MARIA DE MAGDALA
¿ÉS LA MATEIXA QUE LA MAGDALENA?

Remirant els textos originals

Bon dia, Montse:

Gràcies per la teva pregunta sobre "Magdalena" i "de Magdala", que m'ha portat a fixar-me una mica més en els textos.

Al text original grec del Nou Testament, tant als Sinòptics (Marc, Mateu, Lluc) com a Joan, només apareix l'expressió "Maria, la Magdalena" (span class=grec">Mari,a h` Magdalhnh.). (12 vegades).

Les dones de Jesús

Al text original grec no existeix una "Maria de Magdala".

La "Maria de Magdala" la podem trobar a les traduccions, sobretot a les franceses.

Magdala, com a nom de ciutat o poble, no apareix tampoc en el text grec, ni en la traducció al grec de la bíblia hebrea (La Septuaginta) ni al Nou Testament. A l'evangeli de Mateu (15, 39) es diu que, després de la segona multiplicació dels pans, Jesús es retira a la regió de "Magadan" (eivj ta. o[ria Magada,nÅ)i algunes traduccions (una altra vegada amb les seves mentides) parlen de "Magdala".

A l'evangeli de Marc, Jesús, després de la segona multiplicació dels set pans i d'uns quants peixets, es retira a la regió de Dalmanuta (h=lqen eivj ta. me,rh Dalmanouqa,) (8, 1-10). Per què Mateu va canviar el nom?

Si exceptuem la curiosa menció de Lluc 8, 2-3 (unes dones, amb els seus recursos econòmics "mantenen" Jesús i el seu grup)...

...la figura de Maria la Magdalena apareix només en el document de la Passió / Resurrecció, document que seria seguit per Marc i Joan (cadascú prenent-se les seves llibertats). I a partir de Marc seria seguit (prenent-se també les seves llibertats) per Mateu i Lluc.

No apareix, doncs, amb aquesta excepció de Lluc 8, 2-3, en cap relat de la "vida pública" de Jesús, encara que algun teòleg (com el bisbe John Shelby Spong) pot suposar-la com la "núvia" de les bodess de Canà (Jn 2, 1-12), on el "nuvi" seria Jesús.

A partir d'aquí jo em vaig permetre el relat següent sobre el "miracle del vi":

El "miracle" de las bodes de Canà

No entro ara en el tema de si la "Maria, la Magdalena" és un personatge històric o una figura simbòlica. Als Sinòptics (millor seria dir "a Marc"), el grup de dones, que "a Galilea el seguien i el servien" (evn th/| Galilai,a| hvkolou,qoun auvtw/| kai. dihko,noun auvtw/|), encapçalat sempre per "Maria, la Magdalena", i en el qual mai no és esmentada la seva mare, assisteixen a la crucifixió "des de lluny"(avpo. makro,qen qewrou/sai); a l'evangeli de Joan, "al costat de la creu de Jesús"(ei`sth,keisan de. para. tw/| staurw/| tou/ VIhsou/), es troben "la seva mare i la germana de la seva mare, Maria la de Cleofàs, i Maria la Magdalena"

Podem prescindir ara si "al costat de la creu de Jesús" hi havia dues, tres o quatre dones.

¿Dos, tres, o quatre?

I com apareix, tan sobtadament, en aquesta escena el "deixeble estimat" (to.n maqhth.n o]n hvga,pa, una figura que només apareix a l'evangeli de Joan?

Maria Magdalena i el deixeble estimat
¿Figures simbòliques intercanviables?

Bé, no sé quant de temps pots dedicar a la "Maria, la Magdalena", però et puc oferir força lectura, ja que la vaig defensar quan Leonardo Boff la va difamar com a "prostituta": una catequesi en sis capítols. Si vols començar pel primer

Com vaig conèixer Leonardo Boff?

No t'estranyis si, fent una obra de misericòrdia, intento treure de la ignorància tot un Leonardo Boff, ja que al segle XVI Jacques Lefèvre d'Étaples (1450 - 1537), a la seva obra DE MARIA MAGDALENA ET TRIDUO CHRISTI DISCEPTATIO de 1517, ja argumentava que Maria Magdalena, Maria de Betània (la germana de Llàtzer) de Jn 12, 3 i la dona pecadora de Lc 7, 36-50, eren tres dones diferents, tesi condemnada per la Sorbona, la Universitat de París, el 1521, però que avui dia, ja des de fa un cert temps, és acceptada per la immensa majoria.

A l'atenció de Leonardo Boff

Possiblement a la teva pregunta només esperaves com resposta un SÍ o un NO, però a la meva jubilació tinc temps per allargar-me en les respostes, advertint que no cal menjar tots els plats que s'ofereixen al menú.

Amb tota cordialitat

Miquel