LES "MARES DEL TEMPLE"
DEMANEN JUSTÍCIA 
 
 
 

Hi havia una vegada un rei Hircà II, 47-41 av. de C., que regnava en una gran ciutat Jerusalem. Tenia un primer ministre Antípater, l'Idumeu. Malauradament, en el país no hi havia pau. A una de les regions més allunyades del paísGalilea, tocant casi la frontera…Siria 

Aquesta historieta l'acabarà J.D. CrossanJesús, vida d'un campesino judío: 

El primer exemple significatiu de bandidatge social el tenim a la frontera de Galilea. Després de casi vint anys de guerra civil i de pertorbacions social, Antípater, primer ministre de Hircà II, nomena el seu fill Herodes com governador de Galilea l'any 48 av. de C. L'escena estava, doncs, ja preparada perquè a Galilea es produís el primer xoc entre un jove Herodes i un grup armat capitanejat per Ezequies. El resultat ens el diu Flavi JosepJosep ben Maties. (Jerusalem, 38 - Roma, 95). 

    Havent fet presoner el cabdill dels lladres i saltejadors, Ezequies, al qual  va trobar robant amb molta gent a les terres properes a Siria, Herodes el va matar a ell i a molts altres bandits que el seguien. 
    Història de la guerra jueva I, 204;
    cfr. Les Antiguitats judaiques XIV, 159 
Flavi Josep recull dues reaccions diferents d'aquest fet. En el primer relat (Història de la guerra jueva I, 208-215) ens diu que "uns quants malvats de la Cort" van acusar Herodes davant del rei Hircà II d'haver matat molts homes sense judici, "contrariant així la llei jueva". 
Però a la versió paral·lela d'aquests mateixos fets a Antigüitats jueves (XIV, 163-184) introdueix un element nou: 
    La còlera del rei Hircà augmentà encara més degut a la intervenció de les mares dels qui havien estat morts per Herodes, les quals es passaven tot el dia en el Temple suplicant al poble que portés Herodes davant del Sanedrí per a ésser jutgat pel que havia fet. 
    Les Antiguitats judaiques XIV, 168
Hircà va haver de cedir a les pressions de aquestes "mares del Temple" i Herodes va haver de presentar-se davant el Sanedrí, però ho feu a "lo chulo", acompanyat d'una forta escorta (això passà a Jerusalem, no a Guadalajara). Herodes fou absolt per Hircà, sota les ordres del legat romà de Siria, Sextus Cesar. 

Aquestes "mares del Temple", són un invent melodramàtic d'en Flavi Josep per a donar color a la seves històries? Així ho pensa Shaye J. D. Cohen (Josephus in Galilee and Rome: His Vita and Development as a Historian, 1979) 

Però aquestes "mares del Temple", si fou un esdeveniment real, poden demostrar que els grups armats de Galilea gaudien del favor i del recolzament popular. 

Aquí els historiadors tornen a separar-se. Per uns, "aquesta crida de les mares al rei i al poble encaixa perfectament amb la imatge d'Ezequies com la d'un bandit social que gaudeix del favor popular i que lidera un moviment campesí, la vida dels quals havia quedat trastornada pel reordenament de Palestina fet per Pompei". (El que aquests grups armats siguin presentats per Flavi Josep, un aristòcrata de la classe sacerdotal, com "lladres i saltejadors" és un fenomen prou conegut a la història passada i actual.) 

D'altres (per exemple, E. Mary Smallwood, The Jews Under Roman Rule: From Pompei to Diocletian, 1976) pensen que aquests grups armats eren les restes del partit d'Aristòbul II (germà d'Hircà II) que havien perdut terres i possessions. 
 
 
Altres temes del mes de novembre: 
 
 
 
Aniràs a la pàgina principal d'aquest estiu
Aquí ho trobaràs tot, fins i tot les cites bíbliques
 
 
 
Per dir la teva
Per saber la dels altres