|
LES "MARES
DEL TEMPLE"
DEMANEN JUSTÍCIA
Hi havia una vegada un rei Aquesta historieta l'acabarà J.D. Crossan El primer exemple significatiu de bandidatge social el tenim a la frontera
de Galilea. Després de casi vint anys de guerra civil i de pertorbacions
social, Antípater, primer ministre de Hircà II, nomena el
seu fill Herodes com governador de Galilea l'any 48 av. de C. L'escena
estava, doncs, ja preparada perquè a Galilea es produís el
primer xoc entre un jove Herodes i un grup armat capitanejat per Ezequies.
El resultat ens el diu Flavi Josep
Història de la guerra jueva
I, 204;
cfr. Les Antiguitats judaiques XIV,
159
Però a la versió paral·lela d'aquests mateixos fets a Antigüitats jueves (XIV, 163-184) introdueix un element nou:
Les Antiguitats judaiques XIV, 168
Aquestes "mares del Temple", són un invent melodramàtic d'en Flavi Josep per a donar color a la seves històries? Així ho pensa Shaye J. D. Cohen (Josephus in Galilee and Rome: His Vita and Development as a Historian, 1979) Però aquestes "mares del Temple", si fou un esdeveniment real, poden demostrar que els grups armats de Galilea gaudien del favor i del recolzament popular. Aquí els historiadors tornen a separar-se. Per uns, "aquesta crida de les mares al rei i al poble encaixa perfectament amb la imatge d'Ezequies com la d'un bandit social que gaudeix del favor popular i que lidera un moviment campesí, la vida dels quals havia quedat trastornada pel reordenament de Palestina fet per Pompei". (El que aquests grups armats siguin presentats per Flavi Josep, un aristòcrata de la classe sacerdotal, com "lladres i saltejadors" és un fenomen prou conegut a la història passada i actual.) D'altres (per exemple, E. Mary Smallwood, The Jews Under Roman Rule: From Pompei to Diocletian, 1976) pensen que aquests grups armats eren les restes del partit d'Aristòbul II (germà d'Hircà II) que havien perdut terres i possessions. |
| Altres temes del mes de novembre: |
|
|
|