peruano Gustavo Gutiérrez. Curiosamente en ese mismo año de 1971, sin que ninguno supiese de los otros, Gutiérrez en Perú, Hugo Assman en Bolivia, Juan Luis Segundo en Uruguay y yo mismo en Brasil publicábamos nuestros escritos, que son considerados los fundadores de este tipo de teología. ¿No sería la irrupción Espíritu que soplaba en nuestro Continente marcado por tantas opresiones?
...existia ja a Catalunya, a Espanya, a Europa tota una sèrie d'accions alliberadores amb la seva corresponent reflexió evangèlica sobre elles. ¿No és això (accions alliberadores + reflexió evangèlica) "teologia de l'alliberament", segons formulació d'en Hugo Assman?
Un amic, el jesuïta andalús que el 1987 fou el destinatari de la meva Carta a otro... que se va (carta que, malgrat els anys passats, encara es pot llegir),
Aquesta carta de 1987 era recordada per Víctor Codina l'any 2013 en el seu llibre Diario de un teólogo del posconcilio. Entre Europa y América Latina, publicat per l'editorial San Pablo (Bogotá-Colombia), sota el títol Una carta provocadora y profética. El que ell deia em donava dret a fer-li una resposta.
i que és un dels pocs (no tinc documents per dir l'únic) "aceituneros altivos de Jaén", cantats per Paco Ibáñez, en obtenir un doctorat amb una tesi sobre la teologia de l'alliberament (Filosofía política en la teología de la liberación), m'ha donat una resposta amb un escarit "De acuerdo".
De acuerdo, ellos necesitaban reducir toda la teología europea a teología idealista/hegeliana para, cual marxistas de la teología, reivindicar la suya cómo transformadora y no sólo interpretativa.
No sé si aquest "De acuerdo" abastava també el paràgraf que jo li afegia en el meu correu:
Algunos latinoamericanos se apropian de cosas europeas (son como los chinos copiando patentes). Otro ejemplo lo da el amigo José María Vigil (nacido en el Aragón de España) cuando bautiza como "metodología latinoalmericana" el "ver, juzgar y actuar". Yo diría que el "ver, juzgar y actuar" nace en la JOC (o grupos parecidos de la clase obrera) de Europa.
¿No nace en Bélgica? ¿No habían oído hablar de Cardjin?
Este nacimiento europeo no exime al "ver, juzgar y actuar" de muchos defectos, al priorizar el "juzgar" a través de los evangelios.
Però en una segona resposta, en què mantenia les "distàncies" necessàries i raonables (no es necesario que dé mi identificación a los párrafos que tú tienes), em deia:
...y, por supuesto, estoy de acuerdo en lo de ver, juzgar y actuar...
Pròxim capítol
La dona sense nom
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 28 abril 2018 Última actualització: agost 2018 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)